1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2018 Data del document: 16 de gener de 2019 (v.1)

La tardor de 2018 ha estat càlida a la major part del país, tret de l’extrem nord del Pirineu

occidental, on es pot qualificar de normal

Pluviomètricament ha estat la tardor més plujosa de les darreres dècades, en especial a

punts de les Terres de l’Ebre, on feia més de 40 anys que no hi plovia tant en una tardor. A alguns sectors del litoral, prelitoral i a l’interior del quadrant nord-est, ha estat la més

plujosa dels darrers 20 anys

La irradiació solar global de la tardor ha estat lleugerament inferior a la mitjana dels darrers

anys a la major part del país

Pel que fa al vent, s’han produït cinc episodis de vent, quatre a l’octubre, els dies 1 i 2, 6 i 7, 14 i 15 i el dia 29, i un al novembre, els dies 26 i 27

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la tardor 2018

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ............................................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de la tardor 2018 a tot Catalunya .......................................................................... 6

2.1. Temperatura de la tardor 2018 en el context històric ................................................................................... 9

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ..................................................................... 9

3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2018 a tot Catalunya.....................................................................10

3.1. Precipitació de la tardor 2018 en el context històric ................................................................................... 13

3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys .................................... 13

4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2018 ..................................................14

5. Dies de tempesta de la tardor 2018 segons la XDDE .....................................................................................16

6. Principals episodis de vent fort de l’any la tardor del 2018 ...........................................................................17

7. Balanç global durant la tardor 2018 ..............................................................................................................19

8. Episodis meteorològics de la tardor 2018 .....................................................................................................20

9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya ................................................................................................................23

9.1. Temperatura de la tardor 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra .............................................................. 23

9.2. Precipitació de la tardor 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................................ 29

10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit ................................34

11. ANNEX ......................................................................................................................................................36

3

◀

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la tardor 2018, així com presentar

un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del la tardor per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 6

es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del

territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a

efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).

A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la la tardor pel que fa a dies de tempesta. En

aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques

de l’SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l’SMC.

En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat durant la tardor, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge

gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el

conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del

Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de

sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de

l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors estacionals:

Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots

els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i

l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van

enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord

amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb

el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el

valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els

períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que

s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2008-2017.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no

s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen

els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-

2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els

resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

(BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació,

l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de

referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte com

a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no

sempre s’utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:

Es detallen els episodis que s’han identificat durant la primavera 2017, presentant-ne una descripció molt

sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el

gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

5

En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:

Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat

valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen

les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 16

sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.

Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA

tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica

històrica.

Les sèries climàtiques històriques amb inici al 1950 són:

(*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici

1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *

2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950

12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *

3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *

4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *

5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *

6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *

7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *

8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950

9 Oliana Alt Urgell 1950 *

6

◀

2. Balanç de la temperatura de la tardor 2018 a tot Catalunya

La tardor de 2018 ha estat càlida a la major part del país, tret de l’extrem nord del Pirineu occidental i a una petita franja a l’oest de les comarques de la Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, on es pot qualificar de normal.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la tardor 2018 (mapa esquerre) i de la

diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels

mesos de setembre, octubre i novembre.

Gairebé de manera general tots tres mesos que conformen la tardor han estat càlids, amb una temperatura que ha estat clarament per sobre dels valors mitjans climàtics (figura 2), tot i que amb algunes

excepcions, com és el cas del mes d’octubre, que malgrat ser càlid a gran part del país, en especial al

quadrant nord-est, ha resultat termomètricament normal a la depressió Central i la major part del Pirineu.

Al novembre també va resultar normal en alguns sectors, com a la vall de l’Ebre i parts més elevades del Prelitoral, i normal o fred a cotes altes del Pirineu, mentre que a la resta va ser càlid, particularment a

l’altiplà Central.

Destaca de forma particular, com a càlid, el mes de setembre, que ha estat el més càlid en el conjunt de

Catalunya des del setembre del 1987. El causant ha estat el desplaçament al nord de l’anticicló Atlàntic, fet que ha provocat la persistència sobre la nostra àrea de la massa d’aire càlid tropical.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que a excepció d’algunes estacions d’alta muntanya del Pirineu, totes les estacions han presentat anomalia positiva durant

la tardor, amb anomalies moderades, d’entre els +1,0 °C i el +2,0 °C a la major part del país. Els valors més elevats d’anomalia, en alguns casos superiors als +2,0 °C, s’han donat a punts de les comarques de la

Segarra, Alt Empordà, Osona, Alt Urgell, Anoia, Bages i Gironès, així com al centre de la ciutat de Barcelona. Només a punts del Pirineu occidental i a una petita franja a l’oest de les comarques de la Terra

Alta, Baix Ebre i Montsià la tardor ha estat termomètricament normal.

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, superiors a +1,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

el Canós Segarra +2,3 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +2,0

Oliana Alt Urgell +2,0 Vic Osona +2,0

Barcelona - el Raval Barcelonès +1,9

Navata Alt Empordà +1,9 Cervera Segarra +1,8

Orís Osona +1,8 Cabanes Alt Empordà +1,8

Pujalt Anoia +1,8

el Pont de Vilomara Bages +1,8 Fornells de la Selva Gironès +1,8

Solsona Solsonès +1,7 Oliola Noguera +1,7

7

la Seu d'Urgell - Bellestar Alt Urgell +1,7 Gurb Osona +1,7

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,7 Castelló d'Empúries Alt Empordà +1,7

Organyà Alt Urgell +1,7

Castell d'Aro Baix Empordà +1,7 Lladurs Solsonès +1,6

Espolla Alt Empordà +1,6 Algerri Noguera +1,6

la Tallada d'Empordà Baix Empordà +1,6 Cardona Bages +1,6

Tàrrega Urgell +1,6

Sant Salvador de Guardiola Bages +1,6 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a la tardor del 2018

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia han estat més baixos, iguals o inferiors a +0,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,4 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -0,3

la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -0,2 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà +0,0

Prades Baix Camp +0,0

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça +0,0 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran +0,1

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès +0,1 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà +0,1

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà +0,1

PN dels Ports Baix Ebre +0,1 Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà +0,2

Viladrau Osona +0,3 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya +0,3

Ulldeter (2.410 m) Ripollès +0,4 l'Espluga de Francolí Conca de Barberà +0,4

Batea Terra Alta +0,4

Ulldecona - els Valentins Montsià +0,4 Maials Segrià +0,5

Ascó Ribera d'Ebre +0,5 Seròs Segrià +0,5

Alinyà Alt Urgell +0,5 Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos corresponents a la tardor del 2018

8

Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de la tardor 2018

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de

temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2018

(setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

9

◀

2.1. Temperatura de la tardor 2018 en el context històric

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant càlida ha estat la tardor 2018 en referència amb la sèrie històrica, s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals

completes, i que són un total de 82: 64 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950), i 2 sèries

centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

La figura 3 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de TMM de la tardor 2018 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t

valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 3: Posició del valor de TMM de la tardor 2018 a les sèries de més de 20 anys

A Aitona (Segrià) i Dosrius – PN Montnegre Corredor (Maresme), la tardor ha estat la 2a més càlida en els 21 anys de dades estacionals. També ha estat el 3r valor més alt en una tardor a d’altres 8 sèries:

Cervera (Segarra), Sant Pau de Segúries (Ripollès), Vilanova de Meià, Vallfogona de Balaguer i Albesa (Noguera), Cabanes i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Lladurs (Solsonès). Cal esmentar que el valor

de TMM de la tardor també ha estat el 4t o el 5è més elevat a d’altres 32 estacions. De les sèries amb

dades des de l’any 1950, ha estat el 5è més càlid a 3, Figueres – Cabanes (Alt Empordà), Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Oliana (Alt Urgell).

10

◀

3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2018 a tot Catalunya

La tardor del 2018 ha estat plujosa a pràcticament la totalitat del país, i fins i tot molt plujosa (precipitació superior al 190% respecte dels valors mitjans climàtics) a prop d’un 20% de la superfície del

país. De manera general, ha estat la tardor més plujosa de les darreres dècades, en especial a punts de les Terres de l’Ebre, on feia més de 40 anys que no hi plovia tant en una tardor. A punts del litoral,

prelitoral i a l’interior del quadrant nord-est, ha estat la més plujosa dels darrers 20 anys.

En xifres absolutes, la pluja recollida ha estat superior a 500 mm a molts punts del país. El valor més alt

enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de 846,4 mm al PN del Ports, seguit de 705,8 mm a Lliurona, a l’Alt Empordà, i de 674,6 mm a Tortellà, a la

Garrotxa. A l’altre extrem, els valors més baixos de precipitació acumulada s’han donat a les comarques de Ponent, en especial al Segrià, a l’Urgell i al Pla d’Urgell, amb totals de 149,1 mm a Seròs, 162,3 mm a

Gimenells i 163,4 mm a Aitona, totes tres estacions a la comarca del Segrià (taula 4).

La figura 4 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de la tardor del 2018 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 5 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la tardor del 2018

(setembre, octubre i novembre), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Dels tres mesos de la tardor climatològica (setembre, octubre i novembre), ha destacat l’octubre per

extraordinàriament plujós (figura 5), amb valors de precipitació acumulada que han triplicat o quadruplicat la seva mitjana climàtica corresponent, essent l’octubre més plujós en el conjunt de

Catalunya dels darrers 24 anys. Aquest excedent de precipitació ha estat causat pel pas de diverses

pertorbacions que en arribar al Mediterrani s’han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est.

Al novembre la situació sinòptica ha estat molt semblant, però la precipitació ha resultat en canvi, molt

irregular: molt plujós al litoral Central i Nord, plana interior gironina, conca baixa del Llobregat, àmplies zones de la depressió Central i a la serra del Port i rodalia, i sec al Pirineu, especialment al vessant nord

de la serralada.

Al setembre la meteorologia va venir marcada per un predomini del flux zonal, amb el pas de diversos

sistemes frontals que van arribar molt desdibuixats, resultant un mes sec en general a gran part del país, i molt sec a la Costa Brava, el massís del Montseny i ponent. Per contra, va estar molt plujós al litoral

Central i nord d’Osona, i plujós a l’Alta Ribagorça, al sud del Montsià, i a punts de les comarques de la

Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Urgell.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 550 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

PN dels Ports Baix Ebre 846,4

Lliurona (XOM) Alt Empordà 705,8 Tortellà (XOM) Garrotxa 674,6

Beget (XOM) Ripollès 669,1

Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 649,2 Viladrau Osona 648,3

Sant Pau de Segúries Ripollès 638,9 Campins (XOM) Vallès Oriental 614,3

11

Molló - Fabert Ripollès 610,3 Mas de Barberans Montsià 606,6

Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 605,4 Banyoles - Mata (XOM) Pla de l'Estany 602,8

Santuari de Núria (1.971m) (XOM) Ripollès 600,3

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 591,7 Ulldecona - els Valentins Montsià 581,9

Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 574,9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 567,9

Arbúcies (XOM) Selva 567,9 Breda (XOM) Selva 567,7

Barcelona - Font del Gat (XOM) Barcelonès 561,7 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor 2018

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 200 mm,

enregistrats durant la tardor 2018 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Seròs Segrià 149,1

Gimenells Segrià 162,3 Aitona Segrià 163,4

Raimat Segrià 171,1 Tornabous Urgell 176,8

Almacelles (XOM) Segrià 177,2

Torres de Segre Segrià 177,6 Maials Segrià 179,8

Golmés Pla d'Urgell 180,2 Sant Martí de Riucorb Urgell 180,6

Tàrrega Urgell 184,2

Vallfogona de Balaguer Noguera 185,1 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 185,9

Ivars d'Urgell (XOM) Pla d'Urgell 187,4 el Canós Segarra 188,8

el Poal Pla d'Urgell 191,0 Lleida - la Femosa Segrià 191,5

Agramunt (XOM) Urgell 191,8

Juneda (XOM) Garrigues 194,3 Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 197,6

Riba-roja d'Ebre (XOM) Ribera d'Ebre 197,9 Vilanova de Segrià Segrià 199,6

Algerri Noguera 199,9 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor 2018

12

◀

Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2018 i del percentatge

d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi

inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels mesos de la tardor 2018 (setembre, octubre, novembre)

13

◀

3.1. Precipitació de la tardor 2018 en el context històric

3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter plujós a les sèries de

més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant plujosa ha estat la tardor 2018 en referència amb la sèrie històrica,

s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 78: 60 EMA, 16 EM que disposen ja de 69 anys (des del 1950), i 2 sèries

centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de l’any 1905, la tardor ha resultat la 3a més

plujosa, i hi feia més de quatre dècades que no hi plovia tant en una tardor, des de l’any 1972. A l’altra sèrie centenària, l’Observatori Fabra (Barcelonès), ha estat la 4a tardor més plujosa d’entre les 106 de les

que es disposa de dades, després de les tardors de 1987, 1994 i 1959. Així, des de l’any 1994 que no es donava una tardor tan plujosa. A Moià (el Moianès), amb una sèrie de dades des de l’any 1950, la tardor

ha estat també la 4a més plujosa, després de les de 1962, 1965 i 1994. A dues de les sèries que disposen també de dades dels darrers 69 anys, la tardor de 2018 ha estat la 5a més plujosa: el Turó de

l’Home (el Vallès Oriental), i Figueres - Cabanes (l’Alt Empordà). D’altra banda, a totes les EMA

gestionades per l’SMC amb 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 60, la tardor de 2018 ha estat entre les 5 més plujoses, i a 23 d’aquestes, la més plujosa. Aquestes estacions

automàtiques on la present tardor ha estat la més plujosa s’ubiquen a les comarques del Baix Ebre i Montsià, la Ribera d’Ebre, l’Alt i Baix Penedès, el Tarragonès, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès

Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt i Baix Empordà, la Selva, la Segarra, el Bages, el Solsonès, el

Berguedà, Osona i el Ripollès.

La figura 6 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de la precipitació de la tardor 2018 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n,

3r, o 4t valor més alt de precipitació, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 6: Rànquing de la tardor 2018 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys

14

◀

4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2018

En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, durant la tardor del 2018 s’han enregistrat nevades molt importants, que en alguns punts feia dècades que no es

veien. En alguns sectors de la serralada la tardor ha estat d’entre les més nivoses, en una temporada que es va iniciar una mica tard, el cap de setmana del 7 i 8 d’octubre. A 6 de les 11 EMA amb més de 10

anys de dades, la tardor ha resultat entre les tres més nivoses de les respectives sèries: a Port del Comte

(2.316 m), el Solsonès, ha estat la més nivosa, mentre que a Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, i a Cadí Nord (2.143 m), a la Cerdanya, ha estat la segona més nivosa. Aquesta tardor ha estat la tercera

més nivosa a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà i a Malniu (2.230 m), a la Cerdanya. La successió de nombrosos episodis de precipitació acompanyats de temperatura baixa al

llarg dels mesos d’octubre i novembre han estat la causa d’aquesta acumulació. A l’octubre destaquen els episodis dels dies 27 i 28, i 30 i 31, quan la nevada va ser molt abundant a les cotes altes del Pirineu. Al

novembre cal destacar els episodis dels dies 8 i 9, 17 i 19, i el del dia 20.

Atesa la gran variabilitat que s’observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i

Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s’explicita el gruix de neu mig de la tardor 2018, i també en ordre decreixent, la de les

quatre tardors de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d’estacions de la XEMA que

disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 7).

Figura 7: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues

Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2018 i tardors més nivoses a una selecció

d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues

Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2018 i tardors més nivoses a una selecció d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen

de les sèries més llargues

Gruix de neu mitjà (cm) - TARDOR 2018

Bonaigua (2.266 m)

Certascan (2.400 m)

Boí (2.535 m)

El Port del Comte (2.316 m)

Cadí Nord Prat d'Aguiló

(2.143 m)

Malniu (2.230 m)

Núria (1.971 m)

TARDOR 2018 9 6 20 12 18 5 4

tardors més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm)

1r 2008 27 2008 31 2003 36 2018 12 2008 19 2013 8 2013 6

2n 2004 13 2002 25 2008 30 2008 9 2018 18 2008 8 2001 6

3r 1999 11 2013 17 2018 20 2003 5 2005 8 2018 5 2005 5

4t 2010 10 2001 17 2000 15 2005 5 2013 7 2002 3 2018 4

15

A la figura 8 es mostren els gràfics d’evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les

mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades

disponible. S’hi superposen també els valors de la present tardor així com els de l’any anterior.

Figura 8: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any en curs i també del de l’any anterior, i

la seva corresponent mitjana diària

16

◀

5. Dies de tempesta de la tardor 2018 segons la XDDE

En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim s’ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període

2004-2017.

La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de la tardor 2018 (mapa esquerre) i la diferència

d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2017 (mapa dret).

Pràcticament la totalitat del país presenta una clara anomalia positiva pel que fa a dies de tempesta (figura 9). Tan sols en una estreta franja al nord de la depressió Central els valors han estat iguals als

climàtics corresponents, i fins i tot en algun punt del prelitoral Nord, lleugerament per sota d’aquests. Bona part de les anomalies més altes, de +5 i +6 dies respecte de la mitjana corresponent, s’han donat

al litoral, causades pels diversos episodis d’aiguats de tardor dels mesos de setembre, octubre i

novembre, que en molts casos, com és habitual, van anar acompanyats de tempesta. En algun sector del sud del litoral, al Montsià, aquestes arriben als +7 i +8 dies. Al setembre destaquen els episodis del dies

5 i 6, així com el del dia 12. A l’octubre destaca l’episodi de precipitació dels dies 9 i 10, quan la XDEE va detectar un total de 20.356 llamps núvol-terra, la gran majoria, però, dins del mar. També van anar

acompanyats de molta activitat elèctrica els episodis de tempestes dels dies 14 i 15 , i 18 i 20. Finalment,

al novembre cal esmenar l’episodi del dia 15 al litoral i prelitoral, en especial al sector sud i central, i el del dia 20, que va afectar en especial el litoral i prelitoral Sud.

Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant la tardor 2018 i d’anomalia de dies de tempesta,

respecte de la mitjana del període 2004-2017

17

◀

6. Principals episodis de vent fort de l’any la tardor del 2018

Durant la tardor 2018 s’han produït 5 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a

zones habitades de Catalunya:

A l’octubre es van donar 4 episodis: dies 1 i 2; dies 6 i 7; dies 14 i 15; dia 29. Al novembre tan sols es va produir un únic episodi, els dies 26 i 27. Durant el setembre no s’ha produït cap episodi de vent com a

tal, però es va enregistrar una ratxa forta el dia 5 de setembre a l’estació dels Alfacs (el Montsià), de

83,5 km/h.

A la figura 10 es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d’aquests episodis.

Figura 10: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els

principals episodis de vent fort de la tardor 2018

18

19

◀

7. Balanç global durant la tardor 2018

Durant la tardor 2018 la irradiació solar global ha estat lleugerament inferior a la mitjana dels darrers

anys a bona part del país (figura 11), especialment al quadrant nord-est, a la zona del massís del Port i a cotes altes del Pirineu i Prepirineu, on s’han donat les anomalies negatives més marcades. En canvi, els

valors més elevats d’irradiació s’han donat al delta de l’Ebre i punts del pla de Lleida. Mensualment (figura 12), destaquen l’octubre i el novembre per un dèficit de radiació a bona part del territori, en

especial el darrer mes de l’estació. A l’altre extrem destaca el setembre, amb valors propers als normals

en conjunt, i clarament positius al Prepirineu i Pirineu occidental, la plana de Lleida i prelitoral Sud.

Figura 11: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2018, respecte de la

mitjana dels últims 10 anys

Figura 12: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor 2018

(setembre, octubre, novembre)

20

◀

8. Episodis meteorològics de la tardor 2018

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc la tardor 2018, en ordre cronològic, els quals s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació, i si s’escau i a la seva dreta,

també de neu:

setembre 2018 dia 7

Episodi d'aiguats la tarda - vespre del 7 de setembre. La precipitació va anar acompanyada de tempesta. Va afectar el Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf i es van acumular quantitats abundants. Es va superar l’SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts).

setembre 2018 dia 12

Episodi de tempestes el dia 12 de setembre. La precipitació va ser general i abundant, localment molt abundant, i sovint va anar acompanyada de tempesta i calamarsa. Van ser d'intensitat entre moderada i forta, puntualment torrencial.

setembre 2018 dies 15-18

Episodi de tempestes del dia 15 al 18 de setembre. La precipitació va ser general, d'intensitat entre feble i moderada, si bé a punts del terç nord va ser localment forta i van anar acompanyada de tempesta i de calamarsa. Es van acumular quantitats abundants, i localment molt abundants a l'extrem sud.

setembre 2018 dies 19-24

Calorada tardana del 19 al 24 de setembre. Entre els dies 20 i 23 les màximes van superar els 30 °C a tot l’interior i a bona part del prelitoral, sobretot el dia 23 a la Ribera d’Ebre.

setembre 2018 dia 29

Tempestes el 29 de setembre. Els xàfecs i tempestes van afectar el terç nord. Van ser d'intensitat entre feble i moderada, si bé al Pirineu oriental van ser localment forts. A més, van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa i acumularen quantitats entre poc abundants i abundants.

octubre 2018 dies 6-7

Episodi de precipitació del dia 6 i 7 d'octubre. Va ser en forma de xàfec d'intensitat entre feble i moderada, però localment van ser forts al Pirineu, Prepirineu i a punts del litoral i prelitoral Central. Localment van anar acompanyats de tempesta i molt aïlladament de calamarsa o pedra. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, si bé localment van ser abundants a punts del Pirineu oriental. La cota de neu va baixar fins a situar-se al voltant dels 1.700 metres.

4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent:

Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

21

octubre 2018 dies 9-10

Tempestes dels dies 9 i 10 d'octubre. Episodi de precipitació general i molt abundant, amb màxims de més de 100 mm a diversos sectors del Camp de Tarragona. Els ruixats van ser d'intensitat entre feble i moderada, i localment forta al litoral empordanès i camp de Tarragona i, fins i tot, gairebé torrencials en aquest darrer sector. Sovint van anar acompanyats de tempesta. Al Pirineu oriental, l'Empordà, camp de Tarragona i a punts del litoral Central van ser abundants i puntualment molt abundants. Les quantitats més importants de pluja es van acumular entre el dia 9 al vespre i la matinada del dia 10 al Camp de Tarragona, just a la franja litoral entre el Tarragonès i el Baix Camp. Es va superar l’SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts).

octubre 2018 dies 13-15

Tempestes dels dies 13 al 15 d'octubre. L'episodi va ser un dels més generals i abundants dels últims anys, amb més de 50 mm a la majoria de comarques, un màxim de més de 200 mm a Viladrau (Osona) i més de 100 mm a bona part del prelitoral i en alguns sectors de la Catalunya Central i del Pirineu oriental. Els xàfecs van tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment forta a punts del quadrant nord-est. A més van anar acompanyats de tempesta. Es va superar el llindar de SMP per intensitat de pluja (més de 20 mm en 30 minuts) a una cinquena part de les estacions de la XEMA (36 de 183 estacions). L’episodi va ser excepcional a les comarques de ponent, sobretot a la seva meitat nord. Estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van registrar el dia 14 el seu dia més plujós de la sèrie. Notable activitat elèctrica. Vent de component sud i sud-est amb ratxes fortes, sobretot en zones elevades i de vegades associat a tempestes localitzades, fet que va provocar una notable alteració marítima, sobretot a la costa Central, amb maregassa generalitzada i onades de 3,5 m.

octubre 2018 dies 18-20

Tempestes del 18 al 20 d'octubre. Una llevantada va deixar precipitació extremadament abundant (més de 100 mm) a les comarques del Baix Ebre i Montsià, així com al sud de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre: es van recollir més de 200 mm a punts del Montsià i fins a 300 mm al massís dels Ports. La precipitació va tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta a l'extrem sud, puntualment torrencial, i van anar localment acompanyats de tempesta.

octubre 2018 dies 21-25

Episodi d'anticicló entre els dies 21 i 25 d’octubre. Una dorsal anticiclònica va dominar el panorama meteorològic, amb una atmosfera estable i absència de precipitació.

octubre 2018 dies 26-29

Episodi de precipitació i fred del 26 al 29 d'octubre. La precipitació va ser general i en alguns casos abundant, amb una cota de neu que al llarg del dia va baixar de 2.500 fins a 1.000 m en alguns casos. Durant el dia 28 va nevar transitòriament fins a 800 o 900 m, com a l’Aran, la Cerdanya o l’Albera. Feia 10 anys que no nevava de manera extensa fins a cotes tan baixes. La davallada de la temperatura va ser destacable al llarg del dia 28. La temperatura màxima va ser la més baixa en un mes d’octubre a 23 de les 141 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, situades a l’interior i al Pirineu.

octubre 2018 dies 30-31

Episodi de precipitació els dies 30 i 31 d'octubre. Es van acumular quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants, puntualment molt abundants al vessant sud del Pirineu i de manera molt local a zones del litoral i del prelitoral. Al vessant nord del Pirineu, però, van ser minses. La precipitació va anar acompanyada localment de tempesta i calamarsa al litoral i prelitoral.

novembre 2018 dies 1 - 2

Episodi de precipitació l'1 i 2. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants. La cota de neu va rondar els 1.600 metres. A cotes altes del Pirineu la nevada va ser puntualment abundant.

novembre 2018 dies 5 - 6

Episodi de precipitació el 5 i 6 de novembre. La precipitació va ser general, d'intensitat entre feble i moderada i localment va anar acompanyada de tempesta. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, i localment abundants a la meitat est i la resta del Pirineu, Prepirineu i litoral.

22

novembre 2018 dies 8 - 9

Episodi de precipitació els dies 8 i 9 de novembre. La precipitació va afectar Catalunya de forma general. Va tenir una intensitat entre feble i moderada en general, i puntualment forta al Baix Empordà. La quantitat de precipitació acumulada va ser entre poc abundant i abundant, i localment va anar acompanyada de tempesta. La cota de neu es va situar al voltant dels 2.000 metres.

novembre 2018 dies 14 - 16

Episodi d'aiguats del dia 14 al 16 de novembre, amb més de 100 mm en poques hores al litoral i prelitoral, on va caure la precipitació més continuada, extensa i abundant, on va ser extremadament abundants. L’Observatori Fabra de Barcelona va recollir 141,0 mm de pluja, gairebé tots (140,7 mm) durant el dia 15 de novembre. Cal retrocedir més de 30 anys per trobar un dia més plujós en aquest punt de Barcelona. Els xàfecs van afectar arreu tret de l'extrem nord del Pirineu i Prepirineu occidental. En conjunt va tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment forta al litoral i prelitoral. Sovint va anar acompanyada de tempesta i es van acumular quantitats abundants.

novembre 2018 dies 17 - 19

Llevantada del 17 al 19 de novembre. L'episodi va deixar més de 100 mm a sectors de l’Empordà i de les comarques més properes, amb màxims superiors als 200 mm a l’interior de l’Alt Empordà, on va estar plovent de manera gairebé ininterrompuda entre el dia 17 a la matinada i el 18 a la nit. Amb 206,7 mm en 48 hores, l’estació de Navata (Alt Empordà) va recollir 159,2 mm al llarg del dia 18. Es van recollir més de 50 mm a les Terres de l’Ebre, mentre que a la resta del país la precipitació va ser menys abundant. A cavall de les comarques de les Garrigues i el Priorat, així com a l’Aran, no va ploure. La nevada més important va caure a l’est del Ripollès, amb 32 cm de neu nova a Ulldeter (1.999 m), segons dades de l'observador de la XOM.

novembre 2018 dia 20

Episodi de tempestes el dia 20 de novembre. Durant la jornada van caure xàfecs a molts punts del territori, més dispersos durant el matí. Van ser d'intensitat localment moderada a punts del litoral i prelitoral, i a la nit van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Les quantitats acumulades van ser poc abundants. Va caure neu al vessant sud del Pirineu per sobre dels 1.500 m, on s'acumularen quantitats poc abundants.

novembre 2018 dies 23 -26

Episodi de precipitació del dia 23 al 26 de novembre. La precipitació va avançar lentament d'oest a est i va afectar tot el país, essent d'intensitat feble en general. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants als dos extrems del país. La cota de neu va voltar els 1.100 metres al Pirineu, i els gruixos acumulats van oscil·lar entre 0 i 5 cm a les cotes més altes de la serralada.

novembre 2018 dia 30

Episodi de precipitació el dia 30 de novembre. La precipitació va avançar d'oest a est durant el matí i va afectar tot el país. Les acumulacions van ser minses o poc abundants, les més destacades a cotes altes del Pirineu. La cota de neu voltà els 1.500 metres.

23

◀

9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

9.1. Temperatura de la tardor 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de la tardor 2018 ha estat de 19,2 °C, el 10è

valor més elevada d’entre totes les tardors de la sèrie de dades disponibles, que per a aquest observatori s’inicia la tardor de 1905.

La temperatura mitjana ha estat +1,1 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència 1961-1990 per l’estació. Si bé al llarg dels tres mesos l’anomalia ha estat positiva, destaca per alta la del càlid

setembre, amb un valor de +2,5 °C respecte a la climàtica corresponent, en el que ha estat el setembre més càlid des del setembre de 1987, amb una temperatura mitjana de 25,2 °C. A l’octubre i novembre

l’anomalia en la temperatura mitjana ha estat més modesta, del +0,5 °C i + 0,4 °C, respectivament. Pel

que fa als valors de temperatura màxima i mínima, destaquen també per alts els de setembre, amb una anomalia de + 2,7 °C per a la màxima i de +2,1 °C en el cas de la mínima.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la tardor 2018 ha estat de 17,3 °C, el que

suposa el 8è valor més càlid de la seva sèrie, en aquest observatori s’inicia la tardor de 1913.

L’anomalia en la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica de referència 1961-1990 ha estat

de +1,2 °C. La contribució positiva al valor de l’anomalia de la tardor és causada tant pels valors de temperatura màxima (+1,3 °C), com pels de mínima (+1,0 °C). Mensualment, tots tres mesos van

resultar càlids en aquest observatori, tot i que destaca el setembre, amb una anomalia de +2,2 °C en la temperatura mitjana, essent el 5è setembre més càlid des de 1913. A l’octubre l’anomalia en la

temperatura mitjana ha estat de +0,7 °C, i al novembre de +0,8 °C.

A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris.

A la figura 13 es presenta, l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional

de la tardor 2018, i també els corresponents valors mensuals.

A la figura 14 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor per a l’Observatori de l’Ebre en

el període 1906-2018, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2018, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener

de l’any 1905

24

Taula 6: Comparativa de la tardor actual amb els tardors prèvies als observatoris Ebre i

Fabra que han estat més càlides i més fredes

Temperatura mitjana TMm tardor (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

tardor

2018

setembre octubre novembre

tardor

2018

setembre octubre novembre

19,2 25,2 18,8 13,7 17,3 22,5 17,0 12,4

TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més càlids de la sèrie (°C)

1r 2014 20,5 24,7 21,3 15,5 2011 18,7 22,9 19,1 14,0

2n 2006 20,1 24,0 20,4 15,8 2014 18,4 22,0 19,6 13,6

3r 2013 20,1 24,3 21,7 14,3 2006 18,3 21,6 18,8 14,6

4t 2009 20,0 23,6 20,7 15,8 2013 17,9 22,0 19,5 12,2

TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més fredes de la sèrie (°C)

1r 1919 16,0 21,5 14,9 11,6 1974 13,8 18,6 11,6 11,2

2n 1972 16,3 19,3 16,1 13,5 1919 14,0 20,0 12,7 9,3

3r 1905 16,4 20,8 16,0 12,4 1976 14,0 18,3 14,3 9,5

4t 1912 16,4 19,9 16,9 12,4 1915 14,4 18,9 13,9 10,4

Taula 6: Comparativa dels valors de la tardor del 2018 amb les quatre més càlides i més fredes de les respectives sèries

25

Figura 13: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1913-2018)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el

període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

26

Taula 7: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la

tardor 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima

mitjana (TNm) de la tardor 2018, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència,

així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - TARDOR

TMm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

19,2 18,1 18,2 18,6

ATMm (°C) +1,1 +1,0 +0,6

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

setembre 25,2 22,7 +2,5 22,8 +2,4 23,2 +2,0

octubre 18,8 18,3 +0,5 18,2 +0,6 18,8 +0,0

novembre 13,7 13,3 +0,4 13,5 +0,2 13,9 -0,2

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR

TXm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

24,5 23,4 23,4 23,8

ATXm (°C) +1,1 +1,1 +0,7

TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM

setembre 31,2 28,5 +2,7 28,6 +2,6 29,0 +2,2

octubre 24,2 23,6 +0,6 23,5 +0,7 24,1 +0,1

novembre 18,1 17,9 +0,2 18,1 +0,0 18,4 -0,3

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR

TNm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

13,9 12,8 12,9 13,4

ATNm (°C) +1,1 +1,0 +0,5

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

setembre 19,1 17,0 +2,1 17,0 +2,1 17,5 +1,.6

octubre 13,4 12,.9 +0,5 12,9 +0,5 13,6 -0,2

novembre 9,3 8,6 +0,7 8,8 +0,5 9,3 +0,0

Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2018 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

27

Taula 8: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la

tardor 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la tardor 2018, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els

valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - TARDOR

TMm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

17,3 16,1 16,0 16,5

ATMm (°C) +1,2 +1,3 +0,8

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

setembre 22,5 20,3 +2,2 20,3 +2,2 20,7 +1,8

octubre 17,0 16,3 +0,7 16,1 +0,9 16,8 +0,2

novembre 12,4 11,6 +0,8 11,6 +0,8 11,9 +0,5

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR

TXm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20,7 19,4 19,3 19,8

ATXm (°C) +1,3 +1,4 +0,9

TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm

setembre 26,3 24,1 +2,2 24,1 +2,2 24,6 +1,7

octubre 20,6 19,6 +1,0 19,4 +1,2 20,2 +0,4

novembre 15,2 14,5 +0,7 14,4 +0,8 14,7 +0,5

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR

TNm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

13,8 12,8 12,7 13,2

ATNm (°C) +1,0 +1,1 +0,6

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

setembre 18,6 16,6 +2,0 16,5 +2,1 16,8 +1,8

octubre 13,4 13,0 +0,4 12,8 +0,6 13,5 -0,1

novembre 9,5 8,7 +0,8 8,8 +0,7 9,1 +0,4

Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2018 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra

28

Figura 14: Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-

2018) i a l’Observatori Fabra (1913-2018)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima

mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

29

9.2. Precipitació de la tardor 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A tots dos observatoris, la precipitació de la tardor 2018 ha estat molt superior a la respectiva mitjana

climàtica i ha estat d’entre les tardors més plujoses de les respectives sèries centenàries.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada la tardor 2018 ha estat de 430,8 mm, 208,1 mm

superior al valor mitjà climàtic de referència, la qual cosa suposa un 193,4% respecte de la mitjana climàtica de l’estació. Amb aquest valor, la tardor de 2018 ha resultat la 3a més plujosa de tota la sèrie en

aquest observatori de l’Ebre, amb dades des de la tardor de 1905. Feia més de quatre dècades que no hi plovia tant, després de les tardors de 1972, i la dels anys 1959 i 1971.

El desglossament mensual mostra un mes de setembre lleugerament sec, amb un total de precipitació inferior a la mitjana climàtica (84,0%). Per contra, destaquen pel superàvit els mesos d’octubre i

novembre. A l’octubre es van recollir un total de 237,4 mm (un 256,6% respecte del valor mitjà climàtic corresponent), el 5è octubre més plujós d’ençà que es disposa de registres. Al novembre la precipitació

recollida també va ser molt destacable, de 134,0 mm, valor que representa el 225,6% respecte de la

mitjana climàtica d’aquell mes.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada la tardor 2018 ha estat de 448,1 mm, 222,1 mm

superior al valor mitjà climàtic de referència, la qual cosa suposa un 193,4% respecte de la mitjana climàtica corresponent. En aquest punt ha estat la 4a tardor més plujosa d’entre les 106 de les que es

disposa de dades, després de les tardors de 1987, 1994 i 1959. Així, des de l’any 1994 que no es donava

una tardor tan plujosa en aquest punt.

En l’anàlisi mensual, setembre va resultar un mes sec, amb una precipitació recollida inferior a la mitjana climàtica, que va suposar només un 70,0% d’aquest valor. L’octubre i novembre, igual que a bona part del

país, en aquest observatori ha resultat amb un marcat superàvit. Al setembre la precipitació recollida va ser

clarament inferior a la mitjana climàtica corresponent, i va suposar només un 70,0%. L’octubre ha estat el 7è més plujós de tota la sèrie d’aquest observatori, amb una precipitació mensual recollida de 231,0%

respecte al valor mitjà climàtic.

El novembre va ser també extraordinàriament plujós, el 4t més plujós de tota la sèrie, amb un valor recollit que va suposar el 268,0% del valor climàtic corresponent. Cal destacar que bona part d’aquesta

precipitació, un total de 140,7 mm, va caure en només 24 h, durant l’episodi de forts aiguats del dia 15 de

novembre. Cal retrocedir més de 30 anys, fins a l’octubre de 1987, per trobar un dia més plujós en aquest punt de Barcelona.

A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més

plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris

Ebre i Fabra de la tardor 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 15 es pot consultar l’evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-

2018) i a l’Observatori Fabra (1913-2018).

A la figura 16 es presenta el percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1913-2018).

30

Taula 9: Comparativa de la tardor actual amb les tardors prèvies als observatoris Ebre i

Fabra que han estat més plujoses

Precipitació PPT tardor (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

tardor

2018

setembre octubre novembre

tardor

2018

setembre octubre novembre

430,8 mm 59,4

mm

237,4

mm

134,0

mm 448,1 mm

44,4

mm

201,9

mm

201,8

mm

PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més plujoses de la sèrie (mm)

1er 1972 487,4 338,3 134,5 14,6 1987 498,9 68,4 325,4 105,1

2on 1971 464,3 203,9 83,4 177,0 1994 479,1 272,5 156,7 49,9

3er 1959 464,3 292,0 83,2 89,1 1959 476,9 284,5 140,4 52,0

4rt 2018 430,8 59,4 237,4 134,0 2018 448,1 44,4 201,9 201,8

PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més seques de la sèrie (mm)

1er 1974 30,5 20,8 6,8 2,9 1981 51,4 35,6 15,8 0,0

2on 1935 34,9 13,4 9,5 12,0 1950 55,0 28,5 20,1 6,4

3er 2017 53,3 11,2 33,6 8,5 1954 69,5 57,0 4,1 8,4

4rt 1950 53,9 4,3 48,1 1,5 1917 73,7 30,8 6,3 36,6

Taula 9: Comparativa dels valors de la tardor del 2018 amb les quatre més plujoses i més seques de les respectives sèries

31

Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i

Fabra corresponents a la tardor 2018, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la tardor 2018, els valors mitjans per als tres

períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT

tardor

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

430,8 mm 222,7 mm 198,1 mm 200,0 mm

APPT (mm) +208,1 mm +232,7 mm +230,8 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

setembre 59,4 mm 70,7 mm -11,3 mm 66,7 mm -7,3 mm 62,1 mm -2,7 mm

octubre 237,4 mm 92,5 mm +144,9 mm 74,6 mm +162,8 mm 78,0 mm +159,4 mm

novembre 134,0 mm 59,4 mm +74,6 mm 56,9 mm +77,1 mm 59,9 mm +74,1 mm

Observatori Fabra

PPT

tardor

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

448,1 mm 226,0 mm 222,0 mm 232,3 mm

APPT (mm) +222,1 mm +226,1 mm +215,8 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

setembre 44,4 mm 63,4 mm -19,0 mm 76,2 mm -31,8 mm 75,7 mm -31,3 mm

octubre 201,9 mm 87,4 mm +114,5 mm 80,4 mm +121,5 mm 91,1 mm +110,8 mm

novembre 201,8 mm 75,3 mm +126,5 mm 65,4 mm +136,4 mm 65,5 mm +136,3 mm

Taula 10 : Valors de precipitació de la tardor 2018 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

32

Figura 15: Evolució històrica de la precipitació corresponent als tardors de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2018) i de l’Observatori Fabra (1913-2018)

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)

33

Figura 16: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les tardors respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1913-2018)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la tardor del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujosos, mentre que

les barres de color carbassa indiquen tardors més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i

novembre del 1938).

34

◀

10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a

l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de la tardor 2018 ha presentat una anomalia clarament positiva a totes les fondàries. Durant l’estació s’ha produït com és esperable un refredament progressiu

de l’aigua a tots els nivells, però durant els tres mesos els valors han estat per sobre de la mitjana climàtica de referència.

Si durant la tardor el valor de la temperatura de l’aigua es troba de mitjana entre 19 °C i 15 °C, enguany els valors han estat més alts, entre uns 20 °C i 16,5 °C, la qual cosa suposa una anomalia al voltant d’+1

°C en superfície i a 20 m de fondària, i fins a +1,6 °C a 80 m de fondària. L’anomalia positiva més discreta es troba a -50 m de fondària, amb + 0,7 °C.

Mensualment destaquen, per elevades, les anomalies dels darrers dos mesos de l’estació, en especial als

dos nivells més profunds: de +1,7 °C els mesos d’octubre i novembre a -50 m de fondària, i de +2,6 °C, i

+1,9 °C, respectivament, els mesos d’octubre i novembre a – 80 m de fondària. Només a una fondària de – 50 m trobem un valor d’anomalia negativa, de -1,4 °C, durant el mes de setembre.

La figura 17 presenta la temperatura del mar a l’Estartit durant les tardors 1974-2018 a les diferents

fondàries. La figura 18 presenta l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit de les

tardors de la sèrie.

Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de la tardor 2018, dels seus mesos, i el valor

corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:

L’Estartit TARDOR 2018

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2018 19,9 19,5 17,4 16,6

1981-2010 18,9 18,4 16,7 15,0

AT +1,0 +1,1 +0,7 +1,6

TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM

setembre 22,3 21,3 +1,0 20,9 20,3 +0,6 15,0 16,4 -1,4 14,3 14,0 +0,3

octubre 19,7 18,7 +1,0 19,6 18,4 +1,2 19,1 17,4 +1,7 17,9 15,3 +2,6

novembre 17,7 16,6 +1,1 18,0 16,6 +1,4 18,1 16,4 +1,7 17,7 15,8 +1,9

Taula 11: valors de temperatura de l’aigua del mar de la tardor 2018 i dels seus mesos a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

35

Figura 17: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant les tardors 1974-2018

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 18: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a la tardor

36

◀

11. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres

(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana

i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i

la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

37

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les

quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

38

- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores

- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la

mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar

directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)

- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort) - Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)

39

- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un

llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja

Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació

de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu

acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres

fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres

fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,

Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià,

Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,

Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i

Vallès Oriental

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt

Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix

Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i

Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:

Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà,

Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,

Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià

Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià

40

Estat de la mar

Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred Temperatura mínima extrema: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura

mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al

percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o més

Calor

Temperatura màxima extrema: temperatura

superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària

Onada de calor: temperatura superior

al percentil 98 de la temperatura màxima diària durant tres dies

consecutius o més