Post on 03-Apr-2018
7/29/2019 51 -marc- 2011
1/35
1
nm. 51 -mar- 2011
EditorialPels Drets Lingstics collectius
El Govern de Catalunya es veu forat constantment a defensar el seu dret a establirmitjans per garantir el futur de la nostra llengua prpia, enfront de les embestides deles institucions de lEstat, com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, elMinisteri de Cultura, i molts dirigents dels partits poltics dmbit estatal. Aquesta
defensa dels nostres drets lingstics collectius t fonaments jurdics internacionals
7/29/2019 51 -marc- 2011
2/35
2
molt clars, per de vegades nosaltres mateixos ignorem fins on arriben, quan sovintels enemics de la nostra llengua reclamen els seus drets individuals. Per aix,considerem til de fer memria aqu a EMPORION de la multitud de textos jurdicsque avalen lactuaci de les nostres institucions de govern.
Lany 1948 les Nacions Unides varen formular la Declaraci Universal dels DretsHumans. Ms endavant, lany 1966, el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics i elPacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals, postulaven que l'sserhum no pot ser lliure si no es creen les condicions que li permetin gaudir tant delsseus drets civils i poltics, com dels seus drets econmics, socials i culturals. El 1992l'Assemblea General de l'Organitzaci de les Nacions Unides adoptava la Declaracisobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o tniques,religioses i lingstiques. Lany 1994 la Comissi de Drets Humans del ConsellEconmic i Social de les Nacions Unides emetia una Declaraci en qu els dretsindividuals es valoren a la llum dels drets collectius.
A Europa en concret, lany 1950 el Consell d'Europa va establir el Conveni Europeuper a la Protecci dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Lany 1992 laConvenci del Consell de Ministres del Consell d'Europa va aprovar la Carta Europeasobre les llenges regionals o minoritries. Els anys 1993 i 1994 la Cimera del Conselld'Europa va fer la Declaraci i una Convenci-marc per a la protecci de les minoriesnacionals.
Apart daquestes actuacions de lmbit poltic, lany 1996 diverses institucions iorganitzacions no governamentals varen signar a Barcelona la Declaraci Universal deDrets Lingstics, que si b no tenia carcter normatiu, plantejava les bases dactuacide les Nacions Unides en el camp del dret lingstic. Com deien els autors una vegadaenllestit: Aquell text, redactat, esmenat, aprovat i proclamat a nivell nogovernamental, vol tanmateix contribuir al treball de les Nacions Unides. Vol ser unesper, una crida als estats perqu, en la dinmica oberta per la Declaraci dels DretsHumans de 1948, reconeguin els drets lingstics de les persones i de les seves
comunitats. Lassociaci de la UNESCO al nostre procs des del primer moment, i eltreball que ha seguit fent en aquesta lnia, ens dna lesperana que algun dia seraprovat un instrument normatiu de les Nacions Unides que regular arreu la defensadels drets lingstics.
7/29/2019 51 -marc- 2011
3/35
3
Al Palau Solterra - Fundaci Vila CasasEl Palau Solterra s, des de lany 2008,centre de referncia de la fotografiacontempornia a lEstat espanyol iproposa un nou itinerari expositiu amb
prop de 300 imatges.Shi poden contemplar obres dAlbert
Watson, ManelVilario, MontseCampins, RafaelNavarro, JanetteLynch, Mayte
Vieta i Oleg Dou.
La collecci de fotografia shareestructurat i exposa obres de novaadquisici, i ofereix al visitant una novamirada a litinerari expositiu.Fins al mes de maig continuar obertalexposici del fotgraf angls MichaelBanks.
Nova imatge del riu Ter
Els alcaldes de Torroella de Montgr, Ulli Gualta, Josep M. Ruf, Josep Lpez iAlbert Bosch, varen inaugurar les obresde restauraci de lespai fluvial del BaixTer, que consistien en la retirada de laflora invasora i la recuperaci del seuestat natural, amb la finalitat de facilitar-ne ls pblic i de lleure, de les motes, ide collocar bancs, taules i panells per
reforar latractiu dun espai de granbellesa.Lobra sha portat a terme dins delconveni de collaboraci entre laDiputaci de Girona i lobra social de La
Caixa. Les actuacions les han portat aterme 18 persones de la FundaciAstres, que vetlla per la integracilaboral de persones en risc dexclusisocial.
Festa anyal del RecerEl Recer ha celebrat la seva festa anyal:
- Concert de cant coral i playback, al
Cine Petit, dissabte a la tarda- Missa cantada a la parrquia de Sant
Gens- Sardanes amb la cobla Foment del
Montgr, i- Dinar de germanor al restaurant Lo
Mirador.
Reparaci urgent del passeig dels Griells En el ple de lAjuntament de Torroella deMontgr es va aprovar la sollicitudformal a la Direcci General deSostenibilitat de la Costa i del Mar, delMinisteri del Medi Ambient i Medi Rurali Mar, perqu realitzi amb la mximaurgncia la reparaci del mur de rocalla iel passeig daquesta urbanitzaci.
El tram afectat, situat just al davant de laurbanitzaci, es troba totalment exposata limpacte de lonatge i de les recentsllevantades, amb levidncia deperillositat per a usuaris i bns.La comunitat de propietaris ha fet cesside part de la zona verda que separa elshabitatges del passeig, ja que la nova
http://localhost/emporionou/images/num51/01-Palau%20Solterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/01-Palau%20Solterra.jpg7/29/2019 51 -marc- 2011
4/35
4
estructura haur de recular respecte altraat actual.
Mascort, el paisatge retrobatLAjuntament de Torroella de Montgr va
rebre en donaci testamentria dAlfonsMercader Galibern 32 de les millorspintures de Josep Maria MascortGalibern germ per part de mare, queconstitueixen un del conjunts msnotables de lobra daquest pintor sobreel paisatge de la costa del Montgr i elscarrers de Torroella.Avui, en una iniciativa conjunta de
lAjuntament i la Fundaci Mascort, shiexposen aquestes obres amb una novavisi en qu es comparen la pintura i unafotografia actual del paisatge.Lexposici permetr descobrir ireivindicar Mascort com el pintor delMontgr i el Baix Ter.
Concert a crrec del violoncellista PauCodinaNascut a Barcelona lany 1988, des delany 1998 fins al 2004 ha estat membrede les orquestres de la Fundaci JoveOrquestra, de lOEMUC i de laJONC. Actualment forma duo estableamb el pianista J. Enrique Bagaria i deMartucci Ensemble.
Va interpretar de J. S. Bach la Suite nm.3 en do major i la Suite nm. 5 en domenor, de G. Cassad, la Suite per avioloncel sol, i de G. Crumb la Sonata forsolo violoncelo. Actuaci molt aplaudidaa la qual va correspondre amb El cantdels ocells.
Taula rodona sobre la feina de msic.Jornades de memria oralLes terceres jornades de memria oralque es van portar a terme al Museu de laMediterrnia varen integrar dues
activitats: la primera, una taula rodonasobre la feina de msic presentada perLlus Puig, director del Centre dePromoci de la Cultura Popular iTradicional, moderada per Jordi Lara,msic i periodista, i va contar amb lesintervencions de Mart Cams(Montgrins), Antoni Mas (msic ipresident del Sindicat de Msics de
Girona), Francesc Cass (Principal de laBisbal), Jordi Molina (Montgrins-Maravella), i Anna Custals(msic imusicloga), que anaren desgranant elsseus records, experincies i ancdotes,que com a msics sn espectadors
privilegiats.En la segona de les jornades, JordiMolina i Eva Rami van presentar untreball audiovisual, coordinat per JordiMolina, de recuperaci de la memriaoral que ens va apropar a les vivnciesde vuit personatgesMartiri Font, JordiCompte, Eduard Font, Antoni Giner,
http://localhost/emporionou/images/num51/06-Personatges%20cobla%20Montgrins.jpg7/29/2019 51 -marc- 2011
5/35
5
Florenci Trulls, Joan Calsina, Josep Bou iRicard Pars- representatius de lescobles orquestres torroellenques.
Voluntariat per la Llengua
A Can Quintana-Museu de laMediterrnia, dins del programaVoluntariat per la Llengua que organitzalOficina de Catal de Torroella deMontgr (Consorci per a la NormalitzaciLingstica), es va portar a terme una
visita guiada per atotes les parelleslingstiques de l
edici del 2011, acrrec dElena Pedr,
de lexposici de les 32 teles propietatde lAjuntament i que conformen lobrapaisatgstica de Josep Maria Mascort.Es tracta duna obra lligada al Montgr,els seus pobles, les masies fortificades, lacosta i les seves platges, Torroella i
lEstartit.En la visita van destacar-se les diversesetapes seguides pel pintor, quant a laseva factura, que va des duna pinturadetallista inicial a una de puntillista, ifinalitza amb pinzellades msestiregassades, que requereixen la visidel quadre des de certa distncia.Lobjectiu, la divulgaci de la nostra
cultura i del nostre patrimoni entre elsparticipants del Voluntariat per laLlengua.
VI Mostra de Teatre Un intrs a lafamlia al Cine PetitEl grup Caf, Copa i Puro de Sarri deDalt va posar en escena aquesta obra deLlus Coquart.
Segons el programa, s alegre,desenfrenada i per riure molt.Per la reacci del pblic al finalitzar larepresentaci, expressada per unsaplaudiments ms aviat justets, va ser
clara indicaci que lobra no el va arribara convncer.
Concert a crrec de Laia Puig, violoncel,i Saori Tomidokoro, pianoEn el concert al Cine Petit, organitzat perJoventuts Musicals, Laia Puig i SaoriTomidokoro varen interpretar la Sonataper a violoncel i piano nm. 1 en La
Majorde Luigi Boccherini, Tres peces pera violoncel i piano de Nadia Boulanger ila Sonata en La Major de Csar Franck.Lactuaci fou mol aplaudida, i varencorrespondre amb la interpretaci dunapea fora de programa.
Club de lectura Llegim
Organitzada per la Biblioteca Pere Blasi ilEscola de Msica, tingu lloc la lecturadel que sha considerat el millor llibre deQuim Monz, Mil Cretins, premi denarrativa Maria ngels Anglada 2008..Lobra est estructurada en dues parts;en la primera, set relats que han rebutles millors crtiques, i en la segona part,dotze precontes que excelleixen.
Les mlies del passeig Vicens BouDesprs dunes gestions prop del nostreAjuntament, per part de membres delConsell de Redacci dEmporion, que java publicar-hi una foto de l'estat en quevan quedar les mlies del final delpasseig de Vicen Bou, per ladesgraciada tala per part del personal
http://localhost/emporionou/images/num51/07-Voluntariat%20llemgua-Visita%20guiada.JPG7/29/2019 51 -marc- 2011
6/35
6
dEnher, els jardiners municipals s'hanencarregat de adecentar aquests arbresper encarrec expres del nostre senyorAlcalde. Esperem que revisquin.
Estartit
Cessi de terrenys per a la construcciel nou CAP, a lEstartitLAjuntament ha cedit al Servei Catal dela Salut part de la finca municipal situadaal carrer Eivissa, 34, per a la construccidel nou centre sanitari.La finca fou adquirida el maig del 2008 a
lHospital de Pobres iMalalts de Torroella,amb lobjectiudampliar la dotacide sl per a
equipaments pblics, per un importd1,3 milions deuros. Cal destacar-ne lamolt bona ubicaci, al centre de la
poblaci, que permetr al nou CAPatendre les necessitats de la poblaciestable aix com lalta ocupaci que esprodueix a lestiu
Exposici fotogrfica Sol dhivern.Ombra destiuEl Departament de Cultura de laGeneralitat va instituir lAny Maragall
2010-2011, que commemora els 150anys del seu naixement i els 100 de laseva mort.Amb aquest motiu i organitzada pelsAmics de la Fotografia i el ConsellMunicipal de lEstartit, es va inauguraraquesta exposici fotogrfica.En cada imatge, es combinen unfragment del text dun poema del gran
poeta i una fotografia que amb aquestaha conjugat el fotgraf.
Creaci de la Llista de lEstartitPer a les properes eleccions municipals,
34 vens de lEstartit han deciditconstituir la plataforma per tirarendavant la candidatura unitria. Arahan de decidir-ne el nom, el programa iels integrants de la candidatura, de caraa crear una sola fora poltica per mirarde tirar endavant lentitat municipaldescentralitzada de lEstartit.El director general dAdministraci local,
Joan Caada, va visitar lEstartit perinformar-se sobre la situaci de latramitaci de lexpedient de lentitatmunicipal descentralitzada.
Catalunya
Lanticicl retarda la posada en marxa
de la supressi dels 80 km ilestabliment de la velocitat variableUn fort anticicl va afectar ms dunasetmana tot Catalunya, amb laconsegent discussi entre els partits deloposici i el govern de la Generalitatsobre els lmits de velocitat de 80 km perhora.Disposem a Torroella, grcies a la tasca
de Josep Pascual, observador de lestacimeteorolgica de lEstartit, de dades desdel 1990, les quals han confirmat quesn les anomenades minves de gener,encara que aquest any han arribat ambretard, i que sovint van acompanyadesamb un perode de tranquillitat queconeixen i agraeixen els pescadors.
http://localhost/emporionou/images/num51/13-Passeig%20Bou.jpg7/29/2019 51 -marc- 2011
7/35
7
Retard en el nou Hospital TruetaEl conseller Boi Ruiz va confirmar unesinformacions sobre lajornament de lesobres del nou hospital de referncia a laregi sanitria de Girona, el Josep
Trueta, que no es derruir: Aparcaremaquestes inversions en el calendari [...]en funci de les disponibilitatseconmiques [...] A partir del 2013revisarem un altra vegada aquestcalendari.Es collocaran els mduls ja contractats,per a consultes externes, a laparcamentde Mifas, annex al centre.
Retrs inexcusable a lAIICom va fer fa un any, la Diputacitornar a reclamar a lEstat espanyol quesexecutin les obres aturades de lN-II, ique el Ministeri de Foment reprengui demanera immediata les obres.Els alcaldesde les poblacions afectades disposats a
organitzar mobilitzacions per desencallarles obres de lAII, a fi de trobar unasortida a la situaci.
Mor Santi Santamaria i homenatge alauditori de Girona
El xef de Can Faves, amb tresestrelles Michelin, ha mortde forma sobtada als 53
anys, quan estava de visita alnou restaurant SANTI,regentat per la seva filla, aSingapur.
En lentrevista que va realitzar iemetre TV3, Santi Santamaria definia lacuina com el cor que, amb el seubategar, s centre de tot lentramat queconforma els seus restaurants. Paraules
que poc desprs eren referides al seupropi cor.Girona, en el Frum Gastronmic 2011, liva retre el millor homenatge.
El Parlament catal debatr laindependncia de CatalunyaEl govern de Jos Lus RodrguezZapatero ha barrat el concert econmic.Solidaritat ha demanat que el debatsobre la seva proposici sobre laindependncia es faci un cap desetmana. Jos Montilla assenyala queest fora de la Constituci i de lEstatut.
Fa 30 anys del cop destat del 23F.
RyanairHa anunciat que redueix a la meitat elnombre de vols a laeroport de GironaCosta Brava i que es traslladen al delPrat. Possiblement alguns vols, a Madridper exemple, els podria agafar Spanair.
Espanya
TV3 deixa de veures al Pas ValenciDesprs de 25 anys, lapagada de TV3 alPas Valenci ha generat una generalonada de protestes. Francisco Campssescuda en la legalitat.Artur Mas demanar una reuni amb
Camps per cercar una lnea de dileg.
Fa 30 anys del cop destat del 23 FTota una generaci ha nascut desprsdaquesta data.Molts dells tenen del cop destat unconeixement fonamentat en lafotografia de Tejero, en les imatgesemeses per la televisi i en les classes a
http://localhost/emporionou/images/num51/12-Santi%20Santamaria.JPG7/29/2019 51 -marc- 2011
8/35
8
linstitut. Pocs relacionaran aquellsfets amb la possible perdua de la nostraincipient democrcia.
Mn
El poder dinformaci dInternet Unaonada de joves demanen ms llibertatEls rgims autocrtics no shavien hagutdenfrontar mai anteriorment a Internet,al Twiter o al Facebook.Des del mes de desembre, Algria,Tunsia, Lbia, Egipte, Jordnia, Iran,Bahrein, Iemen, Oman i darrerament
Marroc han vist com milers de personeses manifestaven contra rgimsdictatorials, a travs dInternet i de
telfons mbils.Protestes que han causat ja la fugida deTunsia de Zine El Abdine Ben Ali, exiliata Arbia, i que Hosni Mubarak entregus
el poder a lexrcit egipci. I a Lbia, no stan sols la policia qui reprimeix lesmanifestacions, avions de lexrcitdisparen contra els manifestants i deixendesenes de morts.
Qui no sap escriure encatal? (8)
Recordem dels mesos anteriorsdEMPORION
Regla 1 - Paraules acabades amb a, elplural s amb es (casa, cases)..................(Agost 2010)Regla 2 - s de les consonants s, ss, c, ,z (casa, passa, caa, cirera, calze)..(Setembre2010)
Regla 3 - Articles i apstrof(lhome,lnica, la uni, les hores)..........(Octubre 2010)
Regla 4 - Apstrof amb de(dhumor,dngel).............(Novembre2010)
Regla 5 - Contraccions: al barri, del pare,pel carrer,can Sidro.......(Desembre2010)Miscellnia basada en faltesfreqents.......................(Gener 2011)
Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar,Ser, o amb perfrasi: Caldre,Poder....(Febrer 2011)
http://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpg7/29/2019 51 -marc- 2011
9/35
9
Recordem que ens proposem que elsque parlen b el catal el puguin escriurecorrectament.
No pretenem pas ensenyar gramtica.
REGLA 7 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur
Com que no pretenem ensenyargramtica, avui ens limitarem a explicarcom sescriuen alguns temps de verbsacabats enar (que sn molt freqents).
Ens referirem a tres formes molt usualsde passat, present i futur.
Passat (per exemple, ahir jo parlava)
Passat (per exemple, ahir jo parlava)
Altres exemples: jo marxava, tusaltaves, ell enraonava, nosaltresfabricaven.
Present (per exemple, ara jo parlo)
Altres exemples: jo marxo, tu saltes,ell enraona,
nosaltres estalviem, vosaltres xerreu, ellsfabriquen.
(observeu el canvi: de fabricar afabriquen)
Futur (per exemple, dem jo parlar)
Altres exemples: jo marxar, tu
saltars, ell enraonar, nosaltresestalviarem, vosaltres xerrareu, ellsfabricaran.
Observacions:
1. Als que vrem anar a lescola encastell ens ve de nou que en catal el
passat sescriu amb v baixa (exemplescastell: yo cantaba, tu cantabas,...;catal: jo cantava, tu cantaves, ...)
2. No hem de patir pels accents, sfcil. Saccentuen els segents:
Passat.- Els acabats en vem, -veu (exemples: marxvem, cantveu)
Futur - Els acabats en ar, -ars, -ar (exemples: estalviar, fabricars,xerrar)
Consells:
No ens cansarem dinsistir-hi:
7/29/2019 51 -marc- 2011
10/35
10
1. Perdre la por - Per escriure en catal,els que el parleu normalment,principalment heu de fer una cosa:perdre la por.
2. Aprendren de mica en mica - Anaraprenent les regles principals. Repasseules regles que hem anat presentant aEMPORION. Aneu a classes dadults.Compreu algun llibre senzill que usrecomanin els que hi entenen (mestres,llibreters).
3. Llegir en catal I llegir sovint. Diarisara no en falten: El Punt, el Diari de
Girona, lAVUI, lARA, El Peridico encatal, etc. I llibres molt bons en catal,tants com vulgueu.
4. Practicar Sempre que hgiudescriure una carta, una nota, feu-ho encatal. Les faltes ja les anireu corregint amesura que nanireu sabent ms.
5. Corrector - Els que escriviu ambordinador, sapigueu que us hi podeuinstallar un corrector de catal que, sib no us estalviar de revisar el text (lamquina no sap quan s correcte NETo NT per posar un exemple), usfacilitar molt la feina.
Recomanaci: Caldre
Hi ha paraules genunament catalanesque conv usar si no volem caure en elparany de copiar sempre formesforasteres. Exemples daquesta classe deparaules sn els diferents temps del verbcaldre, que no t equivalent en castell.Per aix, conv que no calquem
expressions com: es necesario tener
nimo. No diguem s necessari tenirnim, s molt millor cal tenirempenta per exemple.
Les pedres que caminen
Amb aquest reclam, el dissabte 15 de
gener de 2011 el grup socioecologista
GENT DEL TER va organitzar una visita,
un recorregut popular i collectiu pels
carrers de Torroella de Montgr. El nucliantic de la vila destaca, per sobre de
molts altres de lEmpord, per la
quantitat, i tamb per la qualitat, de les
pedres antigues que han canviat de lloc,
que avui no es troben en el seu
emplaament original; uns elements
arquitectnics portalades, finestres,
relleus, etc.- que algun dia vancaminar, que van sser desplaats del
seu lloc dorigen amb ms o menys
encert, i que avui encara podem
observar pels carrers i places de la
poblaci.
Per visualitzar i divulgar aquest conjunt,
litinerari programat tenia set punts amb
7/29/2019 51 -marc- 2011
11/35
11
peces cabdals i ms importants, per
tamb alguns altres que van merixer
una aturada. Es va comenar al Palau del
Mirador, amb el portal adovellat, una
porta interior i la finestra collocada a la
capella del Passeig de lEsglsia. s un
conjunt renaixentista delevadssim
inters que prov de la Casa Camps o
Can Mach del carrer de lHospital,
traslladat amb les reformes del palau per
larquitecte Rafael Mas (anys 1929-
1934).
A la cantonada del carrer dels Dolors
amb el carrer Farigola vam poder
contemplar la coneguda i atractiva
grgola gtica, de procedncia
desconeguda.
La finestra gtico-renaixentista
decorada, avui a la Casa Comas o Pla
faana de la plaa Pintor Mascort- hi va
ser portada des de Can Gou, antic Mas
Pou, del poble dUllastret. El relleu dun
home pouant amb una gerra, sota
lampit, s un emblema parlant del nom
del casal don procedeix.
A la capella de Sant Antoni, la porta de la
faana lateral que dna al carrer Costa i
Hugas, va ser-hi oberta pels anys 1980
aprofitant algunes de les pedres dun
portal de lenderrocada casa Segarra, del
carrer Vermell o Pintor Gimeno.
A la faana de la Biblioteca Pblica Pere
Blasi, al carrer de la Porta Nova, lany
2006 shi va collocar una finestra datada
lany 1548, amb relleus dun inters
iconogrfic excepcional. Abans es
trobava en una casa del carrer Figueres,
per en origen devia pertnyer a algun
edifici del nucli medieval de la vila.
A linterior de la botiga de la cantonada
entre el carrers Major i de la Porta Nova,
hi podem veure des de fa alguns mesos
una pea molt singular, que ha significatun enriquiment notable del barri antic
de la vila. Es tracta dun larari rom tallat
en pedra calcria del Montgr, una
capelleta per collocar-hi petites figures
dels dus lars, protectors de la casa i la
famlia a lpoca romana. Identificat pel
nostre grup, la seva propietria a qui
hem felicitat efusivament per la
recuperaci- ens ha informat que es
trobava dins duna altra casa, a Torroella
mateix. Segurament havia estat trobat,
fa fora temps, en una de les villes
romanes del terme municipal.
El recorregut es va acabar a la CasaPastors, on es guarden, entre daltres,
relleus barrocs i renaixentistes de
lesglsia destruda i del claustre del
convent de Sant Agust i la pica daigua
beneita de la capella de Sant Antoni.
Com ja hem dit, tamb es van anar
contemplant o es van donar explicacions
7/29/2019 51 -marc- 2011
12/35
12
daltres pedres redescobertes, mogudes
o desplaades dins dels propis edificis,
dalgunes que shan perdut, potser sense
remei, i daltres que sn dipositades en
magatzems o a laire lliure, totes les
quals cal reivindicar com a peces del
nostre patrimoni cultural.
Aquesta experincia divulgativa, que ha
valgut molt la pena per la participaci
nombrosa, ens permetr adrear un
complet informe a lajuntament, amb el
suggeriment que lorigen de les pedresque caminen sigui convenientment
indicat amb cartells explicatius, amb
textos idonis, apropiats a cada cas, que
ja estem elaborant. Tamb caldr
aconseguir que algunes peces disperses i
oblidades retornin, si s possible, als
llocs que els pertoca.
Lart i larquitectura, tant o ms que
alguns documents escrits o la recerca
oral, ens donen informacions precioses
sobre els nostres avantpassats, sobre la
vida en tota la seva complexa diversitat.
Les pedres sempre sn vives, cal tenir
prou sensibilitat i cultura per saber-lesescoltar.
GENT DEL TER
San Juan del Sur
Lany 1979 va triomfar la revoluci
nicaragenca i va expulsar el dictador
Somoza, Tachito, fill del tamb dictadorTacho, el personatge sobre el qual el
president Roosevelt, quan alg li retreia
que donava suport a un fill de puta, es
limitava a contestar: Un fill de puta, s,
per s el nostre fill de puta. Els
sandinistes, nom dels lders
revolucionaris, despertaren una enorme
simpatia tant en el seu pas com arreudel mn. Havien aconseguit canviar un
rgim sense entranyes i corrupte fins a
linimaginable per un govern que va
prioritzar aliment per a tothom, les
campanyes dalfabetitzaci i
lorganitzaci dun sistema sanitari
modlic. Limperi no podia tolerar untriomf aix de contundent per evitar que
altres patis del darrere de la seva finca
aconseguissin el mateix. Assassins de
guant blanc feren totes les martingales
hagudes i per haver per fer inviable el
projecte nicaragenc.
7/29/2019 51 -marc- 2011
13/35
13
Tal com explicava leditorial dEMPORION
del mes de setembre de 2009, Torroella
va respondre solidriament per mantenir
la dignitat dun poble i lany 1986 es va
entrar en contacte amb la poblaci
costanera de San Juan del Sur a fi
diniciar els trmits per agermanar-nos-
hi. Lany 1988 es va concretar en un acte
presidit pel mateix cnsol de Nicaragua a
Barcelona, Moiss Arana, i lalcalde
Albert Bou. En lentretant es va
constituir la Comissi Nord-Sud, que
havia de donar al a diferents actes per aconscienciar i, a la vegada, ajudar
materialment San Juan del Sur en aquells
moments difcils. Hi hagu molts
voluntaris per organitzar el suport.
Potser el ms reeixit va ser lenviament
peridic dun contenidor ple de material
de roba per a confeccionar. A San Juan
es constitu una cooperativa de
producci amb la matria prima enviada
des de Torroella i aix va donar vida a
moltes famlies que podien rebre, no una
simple caritat, sin un cop de m perqu
ells, amb el seu treball, tinguessin ms
marge de benefici al comercialitzar els
productes elaborats.
Enguany complim el vint-i-cinqu
aniversari daquell primer contacte i ara
el mn no s el mateix sense el mur de
Berln; la comprensi de la solidaritat ha
millorat; els agermanaments solidaris
estan tots en crisi; ha desaparegut la
xarxa social de San Juan i la situaci a
Nicaragua s ben diferent perqu el
sandinisme sha dividit grcies a
lestratgia dels diferents governs
imperials. Noms cal veure, i lamentar,
que Daniel Ortega, el vell dirigent
sandinista, ara va de bracet amb
linefable cardenal Obando (el mateix
que comparava Ortega amb les serps en
lpoca que leclesistic donava suport a
la contra desestabilitzadora) i amb el seu
abans oponent i sempre corrupte
expresident Alemn.
La Comissi Nord-Sud, nascuda grcies a
lagermanament, no va voler en cap
moment confondres i els seus objectius
no es van limitar a relacionar-se amb San
Juan. Ha estat oberta a promoure la
solidaritat on fes falta. Per els canvis
que comentava han incidit sobre la
mateixa Comissi en no comptaramb el
gruix mnim de persones interessades.
Ens trobem en un moment en qu, fent
la distinci del bisbe brasiler Hlder
Cmara, ens atrau ms fer caritat estil
mare de Calcuta que preguntar-nos per
qu hi ha pobres. La Comissi Nord-Sudva nixer perqu es feia aquesta
pregunta i intentava donar-hi respostes.
Aix ha passat de moda i els nivells per
indignar-se estan sota mnims. Toca
tancar la botiga? Cal cercar noves
frmules?
7/29/2019 51 -marc- 2011
14/35
14
LAVI
Poques vegades vaig a Ull, el poble on
vaig nixer, per quan hi vaig magrada
passar per davant de la que va serdurant molts anys la casa dels meus avis,
a can Peret Bosch. De fet, el meu avi,
que us puc assegurar que va ser tot un
personatge, es deia Pere Payet i
Aiguaviva, i el motiu de Bosch mai no he
sabut don li venia. Ara, la casa que em
va veure nixer fa vuitanta anys ha estat
venuda i restaurada, com una bona collams de la vila, per jo la tinc en el meu
record tal com lhavia coneguda. s gran
i molt ben situada. La porta de davant
dna sortida a un cntric carrer del
poble, i el pati de darrere et permet
accedir directament als afores dUll. Al
pati, fa gaireb un centenar danys ungran portal donava la benvinguda a
carros carregats duserda, palla, capses
de blat de moro, sacs de gra en temps de
batre, semals plenes de ram en temps
de verema... Ben encarada cap a migdia i
amb un terrat amb badius alts, a cals avis
el sol hi entrava amb generositat gaireb
tot el dia. Quants records em porta
aquesta casa! Records bons, de les hores
felices, i records tristos revestits de la
por en temps de guerra.
En Pere Payet, en Peret Bosch, va ser un
home molt treballador, honrat, decidit,
intelligent, responsable, coherent...Va
quedar orfe de pare a ledat de 12 anys.
No recordo res de la seva mare. El seu
pare va morir en un dia de forta
tempesta en ser atrapat per un llamp a
lentrada de Torroella. Des daquellmoment, ell va assumir el paper de cap
de famlia, responsable dels seus dos
germans ms petits. Continu, com els
seus predecessors, treballant de pags
en les petites propietats (camps de
cultiu) que conreaven i de les quals
vivien.
Per difcil que se li presents la situaci,
lavi Pere va tirar la famlia endavant i els
seus germans van poder crixer b, anar
a lescola i casar-se quan va ser lhora.
No els va faltar la seva dot. Aix s,
tamb els va ensenyar a treballar i
estalviar. No recordo que planys maining per la feina, perqu tothom havia
de ser un bon treballador. Noms
faltaria!
Tamb tenia els seus defectes, tant se
val, i no eren petits. Era molt
autoexigent, i aquesta exigncia lestenia
7/29/2019 51 -marc- 2011
15/35
15
als que lenvoltaven, la qual cosa el feia
un home difcil. Era estalviador fins a
lexageraci, estimava massa els diners, i
pesseta que anava parar a les seves
mans, pesseta que no veia ms la claror!
Aix s, no tenia deutes i pagava sempre
el que li era dobligaci. De les
ancdotes que recordo, sen podria
escriure un llibre!
Es va casar molt jove amb la meva via,
la Merc Gou i Danaculleta, i van tenir
tres filles: la Maria, la Pietat -la mevamare- i la Lola, la petita. A elles tampoc
les va plnyer mai en el treball, ni en el
de pags ni en les feines de la casa. La
meva via se les arreglava perqu
tinguessin el que els fes falta, anar a
escola, aprendre labors o un ofici la que
ho va voler. De ms grans, li agradava
que les seves filles anessin ben vestides.
Els feia goig veure-les sortir de casa,
contentes i ben arreglades. En aix,
segons mexplicava la meva mare, ell no
va dir-hi mai res...
A lavi li agradava fer la seva festa, i els
diumenges, dilluns i dies festius, desprsde dinar, es posava la roba de mudar i
anava cap a Torroella, al caf de can
Maral, a prendre el seu caf i a fer la
partida amb els amics de sempre. Tenia
fama de bon jugador de cartes i en
aquestes partides crec que shi jugaven
diners.
Recordo que ens ensenyava a fer les
feines del camp quan es tractava de
ajudar-lo, i tots junts, per exemple,
esbrossvem les capses de blat de moro.
Al vespre, desprs de sopar, ens reunem
tots els de casa i els vens del carrer amb
la seva mainada. Encara veig aquella
entrada tan gran que tenem plena de
capses de blat de moro i cinc o sis
persones grans assegudes en cadires
baixes fent aquesta feina, que resultava
prou tranquilla. Tothom tenia coses per
explicar, ancdotes, histries del poble oforanes, a vegades misterioses, i mai no
hi faltaven els contes per a la mainada.
Ens ho passvem ms que b, i no ens
feien anar a dormir tan aviat com els
altres dies. Acabada la temporada
desbrossar, que se solia allargar tot el
mes doctubre, les capses de blat de
moro ja estaven lligades en manats i
penjades a dalt al terrat o enfilades als
pals disposats perqu shi assequessin
per, mes endavant, engrunar-les, posar
el gra als sacs i vendrel o portar-lo al
mol per fer-ne farinada.
Quan shavia acabat aquesta feina, lameva via organitzava una castanyada i
convidava a tots els que hi havem
ajudat. Lvia torrava les castanyes a la
llar de foc de la cuina i ens feia una cuita
de moniatos que feien les delcies de
petits i grans. Aquests, ho
acompanyaven amb un bon vi o
7/29/2019 51 -marc- 2011
16/35
16
garnatxa. Tots plegats rem una bona
colla, i ens agradaven aquestes vetllades
de llargues xerrades i bona companyia.
La guerra civil va marcar lavi Pere. El van
empresonar durant tres anys per haver
estat alcalde dUll. Va ser un bon
alcalde, en tinc constncia. Mai no havia
negat un favor o un consell a qui li ho
demanava. Per, com sn les coses! Per
sortir de la pres noms li calia la firma
de dues persones influents del poble. No
fou possible aconseguir-les! Finalment,tamb va haver de veure la seva famlia
desfeta per qestions poltiques.
Quants records perviuen al llarg dels
anys! Encara que magrada viure el
present i mengresca el dia a dia, tamb
sento una profunda emoci recordant
enyorats temps passats. Jo lestimava, al
meu avi, i magrada submergir-me en
aquests records dinfantesa.
Estudis del Baix Empord
PRESENTACI DESTUDIS DEL BAIX
EMPORD, VOLUM DE 2010
LInstitut dEstudis del Baix Empord
(IEBE) va ser fundat ara fa trenta anys i
enguany ha presentat el volum n. 29 dels
Estudis del Baix Empord, el seu anuari
de recerques. LIEBE s un centre
dmbit comarcal adscrit al Patronat
Francesc Eiximenis, de la Diputaci de
Girona. La seva aportaci anual, pel seu
contingut heterogeni sobre diversitat de
temes de la comarca, ha aconseguit unprestigi ben consolidat.
A lacte de presentaci, que va tenir lloc
al monestir de Sant Feliu de Guxols,
amb nombrosa concurrncia, qui signa,
com a president de lentitat, va informar
sobre la situaci actual del centre
destudis i els projectes de futur. El
vicepresident, Xavier Rocas, va glossar
de forma detallada els catorze articles
(indits i dinvestigaci) que cont el nou
volum. A continuaci, lhistoriador i
arxiver guixolenc ngel Jimnez va fer
una completa exposici del seu treball
sobre Ramon Sais, el darrer alcalderepublic de Sant Feliu de Guxols.
Cal destacar que el volum presentat
cont alguns treballs sobre la rodalia de
Torroella i el Baix Ter. Aix, hi trobem un
estudi del geleg Jordi Montaner i un
equip de collaboradors sobre Canvis en
7/29/2019 51 -marc- 2011
17/35
7/29/2019 51 -marc- 2011
18/35
18
obligar Europa, tamb els Estats Units i
Austrlia, a eliminar els ajuts als
productes. Es va considerar necessari
reorientar el suport cap a aquelles
explotacions que fessin alguna cosa ms
que produir; s a dir, recolzar noms
aquells pagesos que duguessin a terme
una activitat respectuosa amb el medi
ambient que, en darrera instncia, era
positiva per al conjunt de la societat.
Malgrat que aquesta soluci no satisfeia
plenament les forces ms
liberalitzadores (que volen un mercat
agrari on el pags no rebi cap tipus de
suport, sigui d'on sigui) el sistema ha
anat prosperant a Europa. En l'actualitat
s'estima que un 30% de la renda agrria
prov del suport que reben els
agricultors per aquestes vies, mentreque el 70% restant s el que ingressen
dels mercats per la venda de la seva
producci. Les variacions entre sectors
sn marcades, per aquestes xifres
donen una bona idea de fins a quin punt
l'activitat agrria als pasos
desenvolupats s suportada pel conjunt
de la societat i no noms pels que hi
treballen directament.
L'exemple ms proper d'aquesta situaci
el tenim a Pals, on, a canvi de complir
bones prctiques ambientals, els
productors d'arrs perceben anualment
ajuts agroambientals pels beneficis que
mantenir els camps inundats suposen
per a les aus i els amfibis. Sense aquest
ajut, l'arrs de Pals hauria de competir
en preu directament amb el produt a
Tailndia, per exemple, on els costos deproducci sn molt menors i, per tant, es
ven la tona a un preu inferior. Veient
aquesta situaci, sobta enormement que
alguns pagesos i poltics considerin que
la protecci del medi ambient perjudica
la seva activitat. Alguns diuen que en els
darrers anys la protecci dels ocells ha
passat per davant de la protecci dels
pagesos. Vist el marc que ha construt
Europa, la realitat s que la protecci
dels pagesos passa precisament per
protegir el medi ambient. Renunciar a
aquest principi obligaria a retirar els
ajuts que percep el sector primari, i
llavors cercar o b alguna altra ra per laqual seguir subvencionant la pagesia o
b abandonar-la a la seva sort en la lluita
en un mercat autnticament lliure.
Simplificant, el pags ha de continuar
fent de pags, i tant que s, per no es
pot pretendre que el ciutad pagui els
seus aliments a un preu ms alt que el
7/29/2019 51 -marc- 2011
19/35
19
que ofereixen els pagesos d'altres pasos
si no aporta algun valor afegit al seu
producte. En el nostre cas, aquest valor
afegit pot ser la qualitat dels aliments
produts vora de casa, la cura pel medi
ambient, la biodiversitat i el paisatge que
compartim.
Europa ha ents aquest model, l'ha
adoptat sense reticncies i el defensa en
un moment en qu algunes forces
l'ataquen emparant-se en la crisi
econmica. A Catalunya tenim una visiparticular. Per exemple, insistim a
impulsar projectes com el canal Segarra-
Garrigues, que pretenia convertir 70.000
hectrees de sec en regadiu a les terres
de Lleida amb uns costos enormes. La
inversi ja s'ha fet, per per causa d'una
mala planificaci dels responsables
poltics dels darrers 15 anys, la Uni
Europea ha obligat la Generalitat a
reduir l'rea irrigada a poc ms de la
meitat per ajustar-la a la legalitat. El
projecte s exemple d'una mentalitat
que considera l'agricultura una activitat
industrial ms, per la qual les zones de
sec i estepes convertides no tenien capvalor productiu, i molt menys ambiental.
Quelcom similar ha passat amb
l'endegament dels recs del Baix Ter,
tema del qual escriur en propers
nmeros de l'Emporion. Aquests
projectes illustren una lnia d'actuaci
contrria a la de la resta de pasos
desenvolupats europeus, on es valora
molt ms el valor social que t el medi
ambient per al benestar de la seva
ciutadania. Amb aquests antecedents
era inevitable que, primer en lmbit
espanyol i ara en lmbit catal, les
competncies de medi ambient s'hagin
sotms a les preferncies marcades per
agricultura o obres pbliques.
A escala ms propera, sembla ser que hi
ha una voluntat ferma per part del nou
govern autonmic d'excloure les zonesagrcoles del nostre Parc Natural del
Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter. No
em sembla pas malament; si els pagesos
del territori s'hi senten incmodes i
consideren que la normativa del parc els
impedeix de desenvolupar la seva
activitat, cal recolzar la seva ambici
d'abandonar el parc. Cap parc natural
hauria de ser una crrega addicional,
real o percebuda, per a la pagesia. Ara
b, cal ser conseqent. Si la pagesia no
vol suportar les restriccions que suposa
el parc natural, tampoc pot pretendre
seguir-se beneficiant dels privilegis que
comporta, com per exemple cobrar unsajuts agroambientals que en principi sn
exclusius de zones catalogades al
Conveni de Ramsar, de protecci de
zones humides, sense formar-ne part. Si
la ciutadania no pot tenir res a dir en
l'activitat agrria, llavors aquesta no pot
seguir percebent irregularment ajuts
7/29/2019 51 -marc- 2011
20/35
20
agroambientals que paguem entre tots,
per al benefici de tots.
En definitiva tot es redueix a una qesti
de model. Si els nostres pagesos pensen
que competint en el mercat global
liberalitzat, sense ajuts ni subvencions,
sen poden sortir, doncs endavant, molta
sort! Si, per contra, volen aprofitar
l'ajuda que els brinda la Uni Europea,
fantstic, penso que els ajudar i a tots
ens donar garanties en relaci a la
qualitat ambiental i dels aliments.L'nica combinaci que resulta
inacceptable s la de sortir del parc
natural, embutxacar-se els diners
destinats a la millora ambiental i no
estar subjectes a cap obligaci ni control.
Alemanya lidera Europa
Tots coneixem les dificultats de la crisi
des de fa temps i tamb sabem que no
ens afecta noms a nosaltres, sin que,
com tot avui en dia, s una crisi global.
La realitat, per, s que uns estats varen
posar-se mans a lobra en el primer
moment de linici de la crisi, com s el
cas dAlemanya, i daltres la varen
ignorar fins a lmits escandalosos, com s
el cas de lEstat espanyol. I si a aix hi
afegim la solidesa econmica duns
estats i daltres, entendrem la realitat
actual, quan es manifesta la recuperaci
dAlemanya, mentre hi ha altres estats,
com lespanyol, el portugus, Irlanda o
Grcia, que a contracorrent procuren
tapar els forats com poden amb lafinalitat daconseguir la cohesi social i
econmica interna i el reconeixement
financer internacional. I s en aquest
escenari que el govern espanyol sha
posat les piles i ha fet una srie de
reformes estructurals, com el pacte per
la jubilaci, mesures sobre la solvncia
de la banca i caixes, la reducci del salari
de funcionaris i altres reduccions de
costos, que tot apunta que milloren la
percepci positiva i el reconeixement
dels inversors internacionals i ajuden a
apaivagar la crisi del deute sobir. I ms,
desprs que recentment passs per
Madrid, tot i que noms durant sishores, Angela Merkel, i manifests la
bona lnia de les reformes que ha fet el
govern Zapatero, aix s, invitant-lo a
fer-ne ms i a no baixar la gurdia. En un
smil universitari, seria com si el
professor, Angela Merkel, dons un
aprovat just al mal estudiant, Zapatero, i
7/29/2019 51 -marc- 2011
21/35
21
linvita a presentar-se el setembre amb
la finalitat dobtenir-ne millor nota. De
fet, ha quedat ben clar que la poltica
econmica ja no es fa a Madrid, sin que
la lideren i beneeixen des de Brusselles i
sovint tamb des de Berln. Davant la
realitat de la situaci econmica, la
veritat s que s una bona notcia que
Alemanya prengui el toro per les banyes
i impulsi leconomia europea. Noms un
retret, i s que aquesta aposta estatal
dAlemanya convindria que es fes des de
Brusselles, naturalment, amb Alemanyacom a capdavantera, per que fos una
veritable poltica econmica.
La fe dels nostres avis
Vivim uns moments postmoderns en els
quals sobserva una poltica de
trivialitzaci del fet religis que es
disfressa dun fals progressisme. La vella
esquerra es proclama laica i censura les
canons de Nadal a les escoles o fer-hi el
pessebre, o escoltar el Messies de
Hndel, no fos cas que es poss en perill
el principi de lacitat de lespai pblic,
oblidant que formen part de la cultura
popular i es poden deslligar de les
creences religioses a partir de les quals
varen nixer i que els nostres fonaments
com a civilitzaci vnen de la cultura
grecollatina i judeocristiana.
Per altra banda, observem tal com ho
ressalta lescriptor Valent Puig, un
retorn dels bisbes espanyols del
moderantisme de la Transici alintegrisme preconciliar postaznarista;
s a dir, sha passat daquella esglsia
oberta i de perd de Tarancn a
lesglsia tancada i de combat de Rouco.
I tornen les misses de campanya duna
certa ultradreta confessional ms
prpies de lEspanya nacional catlica
que dun estat que proclama el respecte
per a totes les conscincies.
Tamb s cridaner el silenci relativista
dels vells anticlericals en relaci amb uns
nous clericalismes de religions fins ara
estrangeres i que tenim a casa nostra.
Recordem la dona musulmanacondemnada a mort a Valls per un
suposat tribunal dhonor islmic o la
mediadora cultural musulmana de Cun
amenaada i agredida per no dur el vel.
No cal cap mena dislamofbia per estar
inquiets i preocupats per aquests fets.
7/29/2019 51 -marc- 2011
22/35
22
Mentrestant la predicaci de lodi
religis anticristi continua a lestranger
com el recent atemptat contra una
esglsia cristiana de ritus copte a
Alexandria o la violncia continuada a
Indonsia o a Nigria. I la premsa
internacional occidental ho passa de
puntetes i lespanyola quasi no en diu
res. Al Pakistan (o altres pasos islmics
amb disposicions legals equivalents)
continua vigent la Llei 295, que en nom
de la xaria, la llei islmica, preveu fins i
tot la pena de mort per a qualsevol queofengui lAlcor i la figura de Mahoma.
s suficient la paraula dun ciutad
musulm per enviar un cristi a la pres
per suposada ofensa religiosa. s
suficient un rumor inventat perqu una
massa de gent cremi esglsies o cases
cristianes. Com assenyala el periodista
Llus Foix, a partir dun informe recent
publicat a la revista alemanya Der
Spiegel, els cristians sn avui el grup
religis ms perseguit arreu del mn. Un
responsable del Vatic va denunciar la
setmana abans de Nadal que cada any
sn assassinats uns 150.000 cristians.
Corea del Nord s el pas on ladiscriminaci contra els cristians sembla
ms cruel. A la llista hi figuren a
continuaci lIran, lArbia Saudita,
Somlia, les Maldives i lAfganistan. Dels
10 pasos repressors capdavanters, vuit
sn islmics i gaireb tots tenen lislam
com a religi de lestat. Construir-hi una
nova esglsia est prohibit i reparar-hi
les existents s prcticament impossible
ja sigui per falta de recursos o per la
negativa administrativa a concedir
permisos per renovar-les. Aquests estats
han rellevat els estats totalitaris del
segle XX (la Uni Sovitica, la Xina i
lAlemanya nazi) en la sistemtica
persecuci del cristianisme.
I aquest fanatisme i fonamentalisme
contra les prctiques contrries a la
dignitat humana passa, justament ara,en aquests temps que nosaltres
occidentals benestants ens creiem tan
suposadament civils, moderns i
tolerants. Una cosa s la religi i una
altra la violncia sectria. I aqu,
paradoxalment quasi ning (ciutadans,
dirigents poltics, clergues, intellectuals
o periodistes) no sembla escandalitzar-
se gaire; quasi ning protesta; quasi
ning no en diu massa res; quasi ning
sembla preocupar-se que en aquests
pasos saccepti i es compleixi la
Declaraci Universal dels Drets Humans
que garanteix, entre altres drets, la
llibertat religiosa.
Que la nostra tolerncia no ens faci
acrtics i asptics, que el nostre benestar
no ens faci mesells. Ens cal treballar per
recuperar la fe dels nostres avis, aquelles
conviccions i aquells valors que ens fan
veure i afrontar la realitat per crua que
7/29/2019 51 -marc- 2011
23/35
23
sigui, ens projecten com a comunitat i
ens cohesionen com a poble.
Referncies bibliogrfiques
1. FOIX, Ll. Cristians perseguits avui,
Avui, 5 de gener de 2011.
2. PUIG, V. Moderantismo. Una reflexin
para Espaa. Barcelona: ed. Pennsula,
2008.
Una veu de Torroella al mn REFLEXIONS -
Potser un dia dedicar unes reflexions adues paraules mgiques, valors idiscerniment. De moment avui em vull
limitar a explicar, en unes vivnciesprpies, la capacitat de molta gent perdiscernir quins valors cal prioritzar.Escriur all que Josep Maria Folch iTorres en deia pgines viscudes alPatufet dels anys trenta del segle passat,els meus lectors ms grans saben de quparlo. Les que ara explicar no sn, per,pgines viscudes de ficci, sin vivncies
ben autntiques. Mexcuso perquparlar de mi mateix.
Primera vivncia. Em referir aleducaci dels fills, i ms en concret, a
les famlies de Torroella que porten elsfills a formar-se a Montserrat, alEscolania. Recordo ara els casos denSuer de la fleca, de lEduard Font, denPareta de Tor. De parents meus, en PauFerrer de Verges, que va coincidir enestudis amb en Bernat Vivancos, actualdirector de lEscolania, de qui desprsparlar. Del meu coneixement, enaquest moment, dues famlies tenen elsfills formant-se a Montserrat, els Puig-Surroca dos (en Gil i en Gens), i elsTorres-Sogas en Biel. Uns i altres sngent senzilla, treballadora. En SalvadorPuig s pags, t oliveres i comercialitzaun producte de qualitat i ecolgic, i laseva esposa s professora a Girona.
Tenir un fill a lEscolania vol un enormesacrifici, es passaran set anys sensediumenges lliures, cal anar a buscar elsnois el divendres i a les 10 del mat deldiumenge ja hi han de ser, i els parespassen a Montserrat els diumenges, i elvespre fan el viatge de retorn. Els Torres-Sogas van arribar de fora de Catalunya,han treballat, el pare s jardiner, han
estalviat, i viuen amb una austeritatexemplar, fins al punt que a ms delsseus tres fills nhan adoptat daltres quetenen en custdia temporal.
Una altra vivncia. Un meu ve deBarcelona, el ms ve de tots, es diuJosep Maria Vivancos. s un organista
excepcional i sha passat la vida tocant
7/29/2019 51 -marc- 2011
24/35
24
lorgue a moltes esglsies de la CiutatComtal, a casaments, batejos,comunions, funerals, i en tota menadocasions solemnes. La seva esposaAnna Maria Farrs procedeix duna
famlia de Terrassa relacionada de tota lavida amb la msica, i un germ della strompetista fams. El matrimoni t dosfills que he vist crixer, i tamb he vistcom els pares prioritzaven la dedicaci ala famlia i es bolcaven a la formaci delsfills. Hores i hores, dies i dies, posantleducaci dels fills per davant dedistraccions, diversions i festes. Els nois
varen aprofitar b aquesta atenci,varen excellir en els estudis, i varenrebre, primer dels pares (que tenien msdun piano al pis) i desprs de mestresprestigiosos, una slida formacimusical.
El ms jove, en Jordi, va seguir estudis
universitaris i actualment s professorde lEscola Superior de Msica deCatalunya, gerent dels Cors de lOrfeCatal i director del Concurs de pianoMaria Canals de renom internacional. Elgran, que es diu Bernat, va anar alEscolania de Montserrat, on vadestacar com el millor alumne del PareIreneu Sagarra, el monjo que dirig
lEscolania des de lany 1953 fins al 1997i la port als ms alts nivellsinternacionals. Bernat Vivancos vacompletar la seva formaci musical aPars i a Oslo i actualment s uncompositor reconegut. La seva msicaha estat interpretada a ms de vintpasos, Alemanya, Austrlia, Brasil,Canad, Jap, Rssia,....Darrerament,
com a culminaci daquest procsprofessional, s ell qui continua la tascadel Pare Ireneu i des de lany 2007dirigeix lEscolania de Montserrat.
Les dues vivncies que he exposatconflueixen en una altra. El dia 7 denovembre de lany passat un escolanetde Montserrat, sorgit del nostre entorn,entre Torroella i Ull, va alar la sevaveu, com un ngel, el dia que el PapaBenet XVI va consagrar com a Baslicauniversal el temple de la Sagrada Famliade Barcelona. Un petit cant enmig dungran concert, un solo que va poder veurei escoltar per la televisi gent darreu delmn, milions de persones. DirigialEscolania en Bernat Vivancos, el vailetque jo havia vist crixer al costat de casaa Barcelona. El cor cantava un fragmentde lAlleluia de Mozart. I enmig del cant,en Bernat Vivancos havia introdut un
verset escrit i musicat per ell, el solo queva cantar en Gil Puig i Surroca deTorroella.
En Bernat em va comentar: LAlleluiaque va cantar el cor s un fragmentd'una obra molt ms complexa, que espot escoltar, per exemple, a:
http://www.youtube.com/watch?v=tv8RVxOPAe4
s una pgina de Mozart de granvirtuosisme, d'una dificultat extrema, ide concert. El que es fa sempre a lesbodes, baptismes, comunions... s fernoms la tornada, i a vegades en forma
de cnon. s el qu es va fer amb tots els
7/29/2019 51 -marc- 2011
25/35
25
cors el dia del Papa. El meu verset el vaigcompondre inspirant-me en el motiuinicial de Mozart, per anar d'acord entonalitats, i amb una msica msadequada al moment i a les possibilitats
interpretatives, que lligus b amb lamelodia mozartiana (motiu inicial) i que,a ms, fos adient a la veu den Gil Puig
Surroca, doncs conec b les sevespossibilitats i s un molt bon solista.D'aqu va sortir doncs que en Gil cants,en aquest moment tant important, unamelodia meva, de la qual tamb en vaigescriure unes notes harmniques per a
l'acompanyament organstic.
El text del verset s: Diu el Senyor: Heescollit aquest poble i l'he consagratperqu porti per sempre el meu nom".(2Cr 7, 16)
El solo d'en Gil es veu en el DVD que va
regalar La Vanguardia, a partir del minut44 - 45.
Qui vulgui veure el Papa escoltantlEscolania a la Sagrada Famlia pot clicar:
http://www.youtube.com/watch?v=C5kh6saFwhM&feature=relmfu
(En Gil i en Gens Puig Surroca surten enel grup en comenar, situats a la bandaesquerra, amb els sopranos. La televisienfoca, sobretot els de la dreta).
ELS CAUS DEL MONTGRSembla mentida com passejar per un lloc
tan proper com s el masss del Montgr,
ens pugui transportar a un altre mn.
Sobre els mapes sembla un espai petit
per quan thi trobes pel mig, el trobes
immens. Des de molts punts no divises
cap vestigi de civilitzaci, aix si, sempreamb el castell del Montgr vigilant. No en
sabien poc els estrategues daquells
temps, per situar els seus punts de
vigilncia en els llocs ms efectius. Ni pel
Nord, ni pel Sud, ni per lOest i menys
per lEst, s a dir per mar, no sels podia
escapar ning. Per no vull parlar aqu
7/29/2019 51 -marc- 2011
26/35
26
destratgia militar sin de lexperincia
que hem viscut durant uns tres mesos,
una colla damics i collaboradors
recorrent el Montgr, visitant els caus
ms coneguts, altres noms coneguts
per una minoria interessada i daltres
fins i tot desconeguts o per explorar.
Recrrer la muntanya en companyia del
professor Arbus, poder filmar els
diferents llocs amb les seves
explicacions s un autntic goig. Jo mai
mhavia tingut per un expert delMontgr, per mai mhauria pogut
imaginar que desprs daquets
recorreguts amb el professor,
madonaria del que em faltava per saber
Lamic Narcs es coneix el Montgr pam a
pam. Sha passat prop de cinquanta anys
de la seva vida recorrent-lo pas a pas,
amb el seu pare, amb alumnes, amb
membres de grups despeleologia, de
museus i tamb, recollint una
experincia de la qual ell se sent molt
orgulls: la dhaver pogut donar
continutat a la memria de la gent
daqu, dels vells pastors, pagesos,
caadors, que lhan acompanyat i li hantransms els noms amb el quals, a travs
de la memria oral, sha mantingut el
nom de molts llocs. Tot aix en Narcs ho
ha recollit prou b en els seus llibres
sobre el Montgr i aquests noms
perviuran.
Per pura casualitat, hem tingut com a
fidel acompanyant en aquesta odissea
pel mig dels garriguers de les diferents
muntanyes que composen el Montgr,
convertint-se tamb en un protagonista
de la pellcula, en Pere Tuset de
Granollers, que va establir contacte amb
nosaltres perqu, a ms de gran
aficionat a la fotografia i a la natura en
general es dedica a catalogar dlmens.
Malauradament, en Pere no haur
catalogat cap dolmen al Montgr, ja de
bon principi en Narcs li va explicar quelexistncia de molts caus en aquestes
muntanyes feien innecessaris aquests
monuments funeraris primitius. La
majoria dels caus del Montgr havien
servit en algun moment com a recintes
mortuoris i les restes trobades a molts
dells aix ho confirmen.
Per en Pere sha convertit en un amic
entranyable i ha quedat tan enganxat
per aquesta meravellosa muntanya que,
tot i que el rodatge dels Caus del
Montgr shagi donat per acabat, vol que
continuem les nostres visites matutines
per aquests indrets desconeguts imisteriosos de la Muntanya Gran.
En Jess Gou ens va acompanyar
ajudant-nos a baixar als caus ms
difcils, el Cau dels Ossos, el Cau de
lHostench, el Cau Gran de la Carnisseria.
La seva experincia i. tot sha de dir, el
7/29/2019 51 -marc- 2011
27/35
27
seu instrumental, ens van permetre
explorar i agafar imatges indites del
subsl del Montgr.
Pel seu vesant est, el Montgr cau
sobtadament sobre el mar i forma una
abrupta costa de gran bellesa. Des del
Cap de la Barra fins a la Punta del Mil hi
ha moltes perforacions i en Josep
Pasqual amb la seva barca ens hi ha
acompanyat. Tamb ens va portat a
mesurar la temperatura de lagua ms
enll de les Medes.
Encara que no ens hagin acompanyat en
el recorregut actual sobre el Montgr,
hem dagrair laportaci de les imatges
submarines de les Illes Medes filmades
per en Manel Gil i laportaci musical
que ens ha ofert en Jordi Molina i que
ens acompanya quasi tot el llarg del
recorregut.
El proper dissabte 5 de mar, podeu ser
partcips daquesta experincia. La
pellcula sestrenar a les 7,15 de la
tarda, a la pantalla del Cinema Montgr i
plegats podrem gaudir dun sentiment
compartit en una sala fosca, en aquest
cas ens unir la nostra vella, propera i a
voltes tan desconeguda muntanya.
Club de lectura Llegim?
Club de lectura Llegim?, de Torroella
de Montgr i lEstartit, amb lescriptor
Vicen Pags i Jord i la seva novella Elsjugadors de whist
Per sort, cada vegada hi ha ms
escriptors que participen en clubs de
lectura, i aix va succeir dimarts, 25 de
gener, a la Biblioteca Pere Blasi de
Torroella de Montgr. Es va encetar un
dileg amb lescriptor Vicen Pags iamb totes les persones que formen part
i participen en les tertlies que fem cada
mes a Torroella i lEstartit. Tots els
participants havien llegit la novella Els
jugadors de whist. La novella de Pags
est situada a Figueres, en un espai de
temps de 30 anys. Jordi Recasens,protagonista de la novella, s un home
acabat que viu al garatge de casa seva, ja
que la relaci amb la seva dona tamb
est acabada. Lacci de la novella se
situa el dia del casament de la seva filla
Marta, que segons el protagonista, Jordi
Recasens, es casa amb un indesitjable. Al
7/29/2019 51 -marc- 2011
28/35
28
llarg de les hores que dura el casament,
en Jordi va explicant tots els fets del
passat que lhan portat a la seva situaci
actual, i coneixerem els seus companys i
la transcendncia que va tenir el joc de
whista la seva vida. Sha de destacar la
gran quantitat de referncies musicals,
cinematogrfiques i literries, i dilegs
molt vius, una novella que constata un
gran treball i molt dofici al darrere.
Durant la sessi es van intercanviar
opinions, i lescriptor Vicen Pags va
contestar-les amb gran plaer. Desdaquestes quatre lnies, tots els
participants del Club de lectura
Llegim? de Torroella de Montgr i
lEstartit volem agrair-li la seva
presncia.
El riuTer ms a prop, la Resclosarecuperada
Abans Ara
PARMIES IV (Del propi autor). *
Si estimes als teus amics... demostra-ho
tolerant que et retallin.
Si Deu ens va crear imperfectes, es
evident que aix ens volia. Pretendre la
perfecci es esmenar-li la plana; i es,
tamb, un pecat d'orgull.
La clarividenda es un do que Deu atorga
als qui vol martiritzar.
Una persona sensible, es la que veu com
el miren -des del filet que tal plat- uns
7/29/2019 51 -marc- 2011
29/35
29
ulls mot oberts que imploren ajuda, els
ulls capoladors d'una criatura que es
mor de gana.
*Parmia:
Mxima o sentncia moral i didctica,de caire erudit o popular.
Laparmia popular es feia present en la
poesia i la prosa com a
recurs estilstic grfic i viu: hi
sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent
Ferrer
Els joves escriuen
Alba Oliver
15 dabril de 1982
Estimat Johann,
La meva felicitat sest acabant. No tinc
esperana, motivaci ni valentia per
afrontar el dolor que ocupa gran part de
les meves preocupacions. Estimat amic,
tu saps de qu et parlo, tu em
comprens! Mentens perqu el que estic
patint ara mateix s el que ens ha tret
les ganes de viure a tots dos ms duna
vegada. Ho recordes, veritat? Ai, amic!
Per qu tant de dolor en terres no
correspostes? No ha hagut de ser el
nostre cstig en cap moment, hem sigut
bones persones! Maleda pena mal
rebuda! B, Johann, texplicar la versi
dels fets en el cas indicat que tant em
preocupa. s Zelma, estimat, la nostra
germaneta, sha tornat a escapar. Fa
quasi una setmana que no dna senyals
de vida, no s on sha pogut ficar. Hedonat veus al poble perqu tamb la
busquin, per fins ara res. Em t tan
amonada, que a les nits no puc aclucar
lull noms de pensar qu li pot estar
passant en cada instant que la sento
lluny. Espero de tot cor que torni sola
sense cap mal ni ferida pel b de tots.
Oh, germ! Odio esperar amb neguit i
tristesa. Per qu a nosaltres, Johann? Si
la mare ho veis, li agafaria un disgust
tan etern que no tornaria a aixecar cap.
s ben b que la Zelma ha sortit de carn
del pare, sempre amb aquell esperit
aventurer que tant costa desenganxar-li.Que no hi est b, aqu, amb mi i les
cosines? Segur que savorreix tant que
vol explorar mn per no haver de passar
tot el dia amb nosaltres. Tinc tantes
ganes destar al teu costat... Ja s que no
s la primera vegada que ens ho fa i hi
posaria la m al foc que tampoc ser
7/29/2019 51 -marc- 2011
30/35
30
lltima, per aquest cop no em sento
acompanyada per ning i em trobo tan
sola, que no s com aguantar el malestar
que tragino dintre meu. Podria ser
perqu mai havia marxat tants de dies,
per la trobo a faltar. Lenyoro moltssim
i em faig dir intil! No s cap a on ms
buscar, fins i tot he caminat quasi dues
milles fins arribar al riu, passant per les
dues masies que hi ha pel cam i per la
caseta de fusta pintada dun color blau
cel gastat, saps de quina et parlo, oi?
Doncs res. No hi era. On es pot haverficat aquesta nena? Oh, Du meu! No
puc aguantar tanta pressi al pit ni el nus
que em rau a la panxa. Perdona si quan
reps la carta hi hagi zones on la tinta s
escampada al paper, sn les meves
llgrimes. No sc capa daguantar-me-
les mentre tescric aquesta carta.
Ara mateix no tinc res ms a dir-te, com
pots comprendre per a mi no hi ha ms
problema ni patiment que el que visc dia
rere dia des de fa ja massa dies. Si us
plau, germ, si us plau, tornam resposta
al ms aviat possible. Promet-me que
quan la rebis, et posars a escriure laque em pertanyer a mi, espero que
daqu poc. Jo far el mateix quan spiga
la ms mnima notcia de la Zelma, la
nostra estimadssima germaneta, que
tanta tristor em recau per la seva causa.
Fes-ho, Johann, i em fars una mica ms
feli.
Un pet de maduixa,
La teva floreta
La cuina de la Catrina
CIGRONS AMB CARXOFES I BACALL
Ingredients per a 4 persones:
300 gr. Cigrons bullits 6 carxofes tallades a quatre
parts
250 gr bacall desfilat i dessalat Alls Julivert Oli
Per la picada:
Alls Farina Pinyons Ametlles
7/29/2019 51 -marc- 2011
31/35
31
Preparaci:
En una cassola amb oli sofregiu-hi lescarxofes i les reserveu. En el mateix olifeu un sofregit dalls i julivert.
Seguidament tireu-hi el bacall i elscigrons, deixeu-ho coure tot junt durant15 minuts a foc lent, afegiu-hi lescarxofes i la picada. Deixeu-ho coure 5minuts, comproveu que la salsa no quedimassa clara.
FIDEU AMB CARXOFES
Ingredients:
500 gr. de fideus del nm.2 Oli i alls per lallioli 2 cebes Farina 2 gots de vi blanc Sal 1 kg i de carxofes petites
Pel Fumet:
2 l. i daigua 1 kg i de peix: peix de roca,
cap de rap.
Ceba, alls i tomatesPreparaci Fumet:
Sofregiu la ceba, els alls i les tomates,afegiu-hi el peix i els 2 l i daigua.Deixeu-ho bullir durant 25 minuts,remeneu-ho i coleu-ho. Ha de quedar
molt concentrat.
Preparaci:
Feu lallioli.
Les carxofes netes i tallades a quatre
trossos les escaldem. Una vegadaescorregudes les enfarinem i lessaltegem. A la paella farem un sofregitde ceba. Abans que agafi color, afegiu-hiel vi i deixeu-lo reduir. A continuaci,rossegeu els fideus, afegiu el fumet. Elsprimers 7 minuts deixeu-lo coure alsfogons i llavors 10 o 12 minuts al forn.
Poseu les carxofes a sobre els fideus ilallioli sobre les carxofes.
Poemes d'arreu del mn
Canto a mi Argentina
Susana Serra
Soy hija de una tierra de annimos
hroes que no supieron nunca de odios
ni ambiciones, que arriesgaron sus vidas
defendiendo lo nuestro con pasin, con
orgullo, con furiasm indomables.
7/29/2019 51 -marc- 2011
32/35
32
Soy hija de una tierra salvaje y soberana
que reg sus simientes doradas en las
pampas con la sangre de indios y el
sudor de sus gauchos.
Tierra de mujeres que jams titubearon
en guiar un arado o enhundir una lanza
que a la par de sus hombres bordaron en
el llano un enjambre de surcos... o
montando un caballo, con furor, con
soberbia, defendieron sus hermanos.
Soy hija de una patria maravillosa y bella
que se extiende orgullosa desde el sol
hasta el hielo con sus Andes soberbios,con su mar impesuoso, con sus rios
profundos, dominantes, viriles y sus
pampas fecundas, y su sol y su cielo.
Tierra en que se yergue majestuoso a lo
lejos un omb milenario, que en su afn
de crecer por dar sombra a su gaucho
olvid hacerse rbol.
Tierra en que millares de seres ignorados
perdidos en el norte, o en su sur tan
agreste en mpequeas escuelas van
dejando sus vidas enseando a escribir,
a leer, a ser alguien.
Tierra de paz en que el hombre, aunque
aprendi a ser soldado no quiere ms
vertida la sangre de sus iguales porintereses ajenos, por ambicin , o por
"algo".
Tierra en que todo aquel que quiera ser
nuestro hermano y trabajar y luchar con
denuedo,
sin cansancio no le pregunta jams que
color tiene su piel, de qu pas viene l,
cul es su Dios , o su ideal.
Tierra en que su bandera, guarda en sus
paos sagrados envuelto en blanco y
celeste, un bagaje de recuerdos en que
se mesclan sin pausa, el oro y rojo
maternos;
pues es tierra con arterias donde con
fuego circula la roja sangre espaola y la
morena araucana; con su pasado de
luchas, de herosmos, de leyendas y un
hoy de trabajo y f que quiere vencermaana.
Es una tierra de paz, de risas que ahogan
llanto, es mi pas, su pas, es mi
Argentina, y le canto!
Recita: Silvia Dezan
Cant a lArgentina
Sc filla d'una terra d'herois annims
que no tenien mai odi ni ambici, que
http://localhost/emporionou/images/num51/SILVIA%20DEZAN.JPG7/29/2019 51 -marc- 2011
33/35
33
van arriscar la seva vida defensant all
que s nostre amb passi, amb orgull,
amb fria indomable.
Sc filla d'una terra salvatge i sobirana
que va regar les seves llavors daurades a
les pampes amb la sang dels indis i la
suor dels gautxos.
Terra de dones que mai dubtaren a fer
anar una arada o enfonsar una llana,
que al costat dels seus homes van brodar
en el pla un eixam de solcs o... muntant
a cavall, amb furor, amb suprbia,
defensaren els seus germans.Sc filla d'una ptria meravellosa i bella,
que sestn orgullosa des del sol fins al
gel amb la suprbia dels Andes, amb el
seu mar impetus, amb els seus rius
profunds, dominants, virils, i les pampes
fecundes, i el sol i el cel.
Terra en qu s'ala majestuosament en
la llunyania una bella ombra millenria,
que, amb ml'afany de crixer per donar
ombra al gautxos, es va oblidar de fer-se
arbre. Terra en qu milers d'ssers
ignorats, perduts en el nord, o en el
ferstec sud, en escoles petites, van
deixant la vida ensenyant a escriure, a
llegir, a ser alg.Terra de pau en qu l'home, tot i
aprendre a ser soldat, no vol veure ms
la sang vessada
dels seus iguals per interessos aliens, per
ambici o per alguna cosa.
Terra en qu tot aquell qui vol ser el
nostre germ i treballar i lluitar amb
nim, sense descans, no li pregunta mai
de quin color s la seva pell, de quin pas
ve, qui s el seu Du o les seves idees.
Terra en qu la seva bandera guarda, en
les seves teles sagrades de color blanc i
blau cel, mun bagatge de records que es
mesclen sense pausa, l'or i el vermell
materns;
doncs s terra amb artries on circula
amb foc la roja sang espanyola i
l'araucana* morena; amb el seu passat
de lluites, d'herois, de llegendes i un avui
de treball i fe que vol guanyardem.
s una terra de pau i de riures que fan
callar el plor.
s el meu pas, tamb el teu, s
Argentina i per aix canto!
*nom que reben els ltims indgenes
establerts a lArgentina
Cinema i espectacles
7/29/2019 51 -marc- 2011
34/35
34
7/29/2019 51 -marc- 2011
35/35
Pellicula del mes: El discurs del rei