7/25/2019 318625.pdf

1/13

Treballs de la Societat Catalana de Geografia - Nm 49 - Vol. XV

Itinerari geografic per l anriga vila de Gracia

oan afarga i Oriol

Societat atalana

eografia

nel marc del 1 Cicle de Descobertes Urbanes organitzat

per

la Societat

Catalana de Geografia el passat 29 de maig de 1999 es va dur a terme una

visita a l antiga vila de Gracia que s des de 1897 barri de Barcelona pero

que

anteriorment

havia estat vila independent.

En un

mat

s

molt

difcil

donar

a coneixer qualsevol realitat tamb dones

la de Gracia. Historia urbanisme toponmia arquitectura tradici associa

cionisme en resum: gent i territori. Vet aqu la geografia. Tenem pero un mat

i calia aprofitar-lo.

Segurament no

podem

ser gaire originals i

com

que el Cicle no era de carc

ter virtual

vam

decidir de donar-li forma d itinerari

amb

un seguit de parades

on es van fer les explicacions pertinents

tant

a cartee del vocal de la sortida

com

de persones especialitzades

al

mateix temps

que

es va visitar una de les

entitats ms prestigioses antigues i arrelades a Gracia.

Podien haver estat altres les parades escollides pero calia seguir un criteri

que

fos coherent

tant amb

els elements

que

es pretenien mostrar

com

en el

recorregut de

manera que

no hagussim de desfer el cam fet i aix aprofits

sim al rnxim les 4 hores que ens havem marcat de durada. Si moure s

amb

limitaci en l espai s incomode encara ho s ms si hi ha limitaci en el temps.

Riquesa temtica el rnxim d indrets visitats i economia de tem ps eren els

objectius que es volien assolir juntament amb despertar l interes de les perso

nes que es van apuntar a la sortida.

ncadascuna de les

10

parades en

que

es va dividir

itinerari es van expli

car diferents conceptes segons l interes de cada l oc alguns dels quals s aniran

253

7/25/2019 318625.pdf

2/13

7/25/2019 318625.pdf

3/13

- Les vies

de

comunicaci. Especialment l

actual

carrer Gran

i la

Travessera,

que

s n

vies de

comunicaci molt

antigues.

- Les antigues masies. EIs seus terrenys de

conreu

van ser la base de la

futura urbanitzaci.

EIs lmits de Gracia,

com

per altra

banda

tots els lmits,

s n

un

tema con-

trovertit

perqu alllarg

de la h is to ri a han

anat

canviant. Avui

s n

definits pel

permetre

qu e

engloba els

josepets,

la Travessera de

Dalt,

els carrers de Sardenya

i Rossell, el passeig de SantJoan, el carrer de Corsega, I avinguda de la Diagonal

i l avinguda del Prncep d Astries.

.Aquest espai, molt compacte quant a la forma, t unes 160 ha i s

habitat

pe r

unes

75.000

persones,

amb una

densitat

de ms de

40.000

hab/krrr .

Bren historia. Del naixement a l agregaci

Gracia s un assentament

urba

recente Encara

qu e

es cornenca a desenvolu

par al segle

XVIII,

fou durant el segle posterior

qu e

esclata el creixement

d una

forma definitiva.

El 1626, en terrenys d un patrici barcelon, Josep

Dalmau,

es

funda

el

con-

vent

dels Carmelites Descalces en

un

extrem del

que

avui s la

placa

de Lesseps.

Hi

traslladaren els novicis del

convent

carmelita de

Sant

Josep situat on avui

hi ha el

mercat

de la Boqueria).

Encara

que

popularment sempre se

I ha

conegut pels josepets, el nom que

li

donaren

al

nou

convent fou el de Mare de Du de Gracia en r ecor datori de

l anunciaci de l arcngel Gabriel.

Aquest

s l origen del toponim de la po bl a

ci. Gracia

s,

dones,

un hagiotopnim,

cosa

que

es reconeix, a

ms, pe r

l heral

dica, ja

qu e

l escut de Gracia s

un

lliri

blanc

sobre

un

fons blau cel, smbol de

la virginitat.

EIs josepets se situaren en el

cam

ral

qu e

aprofitava l antiga carretera

roma-

na

qu e

unia arcino

i

astrum Octavianum

avui

Sant

Cugat

del Valles). El

convent passa desenes d anys sol, noms envoltat de boscos i conreus.

A poc a poc , pero, s hi a na re n e st ab li nt masos

que

donarien vitalitat a

l in-

dret. el cam de Gracia, qu e s

com

s anornena el

cam

ral, s an a omplint d e

dificis dispersos,

sobretot

en el punt de tall

amb

la

Via ransversalis antic cam

prerorna

qu e

unia

les poblacions del Baix Llobregat

am b

la

part

baixa del

ri u

Besos

1

actual Travessera de Gracia).

Si a la

primeria

del segle

XVIII

hi ha 12 cases registrades, a

cornencament

del

XI X

ja n hi ha 250. Molt a poc a

po c

Gracia va anar creixent

com

un barri extra

murs

de Barcelona.

EIs seus

habitants tributen

a

l Ajuntament

de Bar celona per o no r eben com-

pensacions seguretat, enllumenat, clavegueram,

etc.). A

l

empara de la

Constituci

espanyola de

1812,

qu e

reconeix el

dret

de les poblacions de ms

de

1.000 habitants

a constituir-se en

municipis independents,

Gracia en for-

255

7/25/2019 318625.pdf

4/13

mula la

petici,

que li fou concedida el 1821, durant el trienni progressista.

Tenia aleshores 2.608 habitants. Aquest primer perode d independencia muni

cipal

dura

poco El

1823

el

regim

absolutista l anul-l,

Gracia continuava creixent, en proporci directa a les dificultats qu e tenia

Barcelona d encabir habitants i activitats dintre de les seves muralles, que no

es

podien

enderrocar sense el perms de les autoritats militars Barcelona era

un a placa militar estratgica). Gracia tenia el que tant li mancava a Barcelona:

espal pe r cretxer,

s el perode de les ordenacions

parcel-lries,

qu e van convertir terrenys de

conreu en cases, carrers i places. Aquestes ordenacions foren l autentic motor

del

poblament

de Gracia.

Tamb s hi comencen a

instal-lar

diferents fabriques, especialment

textils

els

coneguts vapors de Vilaregut i de Puigmart).

Quan el 1850 Gracia t 13.548 habitants la reina Isabel

11

li concedeix un

nou

perode d independencia municipal.

El 1861 Gracia compta amb 19.969 habitants, bsicament d extracci menes

tral i obrera, cosa que s evidencia quan el 1870 el quintos es revoltaren contra

les lleves

obligatries, anteriorment

abolides.

Poc abans, el

1859,

Barcelona havia

aconseguit l enderrocament

de les

muralles

i

assum

el projecte d

eixample d Ildefons

Cerda. La inde

pendencia municipal

de

Grcia queda

f er id a de

mort.

Barcelona

necessi

tava ordenar el seu

nou

territori i la independencia dels diversos pobles

de l pla li era un estorbo

El 1882 Barcelona va arribar als 100.000 habitants. La Llei municipal per

metia que les poblacions que arribessin a aquesta xifra poguessin ampliar el seu

terme municipa l en 6 km .

El 21 d abril de 1897 Gracia,

juntament amb Sant

Mart de Provencals,

Sants,

Horta

Sant Gervasi de Cassoles i les Corts, queda agregada a Barcelona.

Tenia

61.935

habitants.

A partir d aquest

moment

Gracia passa a ser

un

barri ms de Barcelona.

Itinerari

os p ts

Antic convent dels Carmelites Descalces.

Obra

de Josep de la Concepci

1626).

Desprs

de la

desamortitzaci

de

1835

noms

en

queda

l esglsia,

consagrada a la Mare de

Du

de Gracia,

que

esdevingu parroquia el 1845.

Curiosament, fins al 1997, an y de la co mmemor aci del centenari de l a

gregaci a Barcelona, formava part, marginalment, del districte ve de Sarria

Sant Gervasi, pero

una

decisi a tin ad a dels dos districtes ho arr anj i avui ja

podem

di r qu e els Josepets, bressol i origen del

toponim

de Gracia,

torna

a for

mar-ne part de ple dret.

256

7/25/2019 318625.pdf

5/13

Des de les escales podem observar, fent un notable esforc d abstracci, el

punt de

trobada

d un

conjunt

de rieres i torrents que, a mb t ot a seguretat sn

l nic factor de carcter fsic remarcable: la riera de Vallcarca,

qu e

baixant

pe r

on avui hi ha l avinguda de 1 Hospital Militar, passava

pe r

davant de l esglsia,

i ms

enlla,

el

Torrent

de

l Olla,

Si continuem fent

esforc,

podem

imaginar els terrenys de

conreu que

hi

havia a

primer

de segle al voltant de les nombroses masies

que

poblaven aques

ta

part

del pla de Barcelona.

No cal, en canvi, fer cap esforc pe r descobrir un desgavell de

l epoca

del

desenvolupisme de Porcioles alcalde de 1957 a 1973) com s la placa de

Lesseps. Aquest projecte

inicialment

encara era pitjor, ja que

pretenia

un pas

elevat

pe r

al

futur

Cintur

de

Ronda Ronda

del

General

Mitre). La

impor-

tant lluita vernal va fer

que

el segent alcalde,

Enric

Mas 1973-1975) dei

xs l obra en un terme mig. Ni pas elevat ni tnel com pretenien els vems,

Malgrat

qu e aleshores se celebra com un exit popular, avui es

ve u

com un

espai verd infrautilitzat, voltat de vehicles i

que

fa de veritable

frontera

fsi

ca

entre

la vila vella i els barris de ms amunt, ra pe r la

quall Ajuntament

s ha comprornes a remodelar-la en actual mandat municipal.

arrer de Santa erpetua

El Pla General

Metropolita

de

1976

dit

popularment

Pla Comarcal) pre

veia

una

via rpida que,

partint

Gracia en dues meitats,

unia

la placa de Lesseps

i la placa de Joanic. Mec ta va

20.000

vens i destrua places

ta n

significatives

co m

la del Nord i la de la Virreina.

Un

altre cop la lluita vernal i el

primer

ajun

tament dernocrtic 1979) ho van aturar.

A l aleada dels nmeros

6-14

d aquest carrer es veu alineaci

que tenen

els

edificis, construts abans de anul-laci del projecte,

qu e

ens

donen

la traca de

com

havia de ser

destru

el teixit urbanstic de Gracia.

Placa

de Trilla

Rep el nom de la masia de Can Trilla, qu e es conserva en bona

mesura

en

aquest indret.

Avui s una residencia de

monges

velles i s reivindicada

com

a edifici

per

a

equipaments

pblics.

Aquesta

masia s

molt

important en la

historia

de

Gracia

perqu fou en els seus terrenys

qu e

la famlia Trilla

pro-

jecta

una de les

primeres ordenacions parcel-ries qu e va n convertir

espais

agrcoles en carrers i cases.

Durant

el segle

XIX,

els antics propietaris agr

coles en

van

urbanitzar els seus terrenys fent

entrar

el sol en el

mercat com

un

element econornic

ms.

D ordenacions n hi

hagueren ms de 80, pero

les ms importants en foren onze, des de. 1830 Trilla) a 1878 Hospital de

la Santa

Creu).

Normalment, a partir d una

placa

s edificaven les

parcel-les

que

anirien donant el carcter dens i singular

que encara

avui mant l ur-

banisme de Gracia.

257

7/25/2019 318625.pdf

6/13

Pleca de la Virreina

Topnim

que prov de l a nt ic p ala u de la Vi rr ei na 1779). Manuel d Amat,

virrei del Per, el feu

construir

per

a la seva

dona

Francesca Fiveller,

com

a

residencia d estiueig, ja qu e a Barcelona hi tenia el palau de les Rambles. El

1880 es va en der roc ar i en els seus terrenys s hi

contru

l actual

parroquia

de

SantJoan 1884), obra de Francesc Berenguer i Mestres Reus 1866 - Barcelona

1914),

amic i col-laborador de Gaud. C al d ir

com

a curiositat qu e en

un

dels

carrers laterals de la p ar ro qu ia , el carrer de l Esglsia, hi ha encara, formant

part de la Iacana, l nic fragment qu e es conserva de

l antic

palau.

Enfront de l esglsia, al carrer de l Or , hi

trobem una

altra

obra

notable de

Francesc Berenguer, la casa

Rubinat

i Planes

1906).

s com considerar qu e aquesta

placa

sla

qu e

ms b ha conservat, a pesar

dels canvis, el paper tranquil, cvic i polit si ms no de dia) de la Gracia de

sempre.

Placa

del i m nt

D aquesta placa el ms remarcable s qu e fou el c entr e

d una

de les ordena

cions

parcel-laries

de qu e parlaven abans. El 1850 el joier de Barcelona Josep

Rossell

n urbanitz

els terrenys i

dona

als carrers

noms

de joies i metalls pre

ciosos, formant el qu e en toponmia urbana es

di u

una serie, qu e s un

conjunt

de toponims amb un nexe com. Aix, la placa del Diamant i els carrers de I Or,

del Rob, de Topazi, de la Perla, a ms dels qu e varen ser canviats alllarg de la

historia, co m

el de l E sma ra gd a i el de la Plata, f or me n

un a

serie caracterstica.

En altres llocs de Gracia hi

ha

d altres series com veurem ms endavant.

Un altre element important en parlar de la placa del

Diamant

aquest rnolt

recent, s el descobriment, en un estat de conservaci

sorprenentment

magn

fic,

d un

dels refugis antiaeris

construt

pels civils de la reraguarda

durant

la

Guerra

Civil.

Malauradament

no el

va m

poder

visitar, tal

com

era la

nostra

intenci,

perqu

les escales d accs estaven esfondrades.

No es pot deixar de parlar d aquesta

placa

sense

anomenar

l escriptora Merce

Rodoreda

que

la immortalitza

amb

la novela pl c

del

i m nt 1962) de

la qual, a ms, el 1982 el director Francesc Betriu filma una pel-lcula.

Com

a

contrapunt

podem afirmar qu e des del punt de vista urbanstic no

ha tingut gaire sort i les successives modificacions han

obtingut

el rebuig una

nime dels vens i venes

l ~ de anuel orrente

M s

qu e

una placa es tracta d un retall. Un triangle, els angles del qual vnen

definits per l alineaci de les cases, igual que al carrer de Santa Perpetua, cons

trudes quan la via O era vigente

Se li va donar el nom pe r restituir el que la veu del po ble va treure al perso

natge rnitjancant un fenomen

que

en toponmia s anomena etimologia popu-

258

7/25/2019 318625.pdf

7/13

lar. Ho explicarem: una de les o rde nac io ns de 1861) es va fer en terrenys de

Ramon

Rabassa, Miquel Massens i Manuel Torrente Flores. Com en d altres

casos, els propietaris

donaren

el seu

nom

als

nous

carrers de la seva

parcel-laci,

aix es va donar nom al carrer de Rabassa, al carrer de Massens i al carrer de

Torrente

Flores. La gent de Gr ac ia

ho

interpreta com un de tants castellanis

mes i hi

imposa per

la forca de 1 s el de Torrent de les Flors que era el que

comprenia. Quan el 1981 el primer ajuntament democratic de desprs del fran

quisme va fer el nou nomencltor de carrers va considerar qu e el toponim havia

arrelat i va

mantenir-lo

com

a carrer del Torrent de les Flors. Aixo s, va deci

di r rescabalar-Io quan s escaigus. I aix va ser el 1997,

quan

va n

inaugurar la

placa,

Placa

del ord

Ens

trobem davant d un

dels pocs

toponims

de situaci.

De

totes les places

de l epoca aquesta parcel-laci s de 1860) s la ms septentrional. H a estat

recentment remodelada 1998)

am b un

estil qu e li dna

una

fesomia de placa

tranquilla

de poble.

A la vorera de muntanya hi trobem els

Llusos

de Gracia, entitat fundada

el

1855, amb molta

tradici i arrelament.

Lentitat

ens va obrir les portes i,

tot

i no

poder

ser rebuts

pe r

la junta

com

estava

programat

vam

poder

veure les

instal-lacions i les activitats que s hi estaven fent. Muntanya teatre, escoltes,

basquet, fe, etc. Ens acollien 144 anys d associacionisme i ens mostrava

un

dels

aspectes ms caracterstics de Gracia.

En

un dels carrers

que emmarquen

la placa, el carrer de Verntallat, tamb

podem observar l alineaci

d una

altra casa que segueix el tracat de la Vi a

Placa

de la evoluci

Topnim

que fa referencia a la revoluci de s et em br e de 1868, any en que

els generals Prim,

Topete

i Serrano s alcaren contra Isabel II.

Desprs de la parcel-laci, el 1843, fou destinada a mercat, fins que s inau

gura el

mercat

de 1 Abaceria o de Santa Isabel.

Fa pocs anys s hi constru un

aparcament subterrani. Quan iniciaren les obres

es descobr

un

refugi antiaeri de la guerra civil. Linteres historie

no

fou sufi

cient i es de st ru gaireb

per

complete

Noms

es conserva un

petit fragment

am b una

galeria i

un

receptacle que es

pot

visitar si s accedeix per entrada del

prquing

Aqu la

historiadora

gracienca Pilar Frutos, activista de la

vida

local,

ens explica detalls de la construcci, del p ap er q ue jugaren els refugis durant

la g ue rr a civil i de estat en que es trobava el refugi recentment descobert a la

placa del

Diamant

i de la campanya iniciada perqu no corri la mateixa sort

qu e el de la placa de la Revoluci,

Ben interessant fou, tamb, que els encuriosits en la geologia pogueren veure

de

ben

a prop els materials qu e resten 15 metres sota l asfalte

259

7/25/2019 318625.pdf

8/13

arri gitano

Diuen les croniques qu e fa

uns

18 0 anys una comunitat

gitana

acampa all

on

avui hi

ha

els Jardinets de Salvador Espriu.

S hi

degueren

trobar

b i s hi

quedaren. Avui

formen

una comunitat d uns 400

membres

a la

part

ms baixa

de Gracia,

entre

la Travessera de Gracia, el carrer de Bailn, el carrer de Corsega

i el carrer del

Torrent

de I Olla. La relaci

am b

la resta de vens de

Gracia

sem

pr e ha

estat

molt

cordial

pero

sense barrejar-se,

mantenint

les seves tradicions

i les famlies tancades als paios, contradient aix actual mite del mestissatge.

Cordialitat sense barreja.

Aquesta

part de Gracia va veure nixer els vapors textils de Vilaregut 1840)

i de

Puigmart 1841) que donaven

feina a centenars de treballadors

que

s ins

tal-laren als voltants de les fabriques en cases molt

humils

que en bona

mesu-

ra e nc ara avui es

poden

observar als carrers de Banyoles, Fraternitat, Igualada,

etc.

El 1892, en terrenys del vapor de Puigmart,

s inaugura

el mercat de l Abaceria

Central o de Santa Isa be l en homenatge a Isabel

q ue c on ce d la

inde-

pendencia a Gracia el 18 50).

Pel qu e fa a la

toponmia,

cal destacar una serie molt caracterstica qu e s la

dcls noms de carcter ideologic progressista, com

s n

els carrers de la Llibertat,

del Progrs, de la F ra te rn it at , a ms dels ja desapareguts carrer de la Lleialtat i

placa

de la Igualtat.

l ~

de ius

Taulet

Francesc de Paula Rius i

Taulet fou

diverses vegades alcalde de Barcelona

entre 18 72 i 1889 i se l

recorda especialment

per

l Exposici

Universal de

1888.

Es tracta, sens dubte de la

placa

per antonomasia de Gra cia , ja que s hi

troben els d os s mb ol s ms co neg uts: el

campanar

i la seu de l Ajuntament de

Gracia.

El campanar, original per se r civil i no eclesistic, s

obra

de d Antoni

Rovira iTrias

1862) i es va fer

conegut

arran dels fets de

1870 quan

els

quintos es va n revoltar contra obligaci de marxar a la guerra i la campa-

na va

repicar

una setmana seguida

fins

que fou bombardejat i

malmes.

D

aquells fets en

sorg

el setmanari satric

La ampana de Gracia

que es

publica ininterrompudament entre 18 70

i 1934.

H em

d agrair que el

Districte de Gracia ens permets pujar dalt del campanar, ja

qu e

s

tancat

al

pblic,

i d aquesta

manera pogussim

observar

Gracia

des

d una

visi

iriso

lita i magnfica.

Pel que fa a la seu de

I Ajuntament,

la remodelaci de la fas:ana

1905),

s

obra de Francesc Berenguer el

1905

i avui

centra tot

el sim bolism e i activitat

poltica i social de Gracia.

A les dues en punt, desprs d agrair a tothom l interes i la participaci, ens

varern

acomiadar

am b el desig

qu e

en una nova ocasi podrem

complemen-

ta r la visita amb

nous

coneixements.

260

7/25/2019 318625.pdf

9/13

mo

de omi t

Ja

h em d it

al

principi que

un

itinerari

s,

amb tota

seguretat,

incomplet,

tant

pel que fa als

indrets

visitats com en els aspectes que s hi poden tractar.

Que

ens va q ue da r p er veure? Moltes coses, possiblement

ms

de les

que v an

visi

tar. Per exemple:

- La Travessera de Dalt i la ci cat riu que representa entre la vila vella i els

barris de la

Salut

i Vallcarca.

- El Mercat

de la Llibertat, obra de Francesc Berenguer el

1888

- El refu

gi antiaeri de la placa del Diamant 1937-1938)

-

Qualsevol

de les

moltes entitats centenaries

com

el

Centre

Moral

i

Instructiu 1869), Orfe Gracienc 1895) o quasi centenries com el Cercle

Catolic

1903) o les ms modernes

com

la Uni de Colles de

Sant

Medir o la

Federaci Festa Major de Gracia.

- La Casa Vicens,

obra

modernista d Antoni Gaud 1883) al carrer de les

Carolines.

Can

Pardal, casalot senyorial del segle XIX, actual seu del Teatre Lliure.

- El

Centre

Moral

i

Instructiu, obra

de Francesc Berenguer 1904)

- La

placa

de Rovira iTrias,

on

als

peus d una

original

estatua

de Rovira

descobrim

el seu projecte,

guanyador

del

concurs

municipal

per

a l ordenaci

de l eixample barcelon, encara que se li encarregus a

Cerda.

-

Can

Compte, la darrera

ordenaci parcel-lria

1937), de la

qual

enca

ra queden les palmeres

que conduen

a l entrada principal i que

sn

al carrer

de l Escorial.

- Al nmero 38 del carrer de Sant Llus tornem a trobar les traces de la

ViaO.

- El

camp

de futbol de l Europa, alcostat del qual, els terrenys de I Hispano

Francs, que eren zona

esportiva, esdevingueren el 1967 edificables i s hi cons

truiren

1.000 habitatges en una de les especulacions ms sonades del porcio

lisme.

- La caserna de la

411

omandancia de l

uardia

ivil de la Travessera

de Gracia qu e el 1991, en

perode

preolmpic, s enderroc i, contra

una

inten

sa lluita veinal es torna a construir, evitant lliurar ms

d una

hectrea pe r a

zona

verda

i d

equipaments

a

un

barri

extraordinariament

dens i mancat de serveis.

segurament molts altres.

Varern

voler

mostrar

una

Gracia allunyada

dels topics,

no

oficial, diversa,

polidrica, amb un

passat

apassionant

i

un

futur incert, amb

un

excs

d

oci

nocturn, habitatges cars,

manca

d espais verds i d equipaments p er a b en c om u

nicada

i tramada socialmente Pedres i persones, o sigui,

societat,

V ar em d on ar a flairar als assistents un conjunt d aromes diferents. Desprs

c ad as c es va emportar a casa una sntesi d aquestes olors. Posar-les en solfa

haur

estat l exit

o no de la sortida.

1,

a ms, una

practica

de geografia.

261

7/25/2019 318625.pdf

10/13

Gravat que reprodueix la facana principal de la Torre de la Virreina enderrocada l any

Font: Biblioteca de Catalunya.

Placa dels josepets any 1905. Font: Arxiu Buch i Parera.

7/25/2019 318625.pdf

11/13

Una imatge del campanar a la placa Rius i Taulet segons una fotografia de la primera del seglexx

Font: Arxiu Buch i Parera

6

7/25/2019 318625.pdf

12/13

Masia de Can Trilla l any 1931. Font: Arxiu Buch i Parera.

Obres de construcci de la Ronda del General Mitre l any 1976. Foto: Arxiu LaVanguardia.

6

7/25/2019 318625.pdf

13/13

Evoluci de la tr m ur n del nucli

modern

de Gracia 1855-1978