Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

ORGÓ

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: ORGÓ Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, ACTITUD ................................................. Pàg. 4 - Categoria: ORGÓ * Definicions curtes .......................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ...................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ........................................................................................... Pàg. 5 * Nucli ............................................................................................................... Pàg. 6 * Antitermes ...................................................................................................... Pàg. 13 * Núvol d’afins .................................................................................................. Pàg. 13 * Sociolingüística .............................................................................................. Pàg. 14 * Figures ............................................................................................................ Pàg. 15 * Texts afins ...................................................................................................... Pàg. 16 * Obra plàstica afí ............................................................................................. Pàg. 17 * Dades tècniques .............................................................................................. Pàg. 18 * Test / Qüestionari ............................................................................................ Pàg. 18 * Diccionaris consulta ........................................................................................ Pàg. 20

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 244.- ACTITUD: p, t, v. La quarta (IV) esfera canònica de variables parença, tensió i voltant recull els diferents tarannàs (“Actitud”) en la captació i transformació de la realitat: actituds: letàrgica, genial, orgànica, orgónica, en trànsit, agut, funcional i vibratori. És formada segons la distribució de la quarta esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 244.60.- ORGÓ: -p, +t, -v.

5

244.60.00.- Categoria: ORGÓ . ORG (NOU-OBJ-PLA) 244.60.01.- Definicions curtes: Llavor, hibernació, confinament dels quarks i dels subleptons: confinament objectiu. Transcendència estructurada plàsmica. Desparença extensa involutiva. La llavor virtual impulsora de l’ésser. La força vital de les llavors elementals. 244.60.02.- Etimologies: 1.- Orgó: vegi’s “Òrgan” 244.59.02.1. 2.- “Prana”:. 21.- Significa: “Respiració”, “alè”, “aire”, “vent”, “vida”, “aire vital”, “existència”, “força”, “vigor”, vitalitat”, “ésser viu”, (en el Vedanta: tot el conjunt de cossos subtils i també l’entitat subtil i col·lectiva de totes les ànimes en l’estat de somni), figuradament: “essència”, “ànima (d’una cosa)”, “ésser”. 22.- Ve del sànscrit praná (*pra + *an). 221.- Pra: vegi’s “Probabilitat” 242.48.02.1. 222.- *An “”alenar”, “respirar” (sànscrit): *henh- (indoeuropeu), auuan (avèstic recent), ánemos “vent” (grec), anima”alè” (llatí), ana-sk “inspirar” (tocari B), ana-dl “alè” (gal·lès), uz-anan “expirar” (gòtic) 244.60.03.- Història filosòfica: Autoconstructor. Autogeneració. Llavor. Homeomeries (Anaxàgoras). Ou. Embrió. Germen. Causa. Origen. Autopoiesi (Luhman). Prana (hind.). Energia orgònica (W. Reich). Genètica. Generació. Genealogia (Nietzsche).

6

244.60.04.- Nucli: Orgó ( = Holó elemental): Realitat virtual de totes les partícules subatòmiques implícites en el camp de forces unitari del plasma prequàntic o apeirònic. 1.- (Cercle 2.14: OBJ – SUB). Li escau el nom d’Orgó o d’energia orgónica: *Org- ← *Erg → “energia”. Energia = Espai (OBJ) × Força (PRA). El nom fou encunyat per Wilhelm Reich en les seves investigacions sobre l’energia vital en el seu Institut orgonòmic. L’orgonomia, per ell, és la ciència de l’energia vital de caràcter “oceànic”, la qual és el fonament de tota energia. Si falta es produeix la desintegració o desestructuració (-OBJ) nuclear, la desintegració atòmica i molecular, la desintegració cel·lular (càncer) i la desintegració social (desintegració familiar, etc.). L’“orgonteràpia” consisteix en restablir la unitat funcional (FUN) dels “Òrgans” malalts, adequadament (EXC) i afinadament (AGU). En el sentit subjectiu contrari, l’ Orgó no és entès per Occident que veu l’energia només des de l’objectivitat. Si anem cap a “Subjecte”, ens trobem, d’antuvi “Confinament”, una autèntica barrera dreçada precisament entre “Objecte” i “ Subjecte” i a l’altra banda de la barrera protectora, trobem la son protegida que anomenem “Letargia”, el lloc de repòs del “Subjecte”, que li permetrà afinar bé (AGU) quan es desvetlli. Ací es tanca el cercle. El Reich metge estudia en l’Anàlisi del caràcter” (1933) les barreres defensives del “Subjecte” (repressions) contra l’energia vital, induïdes per l’opressió política, social, militar, econòmica, etc. Les anomena “cuirasses” i es manifesten clínicament per tabús, hàbits viciosos, nusos, crispacions, tics, bloqueigs, estasis d’energia, etc. Ell preconitza la lliure fluència de l’energia natural en l’autogovern del “Subjecte”. Considera que aquesta llibertat orgónica és una autèntica Revolució Sexual (1935 1945) i fins i tot còsmica. La seva versió del “Confinament” que, si és malaltís és la repressió, quan és saludable és el repressament voluntari, l’acumulació durant un temps per obtenir lliurement resultats millors, com és repressa l’aigua d’un riu en un pantà per fer electricitat. A aquest control lliure de l’energia orgónica n’hi diu economia orgónica. 2.- (Cercle 2.20: PLA – MON). Aquí li escau més el nom d’univers holístic, en el sentit que li donen els físics actuals. Cal d’antuvi fer un avís terminològic. En el nostre model reservem el principi d’holicitat per descriure la interconnexió subjectiva dels diferents components psíquics i místics del “Subjecte”: tots són en tots, el tot és, no localment, present en cadascuna de les parts, els termes contradictoris són possibles ensems i alhora (principi de sí contradicció radical). És un sentit molt restrictiu de l’holicitat. En el món de la comunitat científica se’n diu principi d’holicitat a allò que nosaltres anomenem principi d’universalitat: cada part, no se sosté separada de les altres, és en el tot, el tot és la suma de les parts més llurs relacions. La naturalesa no es pot elementaritzar fins als seus fonaments. Funciona com un teixit on el moviment d’una part afecta al conjunt de les altres parts. L’holonomia de David Bohm i Karl Pribram i la bootstrap de Geoffrey Chew introdueixen en la física clàssica la condició noümènica (i per consegüent, metafísica) conjuntadora, uni-versal-itzadora. “Cap propietat de cap part del teixit conjunt és fonamental; totes elles es dedueixen de les propietats de les altres parts i la consistència (no-contradicció) general de llurs interrelacions mútues determina l’estructura de tot el teixit” (Ken Wilber, El paradigma hologràfic, Kairós, Barcelona, 1986, p.154). David Bohm proclama: La fragmentarietat és una il· lusió de la ment: el ver estat de les coses és una totalitat indivisible”. Ja es veu que ens movem en territori exclusivament objectiu: parts, totalitat, estructures, deducció, no contradicció, teixit. Tanmateix, feta aquesta observació cabdal, ens permetrem la llicència, dins del

7

territori objectiu, de l’ús del terme holicitat en aquest sentit més lax sociolingüísticament imposat avui dia. Ja ho hem fet en parlar dels holons en la categoria simètrica d’Orgó, respecte la “Metafísica”, de l’“Òrgan” (vegi’s 244.59.04.00.5). Si allí donàvem a holó un sentit d’“òrgan” major, ací li donarem un sentit de micro-òrgan abraçat a tots els altres en l’ holicitat universal. Passem d’aquell “abraç dominial” a l’“abraçada dominial universal de cada micro-holó amb tots els altres”. Les parts es podran distingir (dis- “separat”, -tingo de tangere), sols en el “tacte” no en la realitat objectiva, però no es podran diferenciar (dis- “separat”, -fere de ferre) entre elles, tot separant-les i arrossegant-les a part. De “Plasma” a “Món”, com tantes altres vegades hem dit, en aquest cas tot passant per MTF (àtom) podem veure-hi deu graus o nivells (PLA – FOT – LEP (ORG) – HAD – NUC – ATO (MTF) – MOL – CEL – MET (OGN) – SOC – MON). Com es pot veure inclou sencer el triplet ORG – MET – OGN. Arthur Koestler, profund i misteriós polític (comunista), periodista (guerra espanyola), literat (El zero i l’infinit) i espia (britànic), vell amic de Wilhelm Reich en la cèl·lula comunista de Berlín (1933), funda la Teoria holònica dels Sistemes Jeràrquics (1978). Cada nivell de la jerarquia rep el nom d’holó, mentre que el conjunt s’anomena Holarquia. Cada nivell jeràrquic està compost per una determinada multiplicitat de subsistemes que, de fet, són els sistemes del nivell jeràrquic immediat inferior, alhora que és un subsistema del nivell jeràrquicament superior. És important veure que cada nivell s’explica per l’immediat inferior i explica l’immediatament superior, però no del tot. Hi ha lleis fractals que afecten tots els nivells, però sorprenentment en cada nivell afloren emergències idiosincràsiques, només pròpies d’aquell nivell, imprevisibles i imprevisores. Aquesta teoria s’assembla a la nostra GLOBALÍSTICA: tots els nivells estan lligats per la llei comuna (en el nostre cas, el lligam de semicercle esfèric PLA – MON), jerarquitzats fractalment (en el nostre cas, cada nivell n és combinació d’holons de nivell n – 1) i amb característiques úniques pròpies de cada nivell denominades “emergències” (en el nostre cas, curvatura omnipresent, singularitat de cada categoria o nivell). En l’escala MON – 55º - OGN – 35º - MTF – 35º - ORG – 55º - PLA, OGN (A) representa la vida, MTF (B) la matèria, ORG (C) les partícules i PLA (D) la llum aproximadament. El budisme teravada distingeix (D) “matèria causal” o principi de llum, (C) “matèria subtil” o principi de vida i (B) “matèria densa” o principi de les coses del món. Resulta interessant d’observar que la ciència occidental clàssica, basada en les coses (B), ho intenta tractar tot com cosa, com cos, com corpuscle fins a la llum (fotons) a on arriba al límit de 90º: B – 90º (35º + 55º) – D. En canvi l’Orient i Wilhem Reich, basats en la vida (A), ho intenten tractar tot com a vida i font de vida fins als electrons (bions W.R.) a on arriba còmodament abans del límit de 90º: A – 70º (35º + 35º) – C. La C és l’àmbit de l’Orgó i de l’electró. Si la matèria (densa) (B) és llum enrotllada (D), la vida (A) consisteix en subtils intercanvis d’electrons (C): oxidació i reducció. En la pell normal hi ha un potencial bioelèctric de 40 milivolts constants. En les zones erògenes el potencial pot arribar a 200 milivolts i baixar en ondulacions fins a menys de 40. L’ansietat i la por produeixen ones punxegudes. A l’altra banda de “Plasma” la vida electrònica orgónica genera l’estat exaltat del “Trànsit” que fa l’artista (“Art”) agut (“Agudesa”) i subtil. Aquesta energia elèctrica és la base de tota l’energia natural sanadora i salvadora. En l’àmbit metafísic objectiu tot plegat es redueix a prendre o a donar electrons. Recordem aquí la meravellosa dimensió orgónica de l’electró i, fins i tot, les seves dimensions psíquica i metapsíquica, en Jean E. Charon, L’Èsperit cet inconnu, Albin Michel, París, 1977. Recordem que en el nostre model l’electró (LEP) és una superfície esfèrica de centre en PLA i de radi 36º. Compta, doncs, no només amb l’aspecte objectiu, teòric i fenomènic (física) com és considerat pels científics occidentals, ans també amb el

8

subjectiu, el noümènic, i el pràctic. Només està desproveït gairebé del tot de mundanitat (144º). 3.- (Cercle 2.07: NOU – FEN). Aquesta dimensió, investigada a fons per la cultura índia des de fa milers d’anys, s’ha denominat prana. “El prana és per al iogui allò que l’electricitat és per a la nostra civilització” (André van Lysebeth, Pranayama, Pomaire, Barcelona, 1971, p. 17), però que en comptes d’unir “Pràctica” amb “Objecte” (“ Orgó”) o d’unir “Pràctica” amb “Fenomen”, uneix “Pràctica” amb “Noümen”. Diu Swami Sivananda: “Prana és la suma total de totes les energies contingudes en l’univers” (id. p.18). Amb minúscula –prana- indiquem una porció elemental d’energia holística (ORG) que anima un òrgan, aparell, sistema, organisme o individu determinats. Amb majúscula – Prana- indiquem l’energia universal (APE) presa en conjunt. I pranayama indica el prana emmagatzemable, acumulable i controlable per la ment (ARK) mitjançant el Ioga. La cardiòloga francesa Thérèse Brosse ha experimentat amb ioguis, armada de l’electrocardiograma. Veu que el iogui dóna o retira voltatge elèctric del cor, a voluntat. I aventura la hipòtesi que el prana hindú correspon als nostres ions negatius (no a l’oxigen neutre, O2) de l’atmosfera i dels organismes, que escassegen en habitacions mal ventilades, valls, càpsules espacials tancades, en l’aire a ran de terra, a l’entorn de superfícies de plàstic o de teixits de fibra sintètica i que absorbim per la pituïtària nasal, per la llengua, pels pulmons i fins per tota la pell. La descàrrega la fem pels peus en contacte amb la terra si no s’interposen materials aïllants. El iogui afirma des de temps immemorial que el prana és de la mateixa naturalesa que el llamp, com també afirma modernament W. Reich respecte de l’Orgó. El conjunt de tota la nostra energia corporal oculta forma el “cos prànic” o Orgó. Que lliga amb tots els Orgons o pranes de l’univers, cosa que ens guia cap a la unió universal de “Noümen”, darrere hi ha el “Geni” que governa l’energia a voluntat (“Intenció”) amb l’“ Agudesa” del qui opera a través del tot, amb el respecte al tot. En el sentit contrari del cercle el prana és bosònic (“Bosó”) de naturalesa ondulatòria (“Ona”) i en conseqüència no es pot fer la seva observació directa (“Fenomen”) per vies de macrofísica i cal l’agudesa (“Agudesa”) macrofísica corresponent a l’observació microfísica. 4.- (Cercle 3.02: PRA – TEO). Per introduir-nos en el sentit concret, pràctic i dinàmic d’aquesta dimensió cal retrocedir encara més en la història de les civilitzacions, cap a la Màgia de l’antic Egipte, aspecte essencial de la seva cultura. L’essencial del jeroglífic, que comença amb una trena de nusos (he), és la figura de dos avantbraços estesos en posició de donar (força) amb les mans també ben esteses (ka), precedida de la corda on l’energia és nuada i conduïda per un home (rmt) o un déu (ntr). La transliteració és hk3 i la transcripció heka. La Màgia és la gran refusada, per desconeguda, per grecs, llatins i medievals i pel racionalisme i empirisme occidentals moderns. És titllada de pura superstició objectiva (amulets) i confosa amb la religió (rituals). Els egipcis sabien distingir perfectament entre causes naturals (nakhtew) i causes màgiques (hiktew). Màgia “és l’activitat que tendeix a produir un efecte la connexió del qual amb aquesta activitat no és subjectivament explicable per la llei de la causalitat natural” (F. Lexa, La Magie dans l’Égypte Antique, París, Paul Geuthner, 1923). Aquesta definició es circumscriu a l’aspecte de fetilleria. Però els egipcis a més estenien el seu contingut, segons Octavi Piulats, a qui segueixo, (Egiptosophia, Kairós, Barcelona, 2006, p. 61 i ss.), a la màgia creativa, a la màgia terapèutica o a la identificació a través de la màgia amb altres entitats. La Màgia dóna protecció política, funda la metafísica creacionista, cura la malaltia i centra el pas al més enllà en els funerals. És, doncs, la força (PRA) creativa conjunta (APE) i parcial (ORG) dominada i conduïda (ARK) per la ment

9

(TEO). La causalitat màgica, transnatural, creadora, protectora i reparadora, en el territori del “Noümen” (el silenci de l’home), es correspon amb la causalitat natural, funcional, tècnica i mecànica, en el territori del “Fenomen” (el silenci de Déu). Els egipcis denominaven shm (ARK) a la forma o poder màgics. I s3 (APE) al fluid “magnètic”, al mar d’energia no visible de l’univers. Respectivament són la forma abstracta i la matèria concreta de la Màgia (ORG). 244.60.04.10.- Blaves: 244.60.04.11.- Entre Orgó i “Arkhé” (TEO). 3.02: - 30 ARK – 60 TEO- 60 BEL – 30 AGU. (60.76) Orgó arcà: Principi teòric de la realitat universal en tant que vivent. 244.60.04.12.- Entre Orgó i “Àpeiron” (PRA). 3.02: - 30 APE – 60 PRA – 60 COM – 30 AGU. (60.68) Orgó apeirònic: Principi concret e la realitat universal en tant que vivent. 244.60.04.20.- Verdes - Negres: 244.60.04.21.- Entre Orgó i “Objecte”. 2.14: - 55 OBJ – 55 FUN – 35 EXC – 35 AGU. (60.06) Orgó objectiu: Llavor. Corpuscle (bosó corpuscular). "Física orgónica" (W.Reich). 244.60.04.22.- Entre Orgó i “Confinament” (PLA-NOU). 2.14: - 35 CFN – 35 LET – 55 SUB – 55 AGU. (60.25) Orgó confinat: Remolí. Node. Orde implicat. Replegament. Concepció i gestació. Crisàlide. Concepció/fecundació. Magatzem d'energia còsmica. 244.60.04.23.- Entre Orgó i “Plasma” 2.20: - 55 PLA – 55 TRS – 35 ART – AGU. (60.07) Orgó plàsmic: Quantó. 244.60.04.24.- Entre Orgó i “Metafísica” (OBJ-NOU). 2.20: - 35 MTF – 35 OGN – 55 MON – 55 AGU. (60.22) Orgó metafísic: Ou primordial. 244.60.04.25.- Entre Orgó i “Noümen”. 2.07: - 55 NOU – 55 GEN – 35 INT – 35 AGU. (60.03) Orgó noümènic: Autopoiesi (Luhman). 244.60.04.26.- Entre Orgó i “Bosó” (OBJ-PLA). 2.07: - 35 BOS – 35 ONA – 55 FEN – 55 AGU. (60.32) Orgó bosònic: Interacció. 244.60.04.30.- Negres – Roges: 244.60.04.31.- Entre Orgó i “Significat” (OBJ-ARK). 6.09: - 66 SGT – 66 PCS – 48 AGU.

10

(60.15) Orgó significatiu: 244.60.04.32.- Entre Orgó i “Magma” (PLA-NOU-APE). 6.09: - 48 MGM – 66 STM – 66 AGU. (60.41) Orgó magmàtic: Energia Interior bàsica. 244.60.04.33.- Entre Orgó i “Caovisió” (PLA-ARK). 6.22: - 66 CAV – 66 EST – 48 AGU. (60.20) Orgó caovisiu: Misteri. 244.60.04.34.- Entre Orgó i “Ètica” (OBJ-NOU-APE). 6.22: - 48 ETI – 66 COS - 66 AGU. (60.34) Orgó ètic: Manté les condicions inicials genotípicament. *Ètica fecunda. Valor espontani. 244.60.04.35.- Entre Orgó i “Síntesi” (NOU-ARK). 6.06: - 66 SIN – 66 AST – 48 AGU. (60.12) Orgó sintètic: "Perla" de saviesa. Proverbi. 244.60.04.36.- Entre Orgó i “Prodigi” (OBJ-PLA-APE). 6.06: - 48 PRD – 66 EXP – 66 AGU. (60.52) Orgó prodigiós: Fenotip sorprenent. Mutacions imprevisibles. 244.60.04.37.- Entre Orgó i “Signe” (OBJ-APE). 6.14: - 66 SGE – 66 POL – 48 AGU. (60.14) Orgó sígnic: amagat. Ocultació. Enigma vital. 244.60.04.38.- Entre Orgó i “Sublimitat” (PLA-NOU-ARK). 6.14: - 48 SLM – 66 STT – 66 AGU. (60.45) Orgó sublim: Demiürg. 244.60.04.39.- Entre Orgó i “Caos” (PLA-APE). 6.19: - 66 CAS – 66 PSI – 48 AGU. (60.17) Orgó caòtic: Energia "Oceànica". 244.60.04.3A.- Entre Orgó i “ Ideica” (OBJ-NOU-ARK). 6.19: - 48 IDE – 66 COV – 66 AGU. (60.38) Orgó ideic: Rationes seminales (Agusti d'Hipona). 244.60.04.3B.- Entre Orgó i “Amor” ( NOU-APE). 6.01: - 66 AMO – 66 DSG – 48 AGU. (60.09) Orgó amorós: Donador de vida. 244.60.04.3C.- Entre Orgó i “Raresa” (OBJ-PLA-ARK). 6.01: - 48 RAR – 66 ANA – 66 AGU. (60.56) Orgó rar: No s'assembla a l'ésser final desenvolupat. 244.60.04.40.- Negres: 244.60.04.41.- Entre Orgó i “Ciència”. 7.27: - 90 CIE – 90 AGU. (60.23) Orgó científic:

11

244.60.04.42.- Entre Orgó i “Metapsíquica”. 7.27: - 90 MTP – 90 AGU. (60.21) Orgó metapsíquic: 244.60.04.43.- Entre Orgó i “Atzar”. 7.39: - 90 ATZ – 90 AGU. (60.28) Orgó atzarós: 244.60.04.44.- Entre Orgó i “Comunió”. 7.39: - 90 CMN – 90 AGU. (60.26) Orgó comunió: 244.60.04.60.- Entre Orgó i “Felicitat”. 7.42: - 90 FEL – 90 AGU. (60.29) Orgó feliç: 244.60.04.46.- Entre Orgó i “Afinitat”. 7.42: - 90 AFI – 90 AGU. (60.31) Orgó afinat: 244.60.04.50.- Blaves 244.60.04.51.- Entre Orgó i “Determinació”. 13.94: - 107 DET – 73 AGU. (60.79) Orgó determinat: 244.60.04.52.- Entre Orgó i “Akaixa”. 13.94: - 73 AKA – 107 AGU. (60.65) Orgó akàixic: 244.60.04.53.- Entre Orgó i “Glòria”. 13.96: - 107 GLO – 73 AGU. (60.77) Orgó gloriós: 244.60.04.54.- Entre Orgó i “Ecologia”. 13.96: - 73 ECL – 107 AGU. (60.67) Orgó ecològic: 244.60.04.55.- Entre Orgó i “Divinitat”. 13.95: - 107 DIV – 73 AGU. (60.74) Orgó diví: 244.60.04.56.- Entre Orgó i “Acció”. 13.95: - 73 ACC – 107 AGU. (60.72) Orgó actiu: 244.60.04.57.- Entre Orgó i “Economia”. 13.93: - 107 ECN – 73 AGU. (60.) Orgó econòmic: 244.60.04.58.- Entre Orgó i “Tiàmat”. 13.93: - 73 TIA – 107 AGU. (60.71) Orgó tiamàtic: 244.60.04.59.- Entre Orgó i “Passió”. 13.91: - 107 PAS – 73 AGU. (60.69) Orgó passional: 244.60.04.5A.- Entre Orgó i “Arquetip”. 13.91: - 73 ARQ – 107 AGU. (60.75) Orgó arquetípic: 244.60.04.5B.- Entre Orgó i “Ecumene”. 13.92: - 107 ECU – 73 AGU.

12

(60.66) Orgó ecumènic: 244.60.04.5C.- Entre Orgó i “ Indeterminació”. 13.92: - 73 IDT – 107 AGU. (60.80) Orgó indeterminat: 244.60.04.60.- Roges: 244.60.04.61.- Entre Orgó i “ Lògica”. 11.05: - 90 LOG - 90 AGU. (60.39) Orgó lògic: 244.60.04.62.- Entre Orgó i “Mística”. 11.05: - 90 MIS – 90 AGU. (60.33) Orgó místic: 244.60.04.63.- Entre Orgó i “Probabilitat”. 11.32: - 90 PRB – 90 AGU. (60.48) Orgó probable: 244.60.04.64.- Entre Orgó i “Regne”. 11.32: - 90 RGN – 90 AGU. (60.42) Orgó del “Regne”: 244.60.04.65.- Entre Orgó i “Follia”. 11.45: - 90 FOL – 90 AGU. (60.53) Orgó foll: 244.60.04.66.- Entre Orgó i “Obligació”. 11.45: - 90 OBL – 90 AGU. (60.51) Orgó obligat: 244.60.04.67.- Entre Orgó i “Mítica”. 11.15: - 90 MIT – 90 AGU. (60.37) Orgó mític: 244.60.04.68.- Entre Orgó i “Tècnica”. 11.15: - 90 TEC – 90 AGU. (60.35) Orgó tècnic: 244.60.04.69.- Entre Orgó i “Harmonia”. 11.40: - 90 HAR – 90 AGU. (60.46) Orgó harmònic: 244.60.04.6A.- Entre Orgó i “Turbulència”. 11.40: - 90 TRB – 90 AGU. (60.44) Orgó turbulent: 244.60.04.6B.- Entre Orgó i “Convenció”. 11.42: - 90 CNV – 90 AGU. (60.55) Orgó convencional: 244.60.04.6C.- Entre Orgó i “Embriaguesa”. 11.42: - 90 EBR – 90 AGU. (60.49) Orgó embriagat:

13

244.60.05.- Antiterme: 30º: ARK, APE. 35º: BOS, CFN, MTF. 48º: RAR, PRD, MGM, SLM, IDE, ETI. 55º: NOU, OBJ, PLA. 66º: AMO, SIN, SGT, SGE, CAS, CAV. 71º: ONA, LET, OGN. 73º: ARQ, IDT, TIA, AKA, ACC, ECL. 90º: TEO, PRA, MTP, CIE, ATZ, CMN, FEL, AFI, LOG, MIS, MIT, TEC, PRB, RGN, HAR, TRB, CNV, EBR, FOL, OBL. 107º: PAS, ECU, ECN, DET, DIV, GLO. 109º: TRS, FUN, GEN. 114º: ANA, STT, COV, COS, STM, EXP. 125º: FEN, SUB, MON. 132º: EST, PCS, AST, POL, PSI, DSG. 145º: ART, EXC, INT. 150º: BEL, COM 180º: AGU. 244.60.06.- Núvol d’afins: Llavor. Autoconstructor. Autogenerador. Autoorganitzador. Autoconvocador. Ou. Embrió. Germen. Causa. Origen. Prana (hind.). Energia orgónica. Genètica. Generació. Genealogia. 244.60.06.- Salt als veïns propers: (35º BOS/2.07/NOU 55º) (35º CFN/2.14/OBJ 55º) (35º MTF/2.20/PLA 55º) (30º ARK/3.02/APE 30º) (48º RAR/6.01/AMO 48º) (48º PRD/6.06/SIN 48º) (48º MGM/6.09/SGT 48º) (48º SLM/6.14/SGE 48º) (48º IDE/6.19/CAS 48º) (48º ETI/6.22/CAV 48º) 244.60.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º MTP/7.27/CIE 90º) (90º ATZ/7.39/CMN 90º) (90º FEL/7.42/AFI 90º) (90º LOG/11.05/MIS 90º) (90º MIT/11.15/TEC 90º) (90º PRB/11.32/RGN 90º)

14

(90º TRB/11.40/HAR 90º) (90º CNV/11.42/EBR 90º) (90º FOL/11.45/OBL 90º) (73º ARQ/13.91/ PAS 107º) (73º IDT/13.92/ECU 107º) (73º TIA/13.93/ECN 107º) (73º AKA /13.94/DET 107º) (73º ACC/13.95/DIV 107º) (73º ECL/13.96/GLO 107º) 244.60.07.- Sociolingüística: La llavor virtual impulsora de l’ésser. La força vital de les llavors elementals. Nota: no es troba cap expressió sociolingüística. Altres aproximacions: Energia vital. Energia primordial i còsmica. La font de les nostres emocions i sentiments. Seria imprescindible estudiar més les teories i pràctiques del seu investigador Wilhem Reich amb l’objecte de trobar sinònims i buscar equivalents sociolingüístics

15

244.60.08.- Figures: 244.60.08.01.- Símbol d’ORG:

244.60.08.02.- Aurèola d’ORG:

16

244.60.09.- Texts afins: “Els bions són vesícules microscòpiques carregades d’energia orgónica (“vesícules d’energia”). Poden obtenir-se de matèries orgàniques i inorgàniques en un procés de desintegració i inflació. Es propaguen com les bactèries. També es desenvolupen en forma espontània a la terra, o, com en el càncer, dels teixits en procés de desintegració. El meu llibre Die Bione (1938), demostra la importància que adquirí la fórmula de tensió i càrrega per a la investigació de l’organització natural de la substància viva partint de la substància inerta. L’energia orgónica pot demostrar-se en forma visual, tèrmica i electroscòpica en la terra, en l’atmosfera i en els organismes vegetals i animals. La vibració que s’observa al cel, i que molts físics atribueixen al magnetisme terrestre, i el titil· lar dels estels, són l’expressió immediata del moviment de l’orgó atmosfèric. Les “tempestes elèctriques” que pertorben els aparells elèctrics en ocasions en les quals hi ha un augment en l’activitat de les taques solars, són, com pot demostrar-se experimentalment, un efecte de l’energia orgónica atmosfèrica. Fins ara és tangible només com una pertorbació dels corrents elèctrics.” “L’organisme humà es troba envoltat d’un camp orgónic l’abast del qual varia segons la motilitat vegetativa de l’individu. La demostració d’això és senzilla. L’orgó carrega substàncies orgàniques, com la cel·lulosa. Per tant, si col·loquem una placa de cel·lulosa de més o menys 30 centímetres quadrats, a una distància d’uns 5 centímetres a un oscil· lògraf, trobarem el següent: Si movem un material inorgànic d’un costat a l’altre davant de la placa de cel·lulosa, no hi haurà reacció en l’oscil· lògraf (sempre que això es faci sense moure part del nostre cos davant de la placa). Tanmateix, si movem els dits o la mà d’un costat a l’altre davant de la placa, a una distància de cinquanta centímetres a tres metres – sense cap connexió metàl·lica entre el cos i l’aparell – tindrem fortes reaccions oscil· logràfiques. Si traiem la placa de cel·lulosa, aquest efecte desapareix completament o gairebé completament. A diferència de l’energia electromagnètica, l’energia orgónica es transmet exclusivament per mitjà de matèries orgàniques no conductores.” Reich, W. LA FUNCIÓN DEL ORGASMO. El descubrimiento del Orgón. Pàg. 290, 291, 292. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona, 1983.

17

244.60.10.- Obra plàstica afí:

Jean Arp CONFIGURACIÓ 1927-1928

18

244.60.11.- Dades tècniques: c = 0.00000000000000000000 p = -0.09188814923696535240 t = 0.09188814923696535240 v = -0.09188814923696535240 244.60.12.- Test / Qüestionari: 244.60.12.01. NOU – OBJ – PLA

244.60.12.02. MTF – PLA

CFN - OBJ

BOS – NOU

19

244.60.12.03. ORG

Lluís Maria Xirinacs Damians. ORGÓ. GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.