Butll. Inst. Cat. Hist. Net., 49 (Sec. Zool., 5): 41-48. 1983

CONTRIBUCIO AL CONEIXEMENT DEL GENERE MOINAA LA PENINSULA IBERICA

Miquel Alonso * Rebut : octubre 1982

SUMMARYContribution to the knowledge of the genus Moina in the Iberian Peninsula

Moina is a quite common genus in the Spanish steppic waters. M. macrocopa,M. micrura and M . brachiata had already been noted in the Iberian Peninsula. M. macroco-pa hasn't appeared in any of our samples; possibly this species is only represented in lit-toral environments. In this paper the other species are treated, and M . mongolica is includ-ed as a new record for the Spanish fauna.

The morphological discrimination of the species is easy if we look at the femalepostabdomen and the male antennule. Their ecological preferences are clear: only M. mi-crura can be found in deep waters as a planktonic species, but specially in warm and eu-trophic ones; M. mongolica is an athalassohaline species, and M. brachiata lives in muddywaters.

El genere Moina compta amb una vinte-na d'especies que es reparteixen per lesaigiles estancades de les regions tempera-des i tropicals de tot el mon. Llur siste-matica ha portat greus problemes als ta-xonoms, pero, pel que sembla, d'enca deI'exhaustiva revisio de GOULDEN (1968), fetasobre material procedent d'una gran quan-titat de paisos, el problema s'ha aclaritcons iderablemen t.

Pel que fa a les especies espanyoles, se'nconeixia ben poca cosa, i les t niques da-des disponibles es recollien en un treballde MARGALEF (1953) anterior a la revisio deGoulden. Posteriorment, han estat pocs elsautors que han dedicat atencio al genere

Moina a Espanya, i t nicament els treballsde BIGOT & MARAZANOF (1965) i CHINCHI-LLA & COMIN (1977), ARMENGOL et at. (1975)i ARMENGOL (1978), d'indole general, ofe-reixen referencies d'alguna de les especies.

L'objecte d'aquesta nota es donar a co-neixer les especies que viuen a Espanya iaportar dades al voltant de llur taxonomia,distribucio i ecologia. Per a Bur elabora-cio, s'ha emprat material procedent de bas-ses i Ilacunes disperses nel pals, recollit enels t ltims anys (1977-1982).La determinacio de les diferents espe-

cies que viuen a la peninsula iberica (M.inicrura, M. brachiata, M. mongolica iM. macrocopa) es senzilla, i considera Fes-

* Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avgda. Diagonal,645. Barcelona, 28.

41

tructura del postabdomen i de la primerapota en ]a femella , i de l'antenula en elmascle, a mes dels efipis . La descripcio d'a-quests caracters es pot estructurar a tallde clau.

CLAU PER A LES FEMELLES

1 Garra terminal proveida de pectenbasal ...... ... ... ... ... ... ... ... ... 2

- Garra desprovelda de pecten basali resseguida nomes d'una fila d'espi-netes primes. Cos cobert de pels. Laseda anterior del penultim segmentde la primera pota es dentada. Efi-pi amb dos ous ... ... M. macrocopa

2 Pecten basal de la garra del post-abdomen fet de petites espines (fi-gures 2a, 3c) ........................ 3

- Pecten basal fet d'espines grosses(fig. 1). Marge de les valves amb 30-40 sedes, que cobreixen les 2/3parts de la seva llargada. Efipisamb un ou (fig. If) ...... M. brachiata

3 Primera pota amb una seda ante-rior en el penultim segment (figu-ra 2b). Les dents del pecten dismi-nueixen paulatinament de llargariaen sentit distal i la bident es llarga(fig. 2a). Marge ventral de les val-ves amb 11-25 sedes. Efipis amb unsol ou ..................... M. micrura

- Primera pota sense seda anterioren el penultim segment (fig. 3b). Bi-dent reduida (fig. 3c). Efipi amb unsol ou .................. M. mongolica

CLAU PER ALS MASCLES

1 Antenules colzades al final del seuprimer terc proximal (figs. lc, 3e). 2

- Antenules colzades en llur part mit-jana. Cos cobert de pels. Exopodide ]a primera pota proveit d'unallarga seda ............ M. macrocopa

2 Garfis terminals de 1'antenula dis-posats fent un ventall semitancat,amb les bases proximes entre si(figs. lb, 3f) ........................ 3Garfis terminals amb les bases se-parades entre elles i en nombre detres o quatre (fig. 2e). Garra delpostabdomen provelda d'un petitpecten ... ... ... ... ... ... M. micrura

3 Garfis terminals i sedes sensitivesallargats (fig. lb), antenules de llar-

garia inferior a la meitat del cos(fig. lc). Garra del postabdomenamb pecten ben desenvolupat ......

M. brachiataGarfis terminals rabassuts i sedessensitives molt curter (fig. 3f). An-tenules tan llargues corn la meitatdel cos (fig. 3e). Postabdomen ambun petit pecten ......... M. mongolica

Moina brachiata (JURINE 1820)(=M. rectirostris)

Es tracts d'una especie propia de les zo-nes arides del Vell Mon. Amplament dis-tribuida a Espanya, colonitza les aigi estemporals i efimeres a la primavera i al'estiu. Argillbfila, segurament per causede llur intolerancia per la claror (GAU-T H IER, 1954). Eurihalina, pot viure a dinsd'una ample gamma de valors de salini-tat; les aigues mes mineralitzades que co-lonitza es caracteritzen per llur riquesa enCOSH-, amb valors que nomes es podenexplicar en presencia de concentrationselevades de sodi, a les quals l'especie sem-bla trobar-se especialment adaptada (tau-la 1).

Sovint es troba coberta d'epibionts: ci-liats perftrics, Rhopalosolen i Korshikovie-ila. Acostuma a former part d'una comuni-tat ben caracteritzada, amb Mixodiapto-mus incrassatus, Triops cancriformis mau-ritanicus i Streptocephalus torvicornis(GAUTHIER, 1954; ALONSO, 1980, 1982).

Moina mlicrura KURZ 1874(=M. dubia)

Especie cosmopolite, que, no obstant ha-ver-se recollit en aigi es temporals, semblames propia d'altres mes persistents, cornles basses aprofundides artificialment peraprofitar-les corn a abeuradors de ramats.Tambe s'ha trobat en el plancton d'embas-saments (ARMENGOL, 1978). Oligohalina(taula 1), es propia d'aigi es terboles omolt eutrofiques; a l'embassament d'Arro-campo (Caceres), aparegue ensems amb unbloom de Microcystis, i s'ha observat igual-ment en d'altres embassaments en elsquals la profunditat de visio del disc deSecchi rarament supers 1 m (segons dadesde MARGALEF et at., 1977). Es termofila, itemperatures inferiors als 15° C li son le-tals (GAUTHIER, 1954); a Espanya es prac-

42

\\

^^hlph11^1\Ik

FIG. 1. Moina brachiata de Caballo Alba (Segovia ). Mascle : a, primera pota; b, extrem distal de1'antenula; c , individu madur. Femella: d, primera pota; e, postabdomen; f, individu sexual ; g, vistaposterior de 1'efipi.Moina brachiata from Caballo Alba (Segovia). Male: a , first leg; b, distal end of antennule ; c, mature individual.Female: d, first leg ; e, postabdomen ; f, sexual individual ; g, ephippial posterior side.

43

FIG. 2. Moina micrura de Marzagon (Huelva). Femella: a, postabdomen; b, primera pota; c, individupartenogenetic . Mascle: d, primera pota; e , extrem distal de l'antenula.Moina micrura from Marzagon ( Huelva ). Female : a, postabdomen ; b, first leg ; c, parthenogenetic individual. Male:d, first leg ; e, distal end of antennule.

ticament exclusiva dels mesos d'estiu a lesterres del nord, i pot apareixer a la Prima-vera i la tardor mes cap al sud. A 1'embas-sament d'Arrocampo, al qual ja ens hemreferit, apareix en aigiies a 37° C de tem-peratura. Sovint es troba associada a es-pecies termbfiles, com ara Diaphanosomabrachyuruln i Thermocyclops dybowskii.

Moina mongolica DADAY 1901(=M. salinarum)

Especie circummediterrania, l'area dedistribucio de la qual s'esten fins a Mon-golia. S'ha recollit en llacunes estepariesde regim endorreic. GAUT H IER (1954) des-criu, referint-se a aquesta especie, am-

44

__^^^^^^

^^\\^^^\A\^^^

\^^ ^^\\^

^ ^O\\^^^\^

a_

tea`. $

^^\\\\\

`^^^^^\^

^^^^\\V^

-'^\_\\V^\V^^^

^\\^^\\

^-^

nu"`.n,.`

^^n`hu"``

//^hu• /IIR`'In^^i

n.`• /nn,`

/nm; /m`:/hu;

/n^„• q^^^,;/i^n^,,,

un ^,,;

Ftc. 3 . Moina mongolica de Zarracatin (Sevilla). Femella: a, individu partenogenetic; b, primera po-ta; c, postabdomen . Mascle: d, primera pota; e, individu madur ; f, extrem distal de I'antenula.Moina nrongohca from Zarracatin ( Sevilla). Female: a, parthenogenetic individual ; b, first leg ; c, postabdomen. Ma-le: d, first leg ; e, mature individual ; f, distal end of antennule.

45

TAULA I. Composici6 anionica de 1'aigua de les localitats citades per a Moina mongolica, M. bra-chiata i M. micrura. (a), citacions d'ARMENGOL (1978).Anionic composition of the water of the localities of Moina mongolica, M. brachiata and M. micrura. ( a), references fromARMENGOL (1978).

Localitat DataAlc.

(meq/1)Cl-(g/l)

SO,-(g/l) Especie

Zarracatin (Sevilla) mare 78 13,4 40,0 - M. mongolicaFuentedepiedra (Malaga) abril 79 2,7 21,3 4,4 M. mongolicaGallocanta (Saragossa) set. $0 4,2 17,3 4,14 M. mongolicaGosque (Sevilla) abril 79 7,2 16,8 1,75 M. mongolicaPalmar de Troya (Sevilla) mare 78 1,5 14,7 - M. mongolicaSalada Campillos (Malaga) abril 79 1,52 13,7 5,5 M. mongolicaZarracatin (Sevilla) abril 79 1,3 10,9 2,41 M. mongolicaSalada Puentegenil (Cordova) abril 82 1,0 10,8 2,7 M. mongolicaBodon Blanco (Valladolid) maig 80 31,0 2,58 0,52 M. brachiataCaballo Alba (Segovia) juliol 78 145,1 2,5 - M. brachiataVillag. Coca I (Segovia) maig 80 18,54 2,21 1,30 M. brachiataVillag. Coca II (Segovia) maig 80 29,05 1,19 0,75 M. brachiataNavalafuente (la Manxa) abril 79 1,5 1,16 0,9 M. brachiataEl Hito (Conca) abril 79 3,8 0,97 3,5 M. brachiataBlanca Campillos (Malaga) abril 79 0,9 0,97 1,5 M. brachiataCaballo Alba (Segovia) maig 80 26,0 0,95 0,49 M. brachiataLa Lantejuela (Sevilla) abril 79 2,8 0,58 0,13 M. brachiataCucharas (Ciudad Real) abril 79 4,1 0,1 0,019 M. brachiataEmb. Flix (Tarragona) (a) agost 73 2,23 0,09 0,18 M. micruraLos Tollos (Sevilla) mare 78 1,34 0,08 - M. brachiataMoron (Sevilla) abril 79 2,35 0,067 0,048 M. brachiataMarzagon I (Huelva) abril 79 1,82 0,058 0,024 M. micruraBrenes (Sevilla) nov. 78 4,06 0,05 0,144 Al. micruraFuente del Duque (Donana) nov. 78 0,72 0,05 0,12 M. brachiataLas Cuerlas (Saragossa) mare 81 1,2 0,05 0,11 M. micruraMonreal (Osca) maig 80 3,34 0,047 0,115 M. brachiataEmb. Susqueda (Girona) (a) agost 73 2,68 0,041 0,066 M. micruraEmb. Arrocampo (Caceres) agost 81 - 0,034 0,120 M. micruraEmb. San Roman (Zamora) (a) juliol 73 3,38 0,03 0,07 M. micruraLa Ulaga (Donana) nov. 78 1,06 0,03 0,06 Al. brachiataEmb. Jandula (Jaen) maig 73 0,36 0,03 0,117 M. micruraCalzada de Oropesa (Toledo) juny 82 2,43 0,030 0,069 M. micruraEmb. Celemin (Cadis) (a) maig 73 0,21 0,03 0,05 M. micruraCamino Marzagon (Huelva) abril 79 0,30 0,029 0,016 M. micruraMarzagon II (Huelva) abril 79 0,38 0,029 0,01 M. micruraGrande Albuera (Badajoz) abril 79 0,38 0,029 0,019 M. brachiataLonguilla (Sevilla) abril 79 1,4 0,029 0,012 M. brachiataLa Miaha (Sevilla) abril 79 2,1 0,029 0,017 M. brachiataAlmaraz (Caceres) mare 82 2,3 0,023 0,05 M. brachiataLas Naciones (Caceres) juny 82 2,31 0,023 0,050 M. micruraLos Olivos (Cordova) abril 79 1,67 0,02 0,016 M. brachiataTio Antonito (Dofiana) nov. 78 1,21 0,02 0,04 M. brachiataBenameji (Cordova) abril 79 2,20 0,019 0,012 M. brachiataPlasencia (Caceres) juny 82 1,62 0,017 0,007 M. micruraEmb. Villalcampo (Zamora) (a) juliol 73 1,40 0,009 0,021 M. micruraEmb. Santillana (Madrid) (a) juliol 73 0,42 0,009 0,008 M. micrura

Altres localitats, de les quals no es disposa d'analisis quimiques:

Moina brachiata: Villagonzalo de Coca (Segovia), des. 77; Cubel (Saragossa), maig 81 ; Paradade la Zaida (Saragossa), maig 81 ; Salina Grande (Villafafila), juliol 79; Puerto del Madero (So-ria), agost 78 i juliol 79; Km 310 carretera Soria a Calatayud, oct. 81; Agramunt (Lleida), oc-tubre 78 i oct. 79; Almaraz (Caceres), febrer 79.

Moina micrura: Villerrin (Villafafila), juliol 79; Tordesillas (Valladolid), agost 79; Mohedas(Caceres), juliol 79; Velayos (Avila), juliol 81.

45

FIG. 4. Distribucio de Moina mongolica (A), M.brachiata ( 0) i M. micrura ( A) a la peninsulaIberica.Distribution of Moina mongolica ( A), M. brachiata (e)and M. micrura ( A) in the Iberian Peninsula.

bients situats a Argelia semblants als d'a-ci, i Ies sebkes, amples superficies d'inun-dacio, les caracteristiques ambientals deles quals tenen grans fluctuacions en pe-riodes curts de temps. Es argil•lofila i ata-lassohalina; colonitza aigiies riques en ma-terials en suspensio i amb altes concen-tracions de sals, especialment clorurs (tau-la I). Llurs residencies acostumen a serpobres en vegetacio aquatica, i quan n'hiha, compta amb especies indicadores d'al-ta salinitat, com es Althenia filiformis,Chara galioides i Lamprothamnium papu-losum. Sempre es troba formant part d'u-na comunitat d'entomostracis tipicamentatalassohalina, amb Arctodiaptomus sali-nus, Branchinella spinosa i Cletocamptusret rogressus. MARGARITORA (1971) la cita al'illa de Cerdenya, acompanyada de lesmateixes especies. A Espanya es localitzaamb preferencia a les zones arides del sud,i la localitat mes septentrional es la Lagu-na de Gallocanta, entre Saragossa i Terol.

CONCLUSIONS

El genere Moina es forca frequent a laPeninsula Iberica, ates que ha aparegut enla sisena part de les localitats estudiadesper 1'autor . Se n'han pogut identificar tresespecies: Moina micrura , M. brachiata iM. mongolica; les dues Drimeres son lesmes abundants , i ja es coneixien a Espa-

nya, mentre que la tercera es nova per a]a seva fauna. No s'ha pogut comprovar1'existencia de M. macrocopa, tot i haver-n'hi algunes citacions a Espanya (AREvALO,1920, MARGALEF, 1935, sota el nom de M.rectirostris var. casahi, i Miracle, comuni-cacio personal, a 1'Albufera de Valencia) itractar-se d'una especie present als paIsosproxims, com es el nord d'Africa (MARGA-RITORA et al., 1977) i la Camarga (MARAZA-NOF, 1964).La gran plasticitat morfologica que ca-

racteritza les Moina es manifesta princi-palment en la variabilitat de caracters com]a inclinacio de la porcio cefalica respectede la resta del cos, la presencia i magnitudde ]a depressio supraocular, el nombre deprocessos ciliats del postabdomen i el d'es-pines del marge lliure' de les valves; noobstant aixo, ]a determinacio de les espe-cies espanyoles es senzilla, ates que es basaen caracters facilment observables i pocvariables.Les necessitate ecolbgiques de cada es-

pecie semblen esser forca definides; totesson d'aigiies sotmeses a condicions extre-mes; Moina micrura es caracteristica d'ai-giies eutrbfiques, poc mineralitzades i ca-lides: M. brachiata es d'aigUes temporals,fangoses i, o be poc mineralitzades, o bealcalines; i M. mongolica es d'aigi.ies ata-lassohalino-clorurades, temporals i terbo-les. Es distribueixen preferentment per leszones arides d'Espanya.

BIBLIOGRAFIA

ALONSO, M. 1980. Estudio sistemdtico y ecoldgicode los eufildpodos (Euphyllopoda) no cladoce-ros de Espana. Tesi de Ilicenciatura. Universitatde Barcelona.

ALONSO, M. & COMELLES, M. En premsa. Criteriosbasicos para la clasificacion limnologica de lasmasas de agua continentales de pequefio volu-men de Espana. I Congreso Espanol de Hidro-biologia. Barcelona, 1982.

AREVALO, C. 1920. Notas hidrobiologicas. Bol. RealSoc. Esp. Hist. Nat., 20: 163-167.

ARMENGOL, J., ESTRADA, M., GUISET, A., MARGA-LEF, R., PLANAS, D., TOJA, J. & VALLESPIN6S, F.1975. Observaciones limnologicas en las lagunasde La Mancha. Bol. Est. Central Ecol., IV (8):11-27.

ARMENGOL, J. 1978. Los crustaceos del plancton delos embalses espanoles. Oecologia aquatica, 3:1-97.

BIGOT, L. & MARAZANOF, F. 1965. Considerations

47

sur 1'ecologie des invertebres terrestres et aqua-tiques des Marismas du Guadalquivir. Vie Mi-lieu, 16: 411-473.

CHINCHILLA, M. & COMIN, F. 1977. Contribucio alconeixement dels crustacis del delta de l'Ebre.Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8:119-124.

GAUTHIER, H. 1954. Essai sur la variabilite, 1'eco-logie, le determinisme du sexe et la reproduc-tion de quelques Moina (cladoceres) recoltees enAfrique et a Madagascar. Minerva. Alger.

GOULDEN, C. E. 1968. The systematics and evolu-tion of the Moinidae. Trans. Amer. Phil. Soc.N. S., 58 (6): 3-101.

MARAZANOF, F. 1964. Cladoceres nouveaux pour laCamargue. Terre et Vie, 3: 379-382.

MARGALEF, R. 1953. Los crustdceos de las aguas con-

tinentales ibericas. Biologia de las aguas conti-nentales , 10. Ministerio de Agricultura , Inst. Fo-rest . Invest . y Exp . Madrid.

MARGALEF , R., PLANAS , D., ARMENGOL , J., VIDAL, A.,PRAT, N., GUISET, A., TOJA, J. & ESTRADA , M. 1977.Limnologia de los embalses espanoles. I i II.Dept . Ecologia . Fac. Biologia . Universitat deBarcelona . M. O. P. Madrid.

MARGARITORA , F. G. 1971. Sulla presenza di M. mon-golica Daday 1910 della Sardegna occidentale.Riv. Idrobiol ., 10: 5-10.

MARGARITORA, F. G., ESTELLA , E. & MASTRANTUO-NO, L. 1977. Contributo allo studio della faunaad entomostraci delle acque temporanee dellaTurchia asiatica . Riv. Idrobiol ., XVI (1/2): 151-171.

48