arqueologia - COnnecting REpositories · 2017. 12. 17. · UNED. Madrid 1991, p. 287-300 PROTECCIÓ...

arqueologia

35

37

nològica, la funcionalitat i la relació d’aquest jacimentamb el territori. D’entrada, si tenim en compte la peti-ta mostra de material superficial i l’indret on es loca-litza el jaciment, podem avançar a tall d’hipòtesi lapossibilitat de trobar-nos davant d’un jaciment ibero-romà, segles II aC - II dC, corresponent a un assenta-ment rural, del tipus villae. I segurament caldria rela-cionar-lo amb el proper jaciment del Puig del Convent,probablement més antic, sense podrer concretar si enstrobem davant una continuació de l’hàbitat del Puigdel Convent i, per tant, estem davant d’una ampliaciód’aquest assentament en època romana, o ens trobemdavant un reassentament humà, que implicaria l’aban-donament de l’antic assentament del Puig del Conventa favor d’aquest nou indret dels Vilars, motivat direc-tament o indirecta per una nova estabilitat territorial acausa del món romà.

NOTES COMPLEMENTÀRIES

Se sap que s’han trobat altres materials i estris quees conserven formant part de col.leccions particulars.

La ceràmica fotografiada ha estat cedida pel Sr. ToniMosella.

JACIMENT DELS VILARSDistància des de Cervera: 27,5 kmAccés: carreteraIndret: Arribats a Sanaüja, en un camp deconreu darrera del cementiri i en la zona edi -ficada coneguda amb el nom dels Vilars.

Tipologia: Jaciment arqueològicÈpoca (Èpoques): Iberorromana (II aC-II dC)Interès: Baix

JACIMENT DEL PUIG DEL CONVENT

Distància des de Cervera: 27 kmIndret: Abans d’entrar al nucli urbà de Sa -naüja, en la zona del convent i santuari de laMare de Déu del Pla.

DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA

Jaciment a l’aire lliure, actualment en part edificat ien part conreat, situat al marge esquerre de la riera deSanaüja, a molts pocs metres d’aquesta. En superfícieno s’observa cap estructura, tanmateix la memòria oralesmenta anècdotes com l’enfonsament d’unes mulesmentre es desenvolupaven les tasques de conreu.

A la superfície van trobar-se fragments de ceràmicadel tipus ibèrica pintada, de forma de kalatos, ambdecoració basada en cercles concèntrics i dents de llop.I també ceràmica grisa emporitana, o de la costa.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES

La notícia d’aquest jaciment s’emmarca amb aque-lles referències a indrets on sense observar-s’hi restes constructives antigues, existeix una llarga tradició oralsobre la presència d’elements arqueològics i on, a més,es documenta una plasmació toponímica que fa pen-sar en restes arqueològiques.

Així, la localització de ceràmica iberorromana i la pervi -vència del topònim Vilars en aquesta zona són motiussuficients per assenyalar l’existència en aquest indretd’un assentament humà, seguint el que succeeix en al treszones de la comarca amb les mateixes característiques.

El que és més difícil d’interpretar, a falta d’un estudiarqueològic acurat d’aquesta zona, és l’adscripció cro-

Indret on s’emplaçaria el jaciment, avui urbanitzat

Ceràmica trobada en aquest indret

UTILITZACIÓOriginal: Zona d’hàbitatActual: Barri perifèric de Sanaüja-jaciment arqueològic

Tipologia: Jaciment arqueològicÈpoca (Èpoques): Ibèrica-romanaEstat de conservació: Dolent

Interès: Baix

UTILITZACIÓOriginal: Assentament a l’aire lliureActual: Jaciment arqueològic

Ar

qu

eo

lo

gi

a

SEGARRA

?

SEGARRA

?


L’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunyaassenyala l’existència d’un jaciment arqueològic de

38

Catalunya assenyala l’existència d’un jaciment arque-ològic en un turó situat al sud del poble de Sanaüja, alcim del qual avui trobem les ruïnes del Convent delsAgustins del Pla i del Santuari de la Mare de Déu delPla, així com diversos coberts d’ús agroramader i unaplaceta amb un parc infantil. La notícia d’aquest jaci-ment ve donada, segons la descripció de l’IPAC, perreferències orals del Sr. Mosella, segons les qualsrebaixant uns terrenys en aquest indret, van aparèixerrestes de murs associats a ceràmica feta a mà del tipusibèrica pintada. Segons aquestes informacions ens tro-baríem davant d’un assentament a l’aire lliure, d’èpocaibèrica o iberoromana, sense poder-ne precisar ni lacronologia ni la naturalesa de les restes, ja que la notí-cia és poc concreta.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES

Aquesta notícia és molt poc concreta, però el fet detrobar-se ceràmica del tipus ibèric en una àrea aturo-nada que domina la riera de Sanaüja fa molt probableque ens trobem davant d’un primitiu assentamenthumà, tot i que no s’observi actualment cap restaconstructiva en aquest indret. Per la ceràmica que lesfonts orals citen, a falta d’una major prospecció, enstrobaríem davant d’un assentament que es podria ads-criure a un moment preromà, sense descartar la possi-bilitat de la continuació de l’assentament en èpocaromana, tot esdevenint un assentament d’explotaciórural d’època romana relacionat amb una nova estruc-turació del territori per part de la ciutat de Iesso(Guissona). Fins i tot podem pensar en l’existència d’al-guna relació amb el jaciment dels Vilars que es localit-za a molt poca distància, si bé per afirmar-ho caldriaun estudi molt més aprofundit.

L’estudi del món ibèric a la comarca de la Segarra estroba en una fase molt embrionària a causa de la faltad’excavacions, tot i així resulten molt interessants lesconclusions del treball de Puche i Sorribes sobre elpoblament ibèric a la vall del Llobregós, el qual s’expli-ca —segons els autors— a partir de dos factors: lapeculiar morfologia que dóna aquesta vall i la proxi-mitat de la ciutat de Guissona, tot i que l’arqueologia,avui encara, no ha pogut demostrar completament el

paper estructurador que tingué la Guissona ibèrica a lazona. Els poblats d’aquesta zona —seguint aquestsautors— s’agruparien en tres categories, segons lamida, posició i probable funció. Únicament Guissonaexerciria de poblat de primer ordre, mentre que laMalesa, Vilagrasseta, Ivorra, Roca del Call, Puig delConvent, Puig Castellar i l’Aguda serien de segon ordre.Aquests poblats es troben relativament a prop els unsdels altres, a una distància entre els sis i vuit quilòme-tres, excepte la Roca del Call, i es caracteritzarien pertrobar-se en espais enlairats dominant visualment unampli territori, sobretot de la plana al.luvial. Els poblatsde tercer ordre, com el Tossal del Barcelonès, Biosca,Vilagrasseta i les Pletes, probablement bastant méspetits que els anteriors, es localitzarien en zones mar-ginals i sempre dins d’àrees d’influència de poblatsmés grans, complint segurament una funció bàsica-ment complementària, ja sigui en l’explotació del terri-tori ja sigui en el control, o totes dues alhora. Unexemple d’aquest fet el trobem en el Tossal delBarcelonès respecte del poblat del Puig del Conventque, a més d’ajudar a explotar l’àmplia plana situadadavant de Ribelles i Sanaüja, serviria per controlar-nel’accés venint del Segre. La distribució espacial ibèricaal llarg del Llobregós, per tant —segons aquestsautors—, s’estableix en funció del riu, en llocs aturo-nats que dominen una gran extensió de territori, almateix temps que, com a mínim, dues vies de comuni-cació. L’emplaçament els permet explotar la rica planaal.luvial, sobretot pel cereal, i la petita muntanyosamolt apte tant per a l’explotació del bosc com per laramaderia. Finalment, quant a la cronologia, tots elsjaciments presenten materials ibèrics plens, cosa quepermet considerar el poblament de la zona entre els s.IV i II aC. L’origen, però caldria buscar-lo més enrere,com ho marca la kilyx d’Ivorra, les figures roges delTossal del Barcelonès, els camps d’urnes de Guissona,Puig Castellar i la Roca del Call. Pel que fa al momentfinal d’aquesta ordenació territorial els autors assen-yalen que la gran majoria dels jaciments estudiats pre-senten materials romans, altimperials, o com a mínimtardorepublicans, com el del Puig del Convent. La con-tinuïtat queda clara també en època medieval atès queen tots els casos estudiats s’hi documenta in situ o apoca distància una torre, castell i/o nucli urbà.

BIBLIOGRAFIA/FONTS DOCUMENTALS

—I.P.A.C.- Carta Arqueològica de la Segarra, 1986.—PERA ISERN, Joaquim: La Romanització a la Ca ta -lunya interior: estudi històrico-arqueològic de Iesso iSigarra i el seu territori. Ballaterra 1993. Inèdita.—PUCHE, Josep Mª; SORRIBES, Elisabet: El poblamentibèric a la vall del Llobregós (Lleida). Actas del CongresoInternacional “Història de los Pirineos, vol. 1. UNED.Madrid 1991, p. 287-300

PROTECCIÓ EXISTENT

I.P.A.C. —Carta arquelògica de la Segarra, 1986.

Indret o es localitzaria

Ar

qu

eo

lo

gi

a


Al fons d’una petita vall que solca les elevacions deRocabandera i del Castell trobem aquest camí d’èpocaaltmedieval i, probablement, d’origen romà. Era el camíque unia Sanaüja amb la Seu d’Urgell.

És un camí empedrat, clos en alguns sectors i d’am-plades diferents —a partir dels 250 cm. Actualment estroba molt modificat a causa de la intervenció humana,sobretot per les parets margeres que s’hi han bastit abanda i banda i pels accessos als camps de conreu. Els600 m de camí que hem reseguit formen un recorregutserpentejat i, en alguns sectors, queda obert per la

CAMÍ DELS ESCOTSDistància des de Cervera: 28 kmAccés: SenderIndret: Arribats a Sanaüja, pel carrer delsEscots, en direcció nord-oest, a uns pocsmetres per la vall que solca el turó deRocabandera i el del Castell.

Tipologia: CamíÈpoca (Èpoques): Romana?-MedievalEstat de conservació: DolentInterès: Alt

Inici del camí. Al fons el poble

UTILITZACIÓOriginal: Civil/CamíActual: Abandonat/Espai d’interès arqueològic

torrentera que disco-rre al seu redós. Enaquest cas s’acostu-ma a observar un pe -tit mur al costat exte-rior. Pel que fa a l’em-pedrat, coincidimbas tant amb la des-cripció que en fa JordiBolós i Mas clans, alvolum de la Cata -lunya Romà ni ca so -bre el Sol sonès. Citemtextualment: “L’em -pe drat que trobem enmolts llocs, i d’unamanera especial en elsmés rostos, segura-ment ha estat fet irefet nombroses ve -gades. Les pedres queel formen sembla que,bàsicament, han estatcol.locades d’acordamb tres modelscons tructius, quepot ser corresponen amoments diversos.Un possible primertipus és format perpedres no gaire tria-des i situades d’unamanera força irregu-lar, tot i que ocupentota l’amplada del camí. En un hipotètic segon tipustrobem que cada uns quants pams hi ha un rengle depedres col.locat transversalment, l’espai comprèsentres aquestes franges transversals és ocupat perpedres més menudes. Finalment, un tercer tipus serial’empedrat format per pedres si fa o no fa allargades icol.locades d’una manera força regular.”

Creiem que va esdevenir també una de les viespecuàries en direcció al Pirineu, passant a prop deRibelles i cap a la serra del Bancal — punt aquest queen època moderna i contemporània tingué una granimportància, en ser punt de posada pels que feien latranshumància.

Aquest camí se sobreposa, en alguns moments, ambla llera del petit torrent que solca la vall.


Des del seu començament, uns 100 m al nord-oestde la vila de Sanaüja, fins a la bifurcació en què es perdhi ha uns 600 m de camí empedrat, que pot resseguir-se perfectament. Seria bo de recuperar-lo com a espaid’interès arqueològic.

Des d’aquest camí poden contemplar-se les paretsde marge del turó de Rocabandera, del Castell i deltram final d’aquesta petita vall, d’especial interèsvisual i constructiu.

Detall de l’empedrat

Inici del camí en direcció NO

Ar

qu

eo

lo

gi

a

39

SEGARRA

?

CAMÍ DE LA MELGOSAA SANTA SUSANNA

Distància des de Cervera: 30,5 kmAccés: PistaIndret: Sortint de Sanaüja pel camí de Solsona,agafarem la primera bifurcació a mà dreta, quedu a Lloberola, i deixarem aquest camí per diri-gir-nos cap a la Melgosa. A uns 3 km de

Sanaüja. De darrera l’ermita de Santa Susanna surt aquest camí.

Tipologia: CamíÈpoca (Èpoques): Medieval?Estat de conservació: DolentInterès: Baix

NECRÒPOLISDE SANTA SUSANNA

Distància des de Cervera: 30,5 kmAccés: PistaIndret: Sortint de Sanaüja pel camí de Solsona,agafarem la primera bifurcació a mà dreta, quedu a Lloberola, i deixarem aquest camí per diri-gir-nos cap a la Melgosa. A uns 3 km de

Sanaüja. Darrera l’ermita de Santa Susanna.

Tipologia: NecròpolisÈpoca (Èpoques): Medieval?Estat de conservació: Dolent

Interès: Mitjà

UTILITZACIÓOriginal: Civil/CamíActual: Abandonat/Espai d’interés arqueològic

UTILITZACIÓOriginal: Religiós/Lloc d’enterramentActual: Abandonat/Espai d’interès arqueològic


Arribant a l’ermita de Santa Susanna, venint de l’in-dret del mas Melgosa (o Malgosa), en un espai recobertper abundant vegetació de matoll i alzines, documen-tem uns 200 m d’un camí o pas estret, a banda i bandadel qual s’hi disposen blocs de pedra alineats i clavatsde cantell, que ressegueixen la carena d’aquesta petitaelevació i formen un espai d’uns 120 cm d’amplada.

Actualment s’uneix al camí que va de Sanaüja a laMelgosa i passa pel costat de dues tombes excavadesa la roca, del tipus banyera, que podrien haver formatpart d’una antiga necròpolis altmedieval (vegeu Ne -

Algunes de les pedres que marquen la delimitació del camí

crò polis de Santa Susanna).


Conjuntament amb l’ermita de Santa Susanna, lapica i la necròpolis, aquest indret podria convertir-se enun espai d’un cert interès arquitectonicoarqueològic.


Uns metresmés a l’est del’ermita de SantaSusanna, excava-des a la roca tro-bem dues sepul-tures del tipusbanyera, dis po -sades d’est a oesti amb dues aline-ades. Només esconserven par -cialment, ja quetant l’una com l’altra estan fragmentades.

Enterrament A. Sense capçalera i amb els cantellsdels peus més arrodonits en relació amb l’altra.Longitud visible: 124 cm; amplada del cos: 49 cm;amplada dels peus: 40 cm i fondària màxima de 31 cm.

Enterrament B. Sense peus i amb els cantells de lacapçalera més escairats en relació amb l’altra. Longitudvisible: 146 cm; amplada de la capçalera: 45 cm;amplada del cos: 48 cm i fondària màxima de 35 cm.

CONTEXT HISTÒRIC

La necròpolis de tombes excavades a la roca és untipus concret d’element funerari, emmarcat dins elcontext de l’època medieval a Catalunya, com unapràctica cristiana de reconquesta però sense ser l’úni-ca forma d’enterrament d’aquest període. Així, “fins el

Vista general

SEGARRA

?

SEGARRA

?

Ar

qu

eo

lo

gi

a

40

rament la podem situar durant els segles VI i VII [...]iuna segona època que es clouria vers l’any 1000, cal-dria situar-la durant els segles VIII i especialment IX iX. Del primer moment, al qual corresponen els tipusde tombes amb formes rectangulars, trapezials i, pot-ser, d’extrems arrodonits [...] la segona època [és]representada sobretot per les tombes pisciformes iantropomorfes [...].


—BOLÓS, Jordi; ESQUERDA, Mateu; GALLART, Josep:Notícia d’algunes sepultures excavades a la roca situa-des a la comarca de les Garrigues. “Ilerda” núm. XLVI.Lleida 1985, ps. 23-32.

—BOLÓS, Jordi; PAGÈS, Montserrat: Sepultures exca-vades a la roca. Necròpolis i sepultures medievals deCatalunya, “Acta/Mediaevalia” annex 1. Barcelona1982, ps. 61-97.

—RIU, Manuel: Alguns costums funeraris a l’EdatMitjana a Catalunya. Necròpolis i sepultures medievalsde Catalunya. “Acta/Mediaevalia” annex 1. Barcelona1982.

—RIU, Manuel: L’arqueologia medieval a Catalunya.Barcelona 1989.


A uns 10 m més a l’oest de l’ermita de Santa Susannadocumentem una pica excavada a la roca, de plantamés o menys quadrangular, d’uns 132 cm x 160 cm iamb una profunditat màxima d’uns 50 cm.

Tot i que l’existència d’aquesta pica ens remuntaria aun passat potser no relacionat amb l’ermita actual, d’è-poca moderna, podria tractar-se també d’una primitivapica baptismal situada a l’exterior de la primitiva esgle-siola i apta per a immersió, relacionada amb els baptis-teris d’època altmedieval. Aquesta hipòtesi és plausibletambé per l’existència d’una necròpolis, com hem des-crit més amunt, de molt a prop d’aquest in dret.

segle XI, —diu ManuelRiu— hom sebolleixels morts un xic pertot, fins al voltant deles masies i el subsòlde les habitacions,amb preferència perl’entorn de les esglé-sies i dintre delsdotze o trenta passosque constitueixenl’àmbit de terrasagrada. Des de lla-vors es generalitzenels cementiris parro-quials i monestirialsels quals, des de migsegle XIII s’afegiran

els conventuals. Mentres, certs clergues i laics de relleuhan obtingut permís de sepultura a l’interior del tem-ple i entorn de l’altar, al presbiteri o bé a l’exterior de

l’absis, ben aprop delsmurs del temple.”D’aquesta cita esdesprèn l’existènciaen el món cristiàd’una gran diversitatde tipus de necròpo-lis, diversitat quetambé s’observa en lacomposició d’aques-tes. Es poden trobar,fins i tot contem-poràniament, dife-rents formes desebolliment: sepultu-res a la roca, de cista,de fosa simple, taüts,sarcòfags, ossaris...

L’excavació d’unatomba en una zona rocosa continua presentant pro-blemes, sobretot tipològics i cronològics. J. Bolós, M.Esquerda i J. Gallart assenyalen la següent classifica-ció: “tombes que tenen el cap diferenciat, dins de lacapçalera, i les que no tenen el cap diferenciat; aques-tes darreres, al seu torn, es poden classificar segonstinguin els extrems més o menys rectes o ja més arro-donits. Una classificació que els serveix per extreure’nla següent cronologia: En principi —dieuen els autors,hom ha cregut que les tombes antropomòrfiques erenmés modernes que les mancades de cap diferenciat;les antropomorfes les podem datar en els segles X i XI—i potser algun cop, fins i tot, en el segle XII—, en canviles primeres tombes del tipus sense cap diferenciatpoden ser alguns segles més velles. Així mateix, men-tre les antropomorfes se solen trobar en relació ambesglésies, les mancades de cap solen ésser situades enllocs isolats, sobre roques més o menys preeminents oelevades.” En un article posterior, J. Bolós i M. Pagès,s’assenyalen l’existència de dos moments constructiusd’aquest tipus de necròpolis. Una primera època, segu-

Enterrament B

Enterrament A

PICADE SANTA SUSANNA

Distància des de Cervera: 30,5 kmAccés: PistaIndret: Sortint de Sanaüja pel camí de Solsona,agafarem la primera bifurcació a mà dreta, quedu a Lloberola, i deixarem aquest camí per diri-gir-nos cap a la Melgosa. A uns 3 km de Sanaüja.

Davant de la façana d’ingrés de l’ermita de Santa Susanna.

Tipologia: Pica (Baptismal?)Època (Èpoques): Medieval?Estat de conservació: BoInterès: Mitjà

UTILITZACIÓOriginal: Religiós/Pica baptismal?Actual: Abandonat/Espai d’interès arqueològic

Ar

qu

eo

lo

gi

a

SEGARRA

?

41

xos de secció rectangular, de 20 i 23 cm d’alçada i 10cm d’amplada, que molt probablement haurien servitper fixar la premsa.

Cavitat inferior. És la més petita i s’hi recollia elmost resultant del premsat. Hom també la pot anome-nar cup. És de planta més o menys se micircular, de 120cm de diàmetre i 35 cm de fondària.

Molt a prop d’aquestes dues cavitats, més al sud,documentem dos forats més excavats també a la roca,tots dos de petites dimensions, l’un de planta qua-drangular i l’altre circular, que molt bé podrien estarrelacionats amb les estructures anteriorment descrites(vegeu l’element “Forats excavats a la roca”).

CONTEXT HISTÒRIC

Alguns especialistes, que basen la seva hipòtesi a par-tir d’un treball arqueològic i de recerca documental,associen la construcció d’aquests dipòsits amb l’exten-sió del cultiu de la vinya en l’època altmedieval. Estractaria, segons ells, de trulls o dipòsits (torculario otrullo) per premsar el raïm i contenir el most resultant.Francesc Fité i Prim Bertran, durant el 1982 i 1983, vandesenvolupar una excavació d’urgència en un jacimentlocalitzat a Flix, enclavament del municipi de Balaguer,dins del terme municipal de Cubells (Noguera). El resul-


Conjunt de dos dipòsits o piques, localitzats a redósde les muralles del castell, prop d’una bestorre, queidentifiquem amb un trull d’època medieval. Són duescavitats excavades a la roca, connectades entre si i depoca profunditat si ho comparem amb altres exem-plars localitzats a la comarca —com és el cas de lespiques de l’Aubac de Gra (municipi de Torrefeta iFlorejacs) però semblants amb la que hem pogut docu-mentar a la partida dels Escots. A diferència de lamajoria de trulls coneguts, el contenidor més gran estroba a un nivell superior, de manera que l’obtenció delmost resultant del premsat s’havia de recollir imme-diatament a causa de la poca capacitat del contenidorpetit. També, a diferència d’altres trulls, la capacitatd’aquests és realment petita, per la qual cosa no des-cartem que pogués servir amb una altra finalitat, coma premsa d’oli.

Cavitat superior. És la més gran i on es feia elpremsat. També s’anomena “piadora”. És de planta méso menys quadrangular (2 x 2,20 m) i la profunditatvaria entre els 22 cm i els 47 cm. El terra forma unpendent cap a un orifici de secció circular (8 cm dediàmetre i 20 cm de pas) situat en una de les sevesarestes. En un dels costats hi documentem dos encai-

Detall de la planta de la pica Planta de la pica gran

Detall d’observació del doble nivell

TRULL DEL CASTELLDistància des de Cervera: 29 kmAccés: Pista+senderIndret: En el turó del castell. Uns pocs metresmés a l’est de la darrera bestorre que trobem enel vessant est del turó, damunt d’una roca quesobresurt.

Tipologia: TrullÈpoca (Èpoques): AltmedievalEstat de conservació: BoInterès: Mitjà

SEGARRA

?

UTILITZACIÓOriginal: Agrícola/trullActual: En desús/Espai interès arqueològic

Ar

qu

eo

lo

gi

a

42

Ar

qu

eo

lo

gi

a


Es tracta d’una magnífica pica localizada en un

esbalandrat indret entre petites feixes que alternen el

conreu del cereal amb algunes poques oliveres, la fina-

litat de la qual hauria estat la de servir com a espai de

premsat, bé pel raïm per obtenir el most per fer vi, bé

per les olives. No descartariem tampoc la seva utilitza-

ció com a recipient per a reblanir cànem, tenint en

compte els encaixos que trobem en la part superior de

les seves parets. La pica es troba més o menys orienta-

da al sud-oest, trobant-se enormement inclinada,

segurament degut a un descalçament natural de les

terres que la sostenien. Probablement aquest fet pro-

picià que s’hagués de suportar, en un dels seus

extrems, mitjançant una mena de pilar baix de secció

rodona.La cavitat és de planta més o menys rectangular,

lleugerament trapezoïdal (uns 3,70 m de llargada x2,80 m d’amplada exterior x uns 35 cm aprox. de pro-funditat). La base de la pica forma una vessant ques’orienta cap a un orifici de desguaç, de secció circular,situat en una de les seves arestes. Al costat d’aquestforat de desguaç, en la part superior de la paret de l’es-

Distància des de Cervera: 29,5 kmAccés: Pista+senderIndret: Sortint de Sanaüja pel camí del castellen direcció a la Masia Blanca. Ens desviarem,poc abans d’arribar-hi, per un camí a mà dretaper on continuarem vorejant un camp de con-

reu. Transcorreguts uns 200 m girarem a mà dreta deixant elcamí i travessarem petites feixes fins arribar al trull. És, tanma-teix, molt difícil d’arribar-hi sense el guiatge d’algú del país.

Tipologia: TrullÈpoca (Èpoques): AltmedievalEstat de conservació: MitjàInterès: Alt

TRULL DELS ESCOTS

Detall de la planta del trull

tat de l’excavació va servir per conèixer les caracterís-tiques d’aquests tipus d’estructures i va permetre’n ladatació. “Els models excavats sencers —diuen Fité iBertran— presenten la particularitat d’ésser formatsper dos dipòsits connectats. Sempre n’hi ha un de moltmenys profund que vessa o s’aboca a un altre de mésampli. Llurs volums són irregulars i les capacitatsvarien. [...] el contenidor petit devia servir per al prem-sat del raïm, i el most resultant lliscava cap a l’interiordel cup gran. El fet que aquests trulls siguin al costatmateix de la casa —o al seu voltant— no feien necessa-ri deixar el most en el contenidor gran per a la seva fer-mentació, sinó que aquest devia ésser utilitzat nomésper a la fabricació del vi.” En general, cap d’aquestsrecipients presenta un encaix superior que fes pensaren algun tipus de tancament. Pel que fa a la datació, elstreballs arqueològics efectuats a Flix van permetre dedescobrir a redós dels trulls, i fins i tot dintre, ceràmi-ca grisa medieval, la més antiga de la qual, trobadafora dels trulls, es remuntaria a la darreria del s. XI,coincidint amb les primeres referències documentalsdel lloc de Flix. Mentre, a l’interior dels trulls s’hi va tro-bar ceràmica grisa clara i vidriada baixmedieval, cosaque faria pensar en el possible abandó a partir del segleXIV o XV.

Aquest treball centrat a Flix, així com el treballd’Albert Benet centrat al pla del Bages, poden servir-nos perfectament per explicar algunes estructuressemblants localitzades en diversos indrets de lacomarca, com és el cas de Gra, on es concentra unaimportant xarxa de trulls, en l’anomenada partida del’Aubac, molt a prop del nucli urbà.


—BENET, Albert: El conreu de la vinya al pla del Bagesals segles X-XI, a Vinyes i vins: mil anys d’història:actes i comunicacions del III Col.loqui d’HistòriaAgrària [...], febrer del 1990. Publicacions Universitatde Barcelona. Barcelona 1993, ps. 241-264.

—FITÉ, Francesc i BERTRAN, Prim: Una explotacióvitivinícola altomedieval a Flix (la Noguera), a Vinyes ivins: mil anys d’història: actes i comunicacions del IIICol.loqui d’Història Agrària [...], febrer del 1990.Publicacions Universitat de Barcelona. Barcelona 1993,ps. 235-239.

—GARDENYES, Dolors i VICEDO, E.: La vinya i el vi ales terres de Lleida. Història i cultura. Lleida 1993.

Encaixos de la premsa

43

SEGARRA

?

UTILITZACIÓOriginal: Agrícola/TrullActual: En desús

tructura, hi documen-tem dos encaixos desecció rectangular (25cm d’alçada), que moltprobablement servirienper fixar-hi la premsa.Així mateix, localitzatsen la part plana i supe-rior de les parets de lacavitat, documentem,com hem dit mésamunt, cinc forats deforma més o menyscircular que probable-

ment servirien per a encaixar-hi algun tipus de tapaper tal de cobrir-la.

A diferència d’altres trulls com el del castell, persobre de l’orifici de desguaç, paral.lel pel damunt d’unade les seves partes, un canaló rebaixat a la pedra.L’existència d’aquest canaló no sabem si podria indi-car-nos la seva utilització.


Per tal de fer tot el trajecte a peu des de Sanaüja, ésmolt recomanable anar-hi pel camí dels Escots finsarribar al peu del camí de la Masia Blanca. El recorre-gut pel camí dels Escots és certament recomanable perla bellesa natural de l’indret. Pel que fa a l’ús d’aquesttipus d’estructura, remetem al registre anterior, en quèhem aportat dades al respecte de la seva utilitat i cro-nologia partint dels treballs de Francesc Fité i PrimBertran, que hem citat a la bibliografia.


El contingut de la comunicació presentada a Terol, el1989, per Daniel Rubio, Joan Ramon Gonzàlez i JuliMarkalain, del Servei d’Arqueologia de l’Institutd’Estudis Ilerdencs, sobre l’estudi de la frontera cristia-na de la vall del Llobregós, des de Castellfollit deRiubregós a Ponts ens aporta la següent informació

Distància des de Cervera: 29 kmAccés: Pista+senderIndret: En el turó del castell. Uns pocs metresmés al sud-est de la darrera bestorre que tro-bem en el vessant est, damunt d’una roca quesobresurt. Molt a prop d’unes altres cavitats,

més grans, excavades també a la roca.

Tipologia: Forats excavats a la rocaÈpoca (Èpoques): MedievalEstat de conservació: BoInterès: Baix

FORATS EXCAVATSA LA ROCA

Aspecte del trull

Ar

qu

eo

lo

gi

a

SEGARRA

?

UTILITZACIÓOriginal: IndeterminatActual: En desús

UTILITZACIÓOriginal: Militar/TorreActual: En desús

Distància des de Cervera: 28,5 kmAccés: Pista+senderIndret: Elevació entre els Escots i les Garrigues,s’hi accedeix agafant, primer, el camí delsEscots per continuar per un caminet a màesquerra fins que es perd. Continuarem seguint

la carena de l’elevació en direcció oest.

Tipologia: Jaciment arqueològic-lloc d’hàbi-tatÈpoca (Èpoques): Altmedieval?-ContemporàniaEstat de conservació: DolentInterès: BaixOriginal: Militar/TorreActual: En desús

ROCABANDERA

44

SEGARRA

?


Molt a prop de dues cavitats excavades a la roca, quehem identificat amb un trull, hom documenta altrescavitats més, de petites dimensions, que potserpodrien estar relacionades amb l’estructura an te -

riorment esmentada i que tractem àmpliament en par-lar del trull del castell. En qualsevol cas, pensem que elseu origen i finalitat,òbviament, cal relacio-nar-los amb alguna faseconstructiva portada aterme en el turó del cas-tell, com a encaixos pera bastides o estructureshabitacionals secundà-ries.

Molt a prop de les res-tes de la torre del castell,en el vessant oest, exca-vats a la roca, en docu-mentem més.

Forats de prop de la torre

Forats de prop del trull

sobre aquest jaci-ment de Rocaban -dera que, junta-ment amb el cas-tell, constituiria ladefensa cristianade l’àrea de Sa -naüja en la prime-ra meitat del s. XI.Els autors, que novan detectar en laprospecció de lazona restes cons-tructives visibles,sí que assenyalenl’existència —con-firmada per nosal-tres— de di ver sesterrasses que“...hu biera po di do

acabar con los restos de una hipotética torre, corrobo-rado por el hallazgo de cerámica medieval, lo que nosdará la referencia de un possible asentamiento”. Estractaria, per tant, d’un lloc d’hàbitat d’època altme-dieval, en l’indret de localització del qual convindriauna prospecció més acurada per tal de confirmar lahipòtesi dels autors que no ha pogut ser corroboradaper la documentació medieval. Des d’aquest punt, amés a més, es té un amplíssim camp visual als quatrevents, sobretot de la vall del Llobregós.

Les obres de caràcter general —Els castells catalans,per exemple— només aporten referències a l’estudi dela vall del Llobregós i de la seva estructuració com alínia defensiva cristiana en l’època altmedieval. En elsúltims anys, des d’un vessant arqueologicohistòric, elsinvestigadors del Servei d’Arqueologia de l’Institutd’Estudis Ilerdencs han presentat els seus treballs, queaporten nous elements d’estudi pel que fa a aquestazona.

El sistema característic d’aquesta àrea —ens diuenRubio, Markalain i Gonzàlez— és la torre-talaia, abanda, òbviament, d’altres possibles construccions orecintes fortificats de la zona. L’emplaçament d’a-questes torres se situa, en principi, en indrets elevatsque permeten tenir un ampli camp visual i la comuni-cació visual entre els diferents sistemes defensius. Siprenem la visualitat com a variable pel que fa a l’es-tratègia militar enpo dem observar l’e-xistència de tres ti -pus: 1. de visualitatdominant (Ribelles-l’Aguda); 2. de vi -sualitat secundària(Ponts-Castel lar-Ribe lles/Biosca, PuigCas tellar, l’Aguda); i3. de visualitat su -bordinada (cas tellde Sanaüja i Torà).

Actualment l’in-

dret conserva diverses terrasses fruit de la intensaactivitat hu mana. De fet, per tot el vessant sud-oest espoden observar a ques tes feixes. En el punt més elevats’hi documenten, a més, les restes d’una cabana i aixo-plucs.

Però l’indret de Ro ca ban dera conserva una curiosi-tat que convé ressaltar. Es tracta d’un forat excavat ala roca de forma cilíndrica (diàmetre: 10 cm x profun-ditat: 12 cm) localitzat en el punt més alt de l’eleva-ció on la cinglera sobresurt del pla vertical. Segons latradició oral, durant les guerres carlines del s. XIXaquest punt fou utilitzat per fixar-hi el màstil d’unabandera o estendard carlí. No hem d’oblidar que la valldel Llobregós, durant aquestes guerres, va esdevenirsovint una línia de front força duradora. Fins i tot a lafi de la Guerra Civil, per saludar l’entrada de les tropesfranquistes, va tornar-s’hi a fixar una bandera. Aquestfet explicaria, sens dubte, l’origen d’aquest topònim.

CONTEXT HISTÒRIC

Durant els s. X i XI, a mesura que avança la con-questa cristiana la terra s’omple de castells queatreuen nombrosos pobladors. En aquest sector l’im-puls el va donar Ermengol II, el qual va contribuir a lafixació d’una frontera estable durant un cert tempsque portarà a l’establiment d’una sèrie d’assentamentsamb les seves respectives fortificacions; les que hompot resseguir bàsicament per tot el marge dret del riuLlobregós. Com a centre d’aquest impuls repobladorpot considerar-se la vila de Sanaüja, propietat delbisbe.

Segons Rubio, Gonzàlez i Markalain, una primeraconclusió extreta del seu estudi és la referent al con-cepte de frontera des del punt de vista militar i sobre-tot de separació entre dues societats. “Creemos —diuen els autors— que si bien el río Llobregós podríaseparar el mundo cristiano del musulmán, este seríamás que una barrera física una zona de referencia per-meable en cuanto al establecimiento de asentamientosal otro lado del río de las dos sociedades en momen-tos de expansión.” No s’ha de considerar, però, el riucom una única frontera sinó com un espai on varenproduir-se avenços i retrocessos en funció de l’equili-bri de forces, tot i haver-se establert la línia defensivad’Ermengol II.

Des del punt de vista estrictament militar —diuen—s’observa una articulació entre una sèrie de fortifica-cions importants (Sanaüja, Torà, Ponts...) i d’altres desecundàries que són les torres. Exemptes o amb unpetit recinte emmurallat i situades en una lloc elevat iestratègic, la seva missió fou el contacte visual entreles diferents fortificacions immediates i el control del’espai a vigilar. Exemples els tenim als Domènecs,Castellar, Camporrells, Puig Castellar... Al costat d’a-questes torres n’hi hauria d’altres que, en principi, nocompleixen prioritàriament la funció militar sinó altresvariables socials, polítiques... Com a exemples es podencitar la torre de la Ferreria, la Seguidilla, la Penya o elCasalot del Comediant.

Pel que fa a la cronologia constructiva d’aquestes

Roca coneguda amb el nom

de “Rocabandera”

Forat excavat en la part superior de

la roca

Ar

qu

eo

lo

gi

a

45

estructures els autors, tot i reconeixent la dificultat perprecisar-la, estimen que es mourien en la primera mei-tat del s. XI, moment d’una intensa pressió militar irepobladora cristiana de la zona.


—Els castells catalans, vol. V i VI. Rafael Dalmau editor.

Barcelona 1979.

—MARKALAIN, Juli; GONZÀLEZ, Joan-Ramon; RUBIO,

Daniel: Castells de la línia defensiva del marge dret del

Llobregós. Actas del Congreso Internacional “Historia de los

Pirineos” (UNED), vol. II. Madrid, 1991.

—RUBIO, D.; GONZÀLEZ, J. R.; MARKALAIN, J.: Sobre la

frontera cristiana en el valle del Llobregós (Lérida), a

“Fronteras, Arqueologia espacial 13”. Teruel 1989, ps. 195-

205.


El turó de Rocabandera també és conegut com la costa del

Renegat.


Ressenyem aquest lloc pel fet de respondre a unatoponímia de clara referència a l’existència de possi-bles estructuresmilitars d’èpocamedieval. Unaprospecció ràpi-da de l’entornens ha perméscomprovar l’e-xistència de trespetites eleva-cions que podienhaver estat bas-tió d’algun tipusde guàrdia. Ac -tual ment, però,és molt difícili den t i f i ca r-h ialgun tipus d’es -

Ar

qu

eo

lo

gi

a

Distància des de Cervera: 30kmAccès: Pista+senderIndret: Sortint de Sanaüja pel camí deSolsona, ens desviarem pel primer camí a ladreta en direcció Lloberola. Es tracta de l’eleva-ció que localitzem situada pujant a l’esquerra

del camí.

Tipologia: Probable jaciment-lloc d’hàbitatÈpoca (Èpoques): MedievalEstat de conservació: DolentInterès: Baix

COSTADE LES GUÀRDIES

SEGARRA

?

tructura degut a la ve ge tació que hi creix i a les trans-formacions sofertes pel terreny com a conseqüènciade l’aprofitament d’aquesta per al conreu, així com pera la construcció de petites pletes.

Es tracta, en definitiva, d’un lloc força interessantper la seva morfologia i bona visibilitat dels castells deSanaüja i Ribelles, fet que podria reafirmar la hipòtesiinsinuada per la seva toponímia, que enllaça amb ladel “Torrent de Farà”, que és el nom de la costa o petitserrat que transcorre paral.lel a “les Guàrdies”.

Vista des d’un altre sector

Vista de la zona anomenada

“la Costa de les Guàrdies”

46

arqueologia - COnnecting REpositories · 2017. 12. 17. · UNED. Madrid 1991, p. 287-300 PROTECCIÓ...

Documents

Transcript of arqueologia - COnnecting REpositories · 2017. 12. 17. · UNED. Madrid 1991, p. 287-300 PROTECCIÓ...