Tot el poble en va ple

una història per explicar...

Text: Margarida Feliu PortabellaCorrecció: Anna Puente Llucià

Il�lustració: Antoni Baurier-vabau.comColor: viladraueducacio.com

Disseny conceptual i realització del programa escolar: viladraueducacio.com

Campanya de recollida d’oli domèstics. Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona. 2010/2011Campanya: Baula comunicació,

Aquest matí a escola tothom en parlava. La Maria, la professora de quart,

explicava que era una de les desgràcies més grans que hi havia hagut mai al

poble. Centenars de morts i una quantitat d’oli que feia angúnia.

Al migdia, en sortir de l’escola, la notícia s’havia escampat com una taca d’oli. Al

forn, al supermercat, a la farmàcia, al bar... tothom en parlava; fins i tot havien

arribat a la plaça del poble els cotxes de les televisions i dels diaris per fer

fotografies i preguntar a la gent què havia passat.

A casa meva, a l’hora de dinar, el meu avi estava molt enfadat. A ell, li

agradava molt anar a passejar al voltant de la riera i deia que mai no havia vist

res com aquell matí.

A la tarda, en sortir d’escola, vaig anar a la riera amb els meus amics. Hi

havia cotxes dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament i del Bombers... No ens hi

van deixar acostar. Realment, la cosa devia ser molt greu.

A la nit no vaig poder dormir: milers de peixos morts i una gran taca d’oli

dins de l’aigua de la riera eren el meu malson. Jo no volia que això passés, jo

només jugava i ara tot era culpa meva!

Al matí no vaig poder anar a escola; em trobava molt malament. El pare

em va dir que em quedés a casa. La mare em va posar el termòmetre. No tenia

febre, però el cap i la panxa em feien molt mal. Vaig anar a l’ordinador i vaig

buscar informació sobre què passava si es tirava oli per l’aigüera.

Bufff...! Tant de bo no ho hagués sabut: Un litre d’oli contamina un milió

de litres d’aigua... i jo n’havia tirat més d’un!

“Cinc litres d’oli no tractat contaminen l’aire que respira una persona

durant tres anys; Eliminar l’oli a les depuradores d’aigua és molt difícil i es

necessita molta energia per a fer-ho. A més, l’oli serveix d’aliment a les rates de

claveguera i ajuda que cada vegada en siguin més...”

Ara sí que estava desesperat: jo només volia fer un experiment! A la

cuina de casa, els pares fa temps que hi tenen unes ampolles on posen tot l’oli

que sobra quan cuinen i quan n’hi ha dues o tres les portem a la deixalleria.

Sempre ens han dit, als meus germans i a mi, que això és el que hem de fer

amb els residus. Però dilluns jo vaig agafar una de les ampolles: volia

comprovar per què l’oli no es barreja amb l’aigua. En abastar l’ampolla em va

patinar i tot l’oli va caure a terra i a l’aigüera. Vaig netejar-ho com vaig poder

però, sense adonar-me’n, una gota va quedar damunt la pica. Perquè els pares

no veiessin que l’oli que havien guardat en una de les ampolles havia

desaparegut, vaig decidir buidar a la claveguera les altres dues.

I quan els pares van arribar els vaig dir que havia portat les tres

ampolles de l’oli fet servir a escola, com molts altres dies havia fet. A la meva

escola es recull l’oli de totes les famílies i es porta directament a la deixalleria.

“Tot arreglat”, vaig pensar, però ara jo era el culpable d’aquell desastre.

Estava molt trist! I mentre era a la cuina pensant en els pobres

peixos, la gota d’oli que m’havia oblidat damunt la pica em va dir molt

seriosa:

- No és culpa teva! -

En sentir-la, em vaig estranyar bastant. Jo no coneixia cap gota que parlés,

però aquella era diferent. Aquella es deia L’Oli i sort que no la vaig netejar

perquè el que em va dir va tranquil�litzar-me molt.

- Està bé que pateixis pel que has fet. Ja saps que no es pot llençar a l’aigüera;

però el problema de la riera no l’has provocat tu. La fàbrica de pintures del

poble l’ha vessat. Se’ls ha trencat un dels dipòsits i moltes gotes com jo han anat

a parar a la riera.

-Uf!- A partir d’aquí ja vaig respirar millor.

- Ara ja ho estan netejant, però la riera tardarà a ser com abans un quant temps

i s’hi hauran de dedicar diners i esforços de molta gent perquè la vegetació i els

animals tornin a ser els mateixos. Caldrà treballar-hi perquè tot torni a ser una una una una

bassa dbassa dbassa dbassa d’’’’oli.oli.oli.oli.

Content de saber que, amb temps i esforç, la riera es podria recuperar,

vaig agafar la L’Oli i me la vaig endur a l’escola perquè expliqués als meus amics

i amigues què havia passat i per què les gotes com ella s’han de portar a reciclar.

Després d’escoltar-la, molts ens hem apuntat a ajudar a fer la neteja de la

riera i amb l’escola hem decidit que hi anirem sovint a veure com, a poc a poc, tot

torna a ser com abans.

Però us he de dir una cosa: mai més llençaré una gota d’oli per l’aigüera.

D’això, tant vosaltres com la L’Oli, en podeu estar segurs.