Carl J. Stratman: Bibliography of Medieval Drama. Berkeley ... · PDF fileRennert, Notes on...
-
Upload
nguyenhanh -
Category
Documents
-
view
216 -
download
0
Transcript of Carl J. Stratman: Bibliography of Medieval Drama. Berkeley ... · PDF fileRennert, Notes on...
Ft RV'AV'DO 111'F.R1'A - FIEF ROlll(;A.'
C.Anl, J. SI nA'r9)AX : Bihliographvv of .1ledie.'al Drama. Berkeley - I,os Angeles,
I'niversity of California Press, 1951. X -- 12-1 pigs.
Carl Stratman se propone ofreeernos en esta okra una amplia, avtbiciosa
hibliografia del drama medieval. I,a divide en docc secciones, dedicadas sucesi-
vamente a colecciones de pietas inglesas, it Festschriften , it hibliografia debibliografias sobre el terra, a estudios y ensavos, al drama ingl(•s medieval, atrabajos sobre Rosvita, al drama hizantino v, por ultimo, a its dramas franca-s,aleman, italiano, latino y espanol. In dos apeudiccs sc seitalan los dramasingleses en coleccion y todos lac revistas relacionadas con el tema quc puedenencontrarse en las universidades americanas. Lill sec; iones sobre los distint isdramas Inedievales est;in it su vez suhdiyididas en has panes para sn inejorcomprensiGn v manclo.
El ntimero total de trabajos que Stratvtan inclnyc es de :1.771. Dentro deesta cifra hay material sobre pieta, Iittir^ic;as, contcdias clegiacas, misterios,milagros (Miracle Playys), pasiones, moralidades, Iursas, okras religiosas pro-testantes v judias, etc., que abarcan un peril do de tienipo (pie ilega pasta clsiglo X111 inclttsiye.
In desgracia --coma cs casi inevitable en obras de cstc tipo--, la biblio-grafia es desigual v poco bomogenea. Aunque no sov competente para juzg;trIt obra par entero, me parece necesario senalar (Inc el proyecto es excesiva-mente ambicioso por sat amplitud tematica. Si eomparamos la pane dedicada aldrama ingles - 2.222 fichas-- con las dcdicadas it los dramas dci tnundo latino,veremos una proporcion exagerada. E;l drama latino, por otra p;unte, solo gozade unas pocas paginas, colocadas adem:is - nasty an itrariamente--- entre hdramas espanol e italiano.'
1,iIII itandotlos al capitttlo XIr y ultimo, dedicado al drama espanol, constata-nu,S que la primera section, que incluye hibliograffas, nos ofrece una aportacionbastante completa : si exceptuamos la omi-loll del repertorio de Simon Diaz,practicamente estan citados todos los cttalogeis de pietas de teatro espanol ycasi todos los ntanuales bibliograficos. En el resto de las secciones se deja verurn falta casi completa de menciones de obras sobre el teatro ( lei Ambitocatalan : se titan el lihro de Wrim(•c sobre L'art drnnatique a I'alencia(Toulouse 191:3), y el trahajo de Corbatei sobre los misterios del Corpus (nUni-versity of California Publications in Modern l'ltilologv)i, XVI (19:32-:3:1), 1-1H ss.),pero faltan cocas tan esenciales como el trahajo de .\lilit i Fontanals sobre losUri.^enes del teatro c ataldn, lets ediciones de consuetas de I,lahres v otros,los textos publiead,s por Moline i lirasfs o Joan por sitar solo al;,*ttnosejevlplos.^
Utra omision (pie nos sorprende es in de vitas de ;aportacioncs sobre luitsicarelacionadas con el teatro medieval, tanto castellano comp catalan. No eucontra-mos en la lista de obras de .General History and I)iscussionu ni nun cola delas publicadas por monseiior Higini Angles, La seleceion sobre el resto delteatro peninsular denota claramente la falta de ova especializaciov en In mate-i ia. i Por que, por ejemplo, se cita el manual de Valbuena, pero se olvida InIlistoria general de las literaturas lii.cpanicas? 'I'ampoco yeo por que onliteh Iispana Sa,i;rada de Florez v el Vigi;e literario de A'illanneva. 1ntre Is libros
1. Cf. las observaciones de 1 Zto PRoiNCESCIINI , ( AevmmN, XXIX ( 1955 ), 287-2x»,_'. Citados, jttntamente con nincbos otr)is no conocid is (ampoco por Siratnian, en el
trabajo de 1. AIAssoT I Mi''cT;NER, Notes she la supelrir^nria del teatro catalb anti,,ER, XI, 49-101.
262
.,TR.9T11AV': 01EPiE1'AL PRA11A, - .5.1110V'A: «LET1'..SPAGV'OLA,
awls reeientes se olvida la in!roducchin al fiat r) reli-io.So del Silo de Oro de\Vardropper (-Madrid 1415 3). Faltan taunbicn articulos do revista importantes,
coma ](is de W. H . Schoemaker , Windows on the Spanish Stage in the Six-
teenth (entun • -publicado en 193 -1 en i1R-- o ]i. Rennert, N otes on the (hrono-
In,'t of the Spanish Drama , aparecido en .111.1: cn 1907.:`
(. oncluyendo , la bibliografia hie Stratntan resulta piny titil Para estudiantes
blue tcngan guc dedicarse a] testa , pert por sus onlisioncs ---quc lienios sefialadocon algun : ts ntttestras entre nrttchas - no 11c4a it responder it la necesidad ur-
gente de una bucna hihli^^} raffia sabre el drnna nuslicval.
Fernando IILERTA
CARN11.1.o SAMoN.y : i'rofilo di Storia delta 1.etteritura Spa,g)iola. Roma, ],ibr.
Frcdi A'irgilio A'cschi, [s. a.']. 153 pugs.
I'll esquema de la literatura espanyola do brews dimensions corn el de
Samara es unit enipresa arriscada. Samona, autor (l'iniportants estudis sobre
La (elestina i la novella sentimental espanyola, ha demostrat &ser una persona
capacitada per it dur-la a ternie i amb im minim de rise. Concentrant l'interes
de cada cpoca sobre els seas valors flies representatius, Saniona ens condueix
gels viaranys do la literatura espanyola des de Ics seves prinneres ntanifesta-
cions ell les kharjas mossarabs fins it Blas de Otero, Camilo-Jose Cela i els qui
ban vingut darrera dells. En emprendre la seva exploracio critica, I'autor ha
volgnt prevenir-se contra ens miratges que la contemplacilr de la literatura fora
de ]'ambit literari pugui engendrar. Per aixo ha pros corn it nnesura valors
formals, estructurals i retorics, dauntnt cls quals s'ha concretat ]a creacio
literdria, i ha volgut prevenir-se contra generalitzacions esdevingudes topics
i abstractions (com els conceptes rcalisme, popularisme, individualisrne, tradi-
cionalisine, etc., aplicats it voltes en forma inassa general it la literatura). Caldir, pero, en elogi de Samosa (tile agttest no s'lia desconnectat totalntent de lacircuntstancia historica. El sell esquema de la historia de la literatura espa-nvola respon a ]a seva particular concepciO de la cultura espanyola en relaciOamb la cultura i i'espcrit europens. Potser per aixo Sanurna tendeix a accen-tuar excessivament la distancia entre Espanya i Europa, especialment des queen temps de Felip 11 la Contrareforma s'imposa atnb el consegiieut enfonsamentde I'Erasmisme. Pero ^ es pot parlar d'isolarnent d'Espattva quan obres com1'A madis i les seves imitations i ens escriptors ascetics i niIstics, lines i altres:nab tan prcgones arrels en la tradiciti medieval, assoleixen una difil"'V) tallgran it tota Europa?
Cu perfil es un esquema i per tart una siniplificacio, per la qual cosa estacit it tothort d'assenyalar-hi omissions, (tine probablement no hail passat des-apercebttdes it matrix autor. Aixi i tot, In visiu del Romanticism( espanvo]queda mancada sense l'esment dens iniciadors d'aquest moviment a Catalunya,especi:dment sense I'esinent de noins coin ens de Milo i Fontanels i de Phu
:1. Para el te:arn e.pai 1, adem,is de la 14111 iortfia y el 31arnhol de Sctmi N I)fez, veaseel Teaho nu-dieaal preparado p-.r FF:RNANDO I ..Az.4RO CARRrTER , va en segunda ediciun,y la valiosa antique au definitive aportaei(n de RICHARD 11. DONOVAN, The LiturgicalDrama in 11cdic.hl Spain (Ti ru no 19555 .
1. Mil pruleg es datat el 1959.
263