Cultures ancestrals en universos moderns

Cultures ancestrals en universos moderns

Data de presentaci: gener de 2008Data dacceptaci: febrer de 2008Data de publicaci: maig de 2008

Edgardo CivalleroBibliotecleg [email protected]

CITACI rEComAnADA CIVALLERO, Edgardo (2008). Cultures ancestrals en universos moderns [article en lnia]. Digithum. Nm. 10. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].ISSN 1575-2275

ResumLarticle proporciona un acostament inicial a la preservaci i disseminaci de trets de la cultura indgena de lAmrica del Sud mitjanant espais digitals i xarxes socials. Analitza succintament la presncia de les societats originries sud-americanes en lunivers web i repassa algunes de les eines utilitzades, els continguts presentats, les caracterstiques de les propostes i les seves motivacions.

Paraules clau pobles indgenes, llenges indgenes, llocs web indgenes, recursos 2.0 indgenes

AbstractThis article offers an introductory look at the conservation and dissemination of indigenous South American culture in digital spaces and social networks. It briefly analyses the presence of native South American societies in the web universe, detailing some of the tools used, the contents presented, the characteristics of the proposals and the motivations.

Keywordsindigenous peoples, indigenous languages, indigenous websites, indigenous 2.0 resources

Edgardo Civallero Ttol original: Culturas ancestrales en universos modernos

Nm. 10 | Maig de 2008 ISSn 1575-2275 Revista dels Estudis dHumanitats i dels Estudis de Llenges i Cultures de la UOC

http://digithum.uoc.edu

Les humanitats en lera digital

Universitat Oberta de Catalunya
mailto:[email protected]://www.uoc.edu/digithum/10/dt/cat/civallero.pdfhttp://digithum.uoc.edu



Edgardo Civallero

Nm. 10 | Maig de 2008 ISSn 1575-2275



Cultures tradicionals en un mn modern

Els pobles indgenes no sn una part romntica dun passat fi-nalitzat ni una curiositat de museu dun present globalitzat. Sn societats que mantenen una forta vitalitat i que conserven les seves particularitats tradicionals adaptant-les als nous temps. Se-gons dades del Banc Mundial i de lUNPFII (Frum Permanent de Nacions Unides per als Afers Indgenes), componen una poblaci mundial dentre 300 i 370 milions dindividus; dacord amb les dades proporcionades pel FIDA (Fons Internacional per al Desen-volupament Agrcola), constitueixen prop del 5% de la poblaci mundial, parlen ms de 4.000 idiomes i integren uns 5.000 grups diferents. Dacord amb la mateixa font, componen el 15% dels habitants ms pobres del planeta. Representen, aix mateix, prop dun ter dels 900 milions dhabitants rurals extremadament po-bres del mn (fonts i dades tretes de Rural Poverty Portal, s/d). A lAmrica Llatina, i dacord amb diferents autors (Matos Mar, 1993; Stavenhagen, 1996; PNUD, 2004; Del Popolo et al., 2005), hi ha ms de 400 pobles indgenes, que representarien entre 40 i 50 milions de persones, s a dir, prop dun 10% del total de la poblaci regional.

Des del segle xvi, els pobles originaris dAmrica del Sud han estat delmats per malalties, agressions, esclavitud i guerres, i shan vist dominats des de tots els camps imaginables: poltic, social, religis, cultural, lingstic, educatiu... Molts daquests pobles van desaparixer de lespai i de la memria; alguns, tanmateix, van saber (i van poder) sobreviure i van desenvolupar noves formes de vida, noves estructures socials, nous esquemes de pensament i acci. La importncia de les seves cultures rau en el fet que cons-titueixen un alt percentatge de la diversitat cultural global. Tant a lAmrica del Sud com a la resta del mn, les societats indgenes posseeixen un immens mosaic de llenges i de trets culturals, de filosofies i literatures (orals i escrites), de prctiques i costums quotidians... El seu bagatge cultural t una ntima relaci amb el medi ambient que van poblar (que no sempre s el que actualment habiten) i proporciona un espectre interessant de coneixement sobre el mn i les seves formes, molt diferents del que mostra la cultura dominant globalitzada. A Amrica del Sud, moltes de les seves paraules i actituds shan incorporat als patrimonis mes-tissos propis de cada naci, la qual cosa dota aquests patrimonis duna identitat nica i indiscutible... I les seves tradicions, sons i temps shan (re)conegut, en les seves lnies ms generals, arreu del mn.

Malgrat la relativa continutat de la seva presncia histrica major en uns casos, menor en daltres i del reconeixement dels seus drets en un bon nombre de recomanacions i tractats interna-cionals, els pobles originaris mundials i regionals continuen essent, en la seva gran majoria, pastura de loblit. Estadstiques actuals (com les esmentades anteriorment) els associen amb els

nivells ms alts de pobresa, amb tots els problemes vinculats a aquest terme: absncia de drets, crisis sanitries, desnutrici, vio-lncia, addiccions, desocupaci, prdua didentitat...

Tanmateix, i malgrat les moltes situacions crtiques que es veuen forats a afrontar i a les posicions complexes que han estat obligats a assumir, els pobles originaris continuen lluitant. Al llarg del continent shan generat nombrosos moviments sociopoltics i culturals indgenes que han cobrat una fora i una influncia inusitades. Des daquests moviments es reconeix la importncia de mantenir un peu en la cultura tradicional i, alhora, collocar laltre en el mn globalitzat. Duna banda, treballen de vegades contracorrent en la recuperaci i la revitalitzaci dels seus idiomes, patrimonis, lleis consuetudinries i actituds, per mitj de programes deducaci i altres activitats. De laltra, estan en contacte estret amb les noves TIC i les aprofiten per a aconseguir els seus objectius i servir als seus propis interessos: disseminar el seu coneixement, exposar els seus problemes, compartir la seva cultura i intercanviar idees, experincies i oportunitats en un context global.

A laltra banda de la bretxa digital

Les eines digitals i la connexi al web han demostrat en les rees en les quals sn accessibles i assequibles que s possible respondre al desafiament que representen els usuaris indgenes i recuperar-ne les memries, les tradicions i els coneixements, per a difondrels arreu del planeta, amb el degut respecte als seus patrons culturals. Si b el progrs en aquest camp s lent, es presenta alhora com a promissori. Els mitjans digitals poden ajudar les poblacions indgenes sud-americanes a recuperar part de la seva cultura, a fer conixer les seves situacions sociopoltiques i a informar mpliament sobre les seves lluites i esperances. Aquests instruments poden afavorir, aix mateix, els primers passos dels pobles tradicionals cap a la seva inclusi en el venatge [digital] universal, creant espais de trobada i dintercanvi transcultural.

Les poblacions indgenes dAmrica del Sud han encarat aquests desafiaments amb imaginaci i creativitat, caractersti-ques que sempre han estat presents en la seva vida quotidiana. Comunitats socialment i demogrficament fortes com els aimara de Bolvia, els qutxua del Per i els maputxe de Xile, situades en rees amb accs a les tecnologies web, ja nhan fet un s extensiu per a difondre els seus assumptes socials i poltics, la seva literatura tradicional, la seva msica i els seus costums. Tamb han fet servir noves eines com frums, blocs i wikis per a recollir llenges i cultures i compartir reclams i notcies.

Comunitats menors com els wayu a Colmbia, els kuna de Panam, els guaran de Paraguai, els tikuna del Brasil o els qom de lArgentina han comenat a utilitzar les TIC per a recollir no solament el seu patrimoni cultural intangible, sin tamb els assumptes comunitaris i les novetats ms actualitzades, compar-tint aquesta informaci amb la societat (inter)nacional i, alhora,



Edgardo Civallero

Nm. 10 | Maig de 2008 ISSn 1575-2275



proveint els seus membres delements valuosos per a ajudar les seves identitats amenaades.

Institucions governamentals, universitats, fundacions privades i diverses ONG al llarg del continent tamb han collaborat amb les co-munitats natives amb diferents nivells de comproms, dacord amb les diferents possibilitats i interessos creant espais digitals on la cultura indgena es pugui exhibir respectuosament en termes daccs obert.

Certament, els elements web creats per categories dautors tan diverses amb rerefons educatius i formatius, orgens tnics i lingstics, destreses lecto-escriptores, possibilitats tecnolgiques i oportunitats econmiques tan dispars sn molt diferents, per tots tenen alguna cosa en com: shan dissenyat per a compartir coneixement amb les comunitats nacional i global, i shan planejat per a permetre que les veus indgenes (tantes vegades silenciades i oblidades) puguin ser escoltades, sinterconnectin i transcendeixin el seu propi espai per a arribar-ne a altres.

A continuaci hi ha una llista de les caracterstiques generals ms identificables en aquestes propostes virtuals:

n Sutilitzen tots els tipus deines i espais virtuals: des de llocs i portals fins a blocs i wikis.1 Les pgines web gratutes i els blocs amb dissenys simples i generalment sobrecarre-gats de publicitat sn les eleccions ms comunes entre les petites poblacions indgenes i els grups de pressupost limitat, escs accs a les noves tecnologies, baixa alfabetit-zaci informacional o poques possibilitats de desenvolupar propostes ms complexes o elaborades.2 Al contrari, les universitats i institucions governamentals presenten els dissenys ms sofisticats, incloent elements com bases de dades, biblioteques virtuals, fitxers sonors, etc.3 La bretxa digital, lexclusi, la falta de recursos i lanalfabetisme in-formacional poden identificar-se fcilment com a raons de la distncia que separa ambdues categories.

n Els continguts presentats en aquests espais web engloben un ampli espectre temtic, que cont des de reclams i llui-tes sociopoltiques4 a expressions culturals i coneixement

tradicional.5 Novament, els espais gratuts sn generalment els que fan servir ms les organitzacions indgenes (i no indgenes) locals o de base per a difondre notcies sobre les seves circumstncies actuals i informaci sobre la seva cultura. Les organitzacions oficials o de ms envergadura utilitzen llocs web ms detallats i complexos per a compartir materials educatius, patrimoni tradicional, tradici oral, art i artesania, llibres, msica, etc. Emplaats entre ambds extrems, els llocs web no gratuts en el seu format ms bsic els utilitzen organitzacions indgenes dmbit nacional per a difondre les seves novetats. Quan aquestes cate-gories es comparen, es descobreix que les notcies ms actualitzades i la informaci cultural ms fresca sorgeix directament de les comunitats; tanmateix, les eines web institucionals ofereixen una millor qualitat de continguts i presentacions, una major quantitat de recursos i un rang ms ampli dopcions informatives.

n La majoria daquestes propostes (siguin o no dautoria in-dgena) sescriuen principalment en espanyol o portugus. Poques pgines web sescriuen completament a una llengua indgena, i, quan es aix, les ha dissenyat alguna instituci o grup oficial, i no les comunitats (encara que alguns dels seus membres en poden formar part). Pot concloures que la major part del pensament aborigen sexpressa utilitzant paraules no aborgens. Les raons daquest fenomen sn complexes: bsicament, hi ha un alt analfabetisme per a les llenges prpies entre els pobles nadius dAmrica del Sud; a ms, moltes daquestes llenges no tenen una forma escrita, o els seus estndards ortogrfics i/o gramaticals encara no shan desenvolupat prou. Amb algunes excep-cions, aquestes circumstncies fan que sigui difcil elaborar continguts amb llenges indgenes. Daltra banda, sintenta que la informaci presentada en els espais virtuals la pugui comprendre la totalitat de la societat nacional, que, en ge-neral, no parla idiomes natius o prcticament en desconeix lexistncia; per tant, es prefereix la llengua oficial. Quan

1. Exemples rellevants de wikis indgenes sn les versions de Wikipedia en llenges indgenes sud-americanes: aimara (), qutxua () i guaran ().

2. s el cas dorganitzacions com el Consell Regional Aimara de Mallkus i Tallas (), el Consell Autnom Aimara (), el Consell Nacional Aimara de Mallkus i Tallas () o dassociacions maputxe de Xile, com Newen Mapuche Kimn () i Notcies Mapundial (). Un valus exemple, procedent dels wayu colombians, s el sistema macrobloc Cabildo Wayu Nna de Campamento (), que allotja a diversos blocs subsidiaris.

3. Vegeu, com a selecci limitada dexemples, els llocs web dAILLA - Arxiu dels Idiomes Indgenes de lAmrica Llatina (), de la Biblioteca Virtual Ser Indgena () de Xile, de lILCA - Institut de Llengua i Cultura Aimara (), del Fons Indgena de lAmrica Llatina (), del Centre Bartolom de las Casas () del Per i de lInstitut dEstudis Indgenes de la Universitat de la Frontera () de Xile.

4. Una breu selecci dexemples inclou els llocs de lOrganitzaci Nacional Indgena de Colmbia (), de la Confederaci de Nacio-nalitats Indgenes de lEquador (), de la Coordinadora de les Organitzacions Indgenes de la Conca Amaznica () i del Consell Maputxe Interregional ().

5. Vegeu, com a exemples puntuals, els llocs web dAymara Uta (), de lAteneu de Llengua i Cultura Guaran (), de Runasimi () i el Portal maputxe ().
http://digithum.uoc.eduhttp://ay.wikipedia.org/http://qu.wikipedia.org/http://gn.wikipedia.org/http://cna-aricaparinacota.blogspot.com/http://consejoautonomoaymara.blogspot.com/http://cna-chile.blogspot.com/http://newenmapuchekimn.blogspot.com/http://mapundial-ong.blogspot.com/http://cabildowayuunouna.blogspot.com/http://cabildowayuunouna.blogspot.com/http://www.ailla.utexas.org/site/welcome_sp.htmlhttp://www.ailla.utexas.org/site/welcome_sp.htmlhttp://biblioteca.serindigena.org/http://www.ilcanet.com/http://www.fondoindigena.org/http://www.cbc.org.pe/http://www.cbc.org.pe/http://www.estudiosindigenas.cl/http://www.onic.org.co/http://conaie.org/http://www.coica.org/index.asp/http://www.coica.org/index.asp/http://www.members.aol.com/mapulink/http://www.aymara.org/http://www.ateneoguarani.edu.py/http://www.ateneoguarani.edu.py/http://www.runasimi.de/http://www.mapuche.cl

els continguts tenen la intenci darribar a les comunitats aborgens i a la societat no indgena, es continuen utilitzant els idiomes dominants: els aborgens que poden accedir a la web sn normalment bilinges, i, com sha assenyalat anteriorment, la societat no aborigen utilitza de manera preferent els codis oficials.

n Els espais gratuts on es puguin compartir i intercanviar fitxers electrnics, text, notcies, missatges, msica o fotos lliurement sn els ms populars entre els sectors indgenes. Deixant de banda levident ra econmica aquests espais sn els ms elegits pels internautes de tot el mn, els pobles originaris tenen un profund sentit comunitari. Es pot pensar, en conseqncia, que els espais on els bns informatius sintercanvien i es comparteixen sense crrec, i als quals es pot accedir lliurement, sajusten millor a les actituds, normes i pautes culturals tradicionals aborgens.

Hi ha nombrosos tipus despais: blocs individuals,6 mitjans de notcies,7 biblioteques i fitxers digitals, blocs i llocs lingstics,8 or-ganitzacions acadmiques i educatives9 i moltes categories ms. La taxonomia proposada per Hernndez et al. (2003) per a llocs web indgenes i relacionats proveeix ms informaci i es pot prendre com a referncia per a aclarir algunes de les idees suggerides en els pargrafs anteriors.

Conclusions

No es pot elaborar una avaluaci senzilla i nica de la presncia indgena sud-americana en el web. La participaci directa de les comunitats natives en lunivers digital s encara molt limitada, a causa de diverses raons: allament geogrfic o social, analfabetisme digital, manca de destreses lecto-escriptores, llengua, absncia de recursos com lelectricitat, les lnies telefniques o els ordinadors, etc. A ms daix, els elements indgenes sud-americans presents en el web es concentren en les mans dun grup redut de grups tnics: maputxes a Xile, aimara a Bolvia, qutxua al Per i, potser, guaran

al Paraguai, i wayu a Colmbia. Aquests grups sn importants en la seva rea i han desenvolupat estratgies slides a llarg termini per a defensar els seus drets, fent servir les propostes digitals com a eines que els permeten donar suport als seus moviments.

Una vegada saconsegueix la participaci generalment per part de pobles indgenes amb forta presncia en la societat i que viuen en pasos o rees on les TIC estan disponibles, es busca crear espais gratuts o de baix cost en els quals sexposin assumptes sociopoltics, propostes i lluites, i tamb continguts relacionats amb la cultura i la identitat. El tipus dinformaci que es fa pblica reflecteix els reclams sobre violaci de drets bsics (incls el de la informaci) i els esforos que es fan per a garantir el respecte i promoure la recuperaci de cultures i llenges.

Les universitats, les ONG, les organitzacions oficials i les ins-titucions governamentals shan convertit en les principals fonts de coneixement acadmic sobre cultures indgenes, ja que tenen el pressupost, el saber fer, les tecnologies i els recursos humans i informatius necessaris i adequats per a aconseguir aquest objectiu. Els seus llocs web inclouen bibliografies, imatges, sons, llibres, notcies, entrevistes, anlisis i assaigs, de vegades amb estructures multilinges (espanyol/portugus, angls i llenges indgenes). Generalment, solen treballar en collaboraci amb individus na-tius generalment acadmics, estudiants, artistes, periodistes o lders per a generar les seves propostes i els seus continguts.

A curt termini, seria desitjable no solament lincrement de la participaci directa dels pobles indgenes en el mn connectat, sin tamb la inclusi duna major diversitat de grups tnics de diferents rees i la creaci de nous espais per a la participaci i lintercanvi. Alhora, les organitzacions oficials amb majors pos-sibilitats haurien de proveir suport a les comunitats indgenes per a desenvolupar projectes i disseminar-ne els coneixements en lunivers WWW. Una cooperaci daquestes caracterstiques permetria als pobles originaris encarar els desafiaments de les noves tecnologies, de les quals es podrien aprofitar per a respondre a les seves necessitats informatives. Tamb seria una oportunitat per a les societats nacionals denriquir els seus horitzons amb coneixement i informaci indgena.

6. Vegeu, com a exemples, Aru Wayna - La voz de los jvenes (), Crnicas Aymaras (http://aymarani.blogspot.com/) i Cultura aymara () relacionats amb els aimara del nord de Xile; Comunidad mby guaran () relacionat amb els guaran de lArgentina; Ilamagun () relacionat amb els kuna de Panam, El camino de los tobas () i Barrio Tosca de La Plata (), relacionats amb els qom de lArgentina.

7. Alguns exemples podrien ser els diaris indgenes en lnia comAlguns exemples podrien ser els diaris indgenes en lnia com Mapuexpress - Informativo mapuche () i Peridico Mapuche Azkintuwe () del poble maputxe i el diari electrnic bilinge Rikcharisun (), de lorganitzaci indgena equatoriana Ecuarunari.

8. Vegeu Yachay (), Habla quechua (), Quechua Imperial (), Asociacin tucumana de investigadores en lengua quechua () i Academia Mayor de la Lengua Quechua - Regional Lima () per al qutxua, i Aruskipasipxaanakasakipunirakspawa () i ILCA - Institut de Llengua i Cultura Aimara () per a laimara.

9. Vegeu lInstitut dEstudis Andins Isluga (), lIECTA - Institut per a lestudi de la cultura i tecnologia andina () a Xile, o el CAAAP - Centre Amaznic dAntropologia i Aplicaci Prctica () i lIIAP - Institut dInvestigaci de lAmaznia Peruana () al Per.



Edgardo Civallero

Nm. 10 | Maig de 2008 ISSn 1575-2275


http://aruwaynachile.blogspot.com/http://aymarani.blogspot.com/http://aymara.blogspot.com/http://marangatucomunidad.blogspot.com/http://marangatucomunidad.blogspot.com/http://ilamagun.blogspot.com/http://elcaminodelostobas.blogspot.com/http://barriotoba-lp.blogspot.com/http://www.mapuexpress.net/http://www.nodo50.org/azkintuwe/http://www.ecuarunari.org/http://www.yachay.com.pe/http://hablaquechua.blogspot.com/http://noemivizcardorozas.blogspot.com/http://noemivizcardorozas.blogspot.com/http://usuarios.arnet.com.ar/yanasu/http://amlqrl.blogspot.com/http://grove.ufl.edu/~hardman/http://www.ilcanet.com/http://www.unap.cl/isluga/http://www.iecta.cl/http://www.iecta.cl/http://www.caaap.org.pe/http://www.iiap.org.pe/http://digithum.uoc.edu

De moment, i fins que sorgeixin nous camins de collaboraci, sespera que aflorin noves propostes basades en les bones prcti-ques i que les experincies innovadores facin possible que les cul-tures tradicionals sinsereixin i facin seu el modern mn digital.

Bibliografia

DEL POPOLO, F.; OYARCE, A. M. (2005). Poblacin indgena de Amrica Latina: perfil sociodemogrfico en el marco de la Con-ferencia Internacional sobre la Poblacin y el Desarrollo y de las Metas del Milenio. A: Pueblos indgenas y afrodescendientes de Amrica Latina y el Caribe: informacin sociodemogrfica para polticas y programas. Santiago de Xile: CEPAL.

HERNNDEZ, I.; CALCAGNO, S. (2003). Los pueblos indgenas y la sociedad de la informacin en Amrica Latina y el Caribe:

un marco para la accin [text en lnia]. [Data de consulta:[Data de consulta: 18/12/07].

MATOS MAR, J. (1993). Poblacin y grupos tnicos de Amrica.

Amrica Indgena. Nm. 4.PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament)

(2003). Segundo informe sobre desarrollo humano en Cen-troamrica y Panam. [S. d.]

RURAL POVERTY PORTAL. Statistics and key facts about indigenous peoples [pgina web]. [Data de consulta: 12/12/07].

STAVENHAGEN, R. (1996). The challenges of indigenous development. A: BID (ed.). Indigenous development: poverty, democracy and sustainability. Washington: Banco Interamericano de Desarrollo.

Edgardo CivalleroBibliotecleg [email protected]

Edgardo Civallero (Buenos Aires, 1973) s llicenciat en Biblioteconomia i Documentaci per la Universitat Nacional de Crdoba, Argentina (2004). El seu camp dexperincia se centra en els serveis bibliotecaris per a pobles indgenes i comu-nitats rurals i en el recull de tradici oral en llenges minoritries i amenaades. Sobre aquestes temtiques ha dut a terme un abundant treball de camp (2001-2006), ha publicat dos llibres electrnics, un bon nombre de texts i ha impartit classes i ha fet conferncies internacionals. A ms, ha treballat en rees com laccs obert, la biblioteconomia crtica, els llenguatges documentals, la blogosfera, els drets humans, leducaci intercultural bilinge i els fitxers sonors. Ha estat rbitre de la revista Biblios i editor per a lArgentina dE-LIS, i ha adquirit amplis coneixements sobre llengua, cultura i la situaci actual dels pobles originaris del Con Sud dAmrica.s membre de lStanding Committee de lIFLA Library Services to Multicultural Populations Section, consultor del Revision Advisory Committe de la CDU (Classificaci Decimal Universal), membre del comit editorial de la revista Information for Social Change, membre de lInternational Centre for Information Ethics i docent del programa de lecto-escriptura PROPALE, de la Universitat Nacional de Crdoba. Exbileg mar i empleat dimpremta, msic i dissenyador grfic editorial, actual-ment treballa de traductor darticles professionals, investigador independent, escriptor, editor de blogs i docent en cursos (inter)nacionals relacionats amb la seva especialitat.Ms informaci sobre lautor a: .

Aquesta obra est subjecta a la llicncia reconeixement-noComercial-SenseobraDerivada 2.5 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-la, distribuir-la i comunicar-la pblicament sempre que nespecifiqueu lautor i la revista que la publica (Digithum); no en feu un s comercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.



Edgardo Civallero

Nm. 10 | Maig de 2008 ISSn 1575-2275


http://www.iica.org.uy/REDLAT/publi021.pdfhttp://www.ruralpovertyportal.org/english/topics/indigenous/statistics.htmhttp://www.ruralpovertyportal.org/english/topics/indigenous/statistics.htmmailto:[email protected]://bitacoradeunbibliotecario.blogspot.comhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.cahttp://digithum.uoc.edu

Cultures ancestrals en universos moderns

Documents

Transcript of Cultures ancestrals en universos moderns