1 ------..,-__QI(. Publicacions del Grup Escolar GERMANOR. - P. CIarà, OLOTI.~ . .~~~~:~e~*~~.E~t:.t:.~~OE!: ::":Cf

-""""""""""""""""""""""""""1

TRENTA POESIESPER A

RECITAR A L'ESCOLA I..............1 ...jllt."~........ lIl1ltlttl.I ............... IlIl .. llltlll.III1I1 .. " .......... 'f'+-++-4+- .. ttllllll.

ProemiEls 'Versos d'aquest 1'ecull poden servir: Pera recitar als diversos graus de la nostra es­cola. Per a malltenir una relació de continuï­tat entre un grall i ltJl altre. Per a/onnar llUlèxic i una i!licial cl/llltra poètica. Per a ex(>1'­citar-se en la correcta prolZunciacu) i reci­tació. Per a crear ulla emoció literària.Pn a itnpulsar els llOstres més joves alzml-

lles a la lectura corre/li. l,finalment,perquè,a7nb aquest 1'ecllll, els nens di' II nos/ra ,os~ 0-

la tindrem a l'abast de la mà els versosdispersos en moltes publicqcions que elLs seriadzfícil de posseir. * últra la lectura i aprt:­nentatge d'aquests versos} rada quinze diesen copiem un als quaderns de classe i llavors}si encara no el sabem, l'acabem d'aprendre í

en treiem el 111.àxün rendiment educatiu.

Publicacions del Grup Escolar «GERMANOR», - Plaça Clara, úLOT

1. biblio tecli) p..

--d (1)

~ p. fIlSOLEn GODB

L'Escola

Després d'esmorzarme'n vaig a l'escola.

Quan toquen les nouja sóc a la porta.

-Bon dia comJ?any .-Bon dia i b n ra .

~ .~: ~, '.i i .. ;l}-:~ .. _'

-Bon dia àC:'tothom, ,

-Bon dia a l'escola.

Mireu que contentsestan a tot hora,

el mestre i els nensa la classe nova.

Jordi Tarragona

L~euga

Euga, tita vermella,sones trista l'esquellat'han pres el teu pollí;tu pla l'amanyagavescom a ell te l'estimavesm'estimaràs a mi?

Euga tita v~rmella:

la teva blanca estrelladel front pentinaré;juguem a dalt la coma,t'hi donaré una pomasi tu arribes primer.

Josep Pijoan(Nat a Barcelona l'any 1880)

EI ri u

Per la terra s'arrossega

com una serp argentada,

es cargola entre les roques,

i fa via per la plana.

Tranquil el riu, enraona,

i escumeja en la cascada.

Canta alegre el moliner

tot molent del blat la grana.

Passa llepant els poblats

i s'abraça a la muntanya.

De quan en quan ponts de ferro,

donen pas per cada banda.

Enric Soler Godes

Cu-cuí...!!

Canta rocell en la brancada.Cu-cut, cu-cutl

Està tot xop de la ruixada.Cu-cut, cu-cub.

El sol desfà la nuvolada.Cu-cut, cu-cut!

Tantost eixut ha pres voladaCu-cut, cu-cut!

dret a l'altura assolellada.Cu-cu f, cu-cut!

Apel'les Mestres(Nlt :: l Hce!on:¡, l'au! 1873)

,.

Àmor de Pàtria

Quan les \l.olgudes muntanyes

deixava el pobre captiu,

plorant, collí d'una penya

un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes;

però, plorant cada nit,

besava el pobre, besava

un brotet de romaní.

Un dia d'hivern les ones

tragueren un mort, ai trist.

Estret en la mà tenia

un brotet de romanf.

Miquel Costa i Llovera(Nat a Pollença (Mallorca) l'any 1923)

L'ametllerA mig aire de la serraveig un ametller florit:Déu te guard, bandera blanca,dies ha que t'he delit!Ets la pau que s'anunciaentre el sol, núvols i vent. ..No ets encara el millor tempsperò en tens tota l'alegria.

JOAN MARAGALL(Nat a Barcelona l'any 1860 i mort eli9ii)

El romaníRomanf del caminet,herba humil, floreta blava,vora la vinya has crescutentre el mar i la muntanya.Romaní del caminet,quina olor tan bona escampes:la terra t'ha dat l'alèi la mar la marinada.

TOMAs 6ARCÉS(Nat a Barcelona l'any 1901)

El llangardaixi la sargantana

. El llangardaix piora que plora,la sargantana riu que riu:

han passat quinze dies fora,

i ara no saben troba el niu.

-No riguis tant, sargantaneta,que jo m'atipo de plorar.

-Deixeu-me riure ur"la miquetaara que fa aquest sol que petaai, llangardaix, que bé s'hi està!

Josep Forn

.là bibliotecaa> o.

"tl (l)

~ r., SOLER GODES

CaptantI

Es petita, petita:tot just ha fet sis anys;i per carrers i places

I

va sola, tremolant.

Va sola, descalèeta;la roba, tot forats:

. i flocs de neu l'envolten;i es tanquell els portals.

Sa mare, defallida,caigué vora ciutat:la nit, que fosca i freda!que sol, el camí ral!

o'

I .

Angel Guimerà(Nat a Santa Creu de Tenerife (Canaries) l'any 1849 i mort a Barcelona e119~41

Ral,

ralet

Maneta blanca,man'e.ta rosa,per tót camina,

er tot es posa,tot ho regiradel seu indret.Ral, ralet,para, para~ dineret.Llensa amb rialles.fresques, sonores,didal, agulles,les estisores,les troques noves,el coixi net.Ral, ralet,para; para, dineret.Més quan el paresobtat s.'arbora,o quan la maresospira i plora,els amenaçagentil ditet.Dit, ditet,has guanyat el teu ralet.

Josep Carner

El meu gosset

Jo en tinc Uh gosfinet i bellugós,

menut, menut,espavilat i astut.

Que amb una sola miradam'endevina la pensada.

Si estic content,llenca lladrucs al vent.,

S i esti c sorrut,resta cap-baix i mut.

Si estic malalt~

no es mou del meu capçal.

Joaquim Ruira(Nht a Girona l'any 1858)

El carrer on jo m~estiè

El carrer on jo mfesticés el que a mi més m'agrada.

Caminant amb els ulls clucsconeixeria les cases;només d'e sentir el sorollel soroll de parar taula.

Les cases del meu carrersón les més assolellades.

Francesc Pujols(Nat a Barcelona l'any 1884) .

Els pollets

Són agradososi vivarrons,rossets, sedosos,i tremolososi petitons.'

Per. tot es fiquen,graten i piquend'aqur i d'allà;quan els esmiquen.molles de pa.I si la llocano em digués res,jo bé els prendriai els besaria

. de tres en tres.

Marià Antònia Salvà(Nasqué a Llucmajor (Mallorca) el 1872)

En Dau TinyaMireu's en Pau Tinyacom va pel carrertot farcit de llànties,que sembla ún cuiner.Les butxaques' portaplenes de raïmsi per les entradesse'ls menja a gotims.Si de cada tacan'hi dessin un souja s'atipariade llonzes de bou.

ROMANÇ BARCELONÍ (1921)

RodolinsQuan un -home té raó,o diu que si o diu que no.Poc fa una persona solasi vol caçar amb pistola.No creguis honest un ballOn s'hi balli cap per vall.

Pompeu Gener(Dels Cent Consells del Consell de Cent)

Olot. vall fresca i g-emadade policromat vestit;cada any apareix ornadad'albors de fajol florit.La volten prats delitosos,l'ombreg-en arbres frondosos,la cenyeix el Fluvià ...Olot és com una vellaque escolta la cantarellaque fan les fonts al mjar.

La prima.vera fiOl·jda

a Olot no Se111pl"e somriu;però li don no\'u vidacada any, l'entrada d'estiu.Es el temps de te'> fontades,

BAL.D'O:

(FRAG

PE

J. JJ1. a deNat aOlot e118j

i les Jlarg-ues passejaàesi els deports i nobles cants;la \'all tota s'esponcella,i Olot és com una vellaque am01xa tendres infants.

18 bibli(I , CI) __iESl:I:l

~---~t.1 ----l~---....¡

ADALOTMENT)

de verd fullatge esmaltada,i entre l'esplendor déls blats,floreix la gentil rosella,i Olot és com una vellaque té a casa convidats.

Garganta~8 i mort el 1928

rI

Llavors per les ayíngudes,per les places i carrers,veureu cares conegudesd'estiuejants forasters.En la fresca van gemada,

J quan la tardor avençai ve l'hivern pas a pas,el fred primerenc començapreludi de neus i glaç.Llavors, en les tardes crues,dauram,les arbredes nues,el sol al llunyà horitzóclou, trist. la seva parpella,i Olot és com una vellaque narra una tradició.

)teee_c.._r't;

=f-l

ODES

El poll i la pussaEl poll ¡ la ¡JL1SSà es volen caSar.Quan tenen el \' i no tenen el pa.

Re~pon Ja formiga de son formiguer:-Vaja avant les bodes, que jo pa daré.-

Ara tenen,pa i no tenen \'J;

Respon el mosquit de son m03quiter:

-Vaja avant les bodes, qu~jo vi dar¿.­Arcl tenen \'i i no tenen carn;

En respon el llop dp. son 1I0parer:- Vaja a vant les bocles, que jo carn daré.-

Ara tenen ca rn i no tenen gallines;respon la guineu de son guineuer:

-Vaja a \'ant les bodes, gallines c1aré,­Si tenen gallines no tenen musica;

i respon el grill des de son gl'iller:-Vaja avant les bodes, que jo cantaré.-

, Del "Cançoner Popular¡¡

La fageda d'En JordàSaps on és la fageda d'En Jordà?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profond

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un· \:erd com d'aigua endins, profond i clar;

el verd de la fageda d'En Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot 10 món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'En Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presól

Joan .Maragall(Nat a Barcelona l'any 1860, i mort el 1911)

Cançó del dijous

Si el dimecres clarejava,

el dijous era tot clar.

La terra que jo treballo

fa de molt bon treballar.

El dijous és aquell dia

que treballar és reposar.

Si et gires cap a una banda

veus tot el tros acabat,

i si et gires cap a l'altra

el tros que has de començar.

Quan veus tanta feina feta

tens delit per acabar',

que la feina que acabaves

la que ve t'ha d'alegrar.

Frallcesc Pujuls(Nat a. Barc2lona l'any 1884)

Matinal

Un fil cie llum somortatrucà mandrós a la barrada porta.-Obriu, bon rabadà--I el vailet que dormiacontestà des del fons de l'establia:-Qui hi ha?.. ,-

-Un dia ple de:sol, que vol entrar.

-Les cabres tenen sOl1.-Es massa' d'hora.deixa que l'herba acabi de florir;no et vull obrir, ho sents? Queda't a fora,t'ho diu el rabadà, volem dormir.-

I el fil de llum somortava entrar al corral per sota de la porta.

Joan M. Guasch

(Nat a~Barcelona l'any 1878)

Qoland

Quan l'exèrcit francès, foll d1alegria,a la vall tenebrosa anava entrant,un brau per son esguart es distingiaentre els soldats embriacs.

Era Roland.

Quan la lluita terrible començavai el noble exèrcit s'empenyia avant,sonant el corn, un heroi s'avançavavoltat de llum de glòria.

Era Roland.

Quan erïêrude1 èOh1bat retrocedíenels pits d'aram amb tremolors d'espant,un sol quedava, mentre tots fugien,.un sol brandant l'espasa.

Era Roland.

I quan ja la desfeta era marcadai el penó franc pel llot anà rodant,s'alçà un acer per última vegadai un hom caigué ferIt.

Era Roland.

JoseP Carner(ijat a Barcelona l'any 1884)

La pagesetao flor de muntanya, fina morenor.O la pageseta que es una pintura

i té la cinturacom un gerricó!

L'aviram la volta amb gran volateigquan rega les plantes vora el safareig.

Quan de matinada crida son estoli amb capell de pauma) se guarda del sol.

Per a guarir nafres no hi a millors ditsi fa cantarelles entre els camps florits.

O flor de muntanya, fina morenor.,O la pageseta que es una pintura

i té la cinturacom un gerricó!

Joan Alcover

(Nat a Palma de Mallorca l'any 1854 i mort el 1926)

La fOtlt de l'OrenetaVoldria ser enterrat al peud'aquesta font que endegà el pare,té campanetes arreud'aquelles que pla'ien a la mare.

Un aire ben senzillhi porta els sorolls de la vilai neteja de brossa l'espilld'aquesta font tranquil'la.

Sovint amb el germàhi íèiem un atur, suats de la cacera,en el seu bassal clares mira va el llebrer, vanitós que era.

El berenar posava la mullera la taula que fa aquesta roca,l'ombreja un castanyer:

Damunt la seva casolana socaun dístic em plauria del meu Josep Carner.

La gent en diula font de l'Oreneta.

Vora la teva font fes oreneta niu;faràs demà companyia al poeta.

jaume Bofill i Nates (GUERAU DE LroST)

(Nat a Olot l'any 1878, i mort el 1933)

A La Fvnt dc tOrcl/cüt de Vitadp,w, hi ha ¡:na estela de l'escul­tor Rebull amb eL reLLeu escuLpit de Bofill i il1ates, del seugerlllà i deL llebrer. A sota aquest dístic de Josep Carner:

"Filla del (el, jo só la FOllt de l'Creneta,'EIII descobrí l'ocell i Cili corollà un poeta,.

La BarracaCom la gavina de la mar blavosa

que en la tranquil'la platja fa son niu,

com el nevat colom que el vol reposa

de l'arbre verd en el brancatge ombriu

blanca, polida, somrisent, ufana,

casal d'humils virtuts i honrats amors,

l'alegre barraqueta valenciana

s'amaga entrp. les flors.

Baix la figuera on els ocells de l'horta

canten festius l'albada matinal.

al primer raig del sol obre la porta

i als aires purs del cel el finestral;

i com la mare cova la niuada,

les amoroses ales estenent,

pobre trespol de palla ben lligada

la guarda d'un mal vent. .

Teodor Lloren!e(Nat a València el 1836 i mort el 1911)

La nena de' la rotllana

La nena de la rot1ianà

porta er vestit carmesí,

-cirera, maduixa,magr<lna-

i les cames nues salten pel camí.

Xiula per les branques una merla boja,

roses, lilàs i dematí;

denteta blanca, boqueta boja,

galta de seda i ull blau marí.

Tu que fas aquesta inútil cosa

sense cuidar-te de res més;

sense que el pensament et faci nosa

ni el treball, ni l'angúnia dels demés.

Guarda't ben bé la teva primavera,

la t~va joia, el teu soroll,

xiscladora, menuda trapassera,

com els pardals damunt del boll.

Josep iV!. de Sagatra

(Nat a Barcelona l'any 1&94)

El filador d-or.,

N'hi hà un :11'gentera l'Ar~enteria,de tant filar orli diuen Orfila;

el fila tan primque tot just s'obira,n'apar el ,cabell

. del front d'una nina.

El filador d'ordiu que en té llna filla;que és un pom de florsno cal que us ho dig·a.

Qui s'hi casaràpot plantar botiga.

N'hi ha u;.'} c.rgl'r,~ej

et l'Argentcriél;de tant i1!nr orli diuen l'l'fila,

Més ai! pel ve'inatno falta qui (¡¡gaque ven per fils d'orcabells de sa filla.

Jacint Verdaguer

(Nat a FoJg'ueroles (Barcelona) l'EtI1Y 1845 i mort e1190_, '

La tramuntana

Véns de França tramuntaM.udolant com una fera,tot t'hà endús, i ho arrabassesdel pagès d'aquesta terra.

Els boscos ja no es pentinenamb l'airet que ve del mar,la tramuntana els desgrenyai la crenxa els fa brandar

Perqu~ bufes tramuntanai turmentes l'Empordà?-Vull arrencar de ta Planaels defectes ancestralsi dur-te, terra estiinada,els cants de la llibertat.

BerUet

Nadal·Es lleven demati les gallinetes.

i el gall publica Ja claror del món.

A dintre de l'estable feien farinetes,

i la mula diu així de cara al bou:

-Quan ve aquest temps, no surts a la pastura,

conec que vas tornant-te casolà!

-És que tinc somnis d'or, somnio la ventura,

que fins el jaç de l'estable serà gra.

Desperten les ovelles esverades

a la llum tébia del corral;

Pel gran forat obert a les teulades

es veuen claretats pass.ant per dalt.

Al gran soroll de barrumbó i esquella,

el llop i la guilla que feien sentinella

dessota la finestra del pastor I

se'n fugen sense pendre-li el formatge

que tenia defora, a la frescor.

l el llop deia:-Fujo i no tinc por.

Josep pz'joan(Nat a Barcelona l'any 1880)

(18bibJi¿tec~. G> ~_:J2l-=-_

"tl --_::z:a=:1::'I"'II ~~ ~1IIlCI:l1C&:1Dml"'. rSOLER GODES

LaPluja que caus tota finadamunt l'erm eixarreït,damunt el roure, l'alzinai l'horitzó indefinit,fas com una lleu cortinadavant l'espadat ardit.

Pluja

Fèiem la via ignoradai ens sorprens'ueres al ras,la blavissa nuvoladaafeblia el nostre pasi en la claror desmaiadasorgia l'ombra d'un mas.

Pluja que caus opalinadamunt del bosc i del pratportes olor de reïnai olor de terrer l1aurati ens ías enyorar la finatebior del tió abrandat,

Josep Jllunteís(Nat a Olot l'any lBSJtl)

La vaca cegaTopantcde cap en una i altra soca,a vançEwt d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.D'un cop de roc llançat amb massa traçael vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel. La vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la .ribera,fan dringar l'esquellot mentre pasturenl'herba fresca a l'atzar. Ella cauria.Topa de morro a l'esmolada picai recula afrontada. Però tornai abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Despré::. aixecaal cel, enorme, l'embanyada testa,amb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n torna,orfe de llum sota del sol que crema,vacil'lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llar ga cua.

Joan JJ!Iaragall

(Nat a Barcelona l'any 1860, i mort el 1911)

.lVOTA: La publicació a'dquesl recull poètic {qui¡;al al número

del llostre periòdic GERHAj\,OR COI'l'(sponent al mes de desembl'c