L’ÚS DE L’OBJECTE-Artistes que produeixen obres a partir d’objectes ja existents.

-Art-objecte-art.

-Desplaçat, descontextualitzat, alienat, desfuncionalitzat, simulat, híbrid, alegòric, absurd, multisemàntic, seductor...

Antecedents:

-Marcel Duchamp

-Meret Oppenheim

-Man ray

-Claes Oldenburg

-...

Marcel Duchamp: Primer en utilitzar el ready-made.

Surrealisme: Meret Oppenheim i Salvador Dalí.

Man Ray: Objectes desfucionalitzats.

Claes Oldenburg: Objectes gegants del pop art. Poder de l’objecte de consum.

Anys 80 i 90

Joan Brossa: Poemes objecte.

Chema Madoz: Fotografies d’objectes. Poètica i significat.

Esther Ferrer: ZAJ, grup conceptual. Performances i projectes amb voluntat d’estupidesa, sense sentit. Objectes domèstics i quotidians. Relaciona els objectes amb l’identitat.

Sylvie Fleury: Glamour, luxe.

Maurizio Cattelan: Paròdia i crítica.

Erwin Wurm: Escultures d’un minut. Tensió i humor. Fusió de l’acció i l’escultura.

Damien Hirst: Ironia valor/preu, transcendental/banal.

Haim Steinbach: Fascinació pels objectes anònims. Exhibidor (botiga i museu) de cultura de l’objecte barat i de mal gust. Frivolitat expressiva. Caràcter de producció d’obra com una oficina. Escenografia o posada en escena. Models de producció seriada (falta d’artisticitat de l’objecte). Apropiació.

Allan McCollum: Relació pintura i objecte. Artificialitat de l’art. Qüestiona el seu paper dins la societat. Li interessa el fet artístic. Peces úniques, molt similars però diferents. Confusió seriades /obra única. Art substitut de la realitat. Còpies de còpies (redundància).

Jeff Koons: Objectes perfectament acabats i fàcilment identificables. Fetitxe mercantil i porno kitsch. El preu es converteix en el valor. Aparença del món de consum, mesclar ART amb baixa cultura. Descontextualitza el significat a partir de canvis d’escala o d’espai.

Yasumasa Morimura: Fotos escenificades i manipulades. Autoretrats en els que personifica estils i personatges de la H.Art, ídols del pop i del cinema. Identitat com a producte de consum i de ficció. Apropiació d’imaginaris. Models i arquetips. Originalitat vs autenticitat.

Thomas Grunfeld: Híbrids d’animals. Realitat com a fragmentació. Taxidèrmies.

On Kawara:Sèries de pintures data. Ningú sap on és ni com és, s’amaga com a subjecte públic. Pintures diàries amb diaris per avisar que segueix existint.

Paul McCarthy: Violència a través de representacions teatrals. Gesticulant i grotesc. Simulacres exagerats, absurds, sense lògica, obscens, cínics... Interactuar amb la ficció. Tabús. Món de l’art com a plataforma pel sensacionalisme. Objectes performàtics, coses que utilitza per les seves performances es converteixen en protagonistes monumentals.