RECENSIONS DE LLIBRES

Charles L. GRIswoLI), Self-Knowledge inPlato's Phaedrus, Yale UniversityPress, New Haven and London,1986, 315 pigs.

En aquesta obra Griswold ofereix unainterpretacio del Fedre de Plato. Inter-pretar un dialeg platonic exigeix assumirtorts principis sobre la interpretacio delsdialegs platonics en general. D'altra Ban-da, interpretar un text clue tracta quel-com que to a veure amb la vida filoso-fica demana, a mes, l'assumpcio per partde ('interpret d'una certa concepciod'una tal vida. La lcctura de Griswoldes desplega en el reconeixement explicitd'aquestes dues exigencies: pel que fa alprimer punt, i'autor dedica un apartatdel Ilibre a fer explicits i comentar elsseus principis interpretatius; pel que faal segon punt, la reflexio sobre la natu-ralesa i la possibilitat de l'empresa filo-sofica matcixa es un dels eixos que re-corre tota I'obra i que culmina en l'epi-leg, on Griswold, bo i recollint 1'ense-nyament platonic transmes pcl Fedre,polemitza amb Rorty i Derrida en de-fensa del dialeg.

La maxima que presideix la lcctura deGriswold es que ,the form of the dialo-gue is as intrinsic to its meaning as thecontent-. Griswold adverteix que cal ferjusticia al fet empiric de la forma ma-teixa del dialeg, donat que si horn desa-

ten a 1 ' cstrategia comunicativa assajadaper Plato allo que en el dialog vol essercomunicat quedara ocult . Seguim brcu-ment les indications de Griswold pelque fa a aquesta g6csti6:En un dialeg platonic es diucn costs i

hi passen cores. El dir mateix esdeve unfer, actua sobre les animes dels interlo-cutors i cis fa actuar , ara irats , ara aver-gonyits, ara complaguts , etc. D'altrabanda, Plato no aparcix rnai corn un delspersonatges dins I'accio representada:no hi ha cap pcrsonatge cis logoi del qua)puguin esser atribuits directatnent a Pla-to mateix . Horn podria pensar que So-crates es aqucst tal pcrsonatge; Gris-wold nega aquesta possibilitats en mos-trar clarament -en especial quan tractael mite de Teut i Tamus entorn cl pro-blema de l'escriptura- que el dit i el fetper Socrates no sempre es el que Platodiu i fa . Pero si no hi ha un logos facil-ment atribuible a Plato , on trobem l'en-senyamcnt platonic?

El logos de Plato es el tot del diMeg:intradialogalment Plato mai no diu res,pero el dialeg mateix es rep}^ roduit pel lo-gos platonic . Griswold observa quc, sivolem aprcndre allo que Plato vol ense-nyar (- nos), cal clue restem atents a altoque el discurs platonic fa. En cada dia-leg Plato mostra una esccna dramaticaon cada cosa o cada figura es va a cercaralla on apareix , en el seu aclarir - se i en-

147

fotiquir-se, en ci see IigUrar-se I deSiigu-

rar-sc, tal coin passa cn Ies discussions i

en Ies relacions dc la vida de cada dia.

Un dialcg platonic cs, aixi, la represcn-

tacio mimetica de Ics accions dramati-

ques en cl context de les quals Ies ques-

tions podcn o no poden esscr plantcja-

des, podcn o no podcn csser aclarides,

podcn o no poden csscr transmcscs. Un

dialcg platonic no cs un tractat logic so-

brc dctcrminades questions sing un re-

lat quc vol fcr vcure-hi clar, una feno-

mcnologia dramatica que mostra la pos-

sibilitat o la no possibilitat de la vida

cxaminada -de la vida filosofica- a la

ciutat. Griswold cita Leo Strauss per tal

d'assenyalar que, atescs Ics considera-

tions suara apuntades, res no cs acciden-

tal en un dialcg platonic, en cada dialcg

cada coca es neccssaria, alla on ella to

floc. Aixo, diu Griswold, ens obliga a

prendre'ns seriosament tots i cada un

dell elements dramatics i litcraris que

entree en Joe en el dialcg considcrat en

cada cas. L'autor atcn especialment al

paper central que juga la ironia (tant la

socratica, intradialogal, coin la platoni-

ca) cn el Fedre.

La tesi major do la interprctacio queGriswold fa del Fedre es quc when thePhacdrus is interpreted with the form-and-content maxim in mind, the dialo-gue comes to light as a whole unified bythe theme of self-knowledge,,.

En l'cxposicio de la seva lectura, Gris-wold scgueix l'ordre cronologic dels di-ferents cpisodis que componcn el con-junt del Fedre. Aquesta exposicio es des-plega en sis capitols: cls trey primerstracten Ics tres seccions en quc es divi-dcix la primera mcitat del dialcg (la pre-scntacio do I'cscena dramatica i cI pro-leg, cls dos primers discursos, i el dis-curs central la palinodia-); cl quartdona resposta al problema de la unitatdel dialeg en mostrar coin l'autoqualifi-cacio del mite present a la palinodia exi-gcix progressar cap a una discussio so-bre la techne dcls discursos; els dos dar-rers tracten, respectivament, la discussioentorn la retoriea i la discussio entorn elproblema de la paraula cscrita, tal cornapareixen en la segona mcitat del dialcg.

Aqucst no es el Hoc de rcproduir lesindicacions quc fa Griswold per tal defcr vcure coin aparcix en cl Fedre la cen-

tralitat del terra Cie I'autoeolleiyemem.

Nomcs dire que Griswold In vcu clar i

aconsegucix transmetre aquesta visio

clara merccs a la cura i a la bellesa del

seu relat. Centrem-nos nomcs en Ies oh-

servacions de I'autor pcl quc fa al paper

filosofic de la ironia en el Fedre. Co-

mencem seguint brcument cl fil de la

lectura de Griswold:

Els dos primers discursos presents alFedre ( cs a dir, el discurs de Lisias i clprimer discurs dc Socrates ) defensen latesi que mes val esser no- amant quearrant pcrque cl no-amant rep els favors

de 1'amant . Aqucsta tcsi cs folla pcrquel'argument ofert per tal de defensar-ladeixa veure que cl no-amant de qui csparla , atcs quc dcsitja cls favors do l'a-mant , cs en rcalitat un amant que no sesap tal . I aixo: qui defensa aquesta tesics troha situat en l'auto - oblit i, en con-segiicncia, en la desorientacio , tal cornho mostra l'accio dramatica d'aqucstapart del diileg , on Socrates i Fedre vanintercanviant els seus papers en un cer-cle vicios quc no duu enlloc . Es per aixo,assenyala Griswold , quc Socrates, MO_gut per la seva passio per I'autoconcixc-ment, fa la palinodia (= la retractacio) dela part central del dialcg. En el mite dola palinodia cl terra cs l'anima; aqui I'au-toconcixcnent i Pus del mite aparcixenestretament connectats: l'anima guanvai perd la seva unitat, experimenta dife-rents estats i diferents accions; i aixi

horn no pot cxplicar I'anima en termcsque la reifiquin , i cal, per tant , per tal docomprendre-la, una racionalitat mitica.Tanmateix, per be quc imprescindible, elmite cs insuficient . Aixo es vcu clar,apunta Griswold , si comparcm ci dit ala palinodia amb el Jet per Socrates en

dir la palinodia : el mite de la palinodiacomcnca reconeixent cis limits del co-neixement puma, pct-6 ofercix una conyprcnsici sobrehumana del Tot... i Socra-tes es un home, no un deu. D'aqucstamanera, la palinodia es retracta a si ma-tcixa, asscnvala ironicament Ics sevespropies hmitacions, de manera que ellamatcixa apunta la nceessitat de progres-sar vcrs una discussio autoconscicnt res-pccte cl logos . La palinodia mateixa rc-clama una discussio mcs amplia, recla-ma una nova pp alinodia; aixo cs la dis-cussio ( palinodica) vcrs la techne de les

148

paraules que we a continuacio en Cl dia-lcg.No cal continuar llegint el Fedre amb

Griswold. Ia vist es sufficient per a il-lus-trar also one volem destacar referent alconjunt dc la Icctura d'aqucst autor. Co-ntcntem-ho:

Griswold veu molt be com cl Fedreavan4a palinudicament, en un movimcntautoinduit en el que la ironia juga un pa-per lonamental: Ics incohercncies quchorn troba a calla moment (per exemplea la palinodia) no son fruit de la incom-petcncia de Plato, sino que aparcixencom Lill pas generat intencionadament i,per tart, ironicament en cl desenvolupa-ment en el terra de 1'autoconeixemcnt.Cada not pas no nega cl moment ante-rior, sino que I'integra en un contextmes ample bo i assenvalant-ne cis limits.La dialcctica de I'autolimitacio del mitees la dialcctica de I'autoeoneixement.Griswold fa notar que cl mite do 'pout iTamus constitucix una palinodia de ladiscussio tccnica, perquc la technc con-siderada ailladament -si no sc subordi-na a la recerca de I'autoeoneixement, laqual recerca no is possible, coin ja hemdnt, si no In intervc una racionalitat mi-tiea- tambc es degrada en ('auto-obliti en la desorientacio. Aquest proces dia-logic, assenvala Griswold, to coin a claula ironia socratica: Socrates va presen-tant CIS tomes cons Si fossin definitius, ialeshores els ataca intencionadament encis seas fonaments per tal de revclar unsignifieat ocult no anticipat; aqucst mo-viment repent Cs la rceuperacio d'uncontext mes ampli que ja esta donat. Avies -apunta Griswold , la ironia pla-tonica fa quc tot cl dialcg quedi obcrt,que el dialcg matcix quedi situat en uncontext encara mes ample: si horn atenal fet quc la critica de Socrates a 1'cscrip-tura es troba reproduida en un text es-crit per Plato, horn comprcn que In hauna retractacio de Plato respecte la cri-tica socratica, una retractacio que situaaquesta critica en una perspectiva mcsimplia i complexa de manera analoga aIa do Its altres palinodics; d'altra Banda,donat quc el Fedre es un relat, un mite,el dialcg assenyala cis sous propis limitscom a text escrit, bo i convidant a I'exer-cici del dialcg viscut coin a possibilitatde la recerca do si matcix.

I.a Icctura de Griswold, Iucida i clara,ens situa cn la comprensio del let quc,en la mesura quc el Fedre conic una au-toqualificacio com a dialcg cscrit, en ellhi trobem un senval del nucli de l'cnse-nvarnent platonic.

Self-knowledge in Platos Phaedrus cs,al meu parer, una obra valuosa per di-verses raons. Primer, perquc dcfuigl'excrcici pot scrios i avorrit- del li-mitar-se a classificar cl dialcg en qucstiodins una doctrina platonica ja sabuda.En comptcs d'aixo, Griswold es fidel ala dita socratica quc el filosof cs amicd'aprendre/comprendre; atcnent es-forcadamcnt a allo que es manifesta encl dialcg, i sense cap atanv d'extreurc'ndoctrines o tcories facils d'usar, Gris-wold copsa amb clarcdat i aconscgucixtransmetrc 1'eidos amb el quc cl Fedreaparcix corn una unitat.

1';n segon floc, i ates I'cnsenyamentparticular transmes pel Fedre, la inter-prctacio do Griswold to la virtut do pin-tar una bona imatgc del tot do la filoso-fia platonica com a (re-)orientacio devilla, bo i apuntant solucions satisfacto-ries a questions importants tals com laqucstio de l'us filosofic del mite, la qucs-tio do I'cscriptura, Ia qucstio de la deci-sio platonica d'cscriurc -i d'escriurcprecisament en forma de dialeg-, etc.Les solutions donades suggercixen, arues, quc per a Plato l'oralitat, cl dialcgvia i viscut, es insubstituiblc; i aqucstsuggeriment pot fcr-nos concebre, sen-se quc Griswold matcix ho hagi fortnu-lat cnlloc en l'obra que comentem, unpossible dialcg entre aquest autor (i d'aI-tres quc defcnscn els scus matcixos cri-teris intcrpretatius) i cis representants dol'cscola do Tubinga -els quals cmfasit-zcn la importancia primcra de I'cnscnva-ment platonic transmes oralment i reco-llit per la tradicio indirecta-. I aixo esdcstacable perquc pot ajudar a assolir unmaxim d'aclarimcnt en I'cstat actual dclscstudis platonics.

Per ti, la terccra gran virtut quc vo-h em destacar es despren, d'alguna ma-nera, de ies considerations anteriors.Hcm dit que Griswold llcgcix cl Fedrede forma atenta per tal d'aprendre icomprendre. Hcm dit, tambe, quc altoquc cnscnya cl Fedre Cs una dctcrmina-da concepcio do la villa filosofica. Aixi,

149

la lectura del J edre oferta ens situa, noja en la comprensio d'una determinadafilosofia entre filosofies (en el supositquc aixo pugui passar mai), sing en undialeg vigent entorn la questio de la pos-sibilitat o no possibilitat de l'empresa fi-losofica mateixa. El progres palinodicdel Fedre, que produeix una autoquali-ficacio del dialeg mateix, ens empeny aseguir dialogant tries enlla del Fedre. Esdestacable, per exemple, el fet que, en laseva polemica amb Rorty i Derrida, au-tors quc questionen la possibilitat de lafilosofia mateixa, Griswold assenyalique es cl Fedre mateix quc defensa Pla-to dels atacs d'aqucsts dos autors. Tro-bem, aixi, quc l'obra de Griswold esde-ve una lectura valuosa, no ja nomes pera aquells que desitgin coneixcr mes abastament l'estat actual dels estudis pla-tonics, sing tambe per a aquclls quc estrobin compromesos en la tasca de fer ladiagnosi de la nostra actualitat com amoment teoric d'una (re-)orientaciopossible.

Xavier Ibanez Puig

C. R. F. FFRKAKI, Listening to the Ci-cadas, Cambridge University Press,1987.

G.R.F. Ferrari es actualment profes-

sor a la universitat do California. Va ser

en la seva epoca d'estudiant a Cambrid-

ge quan va comen4ar la prcparacio d'a-

quest cstudi sobre cl Fedre, una primera

versio del qual fora la seva tesi doctoral.

La versio definitiva d'aqucsta obra es el

resultat del treball desenvolupat per Fer-

rari al Whitney Humanities Center de

Yale durant el curs 1984-85.

EI llibre de Ferrari es un d'aquests es-tudis sobre Plato, darrerament mes fre-quents, que, coin a interpretacio d'undialeg, fa un treball d'aclariment, pre-nent com a criteri primari d'interpreta-cio la unitat i coherencia d'aqucsta obra,que ha do ser considerada com a totali-tat. Aixo vol dir fer epokhe de tot alloquc ja sabiem que diu Plato abans d'es-coltar-lo, i escoltar-lo, per tant, atenta-ment, es a dir, escoltant Socrates, Fedre,i tot allo que els passa.Aixo vol dir quc no trobarem en

aqucst estudi cap remissio a una supo-sadament coneguda - teoria de les idees<<,in cap discussio entorn el lloc d'aquestdialeg en una suposada evolucio del pen-sament de Plato com a peca clau per laseva comprensio . Ws que la preocupa-eio pcl floc , es el joc del dialeg , la sevaarticulacio com a nucli que dona signi-ficat a la totalitat , el que fa de 1'estudide Ferrari un treball aclaridor precisa-ment per la unitat de sentit assolida.Aquesta unitat es troba - listening to thecicadas--; d'aqui cl titol.

El paisatge, tot alto que envolta a So-crates i Fedre, i que constitucix el fonssempre present i alhora oblidat de 1'ac-cio dramatica , excel-leix molt tries delque caldria per situar cl dialeg. Aquestapreseneia de fons (background ) hi curta un primer pla (foreground) al co-men4ament del dialeg i despres del se-gon discurs (himne mitic ) de Socrates.En aquesta segona aparicio (<< rebot<< deldialeg ) surt mitjancant el cant do les ci-gales.

Les cigales , amb el seu Ilarg (de fetinacabable) discurs, adverteixen a Fedredel perill que la quantitat de discurs (ino la bondat d'aquest) sigui Punic crite-ri per a jutjar-lo.

Per que no es bo el discurs de Lisias?Perque el discurs del retoric es un dis-curs fet per convcncer , per seduir. Aixovol dir que ha de tenir una aparenca ver-semblant, perque nomes la versem-blanca es convincent . Pero si la vcrsem-blanca es convincent , nomes ho es per-que ho es la veritat . Es a dir, cl retoricofereix la versemblan4a a un public queel quc demana es la veritat . D'altra Ban-da, la versemblan4a nomes es pot co-neixer mitjancant el coneixement de laveritat . El retoric, aleshores , ha de co-neixer la veritat per poder esser un bonretoric. La veritat i el discurs esdevenen,aixi, instruments pel retoric. Per aixo noes bo el discurs del retoric : no perque si-gui fals, sing perque el retoric menteix:-There is an asymmetry , then, betweenthe manipulating orator and his mani-pulated audience . He takes an interest inthe truth of what he is urging only tothe extent that it furthers his intentionto persuade ( for him, truth is subordi-nate to persuation): whereas they will bepersuaded only of what they take to be

150