Country Rock

Keith Richards i Gram Parsons a la Villa Nellcôte, França. 1971.

Orígens★ El terme country-rock es comença a aplicar a aquells grups de rock

de finals del 60’s i principis dels 70’s que integraven en les seves cançons elements del country:

• Parlar sobre: nostàlgia per l’estiu, pobles petits, whiskey, dones, dolces venjances, Amèrica, amors duradors i ruptures.

• Técniques vocals com el twang (so més nasal), o cantar-parlant (Johnny Cash).

• Ús d’instruments com el pedal steel guitar, el slide guitar/bottleneck, la harmónica, el violí, etc.

Bob Wills - Home In San Antone - vocal by Tommy Duncan. 1944

• Progressions d’acords fácils, sobretot orbitant en els graus I, IV i V.★ Abans que el terme naixés, ja es podia escoltar la influència del country en músics com The Beatles (Ringo Starr era fan del country) o els Rolling Stones.

The Beatles - I Don't Want to Spoil the Party 1964 (Beatles for Sale)

The Beatles - I've Just Seen a Face 1965 (Help!)

The Rolling Stones - High and Dry 1966

Bob Dylan & Gram Parsons. Back to the roots.

L’any 1966, mentre la gran majoria d’artistes del rock començaven a submergir-se en el món de la psicodèlia, Bob Dylan va portar la contra corrent deixant de banda el so rock amb distorsió i tornant al so acústic, més folk. Aquell any va treure l’àlbum “Blonde on Blonde”. Però el punt d’inflexió va aparèixer l’any següent amb el disc “John Wesley Harding” (1967), que va ser la llavor del que s’anomenaria country folk.

Bob Dylan - The Wicked Messenger 1967 (John Wesley Harding)

El llançament d’aquests discos van anar a parar a les oïdes d’un jove músic de Georgia: Gram Parsons, cosa que el va estimular. L’any 1968, amb 21 anys, llença el que es vist com el primer àlbum de country rock: “Safe at Home” amb el seu grup International Submarine Band. Parsons barreja country amb rock, blues i folk: Cosmic American Music. A més, inclou el pedal steel.

Gram Parsons' International Submarine Band "Folsom Prison Blues/That's All Right" 1968.

Gram Parsons, pioner del country rock, va tenir una breu estada al grup de rock The Byrds i l’any 1968 graven “Sweetheart of the Rodeo”, considerat un dels àlbums més representatius i influenciable d’aquest gènere.

The Byrds - You Ain't Goin' Nowhere 1968 (Sweetheart of the Rodeo)

Poc després d’aquest disc, G. Parsons deixa The Byrds per formar una altre grup: The Flying Burrito Brothers, que seguirien ajudant a establir els criteris musicals d’aquest estil. En aquest grup estará una temporada, ja que acabará la seva carrera com a solista.

The Flying Burrito Brothers - Christine's Tune 1969 (The Gilded Palace of Sin)

The Flying Burrito Brothers - Six Days On The Road

El 1973 Parsons va acabar gravant dos àlbums com a solista: GP i Grievous Angel. Va morir als 26 anys per abús de drogues. Tot i la seva curta carrera, aquesta va tenir una enorme influència per al country i el rock, creant un estil que barreja les dues músiques.

Expansió

El country rock es va a començar a estendre. De fet, aquest estil ja era popular en l’escena musical de Califòrnia cap a finals dels 1960’s.

Artistes com els Everly Brothers o Neil Young van experimentar una mena de ressorgiment, ja que van adoptar els sons country.

Però el gran succés comercial pel country rock va aparèixer als 1970’s. Van sorgir tres grans artistes:

★ Doobie Brothers, barrejan country i R&B.

The Doobie Brothers - Long Train Running 1973 (The Captain and Me)

★ Emmylou Harris, corista de Gram Parsons.

Emmylou Harris - Tulsa Queen 1977 (Old Grey Whistle Test)

★ Linda Ronstadt

Linda Ronstadt - Long Long Time 1970 (Silk Purse)

A més d’aquestes estrelles del country rock més comercial, l’estil va impregnar altres artistes com The Band, Grateful Dead, Creedence Clearwater Revival, The Rolling Stones i el treball solista de George Harrison. També va influir en l’estil Southern rock.

The Allman Brothers Band - 01/16/82 - University Of Florida Bandshell

Aquest gènere va decaure de popularitat a finals dels 70’s, però tot i això, encara hi ha artistes que continuen avui dia en escena, com es el cas de Neil Young.