BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN...

60
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS FEBRER 2005 FEBRERO A 41 news ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ JOAN GRIMALT, MEMBRE DE L’INSTITUT D’INVESTIGACIONS QUÍMIQUES I AMBIENTALS DE BARCELONA, DEL CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES (CSIC) DR. LLUÍS VICTORI COMPANYS, S.I., PRESIDENTE DEL PATRONATO Y DEL CONSEJO DIRECTIVO DEL IQS Y JEFE DEL DEPARTAMENTO DE QUÍMICA ANALÍTICA RDO. PIERRE SALAMBIER S.I., DELEGADO DEL PADRE GENERAL PARA LOS ANTIGUOS ALUMNOS DE JESUITAS Societat Catalana de Química Societat Catalana de Química

Transcript of BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN...

Page 1: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S

FE

BR

ER

20

05

FE

BR

ER

O A 41news

AS

OC

IAC

IÓN

DE

QU

ÍMIC

OS

E I

NG

EN

IER

OS

DE

L I

NS

TIT

UT

O Q

UÍM

ICO

DE

SA

RR

JOAN GRIMALT, MEMBRE DE L’INSTITUT D’INVESTIGACIONS QUÍMIQUES I AMBIENTALS DE BARCELONA, DEL CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES (CSIC)

DR. LLUÍS VICTORI COMPANYS, S.I., PRESIDENTE DEL PATRONATO Y DEL CONSEJO DIRECTIVO DEL IQS YJEFE DEL DEPARTAMENTODE QUÍMICA ANALÍTICA

RDO. PIERRE SALAMBIER S.I.,DELEGADO DEL PADRE GENERALPARA LOS ANTIGUOSALUMNOS DE JESUITAS

Societat Catalanade Química

Societat Catalanade Química

Page 2: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

2

Presiden

3

A-IQS es miembrode la FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

S U M A R I S U M A R I O

3. Editorial / Editorial

4. Assemblea A-IQS 2004 / Asamblea A-IQS 2004

17. Entrevista amb Lluís Victori /

Entrevista con Lluís Victori

21. Grups Professionals / Grupos Profesionales

34. Tardes Associació / Tardes Associació

43. Futures Promocions / Futuras Promociones

45. Enginyers industrials / Ingenieros industriales

47. Federació Espanyola d’Enginyers Químics (FEIQ) /

Federación Española de Ingenieros Químicos (FEIQ)

53. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS

55. Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil. S.I.

58. Aniversaris Promocions / Aniversarios Promociones

A-IQS es miembro dela EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING desde 1974

PresidentLluís Seguí i GarrigaVicepresidentJaume Árboles i MuntadasSecretariJosep Beumala i GriñoSots-secretariMáximo Hidalgo i VillarroyaTresorerÍñigo Babot i GutiérrezSotstresorerJordi Martí i Gascón

VocalsMagda Faijes i SimonaBorja Gibert i LasaosaNúria Guix i GalceranAlbert Palomer i BenetAlexis Pey i TorruellaJesús Santamaría i SernaRafael Queralt i Teixidó

A-IQSVia Augusta, 39008017 BarcelonaTel. 93 267 20 12 93 267 20 00Tel. i fax directe 93 280 42 76Web: http://www.aiqs.esE-mail: [email protected]

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

38

41

Secretari general tècnic: Anton M. SitjesCoordinació editorial i disseny: BPMO EdigrupDipòsit legal: B-37419-97

14

22

34

11

46

Page 3: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

2

Presiden

3

E D I T O R I A L E D I T O R I A L

“El camino que debemos asegurar

es el de ser muy buenos”

Apreciados amigos, Comienzo este editorial recordando la pérdida del

Dr. Condal, el pasado 18 de enero. Era de la promo-ción de 1946, la misma que la del P. Queralt. En-contraréis una entrevista que le hizo nuestro amigo Josep Chias (Promoción 1969) para el News nº 4, en el año 1989.

En motivo del centenario del IQS, el Dr. Lluís Victori nos presenta a los protagonistas de los cien años de historia del IQS y nos comenta su vinculación personal con el centro, desde 1961. Queremos darle las graci-as desde aquí por su rigurosa exposición y recogemos sus palabras: “Ante los retos de futuro, el camino que debemos asegurar es el de ser muy buenos.”

Hemos querido dar a conocer la Sociedad Catalana de Química, de la que el Dr. Antoni Planas es miembro. Nos comenta la próxima celebración del 6-CBM (Carbo-hydrate Bioengineering Meeting), que se realizará en el Museo de la Ciencia. Le deseamos mucho éxito.

Los Grupos Profesionales nos ofrecen sus activi-dades y las Tardes Associació han tenido la partici-pación, entre otros, del Dr. Grimalt, que es antiguo alumno del IQS y nos habló de la contaminación que su equipo detectó en Flix.

Como ya es habitual, nuestro boletín recoge los actos de la Asociación, es decir, la Asamblea Gene-ral, la festividad de San Alberto y la Asociación de Antiguos Alumnos del IQS, Filial Bolivia.

Recibid mi más cordial salutación.

Lluís Seguí

Presidente de la A-IQS

“El camí que hem d’assegurar

és el de ser molt bons”

Benvolguts amics,Començo aquesta editorial recordant la pèrdua

del Dr. Condal, el 18 de gener passat. Era de la promoció de 1946, la mateixa que la del P. Queralt. Trobareu una entrevista que li va fer el nostre amic Josep Chias (Promoció 1969) per al News nº 4, l’any 1989.

Amb motiu del centenari de l’IQS, el Dr. Lluís Victori ens presenta els protagonistes dels cent anys d’histò-ria de l’IQS i ens comenta la seva vinculació personal amb el centre, des de 1961. Des d’aquí volem donar-li les gràcies per la seva rigorosa exposició i recollim les seves paraules: “Davant els reptes de futur, el camí que hem d’assegurar és el de ser molt bons.”

Hem volgut donar a conèixer la Societat Catalana de Química, de la qual el Dr. Antoni Planas és membre. Ens comenta la propera celebració del 6-CBM (Car-bohydrate Bioengineering Meeting), que tindrà lloc al Museu de la Ciència. Li desitgem molt d’èxit.

Els Grups Professionals ens ofereixen les seves activitats i les Tardes Associació han tingut la par-ticipació, entre altres, del Dr. Grimalt, que és antic alumne de l’IQS i ens va parlar de la contaminació que el seu equip va detectar a Flix.

Com ja és habitual, el nostre butlletí recull els ac-tes de l’Associació, és a dir, l’Assemblea General, la festivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial Bolívia.

Rebeu la meva cordial salutació.

Lluís Seguí

President de l’A-IQS

Presidencia de la Asamblea General del pasado 17 de diciembre del 2004

Page 4: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

4 5

A S S E M B L E A A S A M B L E A

ASSEMBLEA A-IQS 2004 ASAMBLEA A-IQS 2004

UN ANY MÉS, LA SALA MULTIMÈDIA DE L’INSTITUT

QUÍMIC DE SARRIÀ VA ACOLLIR L’ASSEMBLEA ORDINÀRIA

DE L’ASSOCIACIÓ, EL 17 DE DESEMBRE PASSAT. COM ÉS

HABITUAL, DESPRÉS DE FER UN REPÀS EXHAUSTIU DE LES

ACTIVITATS IMPULSADES DES DE L’ASSOCIACIÓ, ES VAN

LLIURAR ELS PREMIS PARE SALVADOR GIL I LES INSÍGNI-

ES COMMEMORATIVES A LES PROMOCIONS 1954, 1979

I 1992.

UN AÑO MÁS, LA SALA MULTIMEDIA DEL INSTITUTO

QUÍMICO DE SARRIÀ ACOGIÓ LA ASAMBLEA ORDINARIA DE

LA ASOCIACIÓN, EL PASADO 17 DE DICIEMBRE. COMO ES

HABITUAL, DESPUÉS DE HACER UN REPASO EXHAUSTIVO DE

LAS ACTIVIDADES IMPULSADAS DESDE LA ASOCIACIÓN, SE

ENTREGARON LOS PREMIOS PADRE SALVADOR GIL Y LAS

INSIGNIAS CONMEMORATIVAS A LAS PROMOCIONES 1954,

1979 I 1992.

L. Seguí i E. Julià, a la Presidència de l’Assemblea Generaldel 17 de desembre de 2004L. Seguí y E. Juliá, en la Presidencia de la Asamblea Generaldel 17 de diciembre de 2004

Vista general de l’AssembleaVista general de la Asamblea

Iñigo Babot, tresorer i coordinador de les “Tardes Associació”Iñigo Babot, tesorero y coordinador de las “Tardes Associació”

Jaume Árboles, vicepresident i director de la revista ‘Afinidad’Jaume Árboles, vicepresidente ydirector de la revista ‘Afinidad’

Borja Gibert, de la Comissió de JovesBorja Gibert, de la Comisión de Jóvenes

41

Page 5: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

4 5

A S S E M B L E A A S A M B L E A

Máximo Hidalgo, subsecretari de l’A-IQS isecretari executiu del Centenari del IQSMáximo Hidalgo, subsecretario de la A-IQSy secretario ejecutivo del Centenario del IQS

Albert Palomer comentant les activitatsdels Grups ProfessionalsAlbert Palomer comentando las actividades de los Grupos Profesionales

Laura Liébana, de la Comissió de Joves i delegadaper a les relacions amb la FEIQLaura Liébana, de la Comisión de Jóvenes y delegadapara las relaciones con la FEIQ Pere Palacín, coordinador de la nova revista

‘Enginyeria Industrial IQS’Pere Palacín, coordinador de la nueva revista‘Enginyeria Industrial IQS’

Jesús Santamaria informant de laproblemàtica del REACH (RegistrationEvaluation and Autorisation of Chemicals)Jesús Santamaria informando de laproblemática del REACH (RegistrationEvaluation and Autorisation of Chemicals)

El P. Rafael Queralt comentant elsresultats de la Borsa de TreballEl P. Rafael Queralt comentando losresultados de la Bolsa de Trabajo

41

Page 6: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

6 7

A S S E M B L E A A S A M B L E A

Xavier Romero, Premi P. Salvador Gil del departamentd’Enginyeria QuímicaXavier Romero, Premio P. Salvador Gil del departamentode Ingeniería Química

Sofia Henriette, Premi P. Salvador Gil del departamentde Química Orgànica i BioquímicaSofia Henriette, Premio P. Salvador Gil del departamentode Química Orgánica y Bioquímica

Raquel de Nadal, Premi P. Salvador Gil del departament de Química AnalíticaRaquel de Nadal, Premio P. Salvador Gil del departamento de Química Analítica

Rubén Mercadé, Premi P. Salvador Gil del departamentd’Enginyeria Industrial (va recollir el premi un company seu,Jaume Soria)Rubén Mercadé, Premio P. Salvador Gil del departamentode Ingeniería Industrial (recogió el premio un compañero suyo,Jaume Soria)

Aperitiu, vistes generalsAperitivo, vistas generales

Sara Villegas, Premi P. Salvador Gil del departamentde Gestió EmpresarialSara Villegas, Premio P. Salvador Gil del departamentode Gestión Empresarial

41

Page 7: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

6 7

A S S E M B L E A A S A M B L E A

Sopar, vistes generals de les taulesCena, vistas generales de las mesas

Promoció 1979Promoción 1979

Promoció 1954Promoción 1954

Promoció 1992Promoción 1992

41

Antoni Badrinas (Delegat de la Promoció 1954)Antoni Badrinas (Delegado de la Promoción 1954)

Carles Colominas (Promoció 1992)Carles Colominas (Promoción 1992)

Pilar Sanz (Promoció 1979)Pilar Sanz (Promoción 1979)

Page 8: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

8

Miquel Gassiot

GUARDONAT AMB LA MEDALLADE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSI ENGINYERS DE L’IQS

El doctor Miquel Gassiot i Matas va ser guardonat el 17 de desembre passat amb la prestigiosa meda-lla que atorga l’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià. El lliurament del premi, que té caràcter honorífic i es concedeix a perso-nes o entitats que hagin destacat en l’àmbit de la química industrial, de la tècnica o de la cultura com a mitjà per contribuir al desenvolupament de la societat, es va fer en el marc de l’Assemblea de l’Associació.

Miquel Gassiot i Matas ha estat guardonat per la seva brillant trajectòria professional. És cap del de-partament d’Enginyeria Química de l’IQS i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i va ser rector de la URL i director de l’Institut Químic de Sarrià. A més, ha publicat diferents articles cien-tífics i ha dirigit nombroses tesis doctorals i cursos de postgrau. Miquel Gassiot s’ha convertit en la si-sena persona que rep la medalla de l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS, juntament amb el rei Joan Carles, la Companyia de Jesús, el pare Queralt, el pare Ferrer Pi i el pare Montagut. ❏

Miquel Gassiot

GALARDONADO CON LA MEDALLADE LA ASOCIACIÓN DE QUÍMICOSE INGENIEROS DEL IQS

El doctor Miquel Gassiot i Matas fue galardonado el pasado 17 de diciembre con la prestigiosa medalla que otorga la Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Químico de Sarrià. La entrega del premio, que tiene carácter honorífico y se concede a personas o entidades que hayan destacado en el ámbito de la química

industrial, de la técnica o de la cultura como medio para contribuir al desarrollo de la sociedad, se reali-zó en el marco de la Asamblea de la Asociación.

Miquel Gassiot i Matas ha sido galardonado por su brillante trayectoria profesional. Es jefe del departa-mento de Ingeniería Química del IQS y miembro de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, y fue rector de la URL y director del Instituto Químico de Sarrià. Además, ha publicado diferentes artículos científicos y ha dirigido numerosas tesis doctorales y cursos de postgrado. Miquel Gassiot se ha conver-tido en la sexta persona que recibe la medalla de la Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS, junto al rey Juan Carlos, la Compañía de Jesús, el padre Queralt, el padre Ferrer Pi y el padre Montagut. ❏

41 TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA

Page 9: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

9

NOT ÍC IES A - IQS NOT IC IAS A - IQS 41

ENTREVISTA AL DR. ÀNGEL MESSEGUER, PRESIDENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE QUÍMICA (SCQ)

Quins són els objectius de la Societat Catalana de Química?La SCQ és una societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que pretén aconseguir el progrés de la química a través de la difusió o donant suport a iniciatives del sector acadèmic, de l’ensenyament mitjà i industrial, per exemple. La seva funció no és estrictament professional, no és un col·legi, sinó que té més una funció de cultivar i difondre la química als territoris de parla catalana, tots els aspectes acadè-mics i científics li són propis.

Quines activitats porteu a terme?La Societat, que aplega uns 600 socis, es dedica a l’organització de cursos i conferències relacionats amb tots els àmbits de la química, actes que també estan relacionats amb l’ensenyament de la química a tots els nivells, es convoquen uns premis per a estudiants per treballs de fi de carrera, ara també hem convocat un concurs per crear una taula periòdica on line. Tenim pu-blicacions pròpies (llibres, webs, etc.), intentem donar una oportunitat als joves investigadors dels Països Ca-talans per presentar els seus treballs en una trobada

ENTREVISTA AL DR. ÀNGEL MASSEGUER, PRESIDENTE DE LA SOCIEDAD CATALANA DE QUÍMICA (SCQ)

¿Cuáles son los objetivos de la Sociedad Catalana de Química?La SCQ es una sociedad filial del Institut d’Estudis Catalans, que pretende conseguir el progreso de la química a través de la difusión o apoyando a iniciati-vas del sector académico, de la enseñanza media e in-dustrial, por ejemplo. Su función no es estrictamente profesional, no es un colegio, sino que tiene más una función de cultivar y difundir la química en los territori-os de habla catalana, todos los aspectos académicos y científicos le son propios.

¿Qué actividades realizáis?La Sociedad, que reúne a unos 600 socios, se dedica a la organización de cursos y conferencias relacionados con todos los ámbitos de la química, actos que también están relacionados con la enseñanza de la química a todos los niveles, se convocan unos premios para estudiantes por trabajos de final de carrera, ahora también hemos convo-cado un concurso para crear una tabla periódica on line. Tenemos publicaciones propias (libros, webs, etc.), inten-tamos dar una oportunidad a los jóvenes investigadores de los Países Catalanes para presentar sus trabajos en

EL DR. ÀNGEL MASSEGUER, PRESIDENTE DE LA SOCIEDAD

CATALANA DE QUÍMICA Y PROFESOR DE INVESTIGACIÓN DEL

CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, NOS

ACERCA A LA SCQ, UNA ENTIDAD NACIDA EN 1932 Y QUE

TIENE COMO FINALIDAD PRINCIPAL VELAR POR LA DIFUSIÓN

DE LA QUÍMICA EN LOS PAÍSES CATALANES.

EL DR. ÀNGEL MESSEGUER, PRESIDENT DE LA SOCIETAT

CATALANA DE QUÍMICA I PROFESSOR D’INVESTIGACIÓ DEL

CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES, ENS

APROPA A LA SCQ, UNA ENTITAT NASCUDA EL 1932 I QUE

TÉ COM A FINALITAT PRINCIPAL VETLLAR PER LA DIFUSIÓ DE

LA QUÍMICA ALS PAÏSOS CATALANS.

Page 10: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

10 11

que organitzem cada dos anys, etc. Un objectiu priorita-ri per nosaltres és que aquestes activitats tinguin lloc per a tot el territori de parla catalana.

Quins són els orígens de la SCQ, per quin motiu es va crear?Quan es va acabar la dictadura de Primo de Rivera i va venir la Segona República, hi havia un clima de lli-bertat que propiciava la creació d’organitzacions per fomentar tot el que s’entén per cultura en català, de tal manera que un grup de científics van trobar una atmosfera propícia per fundar la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, i

fer-ho en el si de l’Institut d’Estudis Catalans. Malau-radament, la Guerra Civil va interrompre l’activitat de l’IEC i de les seves societats filials, i no va ser fins als últims anys de la dictadura franquista quan es va permetre que l’IEC i les seves filials reprenessin les activitats. Amb tot, aquestes institucions no es van reconèixer oficialment fins al 1976, i a mitjan dels anys vuitanta aquella Societat va donar origen a la SCQ, entre altres.

Què li aporta, personalment, poder presidir la Societat?Per mi és molt gratificant. El meu avi, Ramon Pey-poch, va ser un dels fundadors de la SCQ. D’altra banda, m’és molt satisfactori tenir un càrrec que em permeti estar al servei de la cultura científica en català. Jo vaig néixer a Mèxic, els meus pares eren exiliats i, per tant, de petit ja vaig tenir una noció del que significava Catalunya i la seva lluita constant per tenir una personalitat pròpia en tots els terrenys, i això em va impregnar, tot i que vivia lluny del país.

un encuentro que organizamos cada dos años, etc. Un objetivo prioritario para nosotros es que esas actividades tengan lugar para todo el territorio de habla catalana.

¿Cuáles son los orígenes de la SCQ, por qué motivo se creó?Cuando terminó la dictadura de Primo de Rivera y llegó la Segunda República, había un clima de liber-tad que propiciaba la creación de organizaciones para fomentar todo lo que se entiende por cultura en catalán, de manera que un grupo de científicos encontraron una atmósfera propicia para fundar la Sociedad Catalana de Ciencias Físicas, Químicas y

Matemáticas, y hacerlo en el seno del Institut d’Es-tudis Catalans. Desgraciadamente, la Guerra Civil interrumpió la actividad del IEC y de sus sociedades filiales, y no fue hasta los últimos años de la dicta-dura franquista cuando se permitió que el IEC y sus filiales reprendieran las actividades. Sin embargo, esas instituciones no tuvieron un reconocimiento ofi-cial hasta 1976, y a mediados de los años ochenta aquella Sociedad dio origen a la SCQ, entre otras.

¿Qué le aporta, personalmente, el poder presidir la Sociedad?Para mí es muy gratificante. Mi abuelo, Ramon Pey-poch, fue uno de los fundadores de la SCQ. Por otra parte, me es muy satisfactorio tener un cargo que me permita estar al servicio de la cultura científica en catalán. Yo nací en México, mis padres eran exila-dos y, por lo tanto, de pequeño ya tuve una noción de lo que significaba Catalunya y su lucha constante pa-ra tener una personalidad propia en todos los terre-nos, y eso me impregnó, aunque vivía lejos del país.

N O T IC IAS A - IQSN O T ÍC IES A - IQS41

Page 11: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

10 11

Des del punt de vista professional, també és molt gratificant, ja que tinc la sort de treballar amb un grup de gent molt capaç i entusiasta. A més, hi ha resposta a les iniciatives que endeguem, a les col-laboracions que es demanen. També, el col·lectiu de químics ens dóna suport amb l’interès que mostra per les nostres activitats. I tot això està ajudat per la disposició de l’IEC per dedicar recursos cada vegada més generosos que faciliten aquesta feina. Quina di-ferència amb els anys vuitanta, quan jo mateix, com a secretari de la Secció de Química, recordo caps de setmana dedicats, en part, a agafar les targetes, posar-les en sobres, enganxar els segells, etc. Una època sortosament superada.

Quines són les aspiracions de la Societat per al futur?La nostra idea és que la SCQ cada vegada es vagi consolidant més, i que respongui a les inquietuds dels nous químics que hi arriben, procedents de tot el territori de parla catalana. Un segon objectiu és difondre la bondat de la nostra ciència davant un llast que arrosseguem, en el qual el mot química té connotacions poc favorables. Ens calen esfor-ços constants per fer veure que els químics som necessaris. A la Societat, també ens preocupa molt l’ensenyament universitari i, actualment, sobretot el secundari, ja que hi ha una crisi de vocacions per fer carreres científiques, a la qual cosa s’afegeixen les condicions lamentables en què es fa l’ensenyament secundari, amb molta falta de comprensió i de recursos. D’altra banda, la SCQ vol ser una font de coneixement de la química en català, que és un suport molt directe per a la pervivència de la cultura científica en la nostra llengua, i també funcionar com una acadèmia normal d’un país que cada vegada va agafant més estàndards europeus, mostrant, d’aquesta manera, que la qualitat de la ciència química catalana és equipa-rable amb la d’altres països. Una de les aspiracions més profundes que tenim ara és poder-nos integrar a la Fede-ració Europea de Societats de Química, una fita pendent que esperem assolir ben aviat. ❏

Desde el punto de vista profesional, también es muy gratificante, ya que tengo la suerte de trabajar con un grupo de gente muy capaz y entusiasta. Además, hay respuesta a las iniciativas que proponemos, a las colaboraciones que pedimos. También, el colecti-vo de químicos nos apoya con el interés que muestra por nuestras actividades. Y todo eso está ayudado por la disposición del IEC para dedicar recursos cada vez más generosos que facilitan este trabajo. Qué diferencia con los años ochenta, cuando yo mismo, como secretario de la Sección de Química, recuerdo fines de semana dedicados, en parte, a coger los tarjetones, meterlos en sobres, pegar los sello, etc. Una época por suerte superada.

¿Cuáles son las aspiraciones de la Sociedad para el futuro?Nuestra idea es que la SCQ cada vez vaya consolidándo-se más, y que responda a las inquietudes de los nuevos químicos que llegan, procedentes de todo el territorio de habla catalana. Un segundo objetivo es difundir la bon-dad de nuestra ciencia ante un lastre que arrastramos, en el que la palabra química tiene connotaciones poco favorables. Necesitamos esfuerzos constantes para hacer ver que los químicos somos necesarios. En la Sociedad, también nos preocupa mucho la enseñanza universitaria y, actualmente, sobre todo la secundaria, ya que hay una crisis de vocaciones para hacer carreras científicas, a lo que se añaden las condiciones lamenta-bles en las que se hace la enseñanza secundaria, con

mucha falta de comprensión y de recursos. Por otra parte, la SCQ quiere ser una fuente de conocimiento de la química en catalán, que es un apoyo muy directo para la pervivencia de la cultura científica de nuestra lengua, y también funcionar co-mo una academia normal de un país que cada vez va adquirien-do más estándares europeos, mostrando, de esa forma, que la calidad de la ciencia química catalana es equiparable a la de otros países. Una de las aspiraciones más profundas que tenemos ahora es poder-nos integrara en la Federación Europea de Sociedades de Química, un objetivo pendiente que esperamos conseguir muy pronto. ❏

N O T ÍC IES A - IQS N O T IC IAS A - IQS 41

Page 12: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

12 13

NOT IC IAS A - IQSNOT ÍC IES A - IQS

Antoni Planas és doctor enginyer químic per l’IQS

i bioquímic per la UAB. Catedràtic de Bioquímica,

cap del grup de recerca Laboratori de Bioquímica

i coordinador del Grup Consolidat de Química

Biològica i Biotecnologia.

BARCELONA, SEU DEL 6TH CARBOHYDRATE BIOENGINEERING MEETING. LA “GLICÒMICA” ARRIBA A LA SEVA MAJORIA D’EDAT

L’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià (A-IQS) es prepara per acollir el 6th Carbohydrate Bioengineering Meeting, que tindrà lloc els pròxims dies 3, 4, 5 i 6 d’abril al Museu de la Ciència de Barcelona (Cosmo-Caixa). El comitè organitzador el componen els Drs. Antoni Planas (president), Joan Carles Ferrer (professor titular de la UB), Gemma Arsequell (inves-tigadora del CSIC, Barcelona) i Remei Areny (tresorera, mem-bre de l’A-IQS).

El congrés, que va tenir lloc per primer cop l’any 1995 a El-sinor (Dinamarca), ha aconse-guit consolidar-se com una de les reunions més importants en l’àrea de la glicociència. Amb una periodicitat bianual, i després d’haver passat per països com França, An-glaterra, Suècia i Holanda, Barcelona s’ofereix com a seu mundial de la convenció, on tant investigadors acadèmics com de la indústria podran intercanviar informació sobre el futur de les aplicacions bàsiques de la bioenginyeria dels carbohidrats.

Què aportarà a la investigació aquest congrés?En aquesta edició de la convenció s’ha donat més pes que en anys anteriors al redisseny d’enzims amb

Antoni Planas es doctor ingeniero químico por

el IQS y bioquímico por la UAB. Catedrático

de Bioquímica, jefe del grupo de investigación

Laboratorio de Bioquímica y coordinador del Grupo

Consolidado de Química Biológica y Biotecnología.

BARCELONA, SEDE DEL 6TH CARBOHYDRATE BIOENGINEERING MEETING. LA “GLICÓMICA” LLEGA A SU MAYORÍA DE EDAD.

La Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Quími-co de Sarriá (A-IQS) se prepara para acoger el 6th Carbohydra-te Bioengineering Meeting, que tendrá lugar los días 3, 4, 5 y 6 de abril en el Museo de la Cien-cia de Barcelona (CosmoCaixa). El comité organizador lo com-ponen los Dres. Antonio Planas (presidente), Joan Carles Ferrer (profesor titulado de la UB), Gemma Arsequell (investigado-ra del CSIC, Barcelona) y Remei Areny (tesorera, miembro de la A-IQS).

El congreso, que tuvo lugar por primera vez en 1995 en Elsinor (Dinamarca), ha conseguido con-solidarse como una de las reu-niones más importantes en el área de la glicociencia. Con una periodicidad bianual, y después

de haber pasado por países como Francia, Inglaterra, Suecia y Holanda, Barcelona se ofrece como sede mundial de la convención, donde tanto investigadores académicos como de la industria podrán intercambiar información sobre el futuro de las aplicaciones básicas de la bioingeniería de los carbohidratos.

¿Qué aportará a la investigación este congreso?En esta edición de la convención se ha dado mayor peso que en años anteriores al rediseño de enzimas con nuevas

ANTONI PLANAS, NOMBRADO PROFESOR CATEDRÁTICO EN

2002 POR LA UNIVERSIDAD RAMON LLULL EN EL IQS, ES

DOCTOR INGENIERO DESDE EL AÑO 1987. DESARROLLA SU

INVESTIGACIÓN EN EL ÁMBITO DE LA BIOQUÍMICA Y BIOLOGÍA

MOLECULAR DE PROTEÍNAS Y ENZIMAS, Y EN PAR TICULAR EN

TEMAS DE GLICOBIOLOGÍA E INGENIERÍA DE PROTEÍNAS.

ANTONI PLANAS, NOMENAT PROFESSOR CATEDRÀTIC L’ANY

2002 PER LA UNIVERSITAT RAMON LLULL A L’IQS, ÉS

DOCTOR ENGINYER DES DEL 1987. DESENVOLUPA LA SEVA

RECERCA EN L’ÀMBIT DE LA BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLE-

CULAR DE PROTEÏNES I ENZIMS, I EN PAR TICULAR EN TEMES

DE GLICOBIOLOGIA I ENGINYERIA DE PROTEÏNES.

Page 13: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

12 13

NOT ÍC IES A - IQS NOT IC IAS A - IQS

noves estructures. Quedarà palès que ens trobem en l’era genòmica, en la qual es descobreixen molt ràpidament nous enzims i noves funcions, i en con-seqüència s’obre un ventall de noves aplicacions per al redisseny d’enzims que actuen sobre carbohidrats i nous policasàrids per a camps tan diversos com biomedicina, biomaterials i alimentació.

Quins temes hi ha damunt la taula?S’inclouen sessions sobre la síntesi quimio-enzimàtica de carbohidrats, enzimologia de la degradació i biosíntesi de carbohidrats, estructures de noves proteïnes i estudis de funció-estructural d’enzims amb activitat sobre carbohidrats.

També es parlarà d’aspectes de glicobiologia, des dels mecanismes de reconeixement i se-nyalització cel·lular, fins a glicòmica i genòmica. Així com les aplicacions industrials i mèdiques dels carbohidrats i glicoconjugats.

Quines són les propostes més atractives per a l’edi-ció d’enguany?La primera que destacaria és la de Warren Wakar-chuk, del Consell de Recerca Nacional d’Otawa (Canadà), que obrirà el congrés amb una conferència plenària sobre l’estat actual de la glicobiologia.

D’entre altres, cal anomenar la participació de Ben-jamin Davis, de la Universitat d’Oxford (Anglaterra), Pedro M. Coutinho, del CNRS de Marseille (França), Lars Skov, de la Universitat Danesa de Ciències Far-macèutiques, d’Ed Bayer, de l’Institut Weizmann de la Ciència (Israel), Alison Smith, del John Innes Cen-ter (Anglaterra), Jesús Jiménez-Barbero, del Centre d’Investigacions Biològiques (Madrid) i Patrice Lerou-ge, de la Universitat de Rouen (França).

estructuras. Se pondrá de manifiesto que nos encontra-mos en la era genómica, en la que se descubren con mucha rapidez nuevos enzimas y nuevas funciones, y en consecuencia se abre un amplio abanico de nuevas apli-caciones para el rediseño de enzimas que actúan sobre carbohidratos y nuevos policasáridos para campos tan dis-tintos como la biomedicina, biomateriales y alimentación.

¿Cuáles son los temas que se encuentran encima de la mesa?Se incluyen sesiones sobre la síntesis quimioenzi-mática de carbohidratos, enzimología de la degrada-ción y biosíntesis de carbohidratos, estructuras de nuevas proteínas y estudios de función-estructural de enzimas con actividad sobre carbohidratos.

También se abordarán aspectos de glicobiología, desde los mecanismos de reconocimiento y señaliza-ción celular, hasta glicómica y genómica. Así como las aplicaciones industriales y médicas de los carbo-hidratos y glicoconjugados.

¿Cuáles son las propuestas más atractivas para la edición de este año?La primera que destacaría es la de Warren Wakarchuk, del Consejo de Investigación Nacional de Otawa (Ca-nadá), que abrirá el congreso con una conferencia plenaria sobre el estado actual de la glicobiología.

Entre otros, podemos mencionar la participación de Benjamin Davis, de la Universidad de Oxford (In-glaterra), Pedro M. Coutinho, del CNRS de Marseille (Francia), Lars Skov, de la Universidad Danesa de Ci-encias Farmacéuticas, de Ed Bayer, del Instituto Wei-zmann de la Ciencia (Israel), Alison Smith, del John Innes Center (Inglaterra), Jesús Jiménez-Barbero, del Centro de Investigaciones Biológicas (Madrid) y Patri-ce Lerouge, de la Universidad de Rouen (Francia).

Page 14: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

14

N O T IC IAS A - IQSN O T ÍC IES A - IQS

Quin ha estat el patró de selecció dels conferenciants?Qualitat de recerca i temes d’actua-litat. Després ens hem guiat per la distribució per grups de recerca dels participants, de manera que en el programa de conferències estiguessin representats els mi-llors grups de recerca europeus.

El resultat són 36 conferènci-es, 150 pòsters i aproximada-ment 250 persones registrades fins al moment. Vàrem convidar alguns conferenciants des del comitè organitzador i després vam fer una crida ober ta a inves-tigadors de tot el món perquè presentessin les seves propostes per exposar al congrés.

En què ha canviat la motivació dels investigadors des que es van reunir per primer cop a Dinamarca?Des del primer moment pretenia ser un congrés espe-cialitzat en bioenginyeria de carbohidrats, dels enzims que participen en la seva formació i degradació, i en el redisseny estructural i funcional tant enzimàtic com de nous materials. La principal diferència és que alesho-res érem entre 125 i 130 persones en l’àmbit mundial i ara aquesta sèrie de congressos, en què Barcelona representa la sisena edició, s’ha consolidat i ja hem doblat el nombre d’assistents. Cal mencionar que des d’un principi hi col·labora la Secció de Biocatàlisi Aplica-da de la Federació Europea de Biotecnologia (EFB).

Creu que la convenció s’ha consolidat mundial-ment?Sí. Té un lloc molt consolidat en l’àmbit de la glicobi-ologia perquè és un escenari de discussió en què el criteri que domina és el d’actualitat i la discussió.

Agraïments?L’organització vol agrair molt especialment la col-laboració de CosmoCaixa per donar-nos totes les facilitats per utilitzar les seves instal·lacions. També vull expressar el nostre agraïment a les nombroses em-preses patrocinadores: Fundación Puleva, Novozymes, Megazyme, Ecogen, Ezaki Glico Co., Bioibérica, Microcal Ltd., Nihon Shokuhin Kako, Sigma-Aldrich, Genencor International i Applied Biosciences. I les subvencions institucionals de la Universitat Ramon Llull i del CSIC i, esperem, de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Educació i Ciència. ❏

¿Cuál ha sido el patrón de selec-ción de los conferenciantes?Calidad de investigación y temas de actualidad. Después nos he-mos guiado por la distribución por grupos de investigación de los par-ticipantes, de forma que en el pro-grama de conferencias estuviesen representados los mejores grupos de investigación europeos.

El resultado son 36 conferen-cias, 150 pósters y aproximada-mente 250 personas registradas hasta el momento. Invitamos a algunos conferenciantes desde el comité organizador y después lanzamos un llamamiento abierto

a investigadores de todo el mundo para que presentaran sus propuestas para exponer en el congreso.

¿En qué ha cambiado la motivación de los investigadores desde que se reunieron por primera vez en Dinamarca?Desde el primer momento pretendía ser un congreso espe-cializado en bioingeniería de carbohidratos, de los enzimas que participan en su formación y degradación, y en el rediseño estructural y funcional tanto enzimático como de nuevos materiales. La principal diferencia es que entonces éramos entre 125 i 130 personas en el ámbito mundial y ahora esta serie de congresos, en los que Barcelona repre-senta su sexta edición, se han consolidado y ya hemos do-blado el número de asistentes. Debemos tener en cuenta que desde un principio, colabora la Sección de Biocatálisis Aplicada de la Federación Europea de Biotecnología (EFB).

¿Cree que la convención se ha consolidado a escala mundial?Sí. Ocupa un puesto muy consolidado en el ámbito de la glicobiología porque es un escenario de discusión en el que el criterio que domina es el de actualidad y la discusión.

¿Agradecimientos?La organización quiere agradecer muy especialmente la colaboración de CosmoCaixa por darnos todas las faci-lidades para utilizar sus instalaciones. También deseo expresar nuetro agradecimiento al gran número de em-presas patrocinadoras: Fundación Puleva, Novozymes, Megazyme, Ecogen, Ezaki Glico Co., Bioibérica, Microcal Ltd., Nihon Shokuhin Kako, Sigma-Aldrich , Genencor International y Applied Biosciences. Así como a las sub-venciones institucionales de la Universitat Ramon Llull y del CSIC y, esperemos, de la Generalitat de Catalunya y del Ministerio de Educación y Ciencia. ❏

Page 15: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

15

CENTENAR I IQS CENTENAR IO IQS 41

CENT ANYS D’HISTÒRIA DE L’IQS:ELS SEUS PROTAGONISTES

El 1905, el P. Eduardo Vitoria S. J. fundava a Roquetes (Tarragona), al costat del Seminari que els jesuïtes de la demarcació eclesiàstica corres-ponent a l’antiga Corona d’Aragó teni-en a Tortosa, el Laboratori Químic de l’Ebre. L’any 1916, per raons que co-mentarem més endavant, el Laborato-ri Químic es va traslladar a Sarrià, una petita vila als voltants de Barcelona. El canvi d’ubicació va portar un canvi de nom i va passar a dir-se Institut Químic de Sarrià (IQS). Encara que aquest aparentment simple canvi de domicili va significar, a curt termini, canvis més profunds d’enfocament en l’inicial Laboratori Químic, no hi ha dubte que l’IQS actual és el fruit d’aquella llavor que el P. Vitoria va sembrar el 1905. Com tot ésser viu, la llavor va brotar, va créixer i ha anat evo-lucionant i adaptant-se a l’entorn. Però l’ésser viu manté la identitat i, per tant, sembla totalment lògic que l’any 2005 se celebri el centenari de la fundació de l’Institut Químic de Sarrià. En el fons, aquesta efemèride segueix la mateixa filosofia del fundador, quan afirmava, el 1995, en justificar la celebració del cinquantenari de l’IQS, que “el Laboratori Químic de l’Ebre i l’Institut Químic de Sarrià eren dues realitats inseparables, ja que el primer era el fonament del segon” i, per tant, “l’IQS és el continuador del Labo-ratori Químic de l’Ebre”.

Tot i que qualsevol divisió resulta arbitrària, al llibre que s’ha escrit amb ocasió d’aquest centenari, l’es-tudi de l’evolució d’aquest Institut al llarg dels seus 100 anys d’existència es dividirà en cinc períodes. Un primer període que abasta de 1905 fins a 1916 i que es pot anomenar la protohistòria de l’IQS. Un segon període, anomenat fundació i primera etapa de l’IQS, que abasta des de 1916 fins a 1936, que coincideix bàsicament amb els anys de direcció del P. Vitoria, i que acaba de forma violenta, a causa de l’inici de la guerra civil espanyola. En aquest període s’han d’incloure els quatre anys entre 1932 i 1936, en què, com es veurà després, des del punt de vista jurídic, va ser director de l’IQS Juan José Muñoz. Un tercer període, que es pot anomenar de transforma-ció i creixement, abasta des de 1939 fins a 1957 i coincideix bàsicament amb els anys de govern del P. Salvador Gil, successor del fundador. Un quart període, que es pot anomenar de consolidació i ma-

CIEN AÑOS DE HISTORIA DEL IQS:SUS PROTAGONISTAS

En 1905, el P. Eduardo Vitoria S. J. fundaba en Roquetes (Tarragona), junto al Seminario que los jesuitas de la de-marcación eclesiástica correspondiente a la antigua Corona de Aragón tenían en Tortosa, el Laboratorio Químico del Ebro. El año 1916, por razones que se comen-tarán más adelante, el Laboratorio Quí-mico se trasladó a Sarrià, una pequeña villa en los alrededores de Barcelona. El cambio de ubicación trajo consigo un cambio de nombre y pasó a llamarse Instituto Químico de Sarrià (IQS). Aunque este aparentemente simple cambio

de domicilio significó, a corto plazo, cambios más profundos de enfoque en el inicial Laboratorio Químico, no existe ninguna duda de que el actual IQS es el fruto de aquella semilla que el P. Vitoria sembró en 1905. Como todo ser vivo, la semilla brotó, creció y ha ido evolucionando y adaptándose a su entorno. Pero el ser vivo permanece en su identidad y, por lo tanto, parece totalmente lógico que el año 2005 se celebre el cente-nario de la fundación del Instituto Químico de Sarrià. En el fondo, esta efeméride sigue la misma filosofía del fundador, cuando afirmaba, en 1995, al justificar la celebración del cincuentenario del IQS, que “el Labo-ratorio Químico del Ebro y el Instituto Químico de Sarrià eran dos realidades inseparables, ya que el primero era el fundamento del segundo” y, por lo tanto, “el IQS es el continuador del Laboratorio Químico del Ebro”.

Aunque toda división resulta arbitraria, en el libro escrito con ocasión de este centenario, el estudio de la evolución de este Instituto a lo largo de sus 100 años de existencia se va a dividir en cinco periodos. Un primer periodo que abarca de 1905 hasta 1916 y que se puede llamar la protohistoria del IQS. Un segundo periodo, llamado fundación y primera etapa del IQS, que abarca desde 1916 hasta 1936, que coincide básicamente con los años de dirección del P. Vitoria, y que termina de forma violenta, debido al estallido de la guerra civil española. En este periodo hay que incluir los cuatro años entre 1932 y 1936, en que, como se verá después, desde el punto de vista jurídico, fue director del IQS Juan José Muñoz. Un tercer periodo, que se puede llamar de transfor-mación y crecimiento, abarca desde 1939 a 1957 y coincide básicamente con los años de gobierno del P. Salvador Gil, sucesor del fundador. Un cuarto periodo, que se puede llamar de consolidación y

Page 16: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

16

duresa, que abasta de 1957 a 1991, i que comprèn el govern dels P. Pedro Ferrer i Pi i Miguel Montagut, i gran part del govern del Dr. Miquel Gassiot. I un cinquè període que abasta la vida de l’IQS dins de la Universitat Ramon Llull (URL), des de la seva fun-dació, el 1991, fins als nostres dies. Aquest últim període, en línies generals, coincideix amb el govern del Centre per part del Dr. Enric Julià.

El llibre intenta ser un record de les persones que han anat escrivint la història de l’IQS al llarg dels seus 100 anys d’existència. El sistema utilitzat ha estat partir dels esdeveniments que van jalonant aquests 100 anys i fer intervenir-hi els protagonis-tes, situant-los en les seves coordenades d’espai i temps, dins de la història del nostre país i en l’entorn científic de cada moment.

La història és plena d’anècdotes que fan més amena la lectura i, alhora, ens fan veure la faceta més humana de les persones. Al meu parer, aquesta manera de fer representa prendre’s la vida amb cert humor, cosa molt necessària actualment i molt bona per a la salut. Forces anècdotes d’aquestes les he viscudes personalment en els meus llargs anys de docència a l’IQS. Altres vaig tenir el plaer de sen-tir-les de llavis dels qui les havien viscut al costat dels P. Vitoria i Gil. Vull mencionar, en primer lloc, l’H. David Riera, col·laborador incansable dels dos primers directors i font inesgotable de records sobre fets anecdòtics de la vida de l’Institut. Igualment, vull fer menció de les interessants converses que vaig tenir amb els P. Galmés, Sanz Burata, Ferrer Pi, Montagut, Queralt i Barrera, amb qui he tingut la sort de compartir Comunitat durant gran part dels meus gairebé 50 anys de vida a la Companyia de Jesús.

Finalment, vull advertir que l’estil és molt familiar, lluny de qualsevol pretensió literària, ja que per mi l’IQS és una ampliació del meu àmbit familiar. En efecte, quan amb 20 anys vaig entrar a la Companyia de Jesús, vaig viure de 1955 a 1957 a Roquetes, mentre feia el noviciat. Allà assistia a classe cada dia, en aquella mateixa aula en què 50 anys abans impartia les classes el P. Vitoria. Després, des de 1961, han estat 43 anys ininterromputs de docència a l’Institut i, d’aquesta manera, l’IQS, que va ser tes-timoni dels meus primers passos com a professor, ara ja està contemplant la meva propera jubilació.

Per tots aquests motius, vull deixar ben clar que per mi ha estat un gran plaer repassar la història d’aquesta Institució, cosa que, en el fons, ha repre-sentat reviure una bona part de la meva vida. ❏

Lluís Victori, S. J.

madurez, que abarca de 1957 a 1991, y que com-prende el gobierno de los PP. Pedro Ferrer Pi y Miguel Montagut, y gran parte del gobierno del Dr. Miquel Gassiot. Y un quinto periodo que abarca la vida del IQS dentro de la Universidad Ramon Llull (URL), des-de su fundación, en 1991, hasta nuestros días. Este último periodo, en líneas generales, coincide con el gobierno del Centro por parte del Dr. Enric Julià.

El libro intenta ser un recuerdo de las personas que han ido escribiendo la historia del IQS a lo largo de sus 100 años de existencia. El sistema utiliza-do ha sido partir de los acontecimientos que van jalonando estos 100 años y hacer intervenir a sus protagonistas, situándolos en sus coordenadas de espacio y tiempo, dentro de la historia de nuestro país y en el entorno científico de cada momento.

La historia está salpicada con anécdotas que hacen más amena la lectura y, a la vez, nos hacen ver la face-ta más humana de las personas. En mi opinión, esta manera de hacer representa tomarse la vida con cierto humor, cosa muy necesaria en nuestros días y muy bu-ena para la salud. Bastantes de estas anécdotas las he vivido personalmente en mis largos años de docen-cia en el IQS. Otras tuve el placer de oírlas de labios de quienes habían vivido al lado de los PP. Vitoria y Gil. Quiero mencionar, en primer lugar, al H. David Riera, colaborador incansable de los dos primeros directores y fuente inagotable de recuerdos sobre hechos anecdó-ticos de la vida del Instituto. Igualmente, quiero hacer mención de las interesantes conversaciones que tuve con los PP. Galmés, Sanz Burata, Ferrer Pi, Montagut, Queralt y Barrera, con quienes he tenido la suerte de compartir Comunidad durante gran parte de mis casi 50 años de vida en la Compañía de Jesús.

Finalmente, quiero advertir que el estilo es muy familiar, lejos de cualquier pretensión literaria, ya que para mí el IQS viene a ser una ampliación de mi ámbito de familia. En efecto, cuando a los 20 años entré en la Compañía de Jesús, viví de 1955 a 1957 en Roquetes, mientras hacía el noviciado. Allí asistía a clase todos los días, en aquella misma aula en la que 50 años antes impartía sus clases el P. Vitoria. Des-pués, desde 1961, han sido 43 años ininterrumpidos de docencia en el Instituto y, de esta forma, el IQS, que fue testigo de mis primeros pasos como profesor, ahora está contemplando ya mi cercana jubilación.

Por todos estos motivos, quiero dejar bien claro que para mí ha sido un gran placer repasar la historia de esta Institución, lo que, en el fondo, ha represen-tado revivir una buena parte de mi vida. ❏

Lluís Victori, S. J.

CENTENAR IO IQSCENTENAR I IQS41

Page 17: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

17

CENTENAR I IQS CENTENAR IO IQS 41

Dr. Lluís Victori, president del Patronat i del

Consell Directiu de l’IQS, i cap del departament

de Química Analítica

“DAVANT DELS REPTES DE FUTUR,EL CAMÍ QUE HEM D’ASSEGURARÉS EL DE SER MOLT BONS”

Com ha viscut l’evolució de l’IQS durant tot el temps que ha estat vinculat a la institució?Primer, el nombre d’alumnes respecte l’època en què vaig començar, el 1961, exercint de tutor dels alumnes de primer curs, ha augmentat molt significa-tivament, passant de ser uns 70-80, el primer curs, a uns 140-150 a l’actualitat. Evidentment, aquest in-crement correspon només a l’Escola Tècnica, sense comptar amb la Facultat d’Economia. Per tant, érem un centre relativament petit, amb una sola titulació, i ara en tenim cinc, amb una Escola Tècnica i una Facultat. Un altre canvi bastant substancial es va produir quan l’IQS va passar a ser un centre de la URL, ja que abans, tot i que era un centre privat de molt prestigi, durant molts anys no va tenir cap re-coneixement oficial del títol. També hi ha hagut una evolució des del punt de vista jurídic: la personalitat jurídica de l’Institut va passar de ser de la Companyia de Jesús a pertànyer a la Fundació Institut Químic de Sarrià, que està governada pel Patronat (fundat

Dr. Lluís Victori, presidente del Patronato y del

Consejo Directivo del IQS, y jefe del departamento

de Química Analítica

“ANTE LOS RETOS DE FUTURO,EL CAMINO QUE DEBEMOS ASEGURARES EL DE SER MUY BUENOS”

¿Cómo ha vivido la evolución del IQS durante todo el tiempo que ha estado vinculado a la institución?Primero, el número de alumnos respecto a la época en la que empecé, en 1961, ejerciendo de tutor de los alumnos de primer curso, ha aumentado muy significa-tivamente, pasando de ser unos 70-80, el primer cur-so, a unos 140-150 en la actualidad. Evidentemente, este incremento corresponde solamente a la Escuela Técnica, sin contar con la Facultad de Economía. Por lo tanto, éramos un centro relativamente pequeño, con una sola titulación, y ahora tenemos cinco, con una Escuela Técnica y una Facultad. Otro cambio bastante substancial se produjo cuando el IQS pasó a ser un centro de la URL, ya que antes, aunque era un centro privado de mucho prestigio, durante muchos años no tuvo ningún reconocimiento oficial del título. También ha habido una evolución desde el punto de vista jurí-dico: la personalidad jurídica del Instituto pasó de ser de la Compañía de Jesús a pertenecer a la Fundación Instituto Químico de Sarrià, que está gobernada por el

EL DR. LLUÍS VICTORI, PRESIDENTE DEL PATRONATO Y DEL

CONSEJO DIRECTIVO DEL IQS, Y JEFE DEL DEPAR TAMENTO

DE QUÍMICA ANALÍTICA, NOS EXPLICA LA EVOLUCIÓN DEL

QUÍMICO DESDE QUE ENTRÓ EN LA INSTITUCIÓN, EN EL AÑO

1961, HASTA HOY.

EL DR. LLUÍS VICTORI, PRESIDENT DEL PATRONAT I DEL

CONSELL DIRECTIU DE L’IQS, I CAP DEL DEPAR TAMENT

DE QUÍMICA ANALÍTICA, ENS EXPLICA L’EVOLUCIÓ DEL

QUÍMIC DES QUE VA ENTRAR A LA INSTITUCIÓ, L’ANY

1961, FINS AVUI.

Page 18: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

18 19

el 1984), el president del qual és el màxim respon-sable jurídic de la institució i nomena el director general. El Consell Directiu s’ocupa del control del dia a dia i el Patronat és el que marca les línies de la filosofia del centre.

Quins canvis ha percebut en els estudiants, al llarg d’aquests anys?Hi ha una diferència, respecte èpoques anteriors, en la formació amb què venen els que comencen i en la manera de ser dels mateixos estudiants. L’ensenya-ment previ a la universitat es decanta cada cop més per una formació generalista, però, en conjunt, amb menys continguts, i fins i tot es pot donar el cas d’es-tudiants que comencen la carrera de Química i que no n’han vist res al batxillerat. Per això, ara s’han de fer uns cursos zero a l’estiu, abans de començar la carrera, on s’imparteixen assignatures bàsiques per fer amb èxit el primer curs. Una altra evolució són els focus d’interès de l’alumnat. Cap a final del franquis-me hi havia molts moviments estudiantils, que amb l’arribada de la democràcia van anar desapareixent, de manera que hi ha hagut un canvi cap a la pacifi-cació. Això, si és senyal que els estudiants estan bé, és positiu, però si és símptoma d’una despreocupa-ció, aleshores és molt dolent.

I en el sistema docent, quines diferències hi ha a l’actualitat respecte anys anteriors?Hi ha hagut una evolució important del centre cap a la recerca, que ja va començar el 1962 amb la incor-poració del TFC i va continuar, després, amb la ins-tauració del doctorat. D’altra banda, a principi dels anys 60 també es van iniciar els serveis tècnics a la indústria, que, a més, permetien als estudiants estar en contacte amb els problemes industrials reals. La

Patronato (fundado en 1984), cuyo presidente es el máximo responsable jurídico de la institución y nom-bra al director general. El Consejo Directivo se ocupa del control del día a día y el Patronato es el que marca las líneas de la filosofía del centro.

¿Qué cambios ha percibido en los estudiantes, a lo largo de estos años?Hay una diferencia, respecto a épocas anteriores, en la formación con la que vienen los que empiezan y en la forma de ser de los propios estudiantes. La enseñanza previa a la universidad se decanta cada vez más por una formación generalista, pero, en conjunto, con me-nos contenidos, e incluso se puede dar el caso de que estudiantes que empiezan la carrera de Química y que no han visto nada de química en el bachillerato. Por eso, ahora deben hacerse unos cursos cero en verano, antes de empezar la carrera, donde se imparten las asignatu-ras básicas para realizar con éxito el primer curso. Otra evolución son los focos de interés del alumnado. Hacia el final del franquismo había muchos movimientos es-tudiantiles, que con la llegada de la democracia fueron desapareciendo, de forma que ha habido un cambio hacia la pacificación. Eso, si es señal de que los estudi-antes están bien, es positivo, pero si es síntoma de una despreocupación, entonces es muy malo.

Y en el sistema docente, ¿qué diferencias hay en la actualidad respecto a años anteriores?Ha habido una evolución importante del centro hacia la investigación, ya que empezó en 1962 con la incorpo-ración del TFC y continuó, luego, con la instauración del doctorado. Por otra parte, a principios de los años 60 también se iniciaron los servicios técnicos a la indus-tria, que, además, permitían a los estudiantes entrar en contacto con los problemas industriales reales. La

CENTENAR IO IQSCENTENAR I IQS41

Page 19: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

18 19

recerca en si també ha evolucionat, ja que cada cop és més contractada per la indústria i per estaments públics, primer per un motiu econòmic i, segon, per un altre de més filosòfic, que és treballar en els problemes que interessen la humanitat en aquest moment. Actualment, a l’Institut s’han defensat més de 200 tesis doctorals i hi ha uns 10 doctors Honoris Causa, entre ells dos premis Nobel.

Quins són els reptes de futur de l’IQS?Hi ha un repte que afecta tots els centres que ense-nyen química, que és el de lluitar contra la mala fama que té la química dins la societat, ja que es considera que embruta, contamina l’ambient, provoca explosi-ons, malalties, etcètera, i no es té en compte que tot és química (vestir, menjar, el nostre metabolisme, etc.), i que renunciar-hi és renunciar al progrés. Això és en la mentalitat de la societat i dels més joves, i fa, per tant, que la tendència a estudiar aquesta carrera sigui cada vegada menor. Un altre repte és la competitivitat entre els centres que ensenyen química: la universitat pública és una competència deslleial, perquè ja té resolt el problema econòmic, mentre que nosaltres som un centre privat que s’ha d’autofinançar i això ens porta a haver de recórrer a serveis exteriors, a buscar diners en contractes, projectes, etc., ja que l’ensenyament de la química és molt car. Davant d’aquests reptes, doncs, el camí que hem d’assegurar és el de ser molt bons, que de fet ha estat el lema dels 100 anys de l’IQS, aquesta preocupació per fer-ho bé. D’això ja en parla l’ideari del centre, que anima tot el personal a assolir l’excel-lència, en el sentit que hem de procurar ser el millor possible en el nostre camp. ❏

investigación en sí también ha evolucionado, ya que cada vez está más contratado por la industria y por es-tamentos públicos, primero por un motivo económico y, segundo, por otro más filosófico, que es trabajar en los problemas que interesan a la humanidad en estos mo-mentos. Actualmente, en el Instituto se han defendido más de 200 tesis doctorales y hay unos 10 doctores Honoris Causa, entre ellos dos premios Nobel.

¿Cuáles son los retos de futuro del IQS?Hay un reto que afecta a todos los centros que enseñan química, que es el de luchar contra la mala fama que tiene la química dentro de la sociedad, ya que se con-sidera que ensucia, contamina el ambiente, provoca explosiones, enfermedades, etcétera, y no se tiene en cuenta que todo es química (el vestir, el comer, nuestro metabolismo, etc.), y que renunciar a ella es renunciar al progreso. Eso está en la mentalidad de la sociedad y de los más jóvenes, y hace, por lo tanto, que la ten-dencia a estudiar esta carrera sea cada vez menor. Otro reto es la competitividad entre los centros que enseñan química: la universidad pública es una competencia desleal, porque ya tiene resuelto el problema económi-co, mientras que nosotros somos un centro privado que debe autofinanciarse y eso nos lleva a tener que recurrir a servicios exteriores, a buscar dinero en contratos, proyectos, etc., ya que la enseñanza de la química es muy cara. Ante esos retos, por lo tanto, el camino que debemos asegurar es el de ser muy buenos, que de hecho ha sido el lema de los 100 años del IQS, esa pre-ocupación por hacerlo bien. De eso ya habla el ideario del centro, que anima a todo el personal a conseguir la excelencia, en el sentido de que debemos procurar ser lo mejor posible en nuestro campo. ❏

CENTENAR I IQS CENTENAR IO IQS 41

Page 20: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

20

NECROLÓG ICASNECROLÒG IQUES41

LA SEVA PREOCUPACIÓ PER L’APRENENTATGE, ELS SEUS

CONEIXEMENTS, LA SEVA FOR TA PERSONALITAT I EL SEU

AMOR PER L’ENSENYAMENT HAN CONVER TIT EL DR. CONDAL

EN TOTA UNA INSTITUCIÓ DE L’IQS.

SU PREOCUPACIÓN POR EL APRENDIZAJE, SUS CONOCI-

MIENTOS, SU FUER TE PERSONALIDAD Y SU AMOR POR LA

ENSEÑANZA HAN CONVER TIDO AL DR. CONDAL EN TODA UNA

INSTITUCIÓN DEL IQS.

EL DR. CONDAL: 50 ANYS A L’IQS

Va néixer a Lleida el 1925 i va es-tudiar a l’escola Montessori, que ell mateix va definir com a “curiosa i terriblement avançada”. El 1936 va començar el batxillerat a l’institut, on va patir la desorganització derivada de la guerra. El 1942 va arribar a Barcelona per estudiar a l’IQS, que en aquella època durava quatre anys, i per lliure a la Facultat de Químiques, els seus cinc anys, per la qual cosa quan cursava cinquè es va iniciar com a professor, a l’IQS, de pràctiques del laboratori d’inorgànica.

En una entrevista que va fer Josep Chías el 1989 per al News número 4, el Dr. Condal va superar la se-va resistència a les preguntes i heus aquí un resum d’una llarga i profunda conversa.

Després d’haver entrat a l’IQS com a professor de pràctiques, el científic va reconèixer que van ser tres els professors que el van impactar sobre-mesura: el Dr. Ribosa, el Dr. Pascual i el Dr. Ibarz. Però va confessar que realment va ser el professor Gil “el tutor de la meva activitat professional”, ja que va ser qui li va recomanar dur a terme la seva tesi doctoral sobre la fisioquímica d’un ferment, codecarboxilasa, que es va presentar a Madrid i va portar a terme amb una beca de Laboratorios Alter, sota la direcció del Dr. Santos Ruiz.

A l’entrevista es pot apreciar la gran qualitat huma-na del Dr. Condal, que reflexionava amb la mateixa fa-cilitat tant sobre els esports com sobre el futur: “La meva generació no es va poder aficionar a l’esport, a causa de la guerra, i com que jo sempre l’he consi-derat un complement ideal de l’activitat intel·lectual, em vaig dedicar a l’excursionisme.” Al llarg de la seva vida, el Dr. Condal va dirigir la seva mirada acadèmica cap a dos camps en concret: la instrumentació i el color. Sobre aquest últim va desenvolupar més de 25 seminaris i solia dir que “és un tema on el sentit de la vista ha de perdurar sempre”. La seva actitud cap al futur, va dir, “ha estat sempre la mateixa, una sola paraula: adaptació”. ❏

EL DR. CONDAL: 50 AÑOS EN EL IQS

Nació en Lleida en 1925 y estu-dió en la escuela Montessori, que él mismo definió como “curiosa y terriblemente avanzada”. En 1936 empezó el bachillerato en el institu-to, donde padeció la desorganización derivada de la guerra. En 1942 llegó a Barcelona para estudiar en el IQS, que en esa época duraba cuatro años, y por libre en la Facultad de Químicas, sus cinco años, por lo que al cursar quinto se inició como profesor, en el IQS, de prácticas del laboratorio de inorgánica.

En una entrevista realizada por Josep Chías en 1989 para el News número 4, el Dr. Condal su-peró su resistencia a las preguntas y he aquí un resumen de una larga y profunda conversación.

Después de haber entrado en el IQS como pro-fesor de prácticas, el científico reconoció que fueron tres los profesores que le impactaron sobremane-ra: el Dr. Ribosa, el Dr. Pascual y el Dr. Ibarz. Pero confesó que fue realmente el profesor Gil “el tutor de mi actividad profesional”, ya que fue quien le recomendó desarrollar su tesis doctoral sobre la fisioquímica de un fermento, codecarboxilasa, que fue presentada en Madrid y fue llevada a cabo con una beca de Laboratorios Alter, bajo la dirección del Dr. Santos Ruiz.

En la entrevista se puede apreciar la gran calidad humana del Dr. Condal, que reflexionaba con la mis-ma facilidad tanto sobre los deportes como sobre el futuro: “Mi generación no pudo aficionarse al depor-te, a causa de la guerra, y como yo siempre lo he considerado un complemento ideal de la actividad intelectual, me dediqué al excursionismo.” A lo largo de su vida, el Dr. Condal dirigió su mirada académica hacia dos campos en concreto: la instrumentación y el color. Sobre éste último desarrolló más de 25 seminarios y solía decir que “es un tema donde el sentido de la vista ha de perdurar siempre”. Su acti-tud hacia el futuro, dijo, “ha sido siempre la misma, una sola palabra: adaptación”. ❏

41

Page 21: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

21

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

Jornada organitzada pel Grup Professional

de Medi Ambient de l’Associació de Químics

i Enginyers de l’IQS

LES OLORS: CONTROL I TRACTAMENT

El tema de les olors està provocant inquietud tant en el sector químic com en l’industrial i, fins i tot, darrerament en el ramader, i s’està preparant un marc legislatiu per tal de regular la contaminació per olors a Catalunya.

La jornada, celebrada a la Sala Multimèdia de l’IQS, va començar amb la inauguració a càrrec de Jordi Cañas, director general de Política Ambiental i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que va par-lar de la situació a Catalunya en relació amb altres països pel que fa a les olors i als reptes per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot seguit, Isabel Hernández, cap del Servei de Vigilància i Control de l’Aire del Departament de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Am-bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va presentar la situació actual de la normativa tant a Catalunya com a fora i va especificar que s’està preparant una normativa per regular la contamina-ció per olors a Catalunya que tindrà caràcter de llei. Està previst que es disposi d’un avantprojecte a mitjan 2005.

Continuant amb el marc normatiu, Carles Pujol, regidor de Sanitat, Medi Ambient i Activitats de l’Ajuntament de Lliçà de Vall, i Josep M. Pintó, tècnic d’ENVIROTEC, van explicar el cas pràctic d’un ajunta-ment que ha regulat el tema de les olors mitjançant una ordenança, la qual encara està pendent d’apli-cació a causa d’un recurs de cassació presentat per l’ajuntament a una resolució del Tribunal de Justícia de Catalunya.

Jornada organizada por el Grupo Profesional

de Medio Ambiente de la Asociación de Químicos

e Ingenieros del IQS

LOS OLORES: CONTROL Y TRATAMIENTO

El tema de los olores está provocando inquietud tanto en el sector químico como en el industrial e, incluso, últimamente en el ganadero, y se está pre-parando un marco legislativo para regular la contami-nación por olores en Catalunya.

La jornada, celebrada en la Sala Multimedia del IQS, empezó con la inauguración a cargo de Jordi Cañas, director general de Política Ambiental y Sos-tenibilidad del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat de Catalunya, que habló de la situación en Catalunya en relación con otros países por lo que respecta a los olores y a los retos para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos.

A continuación, Isabel Hernández, jefe del Servi-cio de Vigilancia y Control del Aire del Departamento de Calidad Ambiental del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat de Catalunya, presentó la situación actual de la normativa tanto en Catalunya como fuera y especificó que se está prepa-rando una normativa para regular la Contaminación por olores en Catalunya que tendrá carácter de ley. Está previsto que se disponga de un anteproyecto a mediados de 2005.

Siguiendo con el marco normativo, Carles Pujol, re-gidor de Sanidad, Medio Ambiente y Actividades del Ayuntamiento de Lliçà de Vall, y Josep M. Pintó, téc-nico de ENVIROTEC, explicaron el caso práctico de un ayuntamiento que ha regulado el tema de los olores mediante una ordenanza, aún pendiente de aplica-ción a causa de un recurso de casación presentado por el ayuntamiento a una resolución del Tribunal de Justicia de Catalunya.

ESTA JORNADA SE CENTRÓ EN LA SITUACIÓN ACTUAL EN LA

QUE SE ENCUENTRA EN CATALUNYA LA NORMATIVA EN

MATERIA DE OLORES Y LAS DISTINTAS TECNOLOGÍAS PARA

MINIMIZARLOS.

EL GRUPO PROFESSIONAL DE MEDIO AMBIENTE ORGANIZÓ,

EL MES DE NOVIEMBRE DE 2004, ESTA JORNADA PARA

PROFUNDIZAR EN EL CONOCIMIENTO DE LOS OLORES (QUE

PUEDEN LLEGAR A SER CONSIDERADOS MALOS OLORES) Y

LAS PROBLEMÁTICAS QUE PUEDEN LLEGAR A GENERAR, ASÍ

COMO TAMBIÉN LAS DISTINTAS MEDIDAS PARA EVITAR O

REDUCIR LAS MOLESTIAS QUE PUEDAN CAUSAR.

AQUESTA JORNADA ES VA CENTRAR EN LA SITUACIÓ ACTUAL

EN QUÈ ES TROBA A CATALUNYA LA NORMATIVA EN MATÈ-

RIA D’OLORS I LES DIFERENTS TECNOLOGIES PER TAL DE

MINIMITZAR-LES.

EL GRUP PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT VA ORGANIT-

ZAR, EL MES DE NOVEMBRE DE 2004, AQUESTA JORNADA

PER TAL D’APROFUNDIR EN EL CONEIXEMENT DE LES OLORS

(QUE PODEN ARRIBAR A SER CONSIDERADES PUDORS) I LES

PROBLEMÀTIQUES QUE PODEN ARRIBAR A GENERAR, AIXÍ

COM TAMBÉ LES DIFERENTS MESURES PER TAL D’EVITAR O

REDUIR LES MOLÈSTIES QUE PUGUIN CAUSAR.

Page 22: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

22

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

23

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

L’anàlisi mitjançant l’olfatometria va ser la següent ponència presentada per Ignacio Va-lor, cap del Depar tament d’Olfatometria i Cro-matografia de LABAQUA, S.A.; durant la seva inter venció va explicar els diferents mètodes analítics per poder obtenir i processar les da-des olfatomètriques.

Sònia Chavero, tècnica de Medi Ambient de l’Ajun-tament de Montmeló, va presentar les actuacions que s’estan prenent en aquest municipi pel que fa a les olors i el pacte local per la qualitat ambiental de l’aire de Montmeló. Tot seguit, Ricard Riera, d’Efi Energia, presentà el sistema de control de pudors amb EM (effective mocroorganisms).

Va continuar la jornada amb la intervenció de Xavier Comella, representant a TAMA, S.L., que va versar sobre les tècniques de reducció d’olors i els rendiments de reducció necessaris. Posteriorment, es va presentar la ponència sobre gestió d’olors presentada per Antoni Güell, director d’Actuacions Medioambientals Gualba, SL, on va plantejar les seves experiències en tècniques de reducció d’olors principalment produïdes per la descompo-sició de la matèria orgànica.

El análisis mediante la olfatometría fue la siguiente ponencia presentada por Ignacio Va-lor, jefe del Depar tamento de Olfatometría y Cromatografía de LABAQUA, S.A.; durante su inter vención explicó los distintos métodos ana-líticos para poder obtener y procesar los datos olfamétricos.

Sònia Chavero, técnica de Medio Ambiente del Ayun-tamiento de Montmeló, presentó las actuaciones que se están llevando a cabo en este municipio en cuanto a los olores y al pacto local por la calidad ambiental del aire de Montmeló. A continuación, Ricard Riera, de Efi Energia, presentó el sistema de control de malos olores con EM (effective mocroorganisms).

La jornada siguió adelante con la intervención de Xavier Comella, representante en TAMA, S.L., que versó sobre las técnicas de reducción de olores y los rendimientos de reducción necesarios. Acto seguido, se presentó la ponencia sobre la gestión de olores presentada por Antonio Güell, director de Actuacio-nes Medioambientales Gualba, SL, donde planteó sus experiencias en técnicas de reducción de olores principalmente producidos por la descomposición de la materia orgánica.

Page 23: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

22

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

23

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

Eduardo Fernández, director comercial de la Divisió de Medi Ambient de SIDASA, va presen-tar els sistemes de desodorització i tractament dels COV mitjançant la tècnica d’oxidació tèr-mica regenerativa i diferents exemples d’utilit-zació en plantes d’assecatge tèrmic de fangs, de biometanització i de tractament de lixiviats d’abocadors.

A la tarda, i després del dinar, en què van poder intercanviar experiències assistents i ponents, es va continuar amb dos blocs més d’intervencions relacionades amb la problemàtica de les olors: primerament va inter venir Feliciano Calvo, cap de producte de l’empresa PRAXAIR, que va pre-sentar les tècniques de condensació criogènica i adsorció seca; després, Manuel Almancha i Sílvia Nadal, de Sistemes i Tecnologies Ambientals, van presentar les tècniques de biofiltració per tractaments de desodorització i la seva aplicació en plantes de compostatge, i José M. Tarrats, responsable del Depar tament de Qualitat i Medi Ambient de Repsol YPF, va presentar les actuaci-ons desenvolupades en el Complex de Tarragona per l’eliminació d’olors.

El darrer bloc d’inter vencions el va iniciar En-rique Castells, responsable tècnic de l’empresa Bluer, S.L., que va realitzar la seva ponència proposant les diferents tècniques d’eliminació d’olors, principalment en el sector alimentari. I va finalitzar la jornada Oriol Soler, adjunt al director d’explotació de Metrofang, que va exposar les actuacions fetes a la Planta de Tractament de Fangs de l’EDAR de Sant Adrià del Besòs per tal de minimitzar les olors. ❏

Eduardo Fernández, director comercial de la División de Medio Ambiente de SIDASA, presentó los sistemas de desodorización y tratamiento de los COV mediante la técnica de oxidación térmica regenerativa y distintos ejemplos de utilización en plantas de secado térmico de fangos, de biometanización y de tratamiento de lixiviatos de ver tederos.

Por la tarde, y después de almorzar, lo que per-mitió a asistentes y ponentes intercambiar expe-riencias, prosiguió el acto con dos bloques más de intervenciones relacionadas con la problemática de los olores: en primer lugar, intervino Feliciano Calvo, jefe de producto de la empresa PRAXAIR, que presentó las técnicas de condensación criogé-nica y adsorción seca; después, Manuel Almancha y Sílvia Nadal, de Sistemas y Tecnologías Ambien-tales, presentaron las técnicas de biofiltración por tratamientos de desodorización y su aplicación en plantas de compostaje, y José M. Tar tas, res-ponsable del Depar tamento de Calidad y Medio Ambiente de Repsol YPF, presentó las actuaciones desarrolladas en el Complejo de Tarragona por la eliminación de olores.

El último bloque de intervenciones lo inició Enri-que Castells, responsable técnico de la empresa Bluer, S.L., que realizó su ponencia proponiendo las diferentes técnicas de eliminación de olores, principalmente en el sector alimenticio. Y finalizó la jornada Oriol Soler, adjunto al director de explo-tación de Metrofang, que expuso las actuaciones llevadas a cabo en la Planta de Tratamiento de Fangos de EDAR de Sant Adrià de Besòs para mi-nimizar los olores. ❏

Page 24: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

24

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

25

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

NORMATIVES I COMPETÈNCIESEN MATÈRIA D’AIGÜES

Els ponents, representants de l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA), van ser Xavier Vicens (cap del Departament d’Autoritzacions), que va incidir sobre els aspectes de l’ordenació jurídica i distribució competencial dels abocaments d’aigües residuals, i Àlex Rocas (cap del Departament d’Inspecció), que va comentar els aspectes més rellevants sobre la inspecció de la gestió indirecta de sistemes de sanejament.

NORMATIVAS Y COMPETENCIASEN MATERIA DE AGUAS

Los ponentes, representantes de la Agencia Ca-talana del Agua (ACA), fueron Xavier Vicens (jefe del Departamento de Autorizaciones), que insistió en los aspectos de la ordenación jurídica y distribu-ción competencial de vertido de aguas residuales, y Àlex Rocas (jefe del Departamento de Inspección), que comentó los aspectos más relevantes sobre la inspección de la gestión indirecta de sistemas de saneamiento.

EL PASADO LUNES 13 DE DICIEMBRE DE 2004, EL GRUPO

PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE (GPMA) ORGANIZÓ, EN

LA SALA BLAVA DEL IQS, UN SEMINARIO SOBRE NORMATI-

VAS Y COMPETENCIAS EN MATERIA DE AGUAS.

EL DILLUNS 13 DE DESEMBRE DE 2004 EL GRUP

PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT (GPMA) VA ORGANIT-

ZAR, A LA SALA BLAVA DE L’IQS, UN SEMINARI SOBRE

NORMATIVES I COMPETÈNCIES EN MATÈRIA D’AIGÜES.

Page 25: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

24

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

25

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

Es va fer palesa, per par t dels empresaris, la preocupació que per a les noves llicències i autorit-zacions ambientals els límits d’abocament depenen d’un estudi presentat per l’empresa tenint en comp-te les singularitats hidrològiques que poguessin existir en el punt d’abocament. Finalment, l’ACA adoptarà una resolució acceptant les propostes de l’empresa o imposant uns nous límits d’aboca-ment. Aquest fet fa que les futures inversions de les empreses depenguin d’una resolució per part de l’ACA per definir els límits d’abocament, que alhora és un paràmetre clau per dimensionar les instal·lacions. Per tant, l’empresa es troba en una situació d’incomoditat a l’hora de fomentar certs tipus d’inversions per desconeixement dels límits d’abocament. ❏

Se puso de manifiesto, por parte de los empresa-rios, la preocupación que para las nuevas licencias y autorizaciones ambientales los límites de vertido dependen de un estudio presentado por la empresa teniendo en cuentas las singularidades hidrológicas que pudiesen existir en el lugar de vertido. Finalmen-te, el ACA adoptará una resolución aceptando las propuestas de la empresa o imponiendo unos nuevos límites de vertido. Este hecho conlleva que las futuras inversiones de las empresas dependan de una resolu-ción por parte del ACA para definir los límites de verti-do, que al mismo tiempo es un parámetro clave para dimensionar las instalaciones. Por lo tanto, la empre-sa se encuentra en una situación de incomodidad a la hora de fomentar determinados tipos de inversiones por desconocimiento de los límites de vertido. ❏

La A-IQS está haciendo un esfuerzo para potenciar la comunicación por e-mail con y entre los asociados. Para que todos disfrutemos de las venta-jas que eso supone debemos tener tantos como sea posible.

Si eres asociado, puedes pedir un e-mail personal @aiqs.es de forma gratuita.

Aunque no estés asociado también pue-des solicitar ser incluido en las listas de distribución por promoción IQS que se es-tán elaborando. ¡Cuantos más compañeros de promoción haya más útil será la lista!

L’A-IQS està fent un esforç per tal de potenciar la comunicació per e-mail amb i entre els associats. Per tal que tots gaudim dels avantatges que això suposa n’hem de tenir tants com sigui possible.

Si ets associat, pots demanar un e-mail personal @aiqs.es de manera gratuïta.

Encara que no estiguis associat tam-bé pots sol·licitar ser inclòs a les llistes de distribució per promoció IQS que s’estan elaborant. Com més companys de promoció hi hagi més útil serà la llista!

RECORDA! ¡RECUERDA!

Necessitem el teu e-mail

Necesitamos tu e-mail

Page 26: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

26

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

27

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

‘GENÈRICS: UN MERCAT EMERGENT?’

Sota el suggeridor títol de Genèrics: un mercat emergent?, R. Miralles va tractar l’anàlisi del mercat d’aquest grup de fàrmacs que està constituint una eina innegable de contenció de la creixent despesa sanitària per a la majoria de les administracions sani-tàries. Tot i que des d’aquest punt de vista el seu fu-tur sembla estar assegurat, es planteja la pregunta: és sostenible un mercat de genèrics en competició amb una indústria innovadora potent que obté mar-ges molt més elevats i pot, per tant, competir d’una forma agressiva i oferir productes més eficaços?

R. Miralles va iniciar la seva presentació descrivint el mercat de genèrics, les seves tendències i la pene-tració al mercat farmacèutic, destacant que l’actual escenari espanyol de genèrics és atípic i presumible-ment temporal, ja que les especialitats genèriques suposen un 6,5 % del mercat nacional, lluny de la mitjana europea (15 %) o de països com Alemanya (34 %) o Gran Bretanya (33 %). D’altra banda, cada vegada es produeix un diferencial més elevat entre el preu de marca, que pretén reconèixer l’esforç en R+D, i el cost real de síntesi dels API, que en realitat tendeixen a disminuir per evolució tecnològica i per l’entrada en escena dels països emergents amb cos-tos més baixos. En altres paraules, els medicaments són cada vegada més cars, mentre que els API costen cada vegada menys. D’acord amb això, R. Miralles va exposar durant la seva presentació que es preveu un creixement per als fabricants europeus d’API, tot i que aquest serà limitat. Això es deu a la seva sobre-capacitat de producció i a l’escassa diferenciació i especialització, així com a la creixent competència de productors de baix cost, la qual cosa fa preveure crei-xements acceptables només per als productes amb un elevat grau d’especialització tecnològica, dedicats a la fabricació d’API d’elevada potència i biogenèrics. R. Miralles també va destacar que les grans companyi-es de genèrics aposten per tenir almenys un peu dins

‘GENÉRICOS: ¿UN MERCADO EMERGENTE?’

Bajo el sugerente título de Genéricos: ¿un mercado emergente?, R. Miralles abordó el análisis del merca-do de este grupo de fármacos que está constituyendo una herramienta innegable de contención del creciente gasto sanitario para la mayoría de las administraciones sanitarias. Aunque desde este punto de vista su futuro parece asegurado, se plantea la pregunta: ¿es sosteni-ble un mercado de genéricos en competición con una potente industria innovadora que obtiene márgenes mucho más elevados y puede, por tanto, competir de una forma agresiva y ofrecer productos más eficaces?

R. Miralles inició su presentación describiendo el mercado de genéricos, sus tendencias y la penetración en el mercado farmacéutico, destacando que el actual escenario español de genéricos es atípico y presumi-blemente temporal, pues las especialidades genéricas suponen un 6,5 % del mercado nacional lejos de la media europea (15 %) o de países como Alemania (34 %) o Gran Bretaña (33 %). Por otra parte, cada vez se produce un diferencial más elevado entre el precio de marca, que trata de reconocer un esfuerzo en I+D, y el coste real de síntesis de los API que en realidad tienden a disminuir por evolución tecnológica y por la entrada en escena de los países emergentes con costes más bajos. En otras palabras, los medicamentos son cada vez más caros, mientras que los API cuestan cada vez menos. De acuerdo con ello, R. Miralles expuso duran-te su presentación que se prevé un crecimiento para los fabricantes europeos de API, aunque éste va a ser limitado. Esto es debido a su sobrecapacidad de pro-ducción y a la escasa diferenciación y especialización, así como a la creciente competencia de productores de bajo coste, por lo que se prevén crecimientos acep-tables sólo para aquellos productores con un elevado grado de especialización tecnológica, dedicados a la fa-bricación de API de elevada potencia y biogenéricos. R. Miralles también destacó que las grandes compañías de genéricos apuestan por tener al menos un pie den-

EN EL MARCO DEL CICLO DE CONFERENCIAS ORGANIZADAS

POR EL GRUPO PROFESIONAL FARMACÉUTICO DE LA A-IQS,

EL PASADO 20 DE DICIEMBRE, R. MIRALLES, RESPONSA-

BLE DE DESARROLLO DE GENÉRICOS Y OTC DE GRUPO

FERRER, DICTÓ EN LA SALA MULTIMEDIA DEL IQS UNA

CONFERENCIA EN LA QUE MOSTRÓ SU VISIÓN DEL MERCADO

DE MEDICAMENTOS GENÉRICOS Y SUS IMPLICACIONES EN

LA INDUSTRIA DE PRODUCCIÓN DE INGREDIENTES ACTIVOS

FARMACÉUTICOS (API).

EN EL MARC DEL CICLE DE CONFERÈNCIES ORGANITZADES

PEL GRUP PROFESSIONAL FARMACÈUTIC DE L’A-IQS, EL

20 DE DESEMBRE PASSAT, R. MIRALLES, RESPONSABLE

DE DESENVOLUPAMENT DE GENÈRICS I OTC DE GRUPO

FERRER, VA DICTAR A LA SALA MULTIMÈDIA DE L’IQS UNA

CONFERÈNCIA EN QUÈ VA MOSTRAR LA SEVA VISIÓ DEL MER-

CAT DE MEDICAMENTS GENÈRICS I LES SEVES IMPLICACIONS

EN LA INDÚSTRIA DE PRODUCCIÓ D’INGREDIENTS ACTIUS

FARMACÈUTICS (API).

41

Page 27: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

26

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

27

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

del camp de la innovació, on preveuen obtenir marges molt més elevats, a la vegada que van a l’Índia i la Xina a fabricar i a competir en els mercats locals. En aquest sentit, va presentar unes dades molt suggeri-dores que mostraven un sorprenentment elevat nom-bre de plantes capaces de produir segons estàndards GMP ubicades a l’Índia o la Xina (61 plantes a l’Índia davant de 25 a Espanya).

Finalment, R. Miralles va suggerir en les conclusi-ons de la seva anàlisi que el futur del mercat de genè-rics passa per un creixement del conjunt del mercat farmacèutic, per una concentració dels jugadors, per l’extensió geogràfica i ampliació de mercats i per la integració del fabricant d’API en totes les fases de producte, tot això marcat per la competència de països emergents, noves regles legislatives de joc i finalment les reduccions polítiques necessàries de marges. De tot plegat, en va treure la conclusió que el mercat de genèrics és un mercat emergent però no per a tots els jugadors ni per a totes les estratè-gies, amb un “mercat de fons” reservat als pesos pesants però amb oportunitats de “cua” i “nitxos” accessibles a les empreses amb estructura i men-talitat dinàmiques, capaces d’assumir determinats riscs, riscs que estan associats a l’entorn més que a la investigació, però que al final exigeixen també recursos i un mínim de preu i vendes. ❏

GPF

tro del campo de la innovación en el que prevén obte-ner márgenes mucho más elevados, a la vez que van a la India y China a fabricar y a competir en los mercados locales. A este respecto presentó unos sugerentes datos que mostraban un sorprendentemente elevado número de plantas capaces de producir según están-dares GMP ubicadas en la India o China (61 plantas en la India frente a 25 en España).

Finalmente, R. Miralles sugirió en las conclusiones de su análisis que el futuro del mercado de genéricos pasa por un crecimiento del conjunto del mercado far-macéutico, por una concentración de los jugadores, por la extensión geográfica y ampliación de mercados y por la integración del fabricante de API en todas las fases de producto, todo ello marcado por la compe-tencia de países emergentes, nuevas reglas legislati-vas de juego y finalmente las necesarias reducciones políticas de márgenes. De todo ello concluyó que el mercado de genéricos es un mercado emergente pero no para todos los jugadores ni para todas las estrategias, con un “mercado de fondo” reservado a los pesos pesados pero con oportunidades “de cola” y “nichos” accesibles a las empresas con estructura y mentalidad dinámicas, capaces de asumir ciertos riesgos, riesgos que están asociados al entorno más que a la investigación, pero que al final exigen tambi-én recursos y un mínimo de precio y ventas. ❏

GPF

41

Page 28: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

28

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

29

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

UN SUPERORDINADOR

GPIA: Com es defineix un superordinador?FS: Un superordinador es defineix com a tal per comparació amb altres ordinadors existents en un moment determinat. Un superordinador dels anys 70 avui dia no seria competitiu, igual que els su-perordinadors actuals seran obsolets l’any 2020. Per fer-vos una idea, el microprocessador d’un mòbil actual és més potent que tota la tecnologia informàtica que hi havia a la Terra quan l’home va arribar a la Lluna.

GPIA: Així, doncs, quin rànquing ocupa aquest ordi-nador en comparació amb els existents?FS: El Mare Nostrum és el quart ordinador més po-tent del món, segons la classificació aprovada a la 2004 Super Computer Conference de Pittsburgh. Es tracta de l’ordinador més potent d’Europa (més de dues vegades més que el segon) i cal tenir en comp-te que, entre els 200 superordinadors capdavanters en l’àmbit mundial, no n’hi ha cap altre d’espanyol.

GPIA: Quines dimensions tindrà aquest superordina-dor i on s’ubicarà?FS: Ocupa una superfície de 15 per 10 metres, i s’ubicarà en una sala que antigament era una cape-lla, situada al Campus Nord de l’UPC, a Barcelona.

GPIA: Quines fonts de finançament té aquest projecte?FS: El projecte ha estat finançat pel govern espa-nyol, el govern català, la Universitat Politècnica de Catalunya i IBM. Fa cinc anys es va establir un con-veni de col·laboració entre IBM i l’UPC, mitjançant la creació del CEPBA-IBM Research Institute. La feina ben feta durant aquest període, en arquitectura d’or-dinadors i supercomputadors, ha permès consolidar aquesta col·laboració i guanyar el crèdit suficient per-què IBM decidís escollir el nostre grup per implantar el superordinador.

UN SÚPER ORDENADOR

GPIA: ¿Cómo se define un súper ordenador?FS: Un súper ordenador se define como tal por com-paración con otros ordenadores existentes en un momento determinado. Un súper ordenador de los años 70 hoy en día no sería competitivo, igual que los súper ordenadores actuales estarán obsoletos en el año 2020. Para que os hagáis una idea, el micro-procesador de un móvil actual es más potente que toda la tecnología informática que había en la Tierra cuando el hombre llegó a la Luna.

GPIA: Así pues, ¿qué ranking ocupa este ordenador en comparación con los existentes?FS: El Mare Nostrum es el cuarto ordenador más potente del mundo, según la clasificación aprobada en la 2004 Super Computer Conference de Pittsburg. Se trata del ordenador más potente de Europa (más de dos veces más que el segundo) y hay que tener en cuenta que, entre los 200 súper ordenadores que van en cabeza a escala mundial, es el único español.

GPIA: ¿Qué dimensiones tendrá este súper ordena-dor y dónde se ubicará?FS: Ocupa una superficie de 15 por 10 metros, y se ubicará en una sala que antiguamente era una capilla, situada en el Campus Norte de la UPC, en Barcelona.

GPIA: ¿Qué fuentes de financiación tiene este proyecto?FS: El proyecto ha sido financiado por el gobierno es-pañol, el gobierno catalán, la Universidad Politécnica de Catalunya e IBM. Hace cinco años se estableció un convenio de colaboración entre IBM y la UPC, mediante la creación del CEPBA-IBM Research Ins-titute. El trabajo bien hecho durante ese periodo, en arquitectura de ordenadores y súper computadores, ha permitido consolidar esa colaboración y ganar el crédito suficiente para que IBM decidiera escoger a nuestro grupo para implantar el súper ordenador.

FRANCESC SUBIRADA (PROMOCIÓ 1986) ES MIEMBRO

DEL BARCELONA SUPERCOMPUTER CENTER (NATIONAL

SUPERCOMPUTING FACILITY) Y RESPONSABLE DEL PRO-

YECTO DE IMPLANTACIÓN DE UN SÚPER ORDENADOR EN EL

CAMPUS NOR TE DE LA UPC, EN COLABORACIÓN CON IBM.

A ESTE EFECTO, EL GRUPO PROFESIONAL DE INFORMÁTICA

APLICADA DE LA A-IQS LE INVITÓ PARA QUE PRESENTARA

EL PROYECTO EN UNA REUNIÓN, EL PASADO DICIEMBRE, Y

LE HIZO LA SIGUIENTE ENTREVISTA.

FRANCESC SUBIRADA (PROMOCIÓ 1986) ÉS MEMBRE

DEL BARCELONA SUPERCOMPUTER CENTER (NATIONAL

SUPERCOMPUTING FACILITY) I RESPONSABLE DEL PROJECTE

D’IMPLANTACIÓ D’UN SUPERORDINADOR AL CAMPUS NORD

DE L’UPC, EN COL·LABORACIÓ AMB IBM. A AQUEST EFEC-

TE, EL GRUP PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA APLICADA DE

L’A-IQS EL VA CONVIDAR PER TAL QUE PRESENTÉS EL PRO-

JECTE EN UNA REUNIÓ, EL MES DE DESEMBRE PASSAT, I LI

VA FER LA SEGÜENT ENTREVISTA.

41

Page 29: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

28

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

29

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

GPIA: És una pràctica comuna que IBM mantingui aquest tipus de col·laboració amb les universitats?FS: Al món existeixen molts centres de recerca i desenvolupament d’IBM, però tan sols en dos es comparteix amb una universitat. L’altra col·laboració és a Hong Kong.

GPIA: Qui podrà ser usuari d’aquest superordinador?FS: Primerament hi haurà els usuaris interns, que faran recerca centrada en la velocitat de càlcul, paral·lelització de processos, escalat de software per al seu ús en l’ordinador i optimitza-ció de tots els recursos possibles per tal que la màquina rendeixi al màxim de la seva capacitat. D’altra banda, el superordinador estarà ober t a grups punters, que facin una recerca que en jus-tifiqui l’ús (cal recordar que cada vegada es ten-deix més a fer recerca a nivell de simulació de processos). Cal dir que no es restringirà l’àrea de coneixement per utilitzar el superordinador, a diferència del que ocorre amb altres superordi-nadors de referència, com el Blue Gene o l’Ear th Simulator, sinó que l’impor tant serà la qualitat de la recerca i la necessitat de supercomputa-ció. Un comitè tècnic avaluarà i decidirà quins projectes hi tenen cabuda, vingui d’on vingui la sol·licitud. Animo els investigadors de l’IQS a presentar sol·licituds al comitè, per tal de dur a terme la seva recerca en simulació mitjançant aquest nou recurs. ❏

GPIA

GPIA: ¿Es una práctica común el que IBM manten-ga ese tipo de colaboración con las universidades?FS: En el mundo existen muchos centros de investi-gación y desarrollo de IBM, pero sólo dos se compar-ten con una universidad. La otra colaboración es en Hong Kong.

GPIA: ¿Quién podrá ser usuario de este súper ordenador?FS: Primero habrá los usuarios internos, que harán investigación centrada en la velocidad de cálculo, paralelización de procesos, escalado de software para su uso en el ordenador y optimiza-ción de todos los recursos posibles para que la máquina rinda al máximo de su capacidad. Por otra par te, el súper ordenador estará abier to a grupos puntales, cuya investigación justifique su uso (hay que recordar que cada vez se tiende más a hacer investigación a nivel de simulación de procesos). Cabe decir que no se restringirá el área de conocimiento para utilizar el súper or-denador, a diferencia de lo que ocurre con otros súper ordenadores de referencia, como el Blue Gene o el Ear th Simulator, sino que lo impor tante será la calidad de la investigación y la necesidad de supercomputación. Un comité técnico evaluará y decidirá qué proyectos tienen cabida, venga de donde venga la solicitud. Animo a los investigado-res del IQS a que presenten solicitudes al comité, para realizar su investigación en simulación a tra-vés de este nuevo recurso. ❏

GPIA

5.- Thunder

Lawrence Livermore National Lab

Livermore, EUA

Intel Itanium2 Tiger4/Quadrics

Rmax: 19.94 Tflops

41

LLISTAT DELS CINC ORDINADORS MÉS POTENTS DEL MÓN, SEGONS LA 2004 SUPER COMPUTER CONFERENCE DE PITTSBURG (WWW.TOP500.ORG)

LISTADO DE LOS CINCO ORDENADORES MÁS POTENTES DEL MUNDO, SEGÚN LA 2004 SUPER COMPUTER CONFERENCE DE PITTSBURG (WWW.TOP50.ORG)

3.- Earth Simulator

Earth Simulator Center

Yokohama, Japó

NEC

Rmax: 35.86 TFlops

4.- MareNostrum

Barcelona Supercomputer Center

Barcelona, Espanya

EServer BladeCenter JS20/Myrinet

Rmax: 20.53 Tflops

1.- BlueGene/L

DOE/IBM

Rochester, EUA

BlueGene/L DD2

Rmax: 70.72 TFlops

2.- Columbia

NASA/Ames

Mountain View, EUA

SGI Altix/Voltaire

Rmax: 51.87 TFlops

Page 30: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

30

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

GRUP PROFESSIONAL I PREVENCIÓ

És sabut que la Inspecció de Treball té instruc-cions de començar a sol·licitar a les seves visites aquesta avaluació i el pla d’acció que se’n deriva. L’experiència dels membres del Grup Professional apunta que els mètodes que es fan servir actual-ment per avaluar els riscos psicosocials són poc adequats i poden conduir a la proposta d’accions correctores poc o gens aplicables. A la jornada que es projecta, s’intentarà donar resposta a les inqui-etuds que provoca en tota empresa la realització d’una avaluació psicosocial, i conèixer el posicio-nament de les administracions i, en concret, de l’Autoritat Laboral. També, i gràcies a la participació activa en l’organització de la jornada de Ricardo Sheffick, psicòleg i professor del Màster en Preven-ció de Riscos Laborals de l’IQS, s’intentarà comuni-car la diferència entre una avaluació i un diagnòstic psicosocial, en el sentit que l’avaluació detecta els símptomes, mentre que el diagnòstic, a més, detec-ta les causes i permet proposar solucions eficaces. La jornada està prevista per al final d’aquest curs acadèmic. Us hi esperem a tots. ❏

Julià Sempere (Promoció 1978)

GRUPO PROFESIONAL Y PREVENCIÓN

Es sabido que la Inspección de Trabajo tiene ins-trucciones de empezar a solicitar en sus visitas dicha evaluación y el plan de acción que de ella se deriva. La experiencia de los miembros del Grupo Profesional apunta hacia que los métodos que se emplean actu-almente para evaluar los riesgos psicosociales son poco adecuados y pueden conducir a la propuesta de acciones correctoras poco o nada aplicables. En la jornada que se proyecta, se intentará dar respuesta a las inquietudes que provoca en toda empresa la realiza-ción de una evaluación psicosocial, y conocer el posici-onamiento de las administraciones y, en concreto, de la Autoridad Laboral. También, y gracias a la activa par-ticipación en la organización de la jornada de Ricardo Sheffick, psicólogo y profesor del Máster en Prevención de Riesgos Laborales del IQS, se intentará comunicar la diferencia entre una evaluación y un diagnóstico psi-cosocial, en el sentido de que la evaluación detecta los síntomas, mientras que el diagnóstico, además, detec-ta las causas y permite proponer soluciones eficaces. La jornada está prevista para finales del presente curso académico. Os esperamos a todos. ❏

Julià Sempere (Promoción 1978)

EL GRUPO PROFESIONAL CONTINÚA SUS ACTIVIDADES, TRA-

TANDO DE DAR RESPUESTA A LAS INQUIETUDES DEL COLEC-

TIVO DEDICADO A LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES Y

A LA SEGURIDAD DE INSTALACIONES INDUSTRIALES. EN CON-

CRETO, LA LÍNEA PRINCIPAL DE TRABAJO ACTUAL SE CENTRA

EN LA ORGANIZACIÓN DE UNA JORNADA SOBRE EVALUACIÓN

DE LOS RIESGOS PSICOSOCIALES EN LA EMPRESA.

EL GRUP PROFESSIONAL CONTINUA LES SEVES ACTIVITATS,

INTENTANT DONAR RESPOSTA A LES INQUIETUDS DEL COL-

LECTIU DEDICAT A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS I A

LA SEGURETAT D’INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS. EN CON-

CRET, LA LÍNIA PRINCIPAL DE TREBALL ACTUAL SE CENTRA

EN L’ORGANITZACIÓ D’UNA JORNADA SOBRE AVALUACIÓ

DELS RISCOS PSICOSOCIALS A L’EMPRESA.

Page 31: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

31

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

L’OU COLUMBUS: COMPOSICIÓ EQUILIBRADA DELS ÀCIDS OMEGA-3 I OMEGA-6

“La gent relaciona ou amb colesterol i no és veritat”, va declarar el Dr. Peter Lembke només començar la ponència. “L’ou és un producte únic, el més complet i natural, d’on surt vida”. El Dr. Lembke va explicar de manera molt didàctica a un públic compost per professionals del sector i per alumnes del Màster d’Ali-mentació de l’IQS, la producció de l’ou industrial i de disseny de l’empresa Belovo on destaca el concepte Columbus. Va comentar que l’ou industrial s’utilitza ma-joritàriament en pols i en la seva producció es treballa amb les seves parts: rovell, clara (albúmina) i closca, per a l’ús òptim de les seves propietats. Així, la clos-ca, per exemple, funciona com a suplement de calci en humans i animals. El rovell s’utilitza per les seves propietats aromatitzants, colorants, la seva capacitat emulsionant (maioneses, salses, cremes) o el seu po-der coagulant (cremes, gelats). De l’albúmina, el més important n’és l’escuma, que té, gràcies a la lisozima, ovoalbúmina, ovomucina i ovomucoide, un gran poder anticristal·litzant, poder coagulant i conservant, i s’uti-litza en la fermentació del vi o del formatge.

EL HUEVO COLUMBUS: COMPOSICIÓN EQUILI-BRADA DE LOS ÁCIDOS OMEGA-3 Y OMEGA-6

“La gente relaciona huevo con colesterol y no es así”, desveló el Dr. Peter Lembke al comienzo de su ponen-cia. “El huevo es un producto único, el más completo y natural, del que sale vida”. El Dr. Peter Lembke explicó de manera muy didáctica a un público compuesto por profesionales del sector y por alumnos del Máster de Alimentación del IQS, la producción del huevo industrial y de diseño de la empresa Belovo en el que destaca el concepto Columbus. Comentó que el huevo industrial se utiliza mayoritariamente en polvo y en su producción se trabaja con sus diferentes partes: yema, clara (albúmina) y cáscara, para la óptima utilización de sus propiedades. Así, la cáscara, por ejemplo, funciona como suplemento de calcio en humanos y animales. La yema se utiliza por sus propiedades aromatizantes, colorantes, su ca-pacidad emulsionante (mahonesas, salsas, cremas) o su poder coagulante (cremas, helados). De la albúmina, lo más importante es su espuma, que tiene, gracias a la lisozima, ovoalbúmina, ovomucina y ovomucoide, gran poder anticristalizante, poder coagulante y conservante y se usa en la fermentación del vino o del queso.

EL LUNES 21 DE FEBRERO, LA AIQS INVITÓ A PETER LEMBKE,

QUÍMICO DE ALIMENTOS POR LA UNIVERSIDAD DE WUPPER TAL

(ALEMANIA) A REALIZAR UN SEMINARIO SOBRE DERIVADOS

DEL HUEVO DE IMPOR TANCIA TECNOLÓGICA Y NUTRICIONAL.

GERENTE DE LA EMPRESA BELOVO EGG PRODUCTS SPAIN

DESDE EL AÑO 2000, EL DOCTOR LEMBKE ES, TAMBIÉN,

AUTOR Y COAUTOR DE NUMEROSAS PUBLICACIONES.

EL DILLUNS 21 DE FEBRER, L’AIQS VA CONVIDAR PETER

LEMBKE, QUÍMIC D’ALIMENTS PER LA UNIVERSITAT DE

WUPPER TAL (ALEMANYA) A FER UN SEMINARI SOBRE

DERIVATS DE L’OU D’IMPOR TÀNCIA TECNOLÒGICA I NUTRI-

CIONAL. GERENT DE L’EMPRESA BELOVO EGG PRODUCTS

SPAIN DES DE L’ANY 2000, EL DOCTOR LEMBKE ÉS, TAM-

BÉ, AUTOR I COAUTOR DE NOMBROSES PUBLICACIONS.

Page 32: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

32

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

33

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

L’ou i el colesterol

El rovell d’ou conté un 60 % de triglicèrids, un 70 % de lípids neutrals i un 4 % de colesterol. “Lògica-ment, no es pot aconseguir que una gallina posi un ou amb un 2 % de colesterol”, va explicar Peter Lembke. “El que sí que es pot aconseguir és canviar la composició del pinso que menja l’animal. Així, l’any 1990, Belovo decideix crear un ou cardio-saludable i, per estudis de l’evolució de l’alimen-tació humana i estudis nutricionals i clínics, es considera que una de les causes de l’aparició de l’excés de colesterol a la vida humana està relacionada amb el desequilibri entre els omegues 6 i 3. Així, el concepte Columbus té la idea d’una alimentació equilibrada dels animals de granja entre l’omega-3 i l’omega-6 (el seu símbol és el Yin-Yang). El seu desenvolupament, l’ou Columbus, és un ali-ment amb una composició de greix corresponent a la dissenyada per naturalesa, amb un equilibri entre els àcids omega-3 i omega-6 d’1 a 1. “És l’ou de fa 200 anys”, va afirmar Peter Lembke. ❏

El huevo y el colesterol

La yema del huevo contiene un 60 % de triglicéridos, un 70 % de lípidos neutrales y un 4 % de colesterol. “Lógicamente, no se puede conseguir que una gallina ponga un huevo con un 2 % de colesterol”, explicó Peter Lembke. “Lo que sí se puede conseguir es cam-biar la composición del pienso que come el animal”. Así, en el año 1990, Belovo decide crear un huevo cardiosaludable y, por estudios de la evolución de la alimentación humana, y estudios nutricionales y clínicos, se considera que una de las causas de la aparición del exceso de colesterol en la vida huma-na está relacionada con el desequilibrio entre los omegas 6 y 3. Así, el concepto Columbus contempla la idea de una alimentación equilibrada de los animales de granja entre el omega-3 y el omega-6 (su símbolo es el Yin-Yang). Su desarrollo, el huevo Columbus, es un alimento cuya composición de grasa corresponde a la diseñada por naturaleza, con un equilibrio entre los ácidos omega-3 y omega-6 de 1 a 1. “Es el huevo de hace 200 años”, afirmó Peter Lembke. ❏

Page 33: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

32

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

33

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

Peter Lembke, gerent de l’empresa Belovo

“LA NOSTRA IDEA DE MÀRQUETINGÉS LA QUALITAT”

Per què Belovo escull l’ou Columbus?Belovo, amb més de 40 anys d’història, sempre va perse-guir l’objectiu de la màxima qualitat, fugint de la compe-tència amb altres mercats de l’ou en pols, on només val el preu. I d’aquesta manera va néixer l’ou Columbus, que mai es vendrà com a estàndard. El negoci que fem és molt petit, però volem canviar una mica l’opinió sobre l’ou. Creiem que el nostre futur és, tam-bé, la qualitat i el valor afegit dels nostres productes deri-vats de l’ou.

Com reacciona el mercat espanyol davant d’aquest producte?El mercat no està preparat. Comença a conèixer l’omega-3 gràcies, en part, a la publicitat de Pule-va. És fonamental que els professionals de la salut coneguin els seus avantatges i efectes de l’equilibri dels àcids omega-3 y omega-6 i informin els seus pacients, perquè un producte sa és més car i la ten-dència és sempre comprar el més barat; encara hi ha molta feina a fer. A Espanya existeix la dieta me-diterrània, que és molt més sana que la dels països nòrdics, però també existeix aquest desequilibri. Per a la introducció del producte al mercat hi ha un pro-blema de distribució, perquè, al contrari del que pas-sa en gairebé tots els països europeus, la distribució d’ous no se centralitza, i això origina que el cost de la distribució sigui superior al del producte. Hi estem treballant, però estem esperant.

Quina creu que serà la tendència del mercat de l’ou en el futur?Veig les coses una mica al revés. Revolucionària. A les granges industrials amb un milió d’ous, tot està controlat; però la tendència és cap a la vida en lli-bertat de les gallines i, amb això, la frescor de l’ou no estarà assegurada, perquè no es podrà controlar. La seguretat disminuirà, els preus pujaran i pot ser que el mercat espanyol s’especialitzi i l’ou estàndard s’acabi important de països com Rússia i la Xina. ❏

Peter Lembke, gerente de la empresa Belovo

“NUESTRA IDEA DE MARKETINGES LA CALIDAD”

¿Por qué escoge Belovo al huevo Columbus?Belovo, con una historia de más de 40 años, siempre per-siguió el objetivo de la máxima calidad, huyendo de la compe-tencia con otros mercados de huevo en polvo, donde sólo el precio vale. Y así nació el huevo Columbus, que nunca se venderá como estándar. El negocio que hacemos es muy pequeño, pero queremos cam-biar un poco la opinión sobre el huevo. Creemos que nuestro futuro es, también, la calidad y el valor añadido a nuestros pro-ductos derivados del huevo.

¿Cómo reacciona el mercado español ante este nuevo producto?El mercado no está preparado. Empieza a conocer el omega-3, gracias, en parte, a la publicidad de Puleva. Es fundamental que los profesionales de la salud co-nozcan sus ventajas y efectos del equilibrio de los áci-dos omega-3 y omega-6 e informen a sus pacientes, porque un producto sano es más caro y la tendencia es siempre a comprar el más barato; todavía hace fal-ta mucho trabajo. En España existe la dieta mediter-ránea, que es mucho más sana que la de los países nórdicos, pero también existe este desequilibrio. Para la introducción del producto en el mercado existe un problema de distribución, porque, al contrario que en casi todos los países europeos, la distribución de hue-vos no es centralizada, lo que origina que el coste de la distribución sea superior al del producto. Estamos en ello, pero estamos esperando.

¿Cuál cree que será en el futuro la tendencia del mercado del huevo?Veo las cosas un poco al revés. Revolucionaria. En las granjas industriales con un millón de huevos, todo está controlado; pero la tendencia es hacia la vida en libertad de las gallinas y, con esto, el frescor del huevo no estará asegurado, porque no se podrá controlar. La seguridad bajará, los precios subirán y quizás el merca-do español se especialice y el huevo estándar se acabe importando de países como Rusia y China. ❏

Page 34: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

34 35

‘RESPONSIBLE CARE’

L’expresident de BASF Española S.A. i del Grup BASF d’Europa Sud, Josep Maria Bach, va explicar als oients de la Tarda inaugural del curs 2004-05 els objectius principals del Programa Responsible Care, una iniciativa creada el 1985 i impulsada per ICCA i CEFIC, amb la qual es pretén millorar la imatge de la indústria química, entre altres fites. No obstant això, aconseguir que la química es percebi positivament no és una tasca senzilla, ja que, tal com va alertar Bach, “s’han produït esdeveniments que han fet aixecar veus contra la química, que s’ha considerat nociva per a la salut”.

Per davant de les obligacions

Per aconseguir l’objectiu de millorar la reputació de la indústria química, Responsible Care se centra en aspectes com la salut, el medi ambient i la segu-retat, aportant solucions que “en un principi anaven per davant de les obligacions que establien les au-toritats”, segons va explicar Bach. Per tant, paral-lelament a les normes establertes pels governs i la

‘RESPONSIBLE CARE’

El ex presidente de BASF Española S.A. y del Grupo BASF de Europa Sur, Josep Maria Bach, explicó a los oyentes de la Tarde inaugural del curso 2004-05 los principales objetivos del Programa Responsible Care, una iniciativa creada en 1985 e impulsada por ICCA y CEFIC, con la que se pretende mejorar la imagen de la industria química, entre otros objetivos. Sin em-bargo, conseguir que la química se perciba positiva-mente no es una tarea sencilla, ya que, como alertó Bach, “se han producido eventos que han levantado voces contra la química, que se ha considerado noci-va para la salud”.

Por delante de las obligaciones

Para conseguir el objetivo de mejorar la reputación de la industria química, Responsible Care se centra en aspectos como la salud, el medio ambiente y la segu-ridad, aportando soluciones que “en un principio iban por delante de las obligaciones que establecían las autoridades”, según explicó Bach. Por tanto, parale-lamente a las normas establecidas por los gobiernos

EL PASADO 25 DE NOVIEMBRE, JOSEP MARIA BACH, VICE-

PRESIDENTE DE LA FEIQUE Y PRESIDENTE MUNDIAL DE

RESPONSIBLE CARE, INAUGURÓ LAS TARDES ASSOCICACIÓ

DE ESTE CURSO CON UNA PRESENTACIÓN DE LOS OBJE-

TIVOS Y LAS METAS CONSEGUIDAS POR EL PROGRAMA

RESPONSIBLE, UNA INICIATIVA AMBICIOSA DEL SECTOR

PRIVADO EN EL ÁMBITO INTERNACIONAL CON LA QUE SE

PRETENDE QUE LA SOCIEDAD RECUPERE LA CONFIANZA EN

LA QUÍMICA.

EL 25 DE NOVEMBRE PASSAT, JOSEP MARIA BACH,

VICEPRESIDENT DE LA FEIQUE I PRESIDENT MUNDIAL

DE RESPONSIBLE CARE, VA INAUGURAR LES TARDES

ASSOCIACIÓ D’AQUEST CURS AMB UNA PRESENTACIÓ DELS

OBJECTIUS I LES FITES ACONSEGUIDES PEL PROGRAMA

RESPONSIBLE, UNA INICIATIVA AMBICIOSA DEL SECTOR

PRIVAT EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL AMB LA QUAL ES

PRETÉN QUE LA SOCIETAT RECUPERI LA CONFIANÇA EN LA

QUÍMICA.

Enric Julià Lluís Seguí Josep Maria Bach

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Page 35: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

34 35

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Unió Europea per protegir els consumidors i el medi ambient, la indústria química s’havia pres la voluntat de millorar l’ús de productes i processos químics a través d’aquest programa, amb el qual també s’in-tenta que les empreses estableixin una comunicació efectiva de les seves activitats.

Millorar la comunicació

Respecte a aquest tema de la comunicació, Bach es va mostrar par tidari que les empreses químiques facin públic de bon principi qualsevol problema contaminant, “tot i que primer s’ha d’ex-plicar a les autoritats per tal d’evitar confusions”, va matisar. L’expresident de BASF va observar que els participants al programa busquen credibilitat, per poder superar així la imatge negativa derivada de les catàstrofes en què s’ha vist involucrada la indústria química. Per tal de recuperar la confiança de la societat, Bach va apostar pel control: “L’única manera de tenir credibilitat és verificant les teves expressions, és a dir, si hi ha reducció d’emissions de CO2, que vingui una auditoria i ho comprovi.” A la vegada, però, va observar que no sempre és fàcil trobar auditors amb coneixements suficients com per fer la verificació del sistema de gestió de les in-dústries químiques, és a dir, per comprovar com es comporta la companyia respecte la salut, el medi ambient i la seguretat.

Abast internacional

Responsible Care té adherides més de 50 na-cions, entre les quals s’inclouen els països euro-peus, el Japó i EUA. La Xina vol entrar al programa, però com a observadora. A Espanya, la FEIQUE és

y la Unión Europea para proteger a los consumidores y el medio ambiente, la industria química se había tomado la voluntad de mejorar el uso de productos y procesos químicos a través de este programa, con el que también se intenta que las empresas establezcan una comunicación efectiva de sus actividades.

Mejorar la comunicación

Respecto a este tema de la comunicación, Bach se mostró partidario de que las empresas químicas hagan público desde el principio cualquier problema contaminante, “aunque primero hay que explicarlo a las autoridades para evitar confusiones”, matizó. El ex presidente de BASF observó que los participan-tes en el programa buscan credibilidad, para poder superar así la imagen negativa derivada de las catás-trofes en las que se ha visto involucrada la industria química. Para recuperar la confianza de la sociedad, Bach apostó por el control: “La única manera de te-ner credibilidad es verificando tus expresiones, es decir, si hay reducción de emisiones de CO2, que venga una auditoría y lo compruebe.” Sin embargo, observó a la vez que no siempre es fácil encontrar auditores con suficientes conocimientos como para hacer la verificación del sistema de gestión de las in-dustrias químicas, es decir, para comprobar cómo se comporta la compañía respecto a la salud, el medio ambiente y la seguridad.

Alcance internacional

Responsible Care tiene adheridas más de 50 naciones, entre las que se incluyen los países europeos, Japón y Estados Unidos. China quiere entrar en el programa, pero como observadora. En

Page 36: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

36

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

España, la FEIQUE es la encargada de gestionar el programa, que en la península recibe el nombre de Compromiso de Progreso y aglutina más del 60 % del sector químico español. Bach explicó que, a partir de la aplicación de Responsible, en España hay una percepción más positiva de la química. Entre otros objetivos, en diez años la FEIQUE ha conseguido que las empresas adheridas al programa redujesen en un 78 % los residuos contaminantes vertidos al agua, y las emisiones en un 50 %.

Respecto al abanico de industrias comprometidas con el programa, el presidente de Responsible advir-tió que lo tenían “difícil para encontrar nuevos socios dentro de empresas pequeñas”, aunque también añadió que la solución para que no queden excluidas es que casi siempre ese tipo de negocios estén vincu-lados a empresas grandes que, según añadió, “tienen la obligación moral de apoyar a las más pequeñas”.

“Un mal necesario”

Respecto al futuro de la industria química en España, Bach se mostró optimista, gracias a las in-versiones que están haciendo las empresas interna-cionales en la península. También observó que cada vez habrá que apostar más por la tecnología y por la especialización en los productos, medidas que per-mitirían la supervivencia de sectores como el textil.

“La química ha creado riqueza y puestos de traba-jo; si no la tuviésemos, hoy no disfrutaríamos de la calidad de vida que tenemos”, observó Bach, que concluyó que la química es necesaria o, como algu-nos la definen, “un mal necesario”. ❏

l’encarregada de gestionar el programa, que a la península rep el nom de Compromiso de Progreso i aglutina més del 60 % del sector químic espa-nyol. Bach va explicar que, a partir de l’aplicació de Responsible, a Espanya hi ha una percepció més positiva de la química. Entre altres fites, en deu anys la FEIQUE ha aconseguit que les empre-ses adherides al programa reduïssin en un 78 % els residus contaminants abocats a l’aigua, i les emissions en un 50 %.

Pel que fa el ventall d’indústries compromeses amb el programa, el president de Responsible va advertir que ho tenien “difícil per trobar nous socis dins d’em-preses petites”, tot i que també va afegir que la solu-ció per tal que no en quedin excloses és que gairebé sempre aquests tipus de negocis estiguin vinculats a empreses grans que, segons va afegir, “tenen l’obliga-ció moral de donar suport a les més petites”.

“Un mal necessari”

Respecte al futur de la indústria química a Espa-nya, Bach es va mostrar optimista, gràcies a les inversions que estan fent les empreses internacio-nals a la península. També va observar que cada cop s’haurà d’apostar més per la tecnologia i per l’espe-cialització en els productes, mesures que permetrien la supervivència de sectors com el tèxtil.

“La química ha creat riquesa i llocs de treball; si no la tinguéssim, avui no gaudiríem de la qualitat de vida que tenim”, va observar Bach, que va concloure que la química és necessària o, com alguns la defi-neixen, “un mal necessari”. ❏

Page 37: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

37

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

EL PAPER DEL CRISTIANISMEA L’ORIENT MITJÀ

“És un privilegi poder comptar amb aquest ponent, ja que parla dels problemes de l’Orient Mitjà des d’un punt de vista moderat.” D’aquesta manera, Íñigo Babot, membre de la Junta Directiva de l’A-IQS, presentava Makhoul, el qual, al seu torn, s’autodefi-nia d’aquesta manera: “Sóc àrab, però no musulmà. Sóc israelià, però no israelita. Sóc palestí, però no terrorista. Sóc catòlic, però no de ritu romà.” Va afe-gir, després, informació per tal de facilitar als oients la comprensió de la seva identitat, com, per exemple, que el catolicisme inclou set ritus diferents, entre els quals es troba el maronita catòlic, que ser àrab no significa ser musulmà o que els àrabs cristians ja existien abans de l’islam.

L’exemple del cristianisme

El fet que a l’Orient Mitjà el cristianisme inclogui tres blocs (catòlic, ortodox i anglicà-protestant-meto-dista), que a la vegada contenen diferents ritus, va servir a Makhoul per explicar la riquesa d’aquesta

EL PAPEL DEL CRISTIANISMOEN ORIENTE MEDIO

“Es un privilegio poder contar con este ponente, ya que habla de los problemas de Oriente Medio desde un punto de vista moderado.” De esta forma, Iñigo Babot, miembro de la Junta Directiva de la A-IQS, pre-sentaba a Makhoul, quien, a su vez, se autodefinía de esta manera: “Soy árabe, pero no musulmán. Soy israelí, pero no israelita. Soy palestino, pero no terro-rista. Soy católico, pero no de rito romano.” Añadió, luego, información para facilitar a los oyentes la com-prensión de su identidad, como, por ejemplo, que el catolicismo incluye siete ritos diferentes, entre los que se encuentra el maronita católico, que ser árabe no significa ser musulmán o que los árabes cristianos ya existían antes del islam.

El ejemplo del cristianismo

El hecho de que en Oriente Medio el cristianismo incluya tres bloques (católico, ortodoxo y anglicano-protestante-metodista), que a la vez contienen dife-rentes ritos, sirvió a Makhoul para explicar la riqueza

EL PASADO 2 DE DICIEMBRE, SHOBBY MAKHOUL, DIÁCONO

DE LA IGLESIA MARONITA DE JERUSALÉN Y CATEDRÁTICO DE

LA UNIVERSIDAD DE BELÉN, OFRECIÓ EN EL SALÓN VERDE

DEL COLEGIO SANT IGNASI SU PAR TICULAR VISIÓN DEL

CONFLICTO DE ORIENTE MEDIO, EN EL QUE CREE QUE EL

CRISTIANISMO DEBE EJERCER UN ROL FUNDAMENTAL CON SU

EJEMPLO DE TOLERANCIA.

EL 2 DE DESEMBRE PASSAT, SHOBBY MAKHOUL, DIACA

DE L’ESGLÉSIA MARONITA DE JERUSALEM I CATEDRÀTIC

DE LA UNIVERSITAT DE BETLEM, VA OFERIR AL SALÓ VERD

DEL COL·LEGI SANT IGNASI LA SEVA PAR TICULAR VISIÓ DEL

CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ, EN EL QUAL CREU QUE

EL CRISTIANISME HA D’EXERCIR UN ROL FONAMENTAL AMB EL

SEU EXEMPLE DE TOLERÀNCIA.

Shobby Makhoul

Page 38: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

38 39

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

religió que, a més, tal com va afegir, et permet man-tenir la teva pròpia cultura, un fet que “diferencia el cristianisme d’altres religions, en què s’ha de deixar tot i pertànyer a l’oficial; per ser musulmà, per exem-ple, t’has d’oblidar de la teva cultura i idioma, i parlar àrab per llegir l’Alcorà”. Tot i aquestes diferències, el diaca maronita va apuntar que hi ha un denominador comú entre les diferents religions que cohabiten a Jerusalem: “Totes volen manar, però cap té la humilitat de ser manada.” Dins d’aquest context, Makhoul va atribuir a la comunitat cristiana el rol de ser l’esperança, amb el seu exemple de riquesa i tolerància.

Un procés de pau mal enfocat

Makhoul va observar que, tot i l’esperança que sig-nificava per a l’Orient Mitjà el procés de pau d’Oslo, iniciat el 1993, el procés polític ja va fracassar el 2000, principalment perquè es van oblidar d’educar el poble en la tolerància. “Els polítics pensaven que amb diners la gent ja no pensaria més en el con-flicte”, va observar el diaca maronita, que també va lamentar que “s’hagi invertit en infraestructures en lloc d’invertir en les persones, fet que ha propiciat que es mantingués l’odi i la set de venjança”. Tot això, va explicar Makhoul, va culminar amb unes violentes Intifades el 2001 i 2002, amb milers de palestins i israelians assassinats.

Les primeres diferències

Tal com va explicar el diaca maronita, les di-ferències entre les comunitats que conviuen a

de esta religión que, además, tal como añadió, te permite mantener tu propia cultura, un hecho que “diferencia al cristianismo de otras religiones, en las que hay que dejarlo todo y pertenecer a la oficial; para ser musulmán, por ejemplo, debes olvidar tu cultura e idioma, y hablar árabe para leer el Corán”. Pese a estas diferencias, el diácono maronita apuntó que hay un común denominador entre las diferentes religiones que cohabitan en Jerusalén: “Todas quie-ren mandar, pero ninguna tiene la humildad de ser mandada.” En ese contexto, Makhoul atribuyó a la comunidad cristiana el rol de ser la esperanza, con su ejemplo de riqueza y tolerancia.

Un proceso de paz mal enfocado

Makhoul observó que, pese a la esperanza que significaba para Oriente Medio el proceso de paz de Oslo, iniciado en 1993, el proceso político ya fracasó en 2000, principalmente porque se olvidaron de educar al pueblo en la tolerancia. “Los políticos pensaban que con dinero la gente ya no pensaría más en el conflicto”, observó el diácono maronita, que también lamentó que “se haya invertido en in-fraestructuras en lugar de invertir en las personas, lo que propició que se mantuviera el odio y la sed de venganza”. Todo esto, explicó Makhoul, culminó con unas violentas Intifadas en 2001 y 2002, con miles de palestinos e israelíes asesinados.

Las primeras diferencias

Tal como explicó el diácono maronita, las dife-rencias entre las comunidades que conviven en

Íñigo Babot, Shobby Makhoul y Pablo Portabella (traductor)

Page 39: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

38 39

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Israel ya se empiezan a cocer desde muy pronto en la conciencia de cada cual: “En los colegios, los libros de texto palestinos, financiados por la Unión Europea, hablan de los cristianos de una forma terrible, trasladando la experiencia negati-va del pasado a esos cuadernos; de esta manera, dos niños, uno musulmán y uno cristiano, que lo hacen todo juntos, cuando los separan a la hora de la religión el compañero es el enemigo, y eso, desde el punto de vista psicológico y educativo, es un drama.” Makhoul explicó que, comentó con responsables de la Unión Europea que su objetivo en Tierra Santa era traer tolerancia. “Les comu-nicamos que el contenido de esos libros no era el adecuado, y nos contestaron que no les inte-resaba el contenido; eso demuestra que Europa, con su falta de identidad, gasta millones pero no cultiva la paz.”

Mantener la identidad europea

Makhoul alertó que Europa está sufriendo un pro-ceso de renuncia de su identidad ante la inmigración, algo que puede traer consecuencias negativas, se-gún advirtió: “Cada vez que renunciamos a nuestra

identidad ante los herma-nos musulmanes, renunci-amos a nosotros mismos, y eso es un error, porque ¿con qué dialogaremos con el otro? Europa ha re-nunciado a su identidad y quiere dialogar con todo el mundo.” Para erradicar los conflictos que se generan entre comunidades con la inmigración, Makhoul propuso “no afrontar el is-lam con violencia, sino con inteligencia y buena volun-tad. El rol de Occidente es ayudar a los musulmanes moderados, ya que en su ambiente fundamen-talista seguramente no encuentran la motivación suficiente para salir de ese entorno cerrado; nosotros, por tanto, debemos pro-porcionarles la motivación que les falta.” ❏

Israel ja es comencen a coure des de ben aviat a la consciència de cadascú: “A les escoles, els llibres de text palestins, finançats per la Unió Europea, parlen dels cristians d’una manera terrible, traslladant l’experiència negativa del passat a aquests quaderns; d’aquesta manera, dos nens, un de musulmà i un de cristià, que ho fan tot junts, quan els separen a l’hora de la re-ligió el company és l’enemic, i això, des del punt de vista psicològic i educatiu, és un drama.” Makhoul va explicar que, va comentar a respon-sables de la Unió Europea que el seu objectiu a Terra Santa era por tar tolerància. “Els vam fer saber que el contingut d’aquests llibres no era l’adecuat, i ells van respondre que no els n’inte-ressava el contingut; això demostra que Europa, amb la seva falta d’identitat, gasta milions però no cultiva la pau.”

Mantenir la identitat europea

Makhoul va alertar que Europa està patint un procés de renúncia de la seva identitat davant de la immigració, quelcom que pot portar conseqüències negatives, segons va advertir: “Cada cop que re-nunciem a la nostra iden-titat davant dels germans musulmans, renunciem a nosaltres mateixos, i això és un error, perquè amb què dialogarem amb l’al-tre? Europa ha renunciat a la seva identitat i vol dialogar amb tot el món.” Per eradicar els conflictes que es generen entre co-munitats amb la immigra-ció, Makhoul va proposar “no afrontar l’islam amb violència, sinó amb intel-ligència i bona voluntat. El rol d’Occident és ajudar els musulmans moderats, ja que en el seu ambient fonamentalista segura-ment no troben la moti-vació suficient per sortir d’aquest entorn tancat; nosaltres, doncs, els hem de proporcionar la motiva-ció que els falta.” ❏

Page 40: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

40 41

FLIX: UNA SITUACIÓ DE RISC

El doctor en Ciències Químiques Joan Grimalt, que va obtenir la llicencia-tura en Enginyeria Química a l’IQS, va recordar a l’ini-ci de la conferència que el seu know-how l’havia après al Químic. Aquesta manera de treballar l’ha portat a publicar més de 360 investigacions cientí-fiques en diferents revis-tes, entre altres fites. Un dels últims treballs en què ha participat ha estat el que ha permès a la societat conèixer la realitat de l’embassament de Flix.

Els orígens de la contaminació

El 1949, l’empresa Ercros, situada al costat de la presa de Flix, va començar a fabricar clor i a produir DDT, entre altres substàncies, una activitat ales-hores totalment legal. Davant d’aquesta empresa van començar a aparèixer bosses de sediments, que van quedar aturats en aquella zona a causa de la construcció de l’embassament, el mateix any, una presa feta per fabricar energia hidroelèctrica. Aquest és un dels episodis més antics de conta-minació per part d’Ercros, que, tot i això, sempre va actuar dins la legalitat. Per l’estudi en què va par ticipar Grimalt, es va per forar aquesta bossa de sediments amb profunditat i es van agafar cinc mostres de diferents parts del riu.

Resultats preocupants

L’equip va trobar una contaminació per elements radioactius, com urani i radi, elevada, tot i que la llei no diu res respecte els radionúclids. Des del punt de vista legal, es consideren residus naturals i no s’hi pot aplicar cap legislació. Davant d’aquesta situació, Grimalt va explicar que es van poder aferrar a la nor-mativa de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica,

FLIX: UNA SITUACIÓN DE RIESGO

El doctor en Ciencias Químicas Joan Grimalt, que obtuvo la licenciatura en Ingeniería Química en el IQS, recordó al inicio de la conferencia que su know-how lo había aprendido en el Químico. Esta forma de trabajar lo ha llevado a publicar más de 360 investigaciones científicas en diferentes revistas, entre otras metas. Uno de los últimos trabajos en los

que ha participado ha sido el que ha permitido a la sociedad conocer la realidad del embalse de Flix.

Los orígenes de la contaminación

En 1949, la empresa Ercros, situada al lado del embalse de Flix, empezó a fabricar cloro y a producir DDT, entre otras sustancias, una actividad entonces totalmente legal. Delante de esta empresa empe-zaron a aparecer bolsas de sedimentos, que queda-ron parados en esa zona a causa de la construcción del embalse, el mismo año, un embalse hecho para fabricar energía hidroeléctrica. Éste es uno de los episodios más antiguos de contaminación por parte de Ercros, que, sin embargo, siempre actuó dentro de la legalidad. Para el estudio en el que participó Grimalt, se per foró esa bolsa de sedimentos con profundidad y se cogieron cinco muestras de dife-rentes partes del río.

Resultados preocupantes

El equipo encontró una contaminación por elemen-tos radioactivos, como uranio y radio, elevada, aunque la ley no dice nada acerca de los radionúclidos. Desde el punto de vista legal, se consideran residuos natu-rales y no puede aplicarse ninguna legislación. Ante esta situación, Grimalt explicó que pudieron acogerse a la normativa de la Agencia Internacional de Energía

EL PASADO 16 DE DICIEMBRE, JOAN GRIMALT, MIEMBRO DEL

INSTITUTO DE INVESTIGACIONES QUÍMICAS Y AMBIENTALES DE

BARCELONA DEL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES

CIENTÍFICAS (CSIC), VALORÓ LA SITUACIÓN DEL EMBALSE DE

FLIX, QUE, AUNQUE NO ES UNA AMENAZA GRAVE ACTUALMEN-

TE, PODRÍA LLEGAR A SERLO EN UN FUTURO.

EL 16 DE DESEMBRE PASSAT, JOAN GRIMALT, MEMBRE DE

L’INSTITUT D’INVESTIGACIONS QUÍMIQUES I AMBIENTALS

DE BARCELONA DEL CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS

CIENTÍFIQUES (CSIC), VA VALORAR LA SITUACIÓ DE L’EMBAS-

SAMENT DE FLIX, QUE, TOT I QUE NO ÉS UNA AMENAÇA GREU,

ACTUALMENT, PODRIA ARRIBAR A SER-HO EN UN FUTUR.

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Joan Grimalt

Page 41: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

40 41

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

que establia que una concentració d’urani de més de 1.000 Bq Kg-1 (un nivell que el riu superava de molt) era una alerta de radioactivitat. Tot i això, però, legalment no hi ha res a fer.

A l’embassament també es van observar uns nivells de concentració de metalls pesats, com mercuri, cadmi, crom, níquel i zinc, molt per sobre dels límits naturals, i alhora s’hi van trobar grans quantitats d’organoclorats, que inclouen productes i residus químics artificials com el DDT.

Grimalt va fer palesa la gravetat de la situació quan va establir comparacions amb el llac nord-americà d’Ontario, considerat un dels més contaminats: els nivells de policlorobifenils i de DDT, per exemple, a Flix estan molt per sobre dels del llac canadenc.

El risc existeix

Pel que fa als radionú-clids, un nivell de 1.000 o un milió de Bq Kg-1 no és cap risc. El perill arriba-ria, però, si la força d’una riuada s’emportés els me-talls pesats i els minerals radioactius riu avall i pas-sessin a la cadena tròfica, afectant peixos i vegetals. Els peixos, deixant de ban-da que es poden intoxicar ells, poden ser transmis-sors. A més, això també pot afectar la població de la zona pel consum de productes agrícoles, per exemple.

Atómica, que establecía que una concentración de uranio de más de 1.000 Bq Kg-1 (un nivel que el río superaba de mucho) era una alerta de radioactividad. Sin embargo, legalmente no hay nada que hacer.

En el embalse también se observaron unos niveles de concentración de metales pesados, como mercu-rio, cadmio, cromo, níquel y zinc, muy por encima de los límites naturales, y a la vez se encontraron gran-des cantidades de organoclorados, que incluyen pro-ductos y residuos químicos artificiales como el DDT.

Grimalt subrayó la gravedad de la situación cuando es-tableció comparaciones con el lago norte-americano de

Ontario, considerado uno de los más contaminados: los niveles de policlorobifenilos y de DDT, por ejemplo, en Flix están muy por encima de los del lago canadiense.

El riesgo existe

En lo referente a los radio-núclidos, un nivel de 1.000 o un millón de Bq Kg-1 no es ningún riesgo. Pero el peligro llegaría si la fuer-za de una riada se llevara los metales pesados y los minerales radioactivos río abajo y pasaran a la cadena trófica, afectando a peces y vegetales. Los peces, aparte que pueden intoxicarse ellos, pueden ser transmisores. Además, eso también puede afectar a la población de la zona por el consumo de produc-tos agrícolas, por ejemplo.

Joan Grimaltn Grimalt Lluís Seguí

Page 42: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

42

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Posibles soluciones

Grimalt explicó que, para solucionar el problema de los residuos en el embalse, hay dos posibilidades: aislar la bolsa de la fuerza del río y sacarla, evitando siempre que el movimiento de los sedimentos haga bajar los residuos río abajo, ya que podría suponer un gran riesgo liberar las partículas contaminantes y que se disolvieran con el agua, o hacer un bunker de hormigón para tapar las toneladas de barros conta-minantes y dejarlas dentro del río, una solución, sin embargo, que bloquearía el paso del río.

“Eso era muy conocido”

“La gente de Flix no ignoraba que había un cierto problema”, comentó Grimalt, aunque alertó que al-gunos comentarios como “eso era muy conocido” parecen querer minimizar la situación. “Sin crear una alarma innecesaria, si se minimiza tanto parecerá que se quiere abandonar el problema”, añadió el mimbro del CSIC.

Grimalt observó que la importancia económica y social del río Ebro “hacen del caso de Flix un proble-ma único en el contexto catalán, español y europeo, y esa situación exige una solución. El paquete de sedimentos es estable”, recordó, “pero, cuando se debilite una parte, ya que la naturaleza no siempre es previsible, puede irse todo río abajo”. ❏

Possibles solucions

Grimalt va explicar que, per tal de solucionar el problema dels residus a l’embassament, hi ha du-es possibilitats: aïllar la bossa de la força del riu i treure-la, evitant sempre que el moviment dels sedi-ments faci baixar els residus riu avall, ja que podria suposar un gran risc alliberar les partícules contami-nants i que es dissolguessin amb l’aigua, o bé fer un búnquer de formigó per tapar les tones de fangs contaminats i deixar-les dins el riu, una solució, però, que bloquejaria el pas del riu.

“Això era molt conegut”

“La gent de Flix no ignoraven que hi havia un cert problema”, va comentar Grimalt, tot i que va alertar que alguns comentaris com “això era molt conegut” semblin voler minimitzar la situació. “Sense escam-par una alarma innecessària, si es minimitza tant semblarà que es vol deixar córrer el problema”, va afegir el membre del CSIC.

Grimalt va observar que la importància econòmica i social del riu Ebre “fan del cas de Flix un proble-ma únic en el context català, espanyol i europeu, i aquesta situació exigeix una solució. El paquet de sediments és estable”, va recordar, “però, quan se’n debiliti una part, ja que la natura no sempre és previ-sible, pot anar tot riu avall”. ❏

Page 43: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

43

FESTA DE SANT ALBERT 2004

Enguany, les activitats van començar al voltant de les tres de la tarda, amb dos torneigs espor-tius, un de bàsquet, amb la par ticipació de tres equips, i un altre de futbol. Els torneigs es van celebrar a les instal·lacions veïnes de l’escola de Sant Igansi, a Sarrià. A causa de la inespe-rada inscripció de prop de 20 equips al torneig de futbol, la competició es va allargar fins a les deu de la nit.

Coincidint amb les trobades esportives, per als menys espor-tistes es va organitzar una gim-cana, que consistia en diferents proves d’habilitat. La novetat d’enguany va ser la ubicació de les proves, ja que el recorregut no es va limitar a l’interior del recinte, sinó que hi havia proves que s’havien de fer als voltants de la facultat.

Un cop entrada la nit els alum-nes van organitzar un sopar, que enguany va servir un càtering extern. També es van habilitar diverses barres on se servien les begudes.

FIESTA DE SAN ALBERTO 2004

Este año, las actividades empezaron alrededor de las tres de la tarde, con la realización de dos torneos deportivos, uno de baloncesto, con la participación de tres equipos, y otro de fútbol. Dichos torneos se celebraron en las instalaciones vecinas de la escuela de Sant Ignasi, en Sarrià. Debido a la inesperada

inscripción de alrededor de 20 equipos en el torneo de fútbol, la competición se prolongó hasta las diez de la noche.

Coincidiendo con los encuen-tros deportivos, para los menos deportistas se organizó una gimkana, que consistía en dis-tintas pruebas de habilidad. La novedad de este año fue la ubi-cación de las pruebas, ya que el recorrido no se limitó al interior del recinto, sino que había pru-ebas que debían realizarse por los alrededores de la facultad.

Una vez entrada la noche los alumnos organizaron una cena, que este año fue servida por un catering externo. También se ha-bilitaron varias barras donde se servían las bebidas.

COMO ES TRADICIÓN EN EL IQS, LOS ALUMNOS DE TERCERO

DE QUÍMICA, INGENIERÍA QUÍMICA Y, DESDE HACE UNOS

AÑOS, INGENIERÍA INDUSTRIAL ORGANIZAN, CADA 15 DE

NOVIEMBRE, LA FIESTA DE SAN ALBER TO, PATRÓN DE LOS

QUÍMICOS. DE ESTA MANERA Y MEDIANTE LA REALIZACIÓN DE

DISTINTAS ACTIVIDADES, LOS ALUMNOS RECAUDAN FONDOS

PARA FINANCIAR PAR TE DEL VIAJE DE “PASO DE ECUADOR”.

COM ÉS TRADICIÓ A L’IQS, ELS ALUMNES DE TERCER DE

QUÍMICA, ENGINYERIA QUÍMICA I, DES DE FA UNS ANYS,

ENGINYERIA INDUSTRIAL ORGANITZEN, CADA 15 DE NOVEM-

BRE, LA FESTA DE SANT ALBER T, PATRÓ DELS QUÍMICS.

D’AQUESTA MANERA I MITJANÇANT DIVERSES ACTIVITATS,

ELS ALUMNES RECAPTEN FONS PER FINANÇAR PAR T DEL

VIATGE DE “PAS D’EQUADOR”.

FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES 41

Page 44: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

44

41 FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

Continuant amb la iniciativa del curs anterior i coincidint amb l’inici del sopar, a la pista poliesportiva també van començar dos concerts de música, en què van tocar dos grups novells, els Loud Whispers i els Mine. Els con-certs es van allargar fins ben entrada la nit.

L’A-IQS va col·laborar en l’or-ganització de la festa oferint idees per a les diverses activi-tats i, com és habitual, ajudant econòmicament els alumnes de tercer. Aquest any, en concret, es va subvencionar la compra de gots de plàstic dur reutilitzables, per evitar la ge-neració de residus. D’aquesta manera, es poden conservar per fer-los servir els propers anys. També va subvencionar la compra dels trofeus amb què s’obsequiava els guanyadors dels diferents tor-neigs esportius. D’altra banda, l’Associació també va col·laborar en la impressió de cartells de promoció de la festa i de les activitats que s’hi van fer.

La festa de Sant Alber t 2004 va estar, sens dubte, marcada per la participació i va iniciar una nova tendència cap al respecte pel medi ambient, que és d’esperar que duri i augmenti amb el pas dels anys. ❏

Miquel Costa, col·laborador Comisió de Joves

(Promoció 2002)

Continuando con la iniciativa del curso anterior y coincidien-do con el inicio de la cena, en la pista polideportiva empeza-ron también dos conciertos de música, en los que tocaban dos grupos noveles, los Loud Whispers y los Mine. Los con-ciertos se prolongaron hasta bien entrada la noche.

La A-IQS colaboró en la orga-nización de la fiesta ofreciendo ideas para las distintas activi-dades y, como es habitual, ay-udando económicamente a los alumnos de tercero. Este año, en concreto, se subvencionó la compra de vasos de plástico duro reutilizables, para evitar la generación de residuos. De es-ta manera, se pueden conser-var para utilizarlos en próximos años. Subvencionó también la compra de los trofeos con los

que se obsequiaba a los ganadores de los distintos tor-neos deportivos. Por otro lado, la Asociación también colaboró en la impresión de carteles de promoción de la fiesta y de las actividades que en ella se realizaron.

La fiesta de San Alberto 2004 estuvo, sin duda, marcada por la participación e inició una nueva tendencia hacia la respetuosidad con el medio ambi-ente, que es de esperar que dure y aumente con el paso de los años. ❏

Miquel Costa, colaborador de la Comisión de Jóvenes

(Promoción 2002)

Page 45: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

45

ENG INYERS INDUSTR IALS I NGEN IEROS INDUSTR IALES 41

Dr. Guillermo Reyes, professor d’Enginyeria

Industrial a l’IQS

“L’ENGINYER INDUSTRIAL ÉS MOLT NECESSARI AL MÓN EMPRESARIAL”

Com porta a terme la tasca de docència a En-ginyeria Industrial?

La posada en funcio-nament de la carrera ha suposat un gran esforç: muntar els laboratoris, confeccionar els plans d’estudis, iniciar els contactes amb empre-ses, amb universitats estrangeres, etc. Ara tenim la primera gra-duació d’enginyers in-dustrials que ha dedicat els cinc anys a aquests estudis, i ja estem en la tercera graduació dels que han fet el curs d’adaptació d’Enginyeria Quí-mica a Enginyeria Industrial. Com a professor, m’he dedicat a la docència en l’àrea de Mecàni-ca i Fabricació, i coordino (per par t de l’IQS) el Màster en Packaging Engineering. També par tici-po en les accions dirigides a establir relacions amb universitats nordamericanes de gran presti-gi en el marc del Màster Científic en Enginyeria Industrial.

Quines relacions s’estableixen amb aquestes uni-versitats?A la Universitat de l’Estat de Pennsylvania (Penn State) i a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) busquem establir relacions amb els grups d’in-vestigació per tal que els nostres alumnes vagin a fer-hi estades de fins a un any, una experiència que els permet adquirir una bona disciplina d’investiga-ció, ja que es tracta de centres punters en tecnologia als EUA i a tot el món.

Dr. Guillermo Reyes, profesor de Ingeniería

Industrial en el IQS

“EL INGENIERO INDUSTRIAL ES MUY NECESARIO EN EL MUNDO EMPRESARIAL”

¿Cómo desarrolla la la-bor de docencia en Inge-niería Industrial?La puesta en marcha de la carrera ha supuesto un gran esfuerzo: montar los laboratorios, confeccionar los planes de estudios, iniciar los contactos con empresas, con universi-dades extranjeras, etc. Ahora tenemos la primera graduación de ingenieros industriales que ha dedi-

cado los cinco años a estos estudios, y ya estamos en la tercera graduación de los que han hecho el curso de adaptación de Ingeniería Química a Ingeniería Industri-al. Como profesor, me he dedicado a la docencia en el área de Mecánica y Fabricación, y coordino (por parte del IQS) el Máster en Packaging Engineering. También participo en las acciones conducentes a establecer relaciones con universidades norte-americanas de gran prestigio en el ámbito tecnológico para garantizar la estancia de nuestros alumnos en el marco del Más-ter Científico en Ingeniería Industrial.

¿Qué relaciones se establecen con esas univer-sidades? En la Universidad del Estado de Pennsylvania (Penn State) y en el Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) buscamos establecer relaciones con los grupos de investigación para que nuestros alumnos vayan a hacer estancias de hasta un año, una experiencia que les permite adquirir una buena disciplina de investiga-ción, pues se trata de centros punteros en tecnología en los EE. UU. y en todo el mundo.

EL DR. GUILLERMO REYES, PROFESOR DE INGENIERÍA

INDUSTRIAL EN EL IQS QUE IMPAR TE LAS ASIGNATURAS DE

MECÁNICA APLICADA, TEORÍA DE MÁQUINAS Y TECNOLOGÍA

DE FABRICACIÓN Y MÁQUINAS, EXPLICA CÓMO ESTÁ FUNCIO-

NANDO SU DEPAR TAMENTO, QUE OFRECE A LOS ESTUDIAN-

TES, ADEMÁS DE LOS CONOCIMIENTOS TEÓRICOS, UNAS

PRÁCTICAS Y EXPERIENCIA EN EMPRESAS QUE GARANTIZAN

LA ENTRADA EN EL MUNDO LABORAL.

EL DR. GUILLERMO REYES, PROFESSOR D’ENGINYERIA

INDUSTRIAL A L’IQS QUE IMPAR TEIX LES ASSIGNATURES DE

MECÀNICA APLICADA, TEORIA DE MÀQUINES I TECNOLOGIA

DE FABRICACIÓ I MÀQUINES, EXPLICA COM ESTÀ FUNCIONANT

EL SEU DEPAR TAMENT, QUE OFEREIX ALS ESTUDIANTS, A

MÉS DELS CONEIXEMENTS TEÒRICS, UNES PRÀCTIQUES I

EXPERIÈNCIA EN EMPRESES QUE GARANTEIXEN L’ENTRADA

AL MÓN LABORAL.

Page 46: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

46

41 ENG INYERS INDUSTR IALS I NGEN IEROS INDUSTR IALES

Quin és el seu àmbit d’investigació?Al que he dedicat més temps és a la síntesi i l’anàlisi de mecanismes, de manera que he centrat la meva investigació en l’àmbit de màquines. La meva tesi va ser sobre mecanismes de lleva, aplicant tècniques de disseny geomètric assistit per ordinador a aquests me-canismes, que es fan servir per executar un moviment programat d’una peça a partir d’una altra en què està inscrit el programa de moviment. Aquest tipus de meca-nismes governa, per exemple, la distribució dels gasos en un motor de combustió interna; controla, en una màquina tèxtil o d’impressió, els moviments d’uns ele-ments en funció dels moviments d’altres, etc. Aquest programa de moviment té una llei determinada, que es dissenya amb corbes polinòmiques, i la meva tesi va ser trobar noves bases, més eficients, per a aquests polinomis. D’altra banda, també he treballat en el desenvolupament de productes en la indústria.

Quin camí segueix la investigació, al seu depar-tament?La via que hem triat és intentar integrar-nos amb professors de l’IQS que tinguin grups d’investigació ja establerts, i aprofitar les sinergies que es puguin crear. Pel que fa a l’Enginyeria Química, per exemple, la part de desenvolupament de materials connecta molt bé amb la part tecnològica de materials d’Engi-nyeria Industrial. També és favorable la connexió del coneixement de l’organització i l’administració de la producció amb la carrera d’ADE.

Quines recomanacions faria als estudiants que han acabat la carrera?L’important d’algú que s’acaba de graduar és que esti-gui obert al coneixement, que estigui disposat a despla-çar-se i que sàpiga idiomes. De tota manera, l’enginyer industrial és molt necessari al món empresarial.

Pot treballar en molts camps (mecànics, hidràulics, de construccions, de materi-als, d’administració i or-ganització, etc.) i per això es col·loca amb facilitat al món empresarial. ❏

¿Cuál es su ámbito de investigación?A lo que más tiempo he dedicado es a la síntesis y al análisis de mecanismos, de modo que he centrado mi investigación en el ámbito de máquinas. Mi tesis fue sobre mecanismos de leva, aplicando técnicas de diseño geométrico asistido por ordenador a esos me-canismos, que se usan para ejecutar un movimiento programado de una pieza a partir de otra en la que está inscrito el programa de movimiento. Este tipo de me-canismos gobierna, por ejemplo, la distribución de los gases en un motor de combustión interna; controla, en una máquina textil o de impresión, los movimientos de unos elementos en función de los movimientos de otros, etc. Este programa de movimiento tiene una ley determinada, que se diseña con curvas polinómicas, y mi tesis fue encontrar nuevas bases, más eficientes, para esos polinomios. Por otra parte, también he traba-jado en el desarrollo de productos en la industria.

¿Qué camino sigue la investigación, en su depar-tamento?La vía que hemos escogido es intentar integrarnos con profesores del IQS que tengan grupos de investi-gación ya establecidos, y aprovechar las sinergias que se puedan crear. Respecto a la Ingeniería Química, por ejemplo, la parte de desarrollo de materiales conecta muy bien con la parte tecnológica de materiales de Ingeniería Industrial. También es favorable la conexión del conocimiento de la organización y la administra-ción de la producción con la carrera de ADE.

¿Qué recomendaciones daría a los estudiantes que han terminado la carrera?Lo importante de un recién graduado es que esté abi-erto al conocimiento, que esté dispuesto a desplazarse y que sepa idiomas. De todas maneras, el ingeniero industrial es muy necesario en el mundo empresarial.

Puede trabajar en muchos campos (mecánicos, hi-dráulicos, de construcci-ones, de materiales, de administración y organi-zación, etc.) y por eso se coloca con facilidad en el mundo laboral. ❏

Page 47: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

47

FE IQ FE IQ

“SE’NS HA INCLÒS EN LA COMISSIÓ DESEGUIMENT DELS TÍTOLS DE L’ÀREAD’ENGINYERIA INDUSTRIAL”

Després d’un període d’incerteses, l’aprovació dels decrets de grau i de postgrau, publicats recent-ment, i la fixació de maig d’aquest any com a data límit per a l’establiment dels títols de grau, el procés s’ha accelerat considerablement.

Totes les titulacions estan acabant d’enllestir l’elaboració dels “llibres blancs” promoguts per l’ANECA. Pel que fa a Enginyeria Química, tot i que disposem d’un grup de treball propi, integrat per representants de més de 30 universitats, se’ns ha inclòs en la Comissió de Seguiment dels Títols de l’Àrea d’Enginyeria Industrial. Aquesta comissió és la responsable de la direcció i coordinació de les tasques per facilitar el consens al voltant de propostes comunes en estudis de grau relacionats amb l’Enginyeria Industrial.

“SE NOS HA INCLUIDO EN LA COMISIÓN DESEGUIMIENTO DE LOS TÍTULOS DEL ÁREADE INGENIERÍA INDUSTRIAL”

Después de un periodo de incertidumbres, la apro-bación de los decretos de grado y de postgrado, recien-temente publicados, y la fijación de mayo de este año como fecha tope para el establecimiento de los títulos de grado, el proceso se ha acelerado considerablemente.

Todas las titulaciones están ultimando la elabora-ción de los “libros blancos” promovidos por la ANECA. En lo que concierne a la Ingeniería Química, aunque disponemos de un grupo de trabajo propio, integrado por representantes de más de 30 universidades, se nos ha incluido en la Comisión de Seguimiento de los Títulos del Área de Ingeniería Industrial. Esta comi-sión es la responsable de la dirección y coordinación de los trabajos para facilitar el consenso alrededor de propuestas comunes en estudios de grado rela-cionados con la Ingeniería Industrial.

EL AÑO QUE COMIENZA VA A ESTAR MARCADO POR UNA

SERIE DE ACONTECIMIENTOS QUE EJERCERÁN UNA NOTABLE

INFLUENCIA EN LA TITULACIÓN DE INGENIERÍA QUÍMICA.

Y LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

ESTARÁ TRABAJANDO ACTIVAMENTE EN TODOS ELLOS PARA

DEFENDER LA POSICIÓN TANTO DEL PROFESIONAL DE LA

INGENIERÍA QUÍMICA COMO DEL ESTUDIANTE.

L’ANY QUE ACABA DE COMENÇAR ESTARÀ MARCAT PER TOT

UN SEGUIT D’ESDEVENIMENTS QUE EXERCIRAN UNA INFLU-

ÈNCIA NOTABLE EN LA TITULACIÓ D’ENGINYERIA QUÍMICA. I

LA FEDERACIÓ ESPANYOLA D’ENGINYERS QUÍMICS ESTARÀ

TREBALLANT ACTIVAMENT EN TOTS ELLS PER DEFENSAR LA

POSICIÓ TANT DEL PROFESSIONAL DE L’ENGINYERIA QUÍMICA

COM DE L’ESTUDIANT.

Page 48: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

48 49

FE IQFE IQ

Tal com calia esperar, les postures actuals no es-tan molt acostades. La Federació està treballant per intentar que en el consens al qual aspira l’ANECA no en sortim malparats.

Col·legiació i atribucions

I és que una de les incerteses del procés de Bo-lonya es troba en les competències que s’han de delimitar per a cada títol de grau. És cert que com-petències no són atribucions, però és més fàcil ima-ginar una defensa de les atribucions professionals des d’unes competències establertes per un procés que a ningú no deixa indiferent, com és el de l’EEES en què, des de la seva situació actual, la informació provinent de totes les instàncies ens corrobora que no s’hi pot fer gaire cosa.

Encara no s’han obtingut les atribucions profes-sionals, però ens alegrem de la creació imminent del primer dels Col·legis Professionals d’Engi-nyers Químics. Després de tantes vicissituds, està a punt d’obrir les por tes el Col·legi Professi-onal d’Enginyers Químics del País Valencià. Con-siderem que és el moment d’oferir-los el nostre supor t, ja que amb això inaugurem una nova èpo-ca en què les nostres reivindicacions seran més escoltades.

Esperem en breu notícies d’altres punts de la Pe-nínsula. No serà fàcil arribar al desitjat Consell Naci-onal de Col·legis d’Enginyers Químics, però tampoc impossible.

Como es de suponer, las posturas actuales no están muy cercanas. La Federación está trabajando para intentar que en el consenso al que aspira la ANECA no salgamos mal parados.

Colegiación y atribuciones

Y es que una de las incertidumbres del proceso de Bolonia está en las competencias que han de delimitarse para cada título de grado. Es cierto que competencias no son atribuciones, pero es más fácil imaginar una defensa de las atribuciones profesio-nales desde unas competencias establecidas por un proceso que a nadie va a dejar indiferente, como es el del EEES en que, desde la situación actual, la información proveniente de todas las instancias nos corrobora que no hay mucho que hacer.

No se han obtenido todavía las atribuciones profe-sionales, pero nos congratulamos por la inminente creación del primero de los Colegios Profesionales de Ingenieros Químicos. Después de tantas vicisi-tudes está a punto de abrir sus puertas el Colegio Profesional de Ingenieros Químicos de la Comuni-dad Valenciana. Consideramos que es momento de apoyarlos activamente, ya que con este germen inauguramos una nueva época en la que nuestras reivindicaciones serán mejor escuchadas.

Esperamos en breve noticias de otras partes de la Península. No va a ser fácil llegar al tan ansiado Con-sejo Nacional de Colegios de Ingenieros Químicos, pero tampoco imposible.

Page 49: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

48 49

Congrés Internacional d’Enginyeria Química

Mentre no aconseguim el reconeixement instituci-onal per poder signar projectes, des de la Federació podem assegurar que, des del punt de vista profes-sional, l’Enginyeria Química està cada vegada més consolidada a Espanya. Ja són molts els titulats que exerceixen com a tal, i a molt bon nivell. I molts exe-cuten projectes que, ara com ara, visen altres.

Dins d’aquest reconeixement professional hi ha el fet de poder assistir, com a federació que represen-ta els enginyers químics d’Espanya, al VII Congrés Internacional d’Enginyeria Química que organitzarà l’estiu vinent a Glasgow (fent que coincideixi amb el V Congrés Europeu, que recull el testimoni del que va tenir lloc a Granada fa dos anys). A aquest congrés hi assistiran les principals figures mundials de l’àrea de l’Enginyeria Química, així com enginyers químics d’arreu del món. Estem segurs que l’enginyer químic espanyol no té res per envejar pel que fa coneixe-ments i preparació a cap d’ells. ❏

Congreso Internacional de Ingeniería Química

Mientras no conseguimos el reconocimiento institu-cional para poder firmar proyectos, desde la Federa-ción podemos asegurar que, desde el punto de vista profesional, la Ingeniería Química está cada vez más asentada en España. Ya son muchos los titulados que ejercen como tales, y a muy buen nivel. Y muchos de ellos ejecutan proyectos que, por ahora, visan otros.

Dentro de este reconocimiento profesional está el he-cho de poder asistir, como federación que representa a los ingenieros químicos de España, al VII Congreso Internacional de Ingeniería Química que celebrará el próximo verano en Glasgow (haciéndose coincidir con el V Congreso Europeo, que recoge el testigo del ce-lebrado en Granada dos años atrás). A este congreso asistirán las más sobresalientes figuras mundiales del área de la Ingeniería Química, así como ingenieros quí-micos de todo el mundo. Estamos seguros de que el ingeniero químico español no tiene nada que envidiar por conocimientos y preparación a ninguno de ellos. ❏

FE IQFE IQ

Page 50: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

50 51

F E D E R A C I Ó A . A . J E S U Ï T E S F E D E R A C I Ó N A A . A A . J E S U I TA S41

A Saragossa

IV CONGRÉS NACIONAL D’ANTICSALUMNES DE JESUÏTES

L’elecció d’aquest tema no és res més que una continuació del contingut dels congressos anteriors, com ara el de Sevilla (Els antics alumnes dels Jesuï-tes avui), Barcelona (La presèn-cia dels antics alumnes en la cultura, la política i la societat compromesa) i Astúries (La for-mació d’homes i dones per als altres: els antics alumnes da-vant dels reptes de l’educació en el nou segle).

El títol del congrés reflecteix precisament el que les nostres escoles pretenen dels alumnes que s’han educat als Jesuïtes: que siguin homes per als altres, servicials i solidaris. Per tant, es tractava d’analitzar i aprofun-dir aquestes quatre c amb què ens ha definit el P. Kolvenbach, S.J., que no fa més que recollir les directrius del Pare Arrupe, S.J.

En la primera ponència (Els antics alumnes, per-sones conscients), el P. Jesús M. Alemany, S.J. ens va presentar, amb una mirada planetària, les causes que provoquen el sofriment i els conflictes humans: la desigualtat creixent dels recursos, la violació dels drets humans, la cultura de la por, etc. I va pronunciar una pregunta fonamental: Què es pot esperar de nosaltres? Doncs la defensa de la dignitat humana, la promoció d’un repartiment millor dels recursos i la reivindicació d’una cultura de l’esperança, per exemple.

Més tard, José M.ª Tomàs Tió, president de la Sec-ció Segona de l’Audiència Provincial de València i ex-pert en diversos projectes judicials d’ajuda i suport a països llatinoamericans, va preconitzar la necessitat

En Zaragoza

IV CONGRESO NACIONAL DE ANTIGUOS ALUMNOS DE JESUITAS

La elección de este tema no es nada más que una continuación del contenido de los congresos anteriores, como el de Sevilla (Los antiguos alumnos de los Jesuitas hoy), Barcelona (La pre-sencia de los antiguos alumnos en la cultura, la política y la socie-dad comprometida) y Asturias (La formación de hombres y mujeres para los demás: los antiguos alumnos ante los retos de la edu-cación en el nuevo siglo).

El título del congreso refleja precisamente lo que nuestros colegios pretenden de los alum-nos que se han educado en los Jesuitas: que sean hombres para los demás, serviciales y solidarios. Por lo tanto, se tra-taba de analizar y profundizar esas cuatro c con las que nos

ha definido el P. Kolvenbach, S.J., que no hace más que recoger las directrices del Padre Arrupe, S.J.

En la primera ponencia (Los antiguos alumnos, per-sonas conscientes), el P. Jesús M. Alemany, S.J. nos presentó, con una mirada planetaria, las causas que provocan el sufrimiento y los conflictos humanos: la desigualdad creciente de los recursos, la violación de los derechos humanos, la cultura del miedo, etc. Y pronunció una pregunta fundamental: ¿Qué puede esperarse de nosotros? Pues la defensa de la digni-dad humana, la promoción de un mejor repartimiento de los recursos y la reinvindicación de una cultura de la esperanza, por ejemplo.

Más tarde, José M.ª Tomàs Tió, presidente de la Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Valen-cia y experto en varios proyectos judiciales de ayuda y apoyo a países latinoamericanos, preconizó la necesi-

ZARAGOZA HA ACOGIDO ESTE AÑO EL IV CONGRESO NACIONAL

DE ANTIGUOS ALUMNOS DE JESUITAS. LAS SESIONES SE

CELEBRARON EL 19, 20 Y 21 DEL MES DE NOVIEMBRE

PASADO, EN LA ESCUELA JESÚS-MARÍA EL SALVADOR, BAJO

EL LEMA LOS ANTIGUOS ALUMNOS, PERSONAS CONSCIENTES,

COMPROMETIDAS, COMPASIVAS Y COMPETENTES.

SARAGOSSA HA ACOLLIT ENGUANY EL IV CONGRÉS NACIONAL

D’ANTICS ALUMNES DE JESUÏTES. LES SESSIONS ES VAN

CELEBRAR EL 19, 20 I 21 DEL MES DE NOVEMBRE PASSAT,

A L’ESCOLA JESÚS-MARIA EL SALVADOR, SOTA EL LEMA ELS

ANTICS ALUMNES, PERSONES CONSCIENTS, COMPROMESES,

COMPASSIVES I COMPETENTS.

Gonçal Fábregas, presidente de la Federación, y Ma-ría Isabel Martínez, coordinadora de la organización del IV Congreso, ofrecen el manto de los Antiguos Alumnos Jesuitas

Page 51: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

50 51

que els antics alumnes assumei-xin la seva dignitat, sensibilitzin les consciències i contaminin la respiració col·lectiva.

De la tercera c, la compassió, ens en parlà el P. Antonio Català, S.J., que ens instà a mirar el món des dels camins, i més concre-tament als marges, com ho féu Jesús de Natzaret. Només així contemplarem les criatures als ulls, amb amor i com a iguals, sense cap sospita de superioritat.

I finalment, Carles Losada, di-rector d’ESADE, consultor inter-nacional de les Nacions Unides i membre del Patronat Intermón-Oxfam, tractà de la competència. Ser competent és tenir coneixe-ments, habilitats, sensibilitat i valors, que hem de saber posar en marxa en el terreny personal, laboral i solidari.

En aquest congrés hi van participar uns 200 mem-bres de les associacions d’arreu d’Espanya i convidats especials de l’Índia, Portugal i França, així com un en-viat en representació del P. Meter-Hans Kolvenbach. El proper mes de març ja començaran els preparatius per al V Congrés espanyol, que tindrà lloc a Vigo l’any 2006. I, l’última setmana de juliol d’aquest any, es durà a terme el Congrés europeu a Lisboa. ❏

Gemma Forner

Vocal de la Junta Directiva de l’Associació

Antics Alumnes de Jesuïtes Casp

dad de que los antiguos alumnos asuman su dignidad, sensibilicen las conciencias y contaminen la respiración colectiva.

De la tercera c, la compasión, nos habló el P. Antonio Cátala, S.J., que nos instó a mirar el mundo desde los caminos, y más concretamente en los márgenes, como hizo Jesús de Nazaret. Sólo así contemplare-mos a las criaturas a los ojos, con amor y como iguales, sin ninguna sospecha de superioridad.

Y finalmente, Carles Losada, director de ESADE, consultor internacional de las Naciones Unidas y miembro del Patronato Intermón-Oxfam, trató de la com-petencia. Ser competente es te-ner conocimientos, habilidades,

sensibilidad y valores, que debemos saber poner en marcha en el terreno personal, laboral y solidario.

En este congreso participaron unos 200 miembros de asociaciones de toda España e invitados especiales de India, Portugal y Francia, así como un enviado en re-presentación del P. Meter-Hans Kolvenbach. El próximo mes de marzo ya empezaremos los preparativos para el V Congreso español, que se realizará en Vigo en el año 2006. Y, en la última semana de julio de este año, se celebrará el Congreso europeo en Lisboa. ❏

Gemma Forner

Vocal de la Junta Directiva de la Asociación

de Antiguos Alumnos de Jesuitas Caspe

La Virgen del Pilar con el manto ofrecido por los antiguos Alumnos de Jesuitas

La mesa de apertura del IV Congreso. De izda. a dcha.: Gonçal Fábregas, presidente de la Federa-ción; Inmaculada Tuset, R.J.M., directora del Colegio Jesús María El Salvador de Zaragoza; Pierre Salambier S.J., delegado del Padre General para los Antiguos Alumnos; Carlos Sancho de Claver S.J., provincial de Aragón, e Ignacio de Diego, vicepresidente de la Asociación de Zaragoza

F E D E R A C I Ó A . A . J E S U Ï T E S F E D E R A C I Ó N A A . A A . J E S U I TA S 41

Page 52: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

52

N O T IC IAS IQSN O T ÍC IES IQS41

ENGINYERIA SENSE FRONTERES A L’IQS

ESF està organitzat en l’àmbit nacional en di-ferents federacions, i cada federació en concret treballa en diferents projectes. El grup d’ESF Universitat està format per diferents universitats: Campus Nord i Sud de la UPC, Universitat Autòno-ma de Barcelona, Universitat de Girona i, des de l’any 2004, pot incloure’s en aquesta llista el grup ESF-Químic.

ESF-Químic està format per estudiants de l’IQS que cooperen des de la universitat impulsant primordi-alment la sensibilització, preparant xerrades sobre temes d’interès, com la problemàtica relacionada amb l’oleoducte de Txad-Camerun i el comerç just, entre altres. Actualment, juntament amb la resta d’universitats, s’està iniciant una campanya sobre la privatització i el sanejament de l’aigua en països subdesenvolupats. ❏

ENGINYERIA SENSE FRONTERES EN EL IQS

ESF está organizado en el ámbito nacional en distintas federaciones, y cada federación en con-creto trabaja en varios proyectos. El grupo de ESF Universitat está formado por distintas universidades: Campus Norte y Sur de la UPC, Universidad Autó-noma de Barcelona, Universidad de Girona y, desde el año 2004, puede incluirse en esta lista el grupo ESF-Químic.

ESF-Químic está formado por estudiantes del IQS que cooperan desde la universidad impulsando principalmente la sensibilización, preparando char-las sobre temas de interés, como la problemática relacionada con el oleoducto de Chad-Camerún y el comercio justo, entre otros. En la actualidad, junto con el resto de universidades, se está iniciando una campaña sobre la privatización y el saneamiento del agua en países subdesarrollados. ❏

ENGINYERIA SENSE FRONTERES (ESF) ES UNA ASOCIA-

CIÓN QUE TRATA DE INTERRELACIONAR LA INGENIERÍA Y LA

COOPERACIÓN A TRAVÉS DE LABORES DE SENSIBILIZACIÓN

EN EL ÁMBITO UNIVERSITARIO Y EN EL PROFESIONAL, IDEAN-

DO PROYECTOS DE DESARROLLO EN ALGUNOS PAÍSES CON

POCOS RECURSOS.

ENGINYERIA SENSE FRONTERES (ESF) ÉS UNA ASSOCI-

ACIÓ QUE TRACTA D’INTERRELACIONAR L’ENGINYERIA I LA

COOPERACIÓ A TRAVÉS DE TASQUES DE SENSIBILITZACIÓ EN

L’ÀMBIT UNIVERSITARI I EL PROFESSIONAL, IDEANT PROJEC-

TES DE DESENVOLUPAMENT EN ALGUNS PAÏSOS AMB POCS

RECURSOS.

Page 53: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

53

NOT ÍC IES A - IQS NOT IC IAS A - IQS 41

ASSOCIACIÓ D’ANTICS ALUMNESDE L’IQS, FILIAL BOLÍVIA

Actualment, al nostre país hi ha 24 graduats per l’IQS, que, procedents de diferents universi-tats bolivianes, hi van estudiar algun màster o doctorat.

L’Associació es va fundar amb els objectius d’agrupar els químics graduats per l’IQS que es-tan prestant ser veis als diferents depar taments, per tal d’establir comunicació permanent entre

ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS ALUMNOSDEL IQS, FILIAL BOLIVIA

En la actualidad, nuestro país cuenta con 24 gra-duados por el IQS, que, procedentes de diferentes universidades bolivianas, realizaron sus estudios de maestría o doctorado.

La Asociación se fundó con los objetivos de agru-par a los químicos graduados por el IQS que se encuentran prestando servicios en los diferentes departamentos, para establecer comunicación per-

LA ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS ALUMNOS DEL IQS, FILIAL

BOLIVIA SE FUNDÓ EN LA CIUDAD DE LA PAZ EL 20 DE

NOVIEMBRE DE 1986, A INICIATIVA DE LOS ANTIGUOS

ALUMNOS DEL IQS RESIDENTES EN ESA CIUDAD, ENTRE LOS

CUALES SE MENCIONA A MAR THA SANSUSTE B., IRIS DEL

CARMEN CÓRDOVA E., ALBER TO SEGALES L. (E. P. D.) Y

EL P. JAVIER CERDÁ S. J., PERSONA FUNDAMENTAL QUE

DIO ORIGEN A LA PRESENCIA BOLIVIANA EN EL INSTITUTO

QUÍMICO DE SARRIÀ.

L’ASSOCIACIÓ D’ANTICS ALUMNES DE L’IQS, FILIAL

BOLÍVIA ES VA FUNDAR A LA CIUTAT DE LA PAZ EL 20 DE

NOVEMBRE DE 1986, A INICIATIVA DELS ANTICS ALUMNES

DE L’IQS RESIDENTS EN AQUELLA CIUTAT, ENTRE ELS

QUALS ES MENCIONA MAR THA SANSUSTE B., IRIS DEL

CARMEN CÓRDOVA E., ALBER TO SEGALES L. (E. P. D.)

I EL P. JAVIER CERDÁ S. J., PERSONA FONAMENTAL QUE

VA DONAR ORIGEN A LA PRESÈNCIA BOLIVIANA A L’INSTITUT

QUÍMIC DE SARRIÀ.

Visita a la Universitat Catòlica Boliviana San Pablo. D’esquerra a dreta:Dr. Xavier Tomàs, Iris del Carmen Córdova, Dr. Enric Julià i Waldo YapuVisita a la Universidad Católica Boliviana San Pablo. De izquierda a derecha:Dr. Xavier Tomàs, Iris del Carmen Córdova, Dr. Enric Julià y Waldo Yapu

Page 54: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

54

l’Institut Químic de Sarrià i Bolívia, per desenvo-lupar projectes de cooperació científica i treballs d’interès comú. Assessorar i col·laborar en les gestions de promoció d’indústries proposades per antics alumnes de l’IQS que vulguin instal-lar plantes químiques per aprofitar millor els nostres recursos naturals, així mateix, amb pro-motors i inversionistes relacionats amb l’Institut Químic de Sarrià, que, en tot cas, contribueixin a la millora humana en bé del desenvolupament de Bolívia.

A causa del nombre reduït de graduats residents a la ciutat de La Paz, la nostra Associació va quedar inactiva durant molts anys. Avui, gràcies a les visites dels doctors Enric Julià i Xavier Tomàs al nostre país, ens trobem plenament motivats per donar vida a la nostra Associació, per tal d’aconseguir els objectius establerts. ❏

manente entre el Instituto Químico de Sarrià y Boli-via, para el desarrollo de proyectos de cooperación científica y trabajos de interés común. Asesorar y colaborar en las gestiones de promoción de indus-trias propuestas por antiguos alumnos del IQS que deseen instalar plantas químicas para el mejor aprovechamiento de nuestros recursos naturales, asimismo, con promotores e inversionistas relaci-onados con el Instituto Químico de Sarrià, que, en todo caso, contribuyan al mejoramiento humano en bien del desarrollo de Bolivia.

Debido al número reducido de graduados residen-tes en la ciudad de La Paz, nuestra Asociación que-dó inactiva durante muchos años. Hoy, gracias a las visitas de los doctores Enric Julià y Xavier Tomàs a nuestro país, nos encontramos plenamente motiva-dos para dar vida a nuestra Asociación, para lograr los objetivos trazados. ❏

N O T IC IAS A - IQSN O T ÍC IES A - IQS41

INCORPORACIONS DES DEL 08/11/04 FINS AL 14/02/05

Jorge Araneda Pérez (màster Enginyeria Ambiental 02)Marta Bargalló Montoliu (02)Jordi Bosch Pagans (00)Empar Callejas Martí (03)Germán Castillo Picón (04)Albert Codony Ferre (01)Maite Faura Messa (81)Nidia Mónica Grillo Canelo (màster Enginyeria Ambiental 01)Anna Guitart Batlle (03)Elisabet Lifante Calí (98)Rocío Lobatón Sánchez (04)Marta Martínez Sanín (97)Jaume Mestres Puyol (03)Yadira Lorena Navarrete Mora (màster Tecnologia Química 97)

Pepa Nebot Fortuny (llicenciada Ciències Químiques / col·laboradora GPMA)Elisabet Puig Torras (98)Sara Puigdengolas Rey (02)David Sánchez García (98)María Septien Zarza (03)Javier Sola Pedrero (89)Esther Vázquez Urquizu (98)

DEFUNCIONS

Lluís Condal Bosch (prom. 46) el dia 18/1/05José A. Lipperheide Guimón (prom. 56) el dia 22/10/04Miquel Noé Serra (prom. 1948) el dia 29/10/04Francisco Teixidó Diego (prom. 47) el dia 8/12/04

Page 55: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

55

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per acord de l’Assem-

blea General de l’Associació de

Químics, el dia 12 d’abril de

1959, per enaltir la memòria

del P. Gil (Promoció 1919),

director de l’IQS (1934-1957),

i concedit als alumnes

que hagin fet el millor

Treball de Final de Carrera.

Raquel de Nadal ha guanyat el premi Pare

Salvador Gil

“VA SER UNA SORPRESA MOLT AGRADABLE”

Explica’ns en què es basa el teu TFC.Raquel de Nadal: El TFC es troba dins d’un projecte molt ampli, en el qual s’han anat estudiat tota una sèrie de contaminants en fangs de depuradora. El treball no ha consisitit només a determinar la pre-sència o l’absència d’uns esteroides anomenats tiocolestanols en fangs, sinó també en si aquests compostos persisteixen quan s’apliquen processos de postractament al fang, com el compostatge i l’assecat tèrmic. La importància d’esbrinar si els compostos s’anaven degradant en els processos de postractament mencionats recau en les possibles aplicacions que es poden fer dels fangs tractats, com la restauració de terrenys degradats, de canteres, fer adob per l’agricultura o altres usos.Lluís Comellas: El que hem anat fent amb tots els projectes d’aquesta línia és caracteritzar el fang de depuradores ur-banes per estudiar quin ús se li pot donar, des

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de

la Asamblea General de la

Asociación de Químicos,

el día 12 de abril de 1959,

para enaltecer la memoria

del P. Gil (Promoción 1919),

director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos

que hayan realizado el mejor

Trabajo de Fin de Carrera.

Raquel de Nadal ha ganado el premio Padre

Salvador Gil

“FUE UNA SORPRESA MUY AGRADABLE”

Explícanos en qué se basa tu TFC.Raquel de Nadal: El TFC se encuentra dentro de un proyecto muy amplio, en el que se han ido estudiando toda una serie de contaminantes en barros de depurado-ra. El trabajo no ha consistido solamente en determinar la presencia o la ausencia de unos esteroides llamados tiocolestanoles en barros, sino también en si esos compuestos persisten cuando se aplican procesos de postratamiento al barro, como el compostaje y el secado térmico. La importancia de averiguar si los compuestos se iban degradando en los procesos de postratamiento mencionados recae en las posibles aplicaciones que

pueden hacerse de los barros tratados, como la restauración de terrenos degradados, de canteras, hacer abono para la agricul-tura u otros usos.Lluís Comellas: Lo que hemos ido haciendo con todos los proyectos de esta línea es caracterizar el barro de depuradoras urbanas par estudiar qué uso se le puede dar, des-

RAQUEL DE NADAL ES LICENCIADA EN QUÍMICAS POR LA

UNIVERSIDAD RAMON LLULL. REALIZÓ EL TFC TITULADO

ESTUDIO DE FORMACIÓN Y EVOLUCIÓN DE TIOESTEROLES

EN BARROS DE DEPURADORA Y PRODUCTOS RELACIONADOS

MEDIANTE HRGC ACOPLADA A MS Y OTROS DETECTORES

SELECTIVOS, DIRIGIDO POR EL DR. LLUÍS COMELLAS (IQS).

EL TRABAJO HA GANADO EL PREMIO PADRE SALVADOR GIL.

RAQUEL DE NADAL ÉS LLICENCIADA EN QUÍMIQUES PER

LA UNIVERSITAT RAMON LLULL. VA FER EL TFC TITULAT

ESTUDI DE LA FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DE TIOESTEROLS EN

FANGS DE DEPURADORA I PRODUCTES RELACIONATS MITJAN-

ÇANT HRGC ACOBLADA A MS I ALTRES DETECTORS SELEC-

TIUS, DIRIGIT PEL DR. LLUÍS COMELLAS (IQS). EL TREBALL

HA GUANYAT EL PREMI PARE SALVADOR GIL.

Page 56: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

56

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

57

d’un punt de vista mediambiental correcte. L’apor-tació més par ticular del treball de la Raquel ha estat la detecció de la presència de tiocolestanols, fins ara no trobats en els fangs. En el seu TFC, la Raquel els ha identificat, aïllat i, el que és més im-portant, ha pogut sotmetre’ls a proves de toxicitat. D’aquí la vessant més original del treball.

Seguint aquesta línia vas descobrir la possible toxici-tat? Quines conclusions generals extreus del teu TFC?Raquel de Nadal: Aquests compostos són molt estables, no es degraden ni per assecat tèrmic ni per compostatge, i a més a més representen una part important de la fracció lipídica dels fangs compostats. A més, hem comprovat que no són tòxics davant del Test d’Ames, és a dir, que no són mutagènics.Lluís Comellas: El TFC ha tocat molts aspectes i pro-cessos diversos, com caracteritzacions biològiques, d’aïllament i d’anàlisi. Aquest fet el converteix en un treball molt interessant des del punt de vista formatiu.

Per què vas escollir aquesta temàtica per al teu TFC?Raquel de Nadal: Per un doble motiu. M’interessa molt el medi ambient i la cromatografia. Vaig tenir la sort de trobar un projecte perfecte, que combinava les dues disciplines.

de un punto de vista medioambiental correcto. La aportación más particular del trabajo de Raquel ha sido la detección de la presencia de tiocolestanoles, hasta ahora no encontrados en los barros. En su TFC, Raquel los ha identificado, aislado y, lo que es más importante, ha podido someterlos a pruebas de toxicidad. De ahí la vertiente más original del trabajo.

¿Siguiendo esta línea descubriste la posible toxicidad? ¿Qué conclusiones generales extraes de tu TFC?Raquel de Nadal: Estos compuestos son muy estables, no se degradan ni por secado térmico ni por compos-taje, y además representan una parte importante de la fracción lipídica de los barros compostados. Además, hemos comprobado que no son tóxicos ante el Test de Ames, es decir, que no son mutagénicos.Lluís Comellas: El TFC ha tocado muchos aspectos y procesos diversos, como caracterizaciones bioló-gicas, de aislamiento y de análisis. Este hecho lo convierte en un trabajo muy interesante desde el punto de vista formativo.

¿Por qué escogiste esta temática para tu TFC?Raquel de Nadal: Por un doble motivo. Me interesa mucho el medio ambiente y la cromatografía. Tuve la suerte de encontrar un proyecto perfecto, que com-binaba las dos disciplinas.

¿Cómo estructuraste el trabajo?Raquel de Nadal: Al principio del proyecto, íbamos un poco perdidos, no había mucha biografía del tema. En realidad todo fue en cadena, los detectamos y cuantificamos, entonces pensamos en aislarlos y, una vez aislados, decidimos analizar su toxicidad, y así fuimos estructurando el trabajo. La verdad es que hemos trabajado mucho, gracias a la ayuda que me han aportado tanto el director del proyecto como mi doctorante. Estoy muy contenta, porque entre los tres hemos hecho un buen equipo.Lluís Comellas: Lo que debía ser un proyecto fundamen-talmente analítico es convirtió en un trabajo que cubría muchos otros aspectos, como formación, biosíntesis y es-tudio toxicológico. Eso es lo que valoriza más a su TFC.

¿Cómo has reaccionado ante la noticia del premio?Raquel de Nadal: Fue una sorpresa muy agradable, hay otros proyectos que se merecían el premio tanto como el mío. Me hizo mucha ilusión, en parte, tam-bién, por toda la gente que me ha ayudado a hacerlo posible: el director, la doctorante, los compañeros de sección, los amigos y mi familia.

Page 57: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

56

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

57

Com vas estructurar el treball?Raquel de Nadal: Al principi del projecte, anàvem una mica perduts, no hi havia gaire bibliografia del tema. En realitat tot va anar en cadena, els vam detectar i quantificar, llavors vam pensar a aïllar-los i, una vegada aïllats, vam decidir analitzar-ne la toxicitat, i així vam anar estructurant el treball. La veritat és que al treball s’ha fet molta feina, gràcies a l’ajuda que m’han aportat tant el director de projecte com la meva doctorant. Estic molt contenta, perquè entre tots tres hem fet un bon equip.Lluís Comellas: El que havia de ser un projecte fo-namentalment analític es va convertir en un treball que cobria molts altres aspectes, com formació, bio-síntesi i estudi toxicològic. Això és el que dóna més valor al seu TFC.

Com has reaccionat davant la notícia del premi?Raquel de Nadal: Va ser una sorpresa molt agrada-ble, hi ha altres projectes que es mereixien el premi tant com el meu. Em va fer molta il·lusió, en part, també, per tota la gent que m’ha ajudat a fer-lo possible: el director, la doctorant, els companys de secció, els amics i la meva família.Lluís Comellas: Molt satisfet, perquè la Raquel ha treballat molt, i hi ha posat molta creativitat i il-lusió, i, d’altra banda, saber estar, és a dir, saber integrar-se i ajudar a formar equip. Això fa, en la meva opinió, que la concessió del premi hagi estat molt merescuda. A més, aquest treball d’investi-gació està donant peu a la publicació d’ar ticles en revistes científiques especialitzades en el medi ambient, i aquesta és una referència que cal tenir molt en compte.

Per què vas decidir estudiar Química? Raquel de Nadal: Com ja he dit, m’interessa molt el medi ambient i considero que el punt de vista que se’n té des de la carrera de Química és molt interessant, perquè estudia les raons de molts problemes. M’interessa estudiar com solu-cionar-los, però sabent el que està passant. Ac-tualment estic estudiant el Màster d’Enginyeria Ambiental de l’Empresa per completar la meva formació.

Com vols orientar la teva trajectòria professional?Raquel de Nadal: Vull intentar solucionar problemes mediambientals dins del món laboral, al món de l’empresa, que és on són els problemes, és a dir, aplicar els coneixements que he anat adquirint de química en el món mediambiental. ❏

Lluís Comellas: Muy satisfecho, porque Raquel ha trabajado mucho, y ha puesto mucha creatividad e ilusión, y, por otra parte, saber estar, es decir, sa-ber integrarse y ayudar a formar equipo. Eso hace, en mi opinión, que la concesión del premio haya sido muy merecida. Además, este trabajo de inves-tigación está dando pie a la publicación de artículos en revistas científicas especializadas en el medio ambiente, y ésa es una diferencia que hay que tener muy en cuenta.

¿Por qué decidiste estudiar Química?Raquel de Nadal: Como ya he dicho, me interesa mucho el medio ambiente y considero que el punto de vista que se tiene de él desde la carrera de Quí-mica es muy interesante, porque estudia las razones de muchos problemas. Me interesa estudiar cómo solucionarlos, pero sabiendo lo que está pasando. Actualmente estoy estudiando el Máster de Inge-niería Ambiental de la Empresa para completar mi formación.

¿Cómo quieres orientar tu trayectoria profesional?Raquel de Nadal: Quiero intentar solucionar problemas medioambientales dentro del mundo laboral, en el mundo de la empresa, que es donde están los proble-mas, es decir, aplicar los conocimientos que he ido ad-quiriendo de química en el mundo medioambiental. ❏

Page 58: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

58 59

A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

ROBERTO CELADES(PROMOCIÓ 1954)

El moment històric que recorda més bé.El retorn del govern de la Generalitat.

I a l’IQS?El dia que vaig ingressar a l’IQS des-prés de tres mesos de treballar a l’estiu. Només hi podien entrar els 30 primers.

L’assignatura més difícil.La fisicoquímica, amb la seva termodinàmica, entro-pies, entàlpies, etc., que ens impartia el professor Condal.

Quina música escoltava?Sempre m’ha agradat la música de jazz tipus Nova Orleans.

Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS?En aquells temps vaig conèixer el pare Vitoria, que tenia tants papers a sobre la taula del despatx, que quan hi entraves havies de mirar darrere els papers per veure’l. A més, era sord com una tàpia. Quan venia a les pràctiques d’anàlisi, si li volies preguntar alguna cosa et deia: “Parli davant de la trompeteta.” No em sortia una reacció acolorida analítica i li vaig dir que havia seguit exactament el que deia el llibre. Llavors ell va agafar la càpsula de porcellana, hi va tirar l’alè, i va aparèixer el color. Em va dir: “Hi faltava humitat.” Des d’aleshores només em crec el que puc experimentar. Els llibres han de seguir la ciència, i no la ciència els llibres. ❏

ROBERTO CELADES(PROMOCIÓN 1954)

El momento histórico que mejor recuerda.El retorno del gobierno de la Generalitat.

¿Y en el IQS?El día que ingresé en el IQS después de tres meses de trabajo durante el verano. Sólo podían entrar los 30 pri-meros.

La asignatura más difícil.La fisicoquímica, con su termodinámica, entro-pías, entalpias, etc., que nos impartía el profesor Condal.

¿Qué música escuchaba?Siempre me ha gustado la música de jazz tipo Nueva Orleans.

¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?En aquellos tiempos conocí al padre Vitoria, que te-nía tantos papeles encima de la mesa de su despac-ho, que cuando entrabas tenías que mirar detrás de ellos para verlo. Además, era sordo como una tapia. Cuando venía a las prácticas de análisis, si querías preguntarle algo te decía: “Hable delante de la trom-petilla.” No me salía una reacción coloreada analítica y le dije que había seguido exactamente lo que decía el libro. Entonces él cogió la cápsula de porcelana y al echarle el aliento apareció el color. Me dijo: “Falta-ba humedad.” Desde entonces sólo me creo lo que puedo experimentar. Los libros deben seguir a la ciencia y no la ciencia a los libros. ❏

41

50 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1954

Un dels meus records més vius és la inquietud que patíem durant els transcurs de l’inici de l’ingrés, ja que en aquells temps només tenien opció de passar al primer curs 41 alumnes d’una mitjana d’uns 200, la qual cosa ens creava una certa competitivitat. Una vegada superat l’examen d’ingrés, tenies certa tris-tesa quan comprovaves que alguns amics, amb qui havies fet amistat durant el curs, es quedaven fora perquè l’Institut no admetia, en aquell moment, un nombre més gran d’alumnes.

50 AÑOS DE LA PROMOCIÓN DE 1954

Uno de mis recuerdos más vivos es la inquietud que padecíamos durante el transcurso del inicio del ingre-so, ya que en aquellos tiempos sólo tenían opción a pasar al primer curso 41 alumnos de una media de unos 200, lo cual nos creaba una cierta competitivi-dad. Una vez superado el examen de ingreso, tenías cierta tristeza al comprobar que algunos amigos, con los cuales habías hecho amistad durante el curso, quedaban apeados por no admitir el Instituto en ese momento un mayor número de alumnos.

Page 59: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

58 59

A N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E S

Jo diria, si més no per part meva, que el més fas-cinant de la carrera eren les pràctiques intensives de laboratori que rebíem, on s’aprenia gairebé tanta química com en la part teòrica, i alhora ens desper-tava l’interès per fer investigació, posteriorment, un cop acabats els estudis.

Dels professors d’aquella època, de tots en tinc un gran record, però en especial del pare Gil, per-sona de gran humanitat i comprensió, i que era, en aquell temps, l’ànima de l’IQS, ja que els alumnes, en general, el consideràvem gairebé com un pare per tots.

De totes les assignatures, potser la de més interès era l’analítica orgànica i inorgànica, ja que amb ella es podien comprendre molts aspectes de la química en general.

Un cop transcorreguts 50 anys, ens hem adonat que l’ensenyament rebut a l’IQS ens ha permès po-der desenvolupar-nos satisfactòriament, a molts de nosaltres, en els diferents camps de la indústria, tot i que en alguns aspectes ens haguem hagut d’adaptar a les noves tecnologies que han aparegut amb el temps.

Finalment, un record emocionat per tots els amics i companys que ens han deixat, amb els quals vam compartir tants anys d’estudis i esforços durant la carrera i l’amistat posterior. ❏

Antonio Badrinas Vancells

(Promoció 1954)

Yo diría, al menos por mi parte, que lo más fasci-nante de la carrera eran las prácticas intensivas de laboratorio que recibíamos, donde se aprendía casi tanta química como en la parte teórica, y nos desper-taba, a la vez, el interés para realizar, posteriormen-te, investigación, una vez acabados los estudios.

De los profesores de aquella época, tengo un gran recuerdo de todos, pero en especial del padre Gil, persona de gran humanidad y comprensión, y que era, en aquellos tiempos, el alma del IQS, ya que los alumnos, en general, lo considerábamos casi como un padre para todos.

De todas las asignaturas dadas, quizás la de más interés era la analítica orgánica e inorgánica, ya que a través de ella podían comprenderse muchos aspec-tos de la química en general.

Una vez transcurridos 50 años, nos hemos dado cuenta de que la enseñanza recibida en el IQS nos ha permitido poder desarrollarnos, a muchos de no-sotros, satisfactoriamente en los diferentes campos de la industria, aunque en algunos aspectos haya-mos tenido que adaptarnos a las nuevas tecnologías que han aparecido con el tiempo.

Finalmente, un recuerdo emocionado para todos los amigos y compañeros que nos han dejado, con los cu-ales compartimos tantos años de estudios y esfuerzos durante la carrera y la posterior amistad fuera de ella. ❏

Antonio Badrinas Vancells

(Promoción 1954)

41

Page 60: BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN ...panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS41.pdffestivitat de Sant Albert i l’Associació d’Antics Alum-nes de l’IQS, Filial

ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROSDEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ