classes UOM-SEGONA PARTuom.uib.cat/digitalAssets/252/252739_documents-6.pdf · EL CASO...

Conurbacions europeesConurbacions europees

Deltametropool- Holanda

Conurbacions europeesConurbacions europees

Conurbació del Rurh- Alemania

•• Les del segon cas (Tercer MLes del segon cas (Tercer M óón)n) corresponen corresponen fonamentalment a la crisi de la societat rural fonamentalment a la crisi de la societat rural tradicional i es tradicional i es generen al voltant d'una capitalgeneren al voltant d'una capitalobertament macro cefobertament macro cefààlica.lica.

•• No hi ha un desenvolupament de carNo hi ha un desenvolupament de carààcter regional, cter regional, sinsinóó el creixement urbel creixement urbàà recolzat en recolzat en –– la demanda generada per la demanda generada per l'incrementl'increment de poblacide poblacióó, , –– amb abundant sector terciari tradicional (comeramb abundant sector terciari tradicional (comerçç))–– i llocs de treball temporals en la construccii llocs de treball temporals en la construccióó i obra pi obra púública,blica,–– que s'acompanyen dels serveis d'administracique s'acompanyen dels serveis d'administracióó i i

professionals professionals –– i amb indi amb indúústria urbana sorgida a l'empara del mercat que stria urbana sorgida a l'empara del mercat que

suposa la concentracisuposa la concentracióó..•• Un bon exemple d'aquest cas Un bon exemple d'aquest cas éés el sistema urbs el sistema urbàà

desenvolupat entorn del desenvolupat entorn del Districte Federal Districte Federal (M(Mèèxic), on xic), on a la impressionant macrocefa la impressionant macrocefààlia de la capital, lia de la capital, s'afegeix tota una corona de ciutats que superen el s'afegeix tota una corona de ciutats que superen el milimilióó d'habitants com d'habitants com PueblaPuebla o o TolucaToluca. .

•• Un tercer tipus de conurbaciUn tercer tipus de conurbaci óó éés el que es s el que es forma per dues o tres ciutats veforma per dues o tres ciutats ve ïïnes.nes.

•• El desenvolupament i creixement acaba El desenvolupament i creixement acaba convertintconvertint--les en un sistema les en un sistema

•• sol passar que una d'elles sol passar que una d'elles éés de mida molt s de mida molt superior a l'altra i la domina fent dependre o superior a l'altra i la domina fent dependre o convertint lconvertint l’’altre en ciutat sataltre en ciutat satèèll··lit.lit.

El factor distEl factor dist àànciancia , decisiu per formar , decisiu per formar concentracions urbanesconcentracions urbanes

•• El fenomen de la El fenomen de la conurbaciconurbacióó estestààassociat a un tipus de associat a un tipus de poblament en qupoblament en quèèabunden nuclis de abunden nuclis de dimensidimensióó urbana no urbana no massa allunyats uns massa allunyats uns dels altres.dels altres.

•• El cas del PaEl cas del Paíís s ValenciValenciàà a Espanya, a Espanya, en el conjunt en el conjunt AlacantAlacant --ElxElx --MMúúrciarcia , , éés un bon s un bon exemple, encara que exemple, encara que tambtambéé podria servir de podria servir de base a un tipus nou, base a un tipus nou, fundat en l'oci i el fundat en l'oci i el turisme, al costat de la turisme, al costat de la indindúústria i una stria i una agricultura de mercat .agricultura de mercat .

A major distA major distàància entre nuclis, major ncia entre nuclis, major ààrea rea metropolitanametropolitana

•• Per contra, les ciutats situades en Per contra, les ciutats situades en ààrees amb rees amb un poblament on els un poblament on els nuclis de carnuclis de car ààcter urbcter urb ààestan molt allunyatsestan molt allunyats els uns dels altres es els uns dels altres es veuen forveuen forççades a un creixement considerable ades a un creixement considerable per arribar a originar fenòmens de conurbaciper arribar a originar fenòmens de conurbacióó, , el que explica la macrocefel que explica la macrocefààlia que sol lia que sol caracteritzar quan es produeixen .caracteritzar quan es produeixen .ÉÉs el cas de s el cas de MadridMadrid , on nom, on noméés en dates s en dates recents podrrecents podrííem arribar a considerar la em arribar a considerar la integraciintegracióó en el sistema de ciutats com en el sistema de ciutats com ToledoToledoo o GuadalajaraGuadalajara. .

Les noves formes urbanes: Les noves formes urbanes: AglomeraciAglomeracióó urbanaurbana

La conurbació ha de diferenciar-se de l'aglomeracióurbana.L'aglomeració urbana és un fenomen caracteritzat per l'expansió d'una ciutat, a la qual s'ha d’atribuir tota la dinàmica de l'àrea, que afecta a diversos nuclis i municipis veïns, els quals són absorbits o suburbanitzats per la ciutat per formar un tot continu.

AglomeraciAglomeracióó urbanaurbanaEn aquest "tot" continu hi ha una única organització de l'espai (un centre, una perifèria, àrees suburbanes i espais periurbans), encara que poden distingir-se en l'àrea -suburbana punts d'articulaciócom a subcentres, corresponents als majors municipis suburbanitzats.

A l'aglomeració hi ha continuïtat espacial, però no independència funcional, a diferència de la connurbació.

AglomeraciAglomeraci óó urbanaurbana

•• Una aglomeraciUna aglomeracióó urbana urbana éés una s una regiregi óóurbanitzada que s'esturbanitzada que s'est één en solucin en soluci óó de de continucontinu ïïtattat al llarg de diverses al llarg de diverses circumscripcions administrativescircumscripcions administratives

•• Normalment comprNormalment comprèèn una ciutat central i n una ciutat central i pobles o ciutats satpobles o ciutats satèèll··lit als que aquesta ha lit als que aquesta ha absorbit en el seu creixement. absorbit en el seu creixement.

•• Els aglomerats tendeixen a Els aglomerats tendeixen a constituirconstituir--sese al al voltant dels grans centres administratius o voltant dels grans centres administratius o econòmics. econòmics.

Aglomeración urbana de Sevilla. Area Metropolitana

MegalòpolisMegalòpolis•• Una Una aglomeraciaglomeraci óó es diferencia d'una es diferencia d'una conurbaciconurbaci óó perquperquèè la la

primera primera éés el resultat del creixement i expansis el resultat del creixement i expansióó d'una ciutatd'una ciutatcentral absorbint a altres poblacions vecentral absorbint a altres poblacions veïïnes i per tant nes i per tant monocmonocèèntricantrica..

•• L'L'ààrea situada al voltant d'una aglomeracirea situada al voltant d'una aglomeracióó que mantque mantéé amb amb aquest estretes relacions d'habitatge i comeraquest estretes relacions d'habitatge i comerçç s'anomena s'anomena ÀÀREA METROPOLITANA REA METROPOLITANA

•• La conurbaciLa conurbaci óó éés el producte de l'expansis el producte de l'expansióó i fusii fusióó de de diverses diverses ciutatsciutats properes, fins i tot aglomeracions, i per tant properes, fins i tot aglomeracions, i per tant policpolic èèntrica.ntrica.

•• Un exemple d'aquest tipus Un exemple d'aquest tipus éés el s el conurbconurbàà BuenosBuenos Aires, que Aires, que comprcomprèèn tant l'aglomerat del Gran n tant l'aglomerat del Gran BuenosBuenos Aires com el del Aires com el del Gran La Plata (Argentina), unit estretament a aquest però Gran La Plata (Argentina), unit estretament a aquest però proveproveïït d'una organitzacit d'una organitzacióó urbanurbaníística i administrativa i una stica i administrativa i una dindinààmica pròpies.mica pròpies.

•• En aquests casos sEn aquests casos s’’empra de vegades el terme empra de vegades el terme MEGALÒPOLISMEGALÒPOLIS , sobretot quan la poblaci, sobretot quan la poblacióó del conjunt supera del conjunt supera els 20 milions d'habitants o la densitat la dels 2.000 habitantsels 20 milions d'habitants o la densitat la dels 2.000 habitantsper quilòmetre quadrat.per quilòmetre quadrat.

Megalópolis de Tokio (Tokio y su área metropolitana)

MegalòpolisMegalòpolis•• El terme megalòpolis va ser introduEl terme megalòpolis va ser introduïït per el t per el

geògraf Jean geògraf Jean GottmannGottmann en la den la dèècada de 1960.cada de 1960.Es refereix a un continu urbEs refereix a un continu urbàà de considerable de considerable extensiextensióó (centenars de quilòmetres) originat (centenars de quilòmetres) originat com a conseqcom a conseqüèüència del ncia del creixement d'una creixement d'una ciutat fins a prendre contacte amb l'ciutat fins a prendre contacte amb l' ààrea rea d'influd'influ èència d'una altra ciutat i aixncia d'una altra ciutat i aix íísuccessivamentsuccessivament ..

•• Aquest creixement es produeix a cada ciutat Aquest creixement es produeix a cada ciutat per la concentraciper la concentracióó d'activitats i poblacid'activitats i poblacióó a a costa de l'espai circumdant, i es troba afavorit costa de l'espai circumdant, i es troba afavorit pels nous mitjans de comunicacipels nous mitjans de comunicacióó i transport i transport

MegalòpolisMegalòpolis

•• La uniLa unióó de diversos centres urbans ha de de diversos centres urbans ha de comptar amb una poblacicomptar amb una poblacióó que superi que superi els 20 els 20 milions d'habitants.milions d'habitants.Aquestes grans extensions urbanes sAquestes grans extensions urbanes sóón n caractercaracteríístiques dels pastiques dels païïsos desenvolupats, sos desenvolupats, particularment dels Estats Units, Japparticularment dels Estats Units, Japóó i Europa i Europa Occidental. Occidental.

•• Es distingeixen, a escala planetEs distingeixen, a escala planetàària, les ria, les megalòpolis: megalòpolis:

MegalMegalóópolispolis

•• BoswashBoswash : : •• s'ests'estéén des de n des de BostonBoston

fins a Washington al fins a Washington al llarg d'un eix llarg d'un eix paral.lelparal.lel a a la costa atlla costa atlààntica d'uns ntica d'uns 650 km de longitud. 650 km de longitud. Inclou diverses Inclou diverses ààrees rees metropolitanes com metropolitanes com BostonBoston, Nova York, , Nova York, FiladFiladèèlfialfia, , BaltimoreBaltimore i i Washington. Reuneix Washington. Reuneix una poblaciuna poblacióóaproximada de 50 aproximada de 50 milions de persones i milions de persones i éés s una una ààrea de gran rea de gran dinamisme econòmic, dinamisme econòmic, polpolíític i cultural.tic i cultural.

MegalòpolisMegalòpolis•• ChippittsChippitts : : es desenvolupa entre es desenvolupa entre ChicagoChicago i i PittsburgPittsburg, ,

englobant les ciutats de englobant les ciutats de ClevelandCleveland i i DetroitDetroit. Alberga . Alberga voltant de 25 milions d'habitants. voltant de 25 milions d'habitants. ÉÉs un dels districtes s un dels districtes industrials mindustrials méés importants dels Estats Units s importants dels Estats Units

MegalòpolisMegalòpolis•• SansanSansan : es localitza entre San : es localitza entre San FranciscoFrancisco i San i San DiegoDiego a la a la

costa oest dels Estats Units. En ella es destaca la ciutat de costa oest dels Estats Units. En ella es destaca la ciutat de Los Los AngelesAngeles

MegalòpolisMegalòpolis•• TokaidoTokaido : est: estàà constituconstituïïda per les da per les ààrees rees

metropolitanes japoneses de Tokio, metropolitanes japoneses de Tokio, YokohamaYokohama, , NagoyaNagoya, , OsakaOsaka i i KobeKobe, amb al voltant de 45 milions , amb al voltant de 45 milions d'habitants. Conforma la concentracid'habitants. Conforma la concentracióó de potencial de potencial econòmic i tecnològic meconòmic i tecnològic méés important del ms important del móón. n.

MegalMegalóópolispolis

•• LondresLondres --LeedsLeeds : : al Regne Unit, al Regne Unit, que inclou les que inclou les ciutats de ciutats de BirminghamBirmingham, , Liverpool, Liverpool, ManchesterManchester, , Bradford, entre Bradford, entre les principals, les principals, amb mamb méés de 30 s de 30 milions milions d'habitants. d'habitants.

MegalòpolisMegalòpolis•• RenanaRenana : s'est: s'estéén al llarg del riu n al llarg del riu RinRin, a Alemanya i els , a Alemanya i els

PaPaïïsos Baixos, entre les ciutats de sos Baixos, entre les ciutats de StuttgartStuttgart i i Amsterdam. S'hi destaquen les Amsterdam. S'hi destaquen les ààrees metropolitanes rees metropolitanes de de DusseldorfDusseldorf, Frankfurt i , Frankfurt i MannheimMannheim. Compta amb . Compta amb prop de 33 milions de personesprop de 33 milions de persones. .

MegalòpolisMegalòpolis

•• Alguns investigadors plantegen la formaciAlguns investigadors plantegen la formacióó, en , en un futur no molt llunyun futur no molt llunyàà, d'una megalòpolis , d'una megalòpolis argentina a partir del creixement metropolitargentina a partir del creixement metropolitàà de de BuenosBuenos Aires, que s'uniria amb les ciutats de Aires, que s'uniria amb les ciutats de RosarioRosario (Santa Fe) i La Plata ((Santa Fe) i La Plata (BuenosBuenos Aires), al Aires), al llarg del front fluvial llarg del front fluvial ParanParanáá--PlataPlata. .

MegalMegalóópolispolisLEFEBVRE, 1972LEFEBVRE, 1972 ::““ La gran ciudad ha estallado, provocando una serie d e La gran ciudad ha estallado, provocando una serie d e protuberancias ambiguas, tales como: conjuntos protuberancias ambiguas, tales como: conjuntos residenciales, complejos industriales, ciudades satresidenciales, complejos industriales, ciudades sat éélites, lites, apenas diferentes de las zonas urbanizadas. La ciu dad apenas diferentes de las zonas urbanizadas. La ciu dad pequepeque ñña y mediana se transforma en dependencia, en una a y mediana se transforma en dependencia, en una semicolonia de la metrsemicolonia de la metr óópolipoli ””

DEMATTEISDEMATTEIS , , GOBERNA,GOBERNA, 20012001

““ Hoy Hoy diadia , bajo el impacto de la globalizaci, bajo el impacto de la globalizaci óón, se perfila n, se perfila una una ““ ciudad sin centro o una regiciudad sin centro o una regi óón urbana organizada n urbana organizada alrededor de los fragmentos desparramos de la alrededor de los fragmentos desparramos de la explosiexplosi óón del centron del centro ””

ALTRES DENOMINACIONS:ALTRES DENOMINACIONS:Les Les MetMetáápolispolis

�� AsherAsher propone un neologismo propone un neologismo METMETÁÁPOLISPOLIS para hacer referencia a para hacer referencia a los espacios engendrados por la los espacios engendrados por la metropolizacimetropolizaci óónn

�� Una Una metmet áápolispolis es un conjunto de espacios des un conjunto de espacios d óónde todos o parte nde todos o parte de los habitantes, de las actividades econde los habitantes, de las actividades econ óómicas o de los micas o de los territorios se hallan integrados en el funcionamiento c otidiano territorios se hallan integrados en el funcionamiento c otidiano (ordinario) de una metr(ordinario) de una metr óópoli. poli. �� Una Una metmet áápolispolis constituye generalmente una constituye generalmente una úúnica cantera de nica cantera de ocupaciocupaci óón, viviendas y actividades. n, viviendas y actividades. ��Los espacios que componen una Los espacios que componen una metmet áápolispolis son profundamente son profundamente heterogheterog ééneos y no necesariamente continuos.neos y no necesariamente continuos.��Las Las metmet áápolispolis se forman a partir de la metrse forman a partir de la metr óópolis preexistentespolis preexistentes

��Nuevas entidades urbanas, ciudades extendidas, Nuevas entidades urbanas, ciudades extendidas, hetereoghetereogéénasnas, , discontinuas y discontinuas y policpolicééntricasntricas..��La conexiLa conexióón y articulacin y articulacióón de estas nuevas entidades depende deln de estas nuevas entidades depende deltransporte y las telecomunicaciones.transporte y las telecomunicaciones.

LAS TECNLAS TECN ÓÓPOLISPOLIS

�� Son proyectos con la funciSon proyectos con la funci óón de generar los materiales n de generar los materiales bbáásicos de la economsicos de la econom íía de la informacia de la informaci óón.n.

En la mayorEn la mayor íía de las a de las tecntecn óópolispolis no se fabrica nada si no que no se fabrica nada si no que es dedican a la investigacies dedican a la investigaci óón y desarrollo de ideas para que n y desarrollo de ideas para que otros las fabriquen en otros lugares.otros las fabriquen en otros lugares.

��Si en la revoluciSi en la revoluci óón industrial el polo de innovacin industrial el polo de innovaci óón y n y desarrollo era la fdesarrollo era la f áábrica, en la sociedad de la informacibrica, en la sociedad de la informaci óón n el polo es la el polo es la tecntecn óópolispolis ..

��Son formas especSon formas espec ííficas de concentracificas de concentraci óón territorial de innovacin territorial de innovaci óónnTecnolTecnol óógica con un gran potencial para generar una gica con un gran potencial para generar una sinegiassinegias cientcient ííficasficasy productividad econy productividad econ óómicamica

TIPOLOGIAS DE TIPOLOGIAS DE TECNTECNÓÓPOLISPOLIS.

�� Complejos industrialesComplejos industriales de empresas de alta tecnologde empresas de alta tecnologíía que esta que estáánnconstruidos sobre la base de un medio innovador. El ejemplo mconstruidos sobre la base de un medio innovador. El ejemplo máás s caractercaracteríístico es el conocido stico es el conocido Silicon Silicon ValleyValley ..�� Ciudades de la cienciaCiudades de la ciencia. Son complejos de investigaci. Son complejos de investigacióón estrictamenten estrictamentecientcientííficos sin relacificos sin relacióón territorial directa con las fn territorial directa con las fáábricas:bricas:

�� TsukibaTsukiba y y KansaiKansai (Jap(Japóón)n)��TaekodoTaekodo (Corea)(Corea)

�� NNúúcleos de nueva formacicleos de nueva formacióón que aspiran a un nuevo crecimiento industrial, n que aspiran a un nuevo crecimiento industrial, en ten téérminos de ocupacirminos de ocupacióón y produccin y produccióón intentando atraer a empresas de n intentando atraer a empresas de producciproduccióón de alta tecnologn de alta tecnologíía hacia un espacio privilegiado:a hacia un espacio privilegiado:

�� HsinchuHsinchu ((TaiwanTaiwan))��SofiaSofia AntAntíípolispolis (Francia)(Francia)��CambrigeCambrige (RU)(RU)

�� Programas completos diseProgramas completos diseññados como instrumentos de desarrolloados como instrumentos de desarrolloregional y la descentralizaciregional y la descentralizacióón industrialn industrial. Jap. Japóón.n.�� Parques tecnolParques tecnolóógicos, creacigicos, creacióón de un medio innovadorn de un medio innovador::

�� Adelaida (Austria)Adelaida (Austria)��La CartujaLa Cartuja’’93 Sevilla93 Sevilla��ParcBITParcBIT (Mallorca).(Mallorca).

EL CASO PARADIGMEL CASO PARADIGM ÁÁTICO DE SILICON VALLEYTICO DE SILICON VALLEY

Condado de Santa ClaraCondado de Santa ClaraSan JosSan Jos éé

San Francisco

Los Los ÁÁngelesngeles

San DiegoSan Diego

Franja de Franja de 4.000km4.000km22, desde Palo Alto hasta el sur de San , desde Palo Alto hasta el sur de San JosJoséé..

��

GeografiaGeografia de les de les comunicacionscomunicacionsMÒDUL 5: MÒDUL 5: Les xarxes de la InformaciLes xarxes de la Informacióó i els impactes territorials.i els impactes territorials.

San José, la ciutatMés gran del Silicon Valley

• El término Silicon Valley fue acuñado por el periodista Don C. Hoefler en 1971.– Silicon (Silicio), alude a la alta concentración de

industrias en la zona, relacionadas con los semiconductores y las computadoras;

– Valley se refiere al Valle de Santa Clara, aunque se podría también aplicar a los alrededores, a ambos lados de la bahía, hacia los que muchas de estas industrias se han expandido.

• Durante muchos años de la década de los 70 y 80 se le llamóincorrectamente Silicone americana.

• Todavía hoy se sigue traduciendo incorrectamente como "Valle de la Silicona"

• La ubicación de las industrias de alta tecnología en el valle se debió, en gran medida, a WilliamShockley y Frederick Terman.– profesor de la Universidad de Stanford, consideró que

una vasta zona sin utilizar de propiedad de la universidad sería perfecta para el desarrollo inmobiliario e intelectual y estableció un programa para incentivar a los estudiantes egresados a quedarse allí,.

• Uno de los principales éxitos en la historia del programa fue que logró convencer a dos egresados: William Hewlett y David Packard, – conformarían la empresa Hewlett-Packard, la cual se

convertiría en una de las primeras firmas tecnológicas que no estaban directamente relacionadas con la NASA ola Marina estadounidense.

Google Campus en Mountain View

Oficinas Centrales de Apple Inc. en Cupertino, CA

Adobe, San José

Intel, Sta Clara

Yahoo en Sunnyvale

Universidades• Universidad de Berkeley -

– no está realmente ubicada en el "Silicon Valley", sino al lado opuesto de la Bahía de San Francisco, pero es muy renombrada por los recursos dedicados a la investigación y sus egresados.

• Universidad Estatal de San José• Universidad de Santa Clara• Universidad de Stanford• San José City College -• Universidad de Silicon Valley

Algunas de las ciudades de "Silicon Valley" (por ordenalfabético):

• Alviso, Atherton, Belmont, Burlingame, Campbell, Cupertino, Foster City, Fremont, Hillsborough, Los Altos, Los Gatos, Menlo Park, Millbrae, Monte Sereno, Mountain View, Milpitas, Newark, Palo Alto, Redwood City, San Carlos, San Mateo, San José, Santa Clara, Saratoga, Sunnyvale, Union City, Woodside

�� PoblaciPoblaci óón: 2,5 millones de habitantesn: 2,5 millones de habitantes��Entre ellos casi la mitad de los empresarios de Entre ellos casi la mitad de los empresarios de tecnologtecnolog íía ma máás ricos de EEUU.s ricos de EEUU.

�� DimensiDimensi óón econn econ óómica: concentra el 20% de las mayores mica: concentra el 20% de las mayores empresas tecnolempresas tecnol óógicas del mundo y genera casi la mitad de gicas del mundo y genera casi la mitad de todo el crecimiento industrial de los EEUU.todo el crecimiento industrial de los EEUU.

��Desarrollo en progresiDesarrollo en progresi óón geomn geom éétrica: trica: ��En 1975 se invirtieron 46 millones $ para la pues ta en En 1975 se invirtieron 46 millones $ para la pues ta en marcha de 51 empresas tecnolmarcha de 51 empresas tecnol óógicas.gicas.��En 1995 se invirtieron 7 billones $ anuales para la En 1995 se invirtieron 7 billones $ anuales para la creacicreaci óón de 1.300 nuevas Empresas.n de 1.300 nuevas Empresas.

EVOLUCIEVOLUCIÓÓN DE UN MEDIO INNOVADORN DE UN MEDIO INNOVADOR

Oleadas de innovaciOleadas de innovaci óónn1.1. AAñños 50os 50 : desarrollo de la industria : desarrollo de la industria

aeroespacial y militar. Empresas como Hewlettaeroespacial y militar. Empresas como Hewlett --Packard y Packard y VarianVarian AssociatesAssociates lideran esa ola.lideran esa ola.

2.2. AAñños 60os 60 --7070: circuitos integrados. : circuitos integrados. SintelSintel , , Shockley, AMDShockley, AMD

3.3. AAñños 70os 70 --8080: ola de ordenadores personales. : ola de ordenadores personales. Appel, Sun Microsystems, Silicon GraphicsAppel, Sun Microsystems, Silicon Graphics

4.4. AAñños 90os 90 : Internet. Netscape, Cisco, Yahoo, : Internet. Netscape, Cisco, Yahoo, Google, Microsoft, etc.Google, Microsoft, etc.

5.5. AAñños 2000os 2000 --????: biotecnolog????: biotecnolog íía y a y nanotecnolognanotecnolog ííaa…………

LA CULTURA DE SILICON VALEYLA CULTURA DE SILICON VALEY(Castells, Hall 1994: (Castells, Hall 1994: Las Las tecntecn óópolispolis del mundodel mundo ))

�� Papel central del trabajoPapel central del trabajo��El trabajo y el lugar de trabajo tienden a ser el foco principaEl trabajo y el lugar de trabajo tienden a ser el foco principal de la l de la actividad socialactividad social��AfAfáán por producir y competir.n por producir y competir.��Sentimiento positivo hacia el trabajo como una oportunidad paraSentimiento positivo hacia el trabajo como una oportunidad para la la innovaciinnovacióón.n.

�� EspEsp ííritu empresarialritu empresarial�� Gran capacidad de liderazgo, mGran capacidad de liderazgo, múúltiples escisiones.ltiples escisiones.

�� Competencia agresivaCompetencia agresiva�� Lucha extrema para mantener a la cabeza. Impulso haci a la Lucha extrema para mantener a la cabeza. Impulso haci a la innovaciinnovaci óón.n.RelajaciRelajaci óón de los estn de los est áándares moralesndares morales en las relaciones profesionalen las relaciones profesional

Individualismo extremo Individualismo extremo ��InmigraciInmigraci óón de jn de j óóvenes profesionales, solteros venidos de todo el venes profesionales, solteros venidos de todo el mundo, divorciados.mundo, divorciados.��Pautas de comportamiento individualistas, rechazo imp uestos paraPautas de comportamiento individualistas, rechazo imp uestos parala comunidadla comunidad��Lucha por las compensaciones econLucha por las compensaciones econ óómicas derivadas de su micas derivadas de su rendimiento. Competencia.rendimiento. Competencia.

LA CULTURA DE SILICON VALLEY. LA CULTURA DE SILICON VALLEY. (Castells, Hall 1994: (Castells, Hall 1994: Las Las tecntecn óópolispolis del mundodel mundo ))

�� La opulenciaLa opulencia��Aunque tambiAunque tambi één hay zonas oscuras, como media y en comparacin hay zonas oscuras, como media y en comparaci óón n con otras zonas, existe un alto nivel de vida.con otras zonas, existe un alto nivel de vida.��La mayorLa mayor íía de las personas abrigan expectativas de alcanzar a de las personas abrigan expectativas de alcanzar grandes expectativas de vida en la juventud.grandes expectativas de vida en la juventud.��Comportamiento que incapacita para prestar atenciComportamiento que incapacita para prestar atenci óón a los que n a los que han quedado fuera del grupo de los opulentos. han quedado fuera del grupo de los opulentos. Individualismo y Individualismo y segregacisegregaci óón urbanan urbana

��El tecnoestrEl tecnoestr ééss�� Alto nivel de estrAlto nivel de estr éés como parte integral de la cultura de la zonas como parte integral de la cultura de la zona�� Claras tendencias de consumo de alcohol y drogas.Claras tendencias de consumo de alcohol y drogas.

�� ApariciAparici óón de subculturas corporativasn de subculturas corporativas�� Fuertes sentimientos de lealtad a la empresaFuertes sentimientos de lealtad a la empresa�� Las empresas estimulan las relaciones sociales entre sus Las empresas estimulan las relaciones sociales entre sus trabajadorestrabajadores��CooperaciCooperaci óón interpersonal en el puesto de trabajo. Trabajo en g rupon interpersonal en el puesto de trabajo. Trabajo en g rupo��Apoyo psicolApoyo psicol óógico a los individuos con adicigico a los individuos con adici óón al trabajo.n al trabajo.

�� Consumo compensatorioConsumo compensatorio�� Mecanismo de alivio del estrMecanismo de alivio del estr éés. A mucho trabajo mucha diversis. A mucho trabajo mucha diversi óónn

LA CALIDAD DE VIDA DE SILICON VALLEY. LA CALIDAD DE VIDA DE SILICON VALLEY. (Castells, Hall 1994: (Castells, Hall 1994: Las Las tecntecn óópolispolis del mundodel mundo ))

�� El lado oscuro del El lado oscuro del ““ chipchip ””�� TransformaciTransformaci óón de la estructura urbana del condado de n de la estructura urbana del condado de Santa ClaraSanta Clara

�� Contraste entre opulencia econContraste entre opulencia econ óómica individual y mica individual y deterioro ambiental progresivo.deterioro ambiental progresivo.�� PresiPresi óón especulativa por fuerte demanda de n especulativa por fuerte demanda de vivienda.vivienda.��PoluciPoluci óón del parque industrial de Standfordn del parque industrial de Standford��ContaminaciContaminaci óón pozos de aguan pozos de agua��SegregaciSegregaci óón espacialn espacial��Problemas de congestiProblemas de congesti óón de trn de tr ááficofico��Escasez espacios verdesEscasez espacios verdes

AthertonAtherton

La ciudad mLa ciudad máás cara y con s cara y con mayormayorRenta Renta perper ccáápita de pita de EEUU.EEUU.��Precio medio Precio medio viviendasviviendas :: 2,5 millones2,5 millonesde dde dóólares, pueden llegar lares, pueden llegar a 80 millonesa 80 millones��Renta Renta perper ccáápitapita : : 260.000 $260.000 $��ResidentesResidentes: directivos : directivos de:de:

��OracleOracle��Hewlett PackardHewlett Packard��GoogelGoogel��eBayeBay

En 1970, el 83% de la En 1970, el 83% de la poblacipoblaci óónn en el en el vallevalle era era cauccauc áásicasica . . ActualmenteActualmente , , el el porcentajeporcentaje de de blancosblancos ssóólolo alcanzaalcanza el 50% por el 50% por cientociento . .

El resto, es de origen El resto, es de origen asiasi ááticotico (26%) e (26%) e hispanohispano (21%). En (21%). En cuartocuarto lugarlugar , , se se ubicanubican los los afroamericanosafroamericanos . .

• El Valle del Silicio demuestra el triunfo del capitalismo occidental, en cuanto a economía y desarrollo se refiere, siendo esta una de las regiones más prosperas del Estado de California.

• En Europa el concepto equivalente a SiliconValley es el de los parques tecnológicos o científicos , que son espacios específicamente creados para empresas de carácter tecnológico, de generación de conocimiento, de valor a ñadido . En Europa existen muchos de ellos especialmente en las proximidades de las ciudades de mayor tamaño

IMPACTES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. TIC

Inputs Outputs

Fábrica

trabajos

Región

LOGLOGLOGLOGÍÍÍÍSTICASTICASTICASTICA

A B

Fragmentación del Sistema de Producción Industrial

Fuente: Transport geography (2001)http.//magic.hofstra.edu/Communities/frame.html?bounce=/geotrans/eng/english.html

LA COMUNICACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Moving storageunits

Delivery units forparts

Delivery units forfinished goods

Warehouse

Old warehouse beforeJust-in-Time

FACTORY

ABC inc.

Assembly and warehousingplace

Production Unit

Moving storageunits

Assembly Line

Movimiento unidadesalmacenadas

Entrega de unidadespor partes

Entrega de unidadesde mercancías

acabadasAlmacén

Antiguo almacén antesdel JustJust --inin --TimeTime

FÁBRICA

Lugar de ensamblaje y stock

Unidad de Producción

��

��

Movimiento unidadesalmacenadas

Realización a partir de: Transport Geography (2001)

PrevisionsPrevisionsAlbarAlbar ààEntregaEntrega

ÓÓrdresrdres

PROVEEDOR

CLIENTE

Factures

AvisAvis expediciexpedici óó

Avis de liquidaciAvis de liquidaci óó

StockStock

Flujos físicos e Intercambios EDI

•• MOTORS DE RECERCA.MOTORS DE RECERCA.��GOOGLEGOOGLE

��IncorporaciIncorporaci óó informaciinformaci óó geogrgeogr ààficafica : : ��Google Google EarthEarth , , G.mapsG.maps , , ��GoogleGoogle StreetStreet ViewView eses una caracteruna caracteríística stica dede GoogleGoogle MapsMaps y y

dede GoogleGoogle EarthEarth que proporciona panorque proporciona panoráámicas a nivel de micas a nivel de calle (360 grados de movimiento horizontal)calle (360 grados de movimiento horizontal)

�� Google Google TransitTransit eses un software en fase beta ofrecido por un software en fase beta ofrecido por Google para acceder a los tiempos de transporte pGoogle para acceder a los tiempos de transporte púúblico, blico, rutas, y planes de viajerutas, y planes de viaje

��YoutubeYoutube, , GmailGmail (39 (39 idiomesidiomes))…….Crome.Crome……....

•• 1998: 1 treballador1998: 1 treballador•• 2001: 284 treballadors2001: 284 treballadors•• 2005: 1907 treballadors2005: 1907 treballadors

��YAHOOYAHOO

Ingresos 23 651 millones USD (2009)1

Beneficio de explotación 8312 millones USD (2009)

Beneficio neto 6520 millones USD (2009)

Activos 40 497 millones USD (2009)

Capital social 36 004 millones USD (2009)

Cambios de las funciones logísticas

Rodrigue, Comtois, Slack, 2009

GMV sistemas

TMB. Transports de Barcelona S.A.

SAE Empresa Municipal de Transports

SAE Empresa Municipal de Transports

London

New YorkLos Angeles

Singapore

Hong Kong

Tokyo

Telecommunications

Space

Time

Hin

terl

and

Stock Market Opening Period

Global Financial Centers

MATERIA

ENERGÍA

INFORMACIÓ

NEOLÍTIC

REVOLUCIÓINDUSTRIAL

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Fuente: Fuente: AntoniAntoni ElElíías Fuste. as Fuste. LL’’anellaanella cientcient ííficaficaComisiComisi óón del Mercado de las Telecomunicacionesn del Mercado de las Telecomunicaciones

SISTEMES I SERVEISSISTEMES I SERVEISDE POCS PER A MOLTSDE POCS PER A MOLTS

PremsaPremsaRadioRadio

TelevisiTelevisióó

La InformaciLa Informacióó fins a la primera meitat del anys 80fins a la primera meitat del anys 80

SISTEMES I SERVEIS SISTEMES I SERVEIS PERSONA A PERSONAPERSONA A PERSONA

TelegrafiaTelegrafiaTTèèlexlex

TelefoniaTelefonia


SITUACIÓ ACTUAL: Sistemes i serveis de tots per a tots (?).

xarxa


US Household Penetration of Telecommunications, 1920-2008

Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested prior to use.

Music Sales in the United States, 1975-2009

Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested prior to use.

ESTADISTICAS MUNDIALES DEL

INTERNET

(Usuarios del Internet y Poblacion por Países y Regiones)

(

English Version )

ESTADISTICAS MUNDIALES DEL INTERNET Y DE LA POBLACI ON

RegionesPoblacion( 2009 Est.)

% PoblacionMundial

Usuarios, datomás reciente

% Población(Penetración)

Crecimiento( 2000-2009 )

% UsoMundial

Africa 991,002,342 14.7 % 67,371,700 6.8 % 1,392.4 % 3.9 %

Asia 3,808,070,503 56.3 % 738,257,230 19.4 % 545.9 % 42.6 %

Europa 803,850,858 11.9 % 418,029,796 52.0 % 297.8 % 24.1 %

Oriente Medio 202,687,005 3.0 % 57,425,046 28.3 % 1,648.2 % 3.3 %

Norte America 340,831,831 5.0 % 252,908,000 74.2 % 134.0 % 14.6 %

Latinoamerica / Caribe 586,662,468 8.7 % 179,031,479 30.5 % 890.9 % 10.3 %

Oceania / Australia 34,700,201 0.5 % 20,970,490 60.4 % 175.2 % 1.2 %

TOTAL MUNDIAL 6,767,805,208 100.0 % 1,733,993,741 25.6 % 380.3 % 100.0 %

NOTAS: (1) Las Estadisticas de Usuarios Mundiales del Internet fueron actualizadas a Septiembre 30, 2009. (2) Para ver información detallada, de un clic sobre la región o el país correspondiente. (3) Los datos de población se basan en cifras para 2009 del US Census

Bureau. (4) Los datos de usuarios provienen de información publicada por Nielsen Online ,

ITU y de Internet World Stats. (6) Estas estadísticas son propiedad intelectual de Miniwatts Marketing Group, se pueden citar, siempre manifestando el debido credito y estableciendo un enlace activo a www.exitoexportador.com . Copyright © 2009, Miniwatts Marketing Group. Todos los derechos reservados.

Estructura NSFNET

Font: Atlas Cyberespace, www.cybergeography.org/atlas/altas.html

3. La ciutat informacional.

Continguts (2)Continguts (2)

•• Els sistemes urbans postEls sistemes urbans post --industrials dels paindustrials dels pa ïïsos sos del primer mdel primer m óónn–– Els moviments migratoris interurbansEls moviments migratoris interurbans

–– Els nous processos urbans: concentraciEls nous processos urbans: concentracióó, , centralitzacicentralitzacióó, desconcentraci, desconcentracióó, descentralitzaci, descentralitzacióó

–– Les noves formes urbanes: metròpolis, Les noves formes urbanes: metròpolis, connurbaciconnurbacióó, megalòpolis, met, megalòpolis, metààpolis, tecnòpolispolis, tecnòpolis

–– Estudi de casos: Espanya i MallorcaEstudi de casos: Espanya i Mallorca•• Les grans concentracions urbanes dels paLes grans concentracions urbanes dels pa ïïsos en sos en

vies de desenvolupamentvies de desenvolupament–– Alguns exemplesAlguns exemples

Estudi de casos: Espanya i MallorcaEstudi de casos: Espanya i Mallorca

•• -- Espanya, 2n paEspanya, 2n paíís ds d’’Europa en nEuropa en nºº immigrants immigrants estrangers i en xifres relatives el primerestrangers i en xifres relatives el primer

–– Alemanya: 7,3M (tAlemanya: 7,3M (téé 75 M, 75 M, --9,7% total h.)9,7% total h.)–– Espanya: 5,3M (tEspanya: 5,3M (téé 46,7 M, 46,7 M, 11,3%11,3%))

••A la UE 27 el% ciutadans forans A la UE 27 el% ciutadans forans éés del 6,2%s del 6,2%

–– FranFrançça: 3,7Ma: 3,7M–– ItItààlia: 3,4Mlia: 3,4M

–– Aquest 4 junts concentren Aquest 4 junts concentren el 75% de la poblaciel 75% de la poblaci óóestrangera estrangera de la UE que en tota de la UE que en tota éés de 30,8 M, s de 30,8 M, el 6% pel 6% p . . total de la UEtotal de la UE

••11,3M altres estats membres11,3M altres estats membres••19,5 M tercers pa19,5 M tercers païïsossos

–– 6 europeus6 europeus–– 4,7 africans4,7 africans–– 3,7 asi3,7 asiààticstics–– 3,2 americans3,2 americans

•• Turquia: 2,4 M representa el 12% del total dels Turquia: 2,4 M representa el 12% del total dels estrangers residents a la UEestrangers residents a la UE

•• Marroc: 1,7M , 9%Marroc: 1,7M , 9%•• AlbAlbàània : 1M, 5%nia : 1M, 5%

•• Romania, BulgRomania, Bulgàària, Polònia, Eslovria, Polònia, Eslovààquia, quia, –– % menor d% menor d’’estrangers, inferior a lestrangers, inferior a l’’1%1%

•• Estats amb % mEstats amb % méés alt ds alt d’’estrangers destrangers d’’un sol un sol papaíís: Grs: Grèècia: 64% estrangers scia: 64% estrangers sóón dn d’’AlbAlbàània; nia; EslovEslovèènia (47% de Bòsnia nia (47% de Bòsnia -- Hercegovina); Hercegovina); Hongria (37% de romanesos); Luxemburg (37% Hongria (37% de romanesos); Luxemburg (37% de Portugal)de Portugal)

•• Altres paAltres paíísos tenen un % molt elevat sos tenen un % molt elevat dd’’estrangers però molts pocs habitants:estrangers però molts pocs habitants:

–– Luxemburg : 43,3% estrangersLuxemburg : 43,3% estrangers

–– Letònia: 18%Letònia: 18%

–– Estònia:17%Estònia:17%

–– Xipre: 16%Xipre: 16%

–– Irlanda: 13%Irlanda: 13%

•• Diario de Mallorca 17Diario de Mallorca 17--1212--20092009

classes UOM-SEGONA PARTuom.uib.cat/digitalAssets/252/252739_documents-6.pdf · EL CASO...

Documents

Transcript of classes UOM-SEGONA PARTuom.uib.cat/digitalAssets/252/252739_documents-6.pdf · EL CASO...